Gràcies a les propostes mensuals de l'ARC tinc un rebost de contes per anar polint i treballant.
Just avui he entrat a repassar i he constatat la meva participació des de la temporada 2020-21 i la quantitat de relats que formen part d'aquest fons cultural.
Estic en un moment de poca creativitat/ inspiració i aprofito per organitzar tot el material literari de què disposo, en un intent de fer-ne un possible recull.
Alguns dels contes llargs deriven de les aportacions a ARC.
Quan el temps i la inspiració es posin d'acord intentaré tornar a aportar material.
Gràcies per tot!
Ens anem llegint.

i encertat el punt de vista que li has donat i la veu del narrador.
Has relatat el procés creatiu de qualsevol peça literària amb una mestria i fluïdesa envejable.
I com a punt i final de la temporada i el tema proposat l'has resolt de meravella. Vinga, una mica més de sort.

i el sud... tant que fins i tot perdem el senderi.
M'has fet pensar en els primers viatges estudiant el mapa abans de sortir de casa, com preguntàvem als vianants una adreça... Ho hem perdut tot i els teus protagonistes fins i tot el mòbil.
Amb un diàleg brillant i amb ritme has fet un retrat de com ens pot afectar la manca de la tecnologia i l'apego que li tenim.
Molt ben trobat i resolt. Gràcies per les imatges descrites que fan pensar.

al mateix temps.
LLegir i escriure, dues maneres de fer tant complementàries com complir una promesa.
Tot i que no li hauria pas fet falta per entendre el missatge encriptat de la mare va ser fidel fins sucumbir.
Un relat molt ben escrit i amb missatge subliminal. Molt bon resultat. Sort!

com ens hem acostumat a les noves tecnologies. Qui ho hauria fa una dècada que en tindríem tanta dependència.
Un relat molt modern i amb un deix de nostàlgia en constatar que un dia o altre tot pot petar. Són molt bones les "desventures" de l'Antoniu. No has pensat a dedicar-li una sèrie? Sort.

Un relat que bé prou podria ser copiat de la realitat, espero que es quedi en ficció.
Tant de bo li faci efecte el càstig i esdevingui més cautelós amb els seus actes.
I el lladre, no l'has pintat com el culpable de debò. Sou amics? ha, ha , ha...
Entretingut. Molt bé.

els solen pagar els fills, es sol dir.
En el teu relat es fa prou palesa la frase. En poques frases ens mostres les ferides heretades d'un progenitor cruel i de quina manera alteren la visió i manera de fer dels fills.
Molt ben exposat i resolt només espero que no tingui cap traça de la vida real. Enhorabona. Bona feina.

entre crims i càstigs que la culpa sigui d'un tercer.
Original, molt ben exposat i resolt. Sempre s'ha dit que la culpa és molt negre i no la vol ningú. Enhorabona

els llibres!... per avorrits que puguin ser.
M'ha recordat l'època que els llençaven a les fogueres, i si més no, van reviscolar. Espero que, com a molt, només canviïn de format, però que no em donin temps a aprendre a utilitzar el llibre electrònic. Bon relat.

que tant si són respostes de la IA com si es tracta de la imaginació del narrador, és un molt bon exercici de creativitat i esperança.
Fa pensar en un futur que ja tenim a tocar, desconegut i que crea una por relativa a veure'ns humiliats per les tecnologies. Esperem, si més no, que siguin a fe de bé.
Felicitats!

prou còmica del possible futur que ens espera, acabar com els criats de les "noves joguines" creades pels mateixos humans.
Tampoc sé si prefereixo veure-ho o desaparèixer abans.
Molt bona feina.

Sembla ben bé que tenir consciència porta a tenir maldecaps, a fer-se preguntes i tenir un punt d'autonomia/rebel.lió.
Però que fins i tot els robots puguin percebre el món com els humans provoca al mateix temps confiança en un futur proper, tot i que em temo que tan sols és ciència ficció.
Si ens han de manar tant de bo ho facin bé.
Molt bona feina.

on ens pot dur l'avanç de la tecnologia, de jutjar a ser jutjats i com resulta de molest tenir sentiments, empatia.
La mateixa intel.ligència artifical és fa jutge de qualsevol sentiment humà. Esperem que no s'acompleixi i poguem sentir i viure amb una relativa llibertat.
Bona feina.

la consciència d'un robot de primera generació: com s'ha quedat obsolet, la percepció del pas del temps i que el volen eliminar.
Per ser "vell" sembla tenir més consciència que els de nova generació.
Una bona manera d'humanitzar-lo i fer-lo sentir tan proper a nosaltres, que ens anomenem humans.
Bon relat.

no puguin entendre ni executar la ironia els humans encara podrem anar fent la viu-viu.
Molt bon relat amb un enfoc del tot original.