Cercador
Retrobar-se.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Malgrat una joventut força irresponsable, en què l'afició al mam i el tabaquisme l'havien dominat molts anys, arribà al llindar dels vuitanta, deixant pel camí familiars, amistats i amors amb hàbits més saludables. Els sobrevisqué. A tots. Galdosa victòria: viu, però completament sol.
En el seu present no hi quedava ni una guspira d'afecte. Hauria bescanviat la meitat dels anys que li quedessin, pocs o molts, per creure en un més enllà on retrobar-se amb els éssers volguts i sentir-se estimat. Sobretot això: sentir-se estimat. Dissortadament, la tossuda raó s'hi interposava. Diuen que la fe és un do que Déu sols concedeix als escollits i ell no hi figurava, entre els escollits. Era massa lúcid com per deixar-se entabanar: sabia que mai més no els tornaria a veure i que aquesta amarga certesa li aniria encongint el cor fins que ell mateix també s'absentés.
No volia perdre l'autoestima autocompadint-se. I, per evitar introspeccions estèrils, no se li ocorregué res millor que farcir l'agenda amb tota mena d'activitats lúdiques: participar en clubs i tertúlies, i acabar d'ocupar el lleure escrivint articles d'opinió i narracions curtes. Com a la caminadeta diària, s'entregava amb disciplina a aquestes activitats, vinguessin o no de gust. Així, al cap de la jornada aflorava la fatiga i els ansiolítics aportaven la resta per obrar el miracle de la son.
Sempre li havia passat el mateix: devia somiar, com tothom, però, tret que es despertés sobtadament, en llevar-se ja no recordava res. En els darrers temps, però, les pautes del son havien canviat per alguna estranya raó, i cada cop era més freqüent despertar-se amb el record vívid del que somiava. La sorpresa fou que gairebé sempre el somni era plaent, i no trigà a descobrir per què: individualment o col·lectiva, simultàniament o successiva, els éssers estimats, ressuscitats, hi campaven emanant una quotidianitat entranyable. Una nit o una altra, tots acabaven desfilant: els quatre avis, els pares, la Irene i la Natàlia; fins i tot Pompós, el cocker que havia sigut, per a ell, com un germanet petit. Com que aquest caliu era el que havia estat cercant, decidí reduir les vigílies i prolongar les dormides, augmentant gradualment la dosi de benzodiazepines. Què li podia passar: morir-se? I què?
El trobaren al llit, arraulit en posició fetal. A la boca entreoberta s'endevinava un últim somriure. En el got de la tauleta de nit, un solatge blanquinós sense grumolls.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXII (tema: EL MÉS ENLLÀ) i consta de 400 paraules, tres d'elles "pompós", "grumoll" i "guspira", segons el comptador de Microsoft Word.
En el seu present no hi quedava ni una guspira d'afecte. Hauria bescanviat la meitat dels anys que li quedessin, pocs o molts, per creure en un més enllà on retrobar-se amb els éssers volguts i sentir-se estimat. Sobretot això: sentir-se estimat. Dissortadament, la tossuda raó s'hi interposava. Diuen que la fe és un do que Déu sols concedeix als escollits i ell no hi figurava, entre els escollits. Era massa lúcid com per deixar-se entabanar: sabia que mai més no els tornaria a veure i que aquesta amarga certesa li aniria encongint el cor fins que ell mateix també s'absentés.
No volia perdre l'autoestima autocompadint-se. I, per evitar introspeccions estèrils, no se li ocorregué res millor que farcir l'agenda amb tota mena d'activitats lúdiques: participar en clubs i tertúlies, i acabar d'ocupar el lleure escrivint articles d'opinió i narracions curtes. Com a la caminadeta diària, s'entregava amb disciplina a aquestes activitats, vinguessin o no de gust. Així, al cap de la jornada aflorava la fatiga i els ansiolítics aportaven la resta per obrar el miracle de la son.
Sempre li havia passat el mateix: devia somiar, com tothom, però, tret que es despertés sobtadament, en llevar-se ja no recordava res. En els darrers temps, però, les pautes del son havien canviat per alguna estranya raó, i cada cop era més freqüent despertar-se amb el record vívid del que somiava. La sorpresa fou que gairebé sempre el somni era plaent, i no trigà a descobrir per què: individualment o col·lectiva, simultàniament o successiva, els éssers estimats, ressuscitats, hi campaven emanant una quotidianitat entranyable. Una nit o una altra, tots acabaven desfilant: els quatre avis, els pares, la Irene i la Natàlia; fins i tot Pompós, el cocker que havia sigut, per a ell, com un germanet petit. Com que aquest caliu era el que havia estat cercant, decidí reduir les vigílies i prolongar les dormides, augmentant gradualment la dosi de benzodiazepines. Què li podia passar: morir-se? I què?
El trobaren al llit, arraulit en posició fetal. A la boca entreoberta s'endevinava un últim somriure. En el got de la tauleta de nit, un solatge blanquinós sense grumolls.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXII (tema: EL MÉS ENLLÀ) i consta de 400 paraules, tres d'elles "pompós", "grumoll" i "guspira", segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
L'absència...[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-07-2024
d'amor, crea angoixa i solitud, i la vida enyora aquest ineludible sentiment. Fins que els somnis que no recordava l'han vingut a cercar.
Un relat profund i commovedor.
Salutacions Joan Colom, i gràcies pels teus sincers comentaris als meus relats.
Bon estiu.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Retrobar-se.
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts]
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts]
- Maleïts malparits! [Temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ARA BAIXO!
- Doris Day.
- Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]