Detall intervenció

RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.

Intervenció de: marialluïsa | 07-01-2022


OBSCURITAT
Enmig de la foscor més tenebrosa, ni un sol fil de lluna entra per la claraboia, el propòsit de superar aquell temor que m’estreny la voluntat, bat més fort que la voluntat de fer-me enrere.

Els dotze graons que menen a les golfes s’enfilen davant meu com el cim més dret de la terra. Avanço el peu dret com un home valent mentre l’infant poruc s’arrapa al passamà de fusta. He triat el dia i l’hora adients per no veure el possible perill al capdamunt del replà i, malgrat la foscor, tanco els ulls. Sento el batec del cor a les temples. La resta és silenci.

Passa a passa enfilo el camí aguantant la respiració fins a atènyer la porta del capdamunt. Aixeco les parpelles. Res. Palpo la fusta cercant el baldó/ la balda. Un xerric acompanya el moviment de la mà dreta. El frec d’una teranyina m’esgarrifa, però em mantinc ferm. L’espectacle promès prou val la pena: un reguitzell de cuques de llum il·luminen el sostre baix que m’obliga a acotar-me mentre les rampoines de l’avi brillen com autèntics objectes de brocanter. Quina dèria de guardar-ho tot ...

I, com dimoni van fer cap a sota teulat armari i calaixeres?


Respostes

  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    Mena Guiga | 01/01/2022 a les 19:02
    interpreteu-la i no pas interpreute-la! Sorry sorríssim.
  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    Mena Guiga | 01/01/2022 a les 19:46
    Ah, sí: des de 25 paraules fins a un màxim de 200.


    *Podeu participar-hi fora de concurs, si us abelleix a algú que no vulgui haver de proposar si 'guanya'. El cas és gaudir escrivint, deixar-se anar literario-creant, això és el principal. Ho 'pilla', Lo Reboliiiii????
  • RE: Repte clàssic 717. Cucanya (fora concurs)
    rnbonet | 02/01/2022 a les 00:15
    Sempre havia estat molt cuca, la Cucanya. Ja des de molt menuda li ho deien a sa mare: "Què cuca, la teua filla"! I la mare s'eixamplava d'haver parit una criatura com aquella.
    I amb el temps, ho fou. Esvelta, rossa, agradable, tranquila, graciosa. Allò que les velles del poble consideraven un botonet d'or, una gràcia de xicota.
    Llàstima que de lluminàries en tenia poques. Gairebé gens, si estem d'acord amb el professorat de l'institut on cursà, a mitges, mitjos estudis."Un cervell de marbre", definí el tutor, en un claustre.
    El que és cert que esdevingué -i això ens interessa-, oficiant brocanteria en mercats varis, i tot gràcies al seu físic i bones maneres i al seu parlar amb accent entre lleidetà i illenc, va fer una petita fortuna.
    D'on es dedueix que la cuqueria i les llums no acostumen a anar de la maneta.Ni que una és millor que l'altra.Així que cadascú campe com puga.

