Doncs si, l'acompanyant invisible és un gos. Suposo que es pot endevinar per l'alçada del baf. Molt bona! i gràcies pel comentari.

Un final molt inesperat i gens premonitori pel títol del relat.
Mai m'havia semblat tan perillós sortir a llençar les escombraries de nit, per a cap dels dos personatges. També és mala sort que la bufanda s'enganxi amb la tapa del contenidor.
M'agrada el desenvolupament que no fa preveure un final tan tràgic.

És un relat que fa patir des de la primera línia i que fa por pensant en la situació de les dues protagonistes.
El final, amb la imatge de la serp, li dona un to d'angúnia afegida. Bona feina.

Potser la serp està massa humanitzada, ja que per instint, per no sentir els plors, en tindria prou amb posar-li la cua a la boca i deixar-la xumant.

en aquest poema hi veig un reflexe de la vida de massa homes que no tenen feina, i en això hi perden l'amor i la vida. Massa dur

els relats romàntics solen ratllar el dramatisme. Magistral.

M'encanten les teves històries. Curtes, precioses i sobretot visuals.
Genials!

coincideixo en el que has escrit.
Triar, escollir, decidir és una acció complicada si sempre hem d'analitzar l'impacte que tindrà en els altres. M'agrada.

és una història molt visual. Bona.

Una bona història. De les que combinen realitat i ficció. Les meves preferides.
Felicitats!