Foto de perfil de marialluïsa

marialluïsa

39 Relats, 179 Comentaris
16644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:

De tant en tant actualitzo el meu blog: lluisatades.blogspot.com

Últims relats de marialluïsa

Últims comentaris de l'autor

  • marialluïsa | 19-05-2024


    i encertat el punt de vista que li has donat i la veu del narrador.
    Has relatat el procés creatiu de qualsevol peça literària amb una mestria i fluïdesa envejable.
    I com a punt i final de la temporada i el tema proposat l'has resolt de meravella. Vinga, una mica més de sort.

  • marialluïsa | 19-05-2024


    i el sud... tant que fins i tot perdem el senderi.
    M'has fet pensar en els primers viatges estudiant el mapa abans de sortir de casa, com preguntàvem als vianants una adreça... Ho hem perdut tot i els teus protagonistes fins i tot el mòbil.
    Amb un diàleg brillant i amb ritme has fet un retrat de com ens pot afectar la manca de la tecnologia i l'apego que li tenim.
    Molt ben trobat i resolt. Gràcies per les imatges descrites que fan pensar.

  • marialluïsa | 15-05-2024


    al mateix temps.
    LLegir i escriure, dues maneres de fer tant complementàries com complir una promesa.
    Tot i que no li hauria pas fet falta per entendre el missatge encriptat de la mare va ser fidel fins sucumbir.
    Un relat molt ben escrit i amb missatge subliminal. Molt bon resultat. Sort!

  • marialluïsa | 15-05-2024


    com ens hem acostumat a les noves tecnologies. Qui ho hauria fa una dècada que en tindríem tanta dependència.
    Un relat molt modern i amb un deix de nostàlgia en constatar que un dia o altre tot pot petar. Són molt bones les "desventures" de l'Antoniu. No has pensat a dedicar-li una sèrie? Sort.

  • marialluïsa | 19-04-2024


    Un relat que bé prou podria ser copiat de la realitat, espero que es quedi en ficció.
    Tant de bo li faci efecte el càstig i esdevingui més cautelós amb els seus actes.
    I el lladre, no l'has pintat com el culpable de debò. Sou amics? ha, ha , ha...
    Entretingut. Molt bé.

  • marialluïsa | 19-04-2024


    els solen pagar els fills, es sol dir.
    En el teu relat es fa prou palesa la frase. En poques frases ens mostres les ferides heretades d'un progenitor cruel i de quina manera alteren la visió i manera de fer dels fills.
    Molt ben exposat i resolt només espero que no tingui cap traça de la vida real. Enhorabona. Bona feina.

  • marialluïsa | 19-04-2024


    entre crims i càstigs que la culpa sigui d'un tercer.
    Original, molt ben exposat i resolt. Sempre s'ha dit que la culpa és molt negre i no la vol ningú. Enhorabona

  • marialluïsa | 23-03-2024


    els llibres!... per avorrits que puguin ser.
    M'ha recordat l'època que els llençaven a les fogueres, i si més no, van reviscolar. Espero que, com a molt, només canviïn de format, però que no em donin temps a aprendre a utilitzar el llibre electrònic. Bon relat.

  • marialluïsa | 23-03-2024


    que tant si són respostes de la IA com si es tracta de la imaginació del narrador, és un molt bon exercici de creativitat i esperança.
    Fa pensar en un futur que ja tenim a tocar, desconegut i que crea una por relativa a veure'ns humiliats per les tecnologies. Esperem, si més no, que siguin a fe de bé.
    Felicitats!

  • marialluïsa | 18-03-2024


    prou còmica del possible futur que ens espera, acabar com els criats de les "noves joguines" creades pels mateixos humans.
    Tampoc sé si prefereixo veure-ho o desaparèixer abans.
    Molt bona feina.

  • marialluïsa | 18-03-2024


    Sembla ben bé que tenir consciència porta a tenir maldecaps, a fer-se preguntes i tenir un punt d'autonomia/rebel.lió.
    Però que fins i tot els robots puguin percebre el món com els humans provoca al mateix temps confiança en un futur proper, tot i que em temo que tan sols és ciència ficció.
    Si ens han de manar tant de bo ho facin bé.
    Molt bona feina.

  • marialluïsa | 18-03-2024


    on ens pot dur l'avanç de la tecnologia, de jutjar a ser jutjats i com resulta de molest tenir sentiments, empatia.
    La mateixa intel.ligència artifical és fa jutge de qualsevol sentiment humà. Esperem que no s'acompleixi i poguem sentir i viure amb una relativa llibertat.
    Bona feina.

  • marialluïsa | 18-03-2024


    la consciència d'un robot de primera generació: com s'ha quedat obsolet, la percepció del pas del temps i que el volen eliminar.
    Per ser "vell" sembla tenir més consciència que els de nova generació.
    Una bona manera d'humanitzar-lo i fer-lo sentir tan proper a nosaltres, que ens anomenem humans.
    Bon relat.

  • marialluïsa | 15-03-2024


    no puguin entendre ni executar la ironia els humans encara podrem anar fent la viu-viu.
    Molt bon relat amb un enfoc del tot original.

  • marialluïsa | 15-03-2024


    malgrat l'artefacte instal.lat, en Curt no li ha tret el profit previst.
    Amb la mala memòria que ja gasto potser em passaria el mateix que al teu protagonista. Li hauria anat bé una llibreta per anotar la contrasenya de l'aplicació nova. Bon relat que m'ha fet somriure i tot.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor