Un relat que bé prou podria ser copiat de la realitat, espero que es quedi en ficció.
Tant de bo li faci efecte el càstig i esdevingui més cautelós amb els seus actes.
I el lladre, no l'has pintat com el culpable de debò. Sou amics? ha, ha , ha...
Entretingut. Molt bé.

els solen pagar els fills, es sol dir.
En el teu relat es fa prou palesa la frase. En poques frases ens mostres les ferides heretades d'un progenitor cruel i de quina manera alteren la visió i manera de fer dels fills.
Molt ben exposat i resolt només espero que no tingui cap traça de la vida real. Enhorabona. Bona feina.

entre crims i càstigs que la culpa sigui d'un tercer.
Original, molt ben exposat i resolt. Sempre s'ha dit que la culpa és molt negre i no la vol ningú. Enhorabona

Sembla ben bé la declamació d'un nou apocalipsi, adreçat a tots. Segons els mots del teu personatge no se salvarà ni l'apuntador.
Original, dins el teu patró i molt ben escrit. Gràcies.

els llibres!... per avorrits que puguin ser.
M'ha recordat l'època que els llençaven a les fogueres, i si més no, van reviscolar. Espero que, com a molt, només canviïn de format, però que no em donin temps a aprendre a utilitzar el llibre electrònic. Bon relat.

que tant si són respostes de la IA com si es tracta de la imaginació del narrador, és un molt bon exercici de creativitat i esperança.
Fa pensar en un futur que ja tenim a tocar, desconegut i que crea una por relativa a veure'ns humiliats per les tecnologies. Esperem, si més no, que siguin a fe de bé.
Felicitats!

prou còmica del possible futur que ens espera, acabar com els criats de les "noves joguines" creades pels mateixos humans.
Tampoc sé si prefereixo veure-ho o desaparèixer abans.
Molt bona feina.

Sembla ben bé que tenir consciència porta a tenir maldecaps, a fer-se preguntes i tenir un punt d'autonomia/rebel.lió.
Però que fins i tot els robots puguin percebre el món com els humans provoca al mateix temps confiança en un futur proper, tot i que em temo que tan sols és ciència ficció.
Si ens han de manar tant de bo ho facin bé.
Molt bona feina.

on ens pot dur l'avanç de la tecnologia, de jutjar a ser jutjats i com resulta de molest tenir sentiments, empatia.
La mateixa intel.ligència artifical és fa jutge de qualsevol sentiment humà. Esperem que no s'acompleixi i poguem sentir i viure amb una relativa llibertat.
Bona feina.

la consciència d'un robot de primera generació: com s'ha quedat obsolet, la percepció del pas del temps i que el volen eliminar.
Per ser "vell" sembla tenir més consciència que els de nova generació.
Una bona manera d'humanitzar-lo i fer-lo sentir tan proper a nosaltres, que ens anomenem humans.
Bon relat.

no puguin entendre ni executar la ironia els humans encara podrem anar fent la viu-viu.
Molt bon relat amb un enfoc del tot original.

malgrat l'artefacte instal.lat, en Curt no li ha tret el profit previst.
Amb la mala memòria que ja gasto potser em passaria el mateix que al teu protagonista. Li hauria anat bé una llibreta per anotar la contrasenya de l'aplicació nova. Bon relat que m'ha fet somriure i tot.

cap on va el futur, un engany de companyia: una parella de llauna.
Sembla que el què més ens espanta, com a humans, és la solitud. Per algun motiu som gregaris malgrat les tecnologies.
Un molt bon relat sobre un possible futur no massa llunyà.

un molt bon relat sobre un futur cada dia més proper i solitari.
La imatge d'un " tot sota control" però en solitud és una mica deseperençadora i del tot
probable. I encara bo que amb els records tangibles d'una veu coneguda. A veure quan hi arribem com ens ho organitzen.

no desitjaríem una vida ideal, gairebé de cinema. El més problemàtic és la imitació i còpia, com en aquest cas, dalt d'un escenari perquè tot sigui perfecte dins de casa.
Dues situacions paral.leles però amb diferents resultats que es transformen en assetjament i maltractes.
Amb una dinàmica diferent mostres com no es pot equiparar la ficció amb la realitat. Bona feina.