    (Ho he 'pillat', oh tríade maresmenya)
  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    rnbonet | 02/01/2022 a les 00:24
    No hi han "cuques de llum" al relat. Bestioles, gens ni mica. 'C'est ma faute'. Què li anem a fer....Sorry. Però és que de 'màgiques' no tenen res. Llum sense calor. Escarabats, a la fi.
    Au; salut i rebolica!
  • Al bosc tenebrós, un conte
    Prou bé | 02/01/2022 a les 09:33
    A sol post el bosc era tenebrós, espès d'arbres i matolls. Cap camí s'hi entreveia i la poca llum del dia que quedava no es besllumava entre el brancatge.
    Una noia s'hi havia perdut. No sabia per on tornar a casa.
    Una ombra s'esmunyia en la fosca i hom no hi podria reconèixer a quina mena de criatura vivent pertanyia. Feia una remor estranya al seu pas.
    La noia, esglaiada, la cara blanca com el marbre, escoltava, mentre l'ombra cada cop era més a prop. La remor es feu més evident. Era com d'un embalum arrossegant penosament un fardell. Sonava una dringadissa d'objectes xocant els uns amb els altres.
    Atemorida, va restar immòbil mirant d'amagar-se, sense aconseguir-ho gaire. Va ser llavors que aquella ombra se li va fer a tocar i va descobrir que es tractava d'una criatura humana de gran corpulència.
    Anava embolicat amb una capa, que el cobria de cap a peus, de color de gos com fuig i arrossegava una saca de grans dimensions. Vet aquí algun misteri desvelat, però encara faltava saber qui era, què feia al bosc i què duia al sac! Records de contes de l'àvia de l'home del sac la van fer tremolar de por.
    Una veu rocallosa que la interpel·lava la va treure del seu esbalaïment en demanar-li ajuda…
    I el misteri va deixar de ser-ho: era un home, era brocanter, se li havia sortit una roda al seu carro, i, un cop recollits els objectes més valuosos, s'havia endinsat al bosc buscant una drecera per arribar-se al poble i… s'havia perdut!
    No m'allargaré. És un conte i com un conte l'acabaré.
    De cop, milers de cuques de llum van brillar a terra i van marcar màgicament un camí per als dos nous companys en l'aventura de sortir de les tenebres.
    • RE: Al bosc tenebrós, un conte
      Prou bé | 02/01/2022 a les 09:36
      Fora de concurs. M'he equivocat en el nombre de paraules. Creia que eren 300. Ja l'he escurçat tan com he pogut i crec que no admet més retallades!
      Amb total cordialitat
  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    Prou bé | 02/01/2022 a les 12:55
    Avui "treballo" a la sala de jocs infantils. M'agrada l'estona que passo amb els infants, entre visites mèdiques i cures d'infermeria.
    Ja en entrar he copsat que aquell matí seria difícil de tan esvalotats com els he trobat. Es discutien sense arribar a posar-se d'acord en res.
    (M'ha cridat l'atenció la blancor de marbre d'algunes fesomies. La quimioteràpia pot curar però colpeja fort)
    Els he dit que seguessin en rotllana al meu voltant i que escoltessin bé el què m'havia passat ahir… I he començat a inventar per a ells:

    "Ahir en sortir d'aquí, em venia de gust tornar a casa caminant.
    No m'havia adonat que no hi havia lluna i la foscor era completa. En una cruïlla, vaig errar el camí que, a poc a poc, es desdibuixà. Avançava entre matolls i en sortir a una clariana em va enlluernar una llum encegadora. Hi havia una llinda il·luminada per milers de cuques que, a tall de brocanters, havien dipositat el més valuós tresor a terra: la seva llum. I va ser per les cuques de llum que vaig veure el precipici pel qual hauria caigut sense remei!" Oh! Han fet tots alhora!

    Au! I ara, a jugar tranquil·lament, eh?
    • RE: RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
      Prou bé | 02/01/2022 a les 12:56
      Títol : sóc viva de miracle!


  • L'escala
    deòmises | 03/01/2022 a les 12:49
    El bloc de marbre rosa venia directament de Carrara, i d'immediat vaig començar a cisellar-lo. Feia dies que la idea em bullia dins del cap i no volia que, en un moment de relax, em fugís, com tantes d'altres vegades m'havia passat. El polsim, l'escampall de cantells vius i el soroll s'agermanaven de mica en mica amb la dèria creativa, i l'aspecte del taller semblava cada cop més el d'un magatzem de blanc mineral.

    La febre durà tres dies, des dels primers cops barroers als darrers detalls més precisos. El resultat final, emperò, no em satisfeia, tot i el toc de genialitat que traspuava la peça sencera. El seu realisme em meravellava i, alhora, em deixava sangglaçat. I llavors s'evidencià que la malastrugança s'havia arrapat a mi en néixer. Inclús per triar, entre tota la fauna terrestre, el meu animal preferit. Aquella minúscula cuca de llum marmòria n'era la prova fefaent.

    En aquell moment, sapiguí que ni un brocanter de baixa estofa compraria aquella peça a escala natural. Tan sols li provocaria esclafits de riure. Potser hauria estat millor fer menester aquella preuada pedra per gravar la meva làpida, ara que tenia clar que era un escultor acabat i mediocre.


