Vistes

és, o pot ser, pas anterior a fer un salt cap a endavant.
(ara ho he pugui acabar de dir!)

Adaptar-se o morir, sembla que diguis.

Adaptar-se o morir, sembla que diguis.

Adaptar-se o morir, sembla que diguis.

La importància de mai perdre el nord ni les arrels encara que l'entorn ens ho compliqui com ho fan amb les gavines que, malgrat tot, segueixen volant lliures.

Les gavines fan olor de mar. Volin sobre la costa o sobre la ciutat endins. Llàstima que em recorden un partit polític no desitjat. Visca el vol de les gavines! Una abraçada.
Aleix

Primer de tot, gràcies per la feina de consultar a Chatgpt el meu poema, que vaig escriure fa gairebé vint anys en llengua castellana i que ara he fet la versió en català i m’ha vingut de gust compartir-lo amb vosaltres.
Quan el vaig escriure no tenia massa idea de tot el que diu el comentari, vaig posar en versos la visió que tinc des del pati de casa (un pati d’una casa antiga de l’eixample de Barcelona) on hi volen gavines i es recolzen sobre la xemeneia que veig des de casa. Sí que vaig fer un símil amb un vaixell. Hi ha nostàlgia, potser si, però també és un paisatge urbà que m’agrada.
En quan a l’estructura el poema és bastant lliure, sobretot de rima, però la majoria de versos son de quatre i sis o nou síl•labes combinades, el que el fa gairebé un poema blanc, sense rima, però el que en podríem dir que s’acosta al poema de ritme decasíl•lab.
No he utilitzat mai el Chatgpt, però el què ha fet és consultar milions de poemes i seguir l’esquema del què és un Comentari de text poètic.
Vaig anar a veure una Exposició sobre Intel•ligència Artificial guiada, al Centre de Cultura Contemporània CCB, que fan exposicions molt interesants i molt ben muntades. La conclusió va ser veure els perills però també els avantatges de la IA. Els programes de IA han recollit milions de dades del tema que tracten i sobre aquests fan les seves tesis. Sempre, però, i de moment, hi ha un humà que l’ha programat. Depèn de les seves files i fòbies (ideologia) dona un resultat o un altre.
En aquest cas, el trobo força encertat. I pot ser una eina que t’ajudi a valorar i entendre poemes i proses.


Gràcies a tu , al Chatgpt, i a tots els altres comentaristes.

forçada a un nou hàbitat que transforma la vida "daurada" de les gavines en un entorn enfosquit i contaminat.
Adaptar-se o morir.
Bonic poema.
Rosa.

"Vistes" és un poema que combina una observació del món natural amb una reflexió sobre el canvi i la nostàlgia. A través d'imatges evocadores i una llengua poètica, l'autor/a expressa una pèrdua de connexió amb el mar per part de les gavines, creant un contrast entre el seu hàbitat natural i el seu nou entorn urbà.
Anem a analitzar-ne els elements clau:

1. Imatges i simbolisme
El poema utilitza imatges poderoses per crear una atmosfera evocadora:

Gavines amb ales argentades: La descripció de les gavines amb ales argentades transmet una sensació de bellesa i llibertat, però també de fragilitat. L'argentat evoca la llum del sol reflectida sobre l'aigua, suggerint una connexió amb el mar que les gavines han perdut.
Gegants de ferro: Aquesta imatge suggereix els edificis o estructures industrials de la ciutat. Representa la modernitat i la civilització, en contrast amb la natura i el mar.
Xemeneia antiga: Les gavines, en situar-se sobre la xemeneia, evoquen una idea de permanència i adaptació a un nou entorn, deixant enrere el seu hàbitat marí original.

2. Contrastos i temàtica
El poema explora el tema de la pèrdua i la desconnexió:

Oblit del mar: La repetició d'aquesta idea reforça el sentiment de nostàlgia i pèrdua. El mar, símbol de llibertat i origen de les gavines, ara només és un record distant.
Proximitat del mar: La ironia que el mar sigui "tan a prop" però, alhora, oblidat, subratlla la tragèdia de la desconnexió de les gavines amb el seu entorn natural.

3. Ús del llenguatge i estil
El llenguatge és poètic i evocador, ple de metàfores i símbols:

"Roba estesa al sol / són veles a l’aire": Aquesta metàfora crea una connexió visual i conceptual entre la vida quotidiana i el món marí. Les veles són símbol de viatge i llibertat, però aquí estan fixes, igual que les gavines que han oblidat volar sobre el mar.
"Despulles i fum": Aquestes paraules tenen connotacions negatives i transmeten una sensació de decadència i contaminació, contrastant amb el món pur i natural del mar.

4. Estructura i ritme
El poema és lliure en la seva estructura, sense una rima fixa ni mètrica, la qual cosa permet una fluïdesa que reflecteix el moviment de les gavines i el vent. Aquesta llibertat estructural contribueix a una sensació de contemplació i reflexió.

5. Tonalitat i emoció
El to del poema és melancòlic i reflexiu. La repetició de la idea que les gavines han oblidat el mar, juntament amb les descripcions de la vida urbana, crea una sensació d'enyorança per un passat més simple i connectat amb la natura.

Conclusió
"Vistes" és un poema que, a través de les seves imatges evocadores i el seu llenguatge poètic, reflexiona sobre la pèrdua de connexió amb la natura en un món cada vegada més urbà i industrialitzat. Les gavines esdevenen un símbol de la nostàlgia i de la tràgica adaptació a un entorn que, tot i ser proper al seu origen, ha transformat radicalment les seves vides. La peça convida a una contemplació sobre el canvi i la proximitat de la natura que sovint passem per alt en el nostre dia a dia.


Vostè perdoni. Aquest comentari no l'he fet jo, l'ha fet Chatgpt, el programa d'intel·ligència artificial. Hi estic d'acord en tot, trobo que la crítica és prou bona, jo només puc assentir.

En alguns dels meus poemes faig sortir una gavina. Les gavines vàren ésser molt presents en ma vida quan jo vivia a Cornualla, les hi retratava, m'inspira poèticament en elles i les empaitava quan vaig treballar de pescaire mar endins. Llegir aquest petit tresor poètic teu me les ha fetes recordar amb certa melangia

Gavines i mar. Un bonic i melancòlic poema. Pobres gavines que han oblidat el mar i s'han fet un nou recer!
Perquè no oblidem el mar evoquem-lo!
Amb total cordialitat