mostrar-nos la deessa Fortuna com si fos de carn i ossos, tot i que em preocupa que si envelleix pugui arribar a morir.
És prou curiós que topi amb un home que ja és feliç malgrat no tenir ni camisa. Una manera de fer-nos replantejar què ens fa falta de debò per ser feliços.
Molt bon relat. Sort.

ben sorprenent i que m'ha fet riure.
Prou difícil que és escriure poesia i encara amb to d'humor. Molt bona feina.

dos significats ben diferents del món fortuna creant un bon joc d'imatges. I com cadascú en té una visió completament diferent de l'altre.
Del tema honoraris, ben actual, la precarietat dels sous.
Bona feina i sort.

per variar.
Els teus relats sempre em sorprenen, ja sigui per la brevetat, la temàtica o l'enfocament.
Una adaptació lliure però molt ben resolta del quixot i ambientat ben a prop de casa.
Sort.

la imaginació, sempre avançant-se a la més que improbable realitat.
Gairebé sempre ens passa com al teu protagonista, que no sabem com son d'afortunats fins que sortim de la zona de confort. Un molt bon relat. Sort.

tot plegat.
Un personatge molt desafortunat, ja no pel plantejament del relat, sinó per la reacció davant l'abandonament.
N'has fet un bon retrat transmetent tot el dolor que pot provocar la imaginació. Sort.

Ens has ben fet ballar el cap amb aquest relat on hi fas jugar els tres grans poders, i malgrat tot encara l'han pifiat a ulls humans. Molta sort.

atrau la mala sort, i les supersticions només porten desgràcies. Que desgraciat el teu personatge, però potser et tornarà a portar sort de cara a les valoracions.
Un humor força especial. Bo!

els miralls tenen una atracció/repulsió gairebé màgica.
En aquest relat ens les mostres totes dues, com si fos un objecte capaç de menjar-se alguna cosa de cada cos que s'hi emmiralla. Molt bona feina. Sort.

de llums i ombres, a part de les anomenades manies, paranoies i supersticions.
Un bon relat on s'entreveia un final sorprenent, però encara has superat les meves expectatives. Original i molt ben desenvolupat. Sort.

precís i potent. Quina capacitat de reduir un relat a la mínima potència. Fabulós.

amb la qüestió de fer rebotar la bala, però la imaginació juga a favor tant del qui escriu com del qui ho llegeix. Quants arguments ens fa creure un bon escriptor malgrat ser una història del tot inverossímil. Gràcies.

badar els ulls al cel, tant si és serè com ennuvolat i, en els núvols, hi cerco figures. Avui que només puc veure tres volves de cotó trobo aquest poema tan bonic. Felicitats.

que nosaltres mateixos som els amos del nostre destí i les creences pròpies, hi juguen a favor o bé encontra. Prou bé. Sort!

que estem envoltats de miralls ficticis. En aquest cas un llac glaçat, en d'altres qualsevol vidre.... Els supersticiosos ho tenen complicat.
Un bon relat amb final sorpresa. Seguim.