Gràcies pels comentaris.
Deixant-me endur per un impuls va sorgir aquest conte curt. Gairebé sense pensar.

Hola Sergio,
aquest conte creixia tal i com l'anava escrivint, gairebé aliè a qualsevol premeditació.
Gràcies per comentar. Ens llegim.

Gràcies Tenebrós.
Suposo que tots copiem, més bé o més malament, els autors que coneixem.

Quanta potència i desesperació transmets.
La joventut no és tan bonica com ens han fet creure, però sí el el pas a trobar les pròpies ales. Ni cucs ni erugues...papallones. De cop i volta les erugues es transformen i troben el camí correcte. Ànims!

Un relat ple de sentiment i metàfores.
Molt ben descrits els sentiments amb el paral·lelisme entre el comiat de la mar i la germana. Poc més a dir. Ens toca aprendre a viure amb els records de qui ens deixen en aquesta vall de llàgrimes.

La veritat és que vaig sortir trasbalsada després d'escoltar el Réquiem de Mozart. Com a cantant d'una coral ja havia experimentat coses especials en plena actuació però, com a espectadora, em va tocar de valent. Gràcies pel comentari.

A la rentadora no, però a l'assecadora hi posem pilotes de tenis amb les peces de plomes com anoracs i nòrdics. Així les plomes es desenganxen i queden més ben repartides. Si, si ;)

Va tornant, va tornant a portar la roba a rentar però amb menys assiduïtat.
Gràcies per l'interès ;)

Tot i que el títol ja sigui una pista de per on va la història, no deixa de sorprendre el final. També dir-te que del principi, en to còmic, al final, hi ha un canvi de registre inesperat. Ens fas riure al primer paràgraf per portar-nos fins al que sembla el darrer alè del personatge. Tot i que en una primera lectura hi trobo a faltar un paràgraf que mostri una etapa "intermitja" per deixar-la més arrodonida. És una opinió.
Molt bona feina i força original, en conjunt.

Una bona mostra de l'ambient de l'època del terror, com ja anticipes en el títol, durant el mandat de Robespierre. Fins i tot es pot copsar la olor dels carrers plens de misèria i mort.
Descrius, des d'un narrador càmera, una execució de tantes i com la sort pot canviar de bàndol en qualsevol moment. Magistral.

Un relat en el qual ens mostres el poder que poden arribar a tenir les màquines sobre el nostre propi destí. Molt ben portat i que fa pensar en com dirigim les nostres vives i de quina manera queda registrat, a l'abast, fins i tot, d'un cotxe intel·ligent. Bona feina.

Un relat que fins i tot espanta. Sembla que la pandèmia actual ens pot arribar a provocar canvis físics... canvis d'espècie? Molta imaginació. Bon conte!

Un molt bon conte. No se'm va acudir el tema dels hologrames i l'has tractat des del sentiment i els sentits, sobretot l'olfacte.
A més, un tema ja real en projeccions en recintes antics. Felicitats.

D'una manera molt peculiar ens mostres com un ens solitari no pot sobreviure, com sempre es necessita un positiu i un negatiu, en qualsevol format. Molt ben plantejat i resolt. Fantàstic.

Un bon relat a través de diàlegs. M'ha recordat algunes pàgines de "en un lugar llamado tierra" de Jordi Sierra i Fabra, Ens mostres un possible futur dins una càpsula, i com l'amor no morirà mai. Bona feina.