    d.
  • Pel meu jardí, dins la fosca
    kefas | 05/01/2022 a les 11:03

    Pel meu jardí, dins la fosca, quan ja és a dormir la mosca, es passeja esponerosa una cuca lluminosa. Si mireu com es belluga veureu clar que no és eruga, que per el seu altiu posat sembla més escarabat. Alça el cap molt eixerida per il·luminar l'eixida, com ho fan a la patum, amb la testa feta llum. D'ella contaren prodigis tan els romans com els frigis quan va decantar un combat sortint de l'obscuritat . Enfilada dalt d'un arbre, llençà un raig tan poderós que va transformar en marbre l'exercit victoriós del gran imperi romà quan volia conquistar amb el seu pas carismàtic aquell terròs asiàtic. Algú la veié volar al voltant del campanar quan va escriure adéu-siau al cel en signar la pau el vell Cèsar ple de glòria i el gran batlle d'Anatòlia. Després d'una llarga vida sense ja gaires quefers, va llogar sa llum pansida al casal d'uns brocanters que estaven en la ruïna per la cruel dictadura del vil gas en la factura de la electra que il·lumina.
  • Petons d'estiu
    JaumeBalcells | 06/01/2022 a les 18:47
    M’han dit que tu saps on es poden veure cuques de llum, va fer la forastera. Jo vaig assentir i ella va dir, porta-m’hi. No ens havíem allunyat ni deu minuts del poble quan li vaig assenyalar, al costat del camí, els dos puntets de llum verda fosforescent. Ella s’ho va mirar una estona en silenci fins que va dir, m’acompanyes a casa? Al carrer on vivia hi havia poca llum i al seu portal s’hi estava a les fosques. Em va posar els braços al coll, va dir gràcies i em va besar els llavis d’una manera que vaig haver de correspondre i llavors ella va obrir la boca. Jo encara era un passerell i no vaig fer res.

    Una tarda d’agost d’un any més tard, va entrar amb els seus pares a la brocanteria del meu avi. Ells estaven interessats en un aparador amb taulell de marbre. Jo ajudava l’avi per tenir alguna obligació en temps de vacances. Mentre els grans negociaven, la forastera se’m va atansar i em va dir, ja has après a fer petons? Vaig contestar que en un any s’aprenen moltes coses. Doncs m’hauràs de portar a veure les cuques de llum, va replicar.
  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    marialluïsa | 07/01/2022 a les 16:58

    OBSCURITAT
    Enmig de la foscor més tenebrosa, ni un sol fil de lluna entra per la claraboia, el propòsit de superar aquell temor que m’estreny la voluntat, bat més fort que la voluntat de fer-me enrere.

    Els dotze graons que menen a les golfes s’enfilen davant meu com el cim més dret de la terra. Avanço el peu dret com un home valent mentre l’infant poruc s’arrapa al passamà de fusta. He triat el dia i l’hora adients per no veure el possible perill al capdamunt del replà i, malgrat la foscor, tanco els ulls. Sento el batec del cor a les temples. La resta és silenci.

    Passa a passa enfilo el camí aguantant la respiració fins a atènyer la porta del capdamunt. Aixeco les parpelles. Res. Palpo la fusta cercant el baldó/ la balda. Un xerric acompanya el moviment de la mà dreta. El frec d’una teranyina m’esgarrifa, però em mantinc ferm. L’espectacle promès prou val la pena: un reguitzell de cuques de llum il·luminen el sostre baix que m’obliga a acotar-me mentre les rampoines de l’avi brillen com autèntics objectes de brocanter. Quina dèria de guardar-ho tot ...

    I, com dimoni van fer cap a sota teulat armari i calaixeres?
  • RE: Repte clàssic 717. Cuca de llum.
    marialluïsa | 07/01/2022 a les 16:58

    OBSCURITAT
    Enmig de la foscor més tenebrosa, ni un sol fil de lluna entra per la claraboia, el propòsit de superar aquell temor que m’estreny la voluntat, bat més fort que la voluntat de fer-me enrere.

    Els dotze graons que menen a les golfes s’enfilen davant meu com el cim més dret de la terra. Avanço el peu dret com un home valent mentre l’infant poruc s’arrapa al passamà de fusta. He triat el dia i l’hora adients per no veure el possible perill al capdamunt del replà i, malgrat la foscor, tanco els ulls. Sento el batec del cor a les temples. La resta és silenci.

    Passa a passa enfilo el camí aguantant la respiració fins a atènyer la porta del capdamunt. Aixeco les parpelles. Res. Palpo la fusta cercant el baldó/ la balda. Un xerric acompanya el moviment de la mà dreta. El frec d’una teranyina m’esgarrifa, però em mantinc ferm. L’espectacle promès prou val la pena: un reguitzell de cuques de llum il·luminen el sostre baix que m’obliga a acotar-me mentre les rampoines de l’avi brillen com autèntics objectes de brocanter. Quina dèria de guardar-ho tot ...

    I, com dimoni van fer cap a sota teulat armari i calaixeres?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: