...llevat de l'essencial i ara estic copiant grans paraules del Petit Príncep. 'L'essencial és invisible als ulls'. Quina certesa! Alhora, però, hi ha 'essència' en el que es veu i percep, per això tenim els sentits. Són un regal. I sí, depèn de per a què, no ho són. Ningú vol veure imatges abominables, ni olorar putrefacció, etc. No parlo del teu relat, ja saps que volo d'aquí allà massa ràpida.

Tinc una coneguda, sis anys més gran que jo, que ara s'ha casat. No ho havia estat mai. Dona 'alternativa', coach. Es banya al mar si pot tot l'any, al matí d'hora. Fa el seu ioga. I em va dir, fa poc, 'quiero un churri'. I sí, sí. Ja la tinc casada i vivint a Baiona o potser s'escriu Bayona. I sento, en gran part, sana enveja. És clar que cadascú és cadascú. Aquesta dona no té fills. Ni té ja pares. Només un germà i que s'espabila. Ja pot tenir ales, ella. I, vull suposar, bé li deu anar el tema casori: així, en fer-se gran tindrà 'cuidador' i a l'inrevés. No? Hi ha gent que en sap. Ai, els caràcters.

Tornant al relat...els protagonistes han d'encetar un nou tram vital. Sempre poden, si volen, allargar l'antic. Però al relat s'ha finat una etapa. Respectable.

Té, el relat, un caire pedròlic, amb el teu fer.

Quina lletra m'hauria tocaaaat????


:-D

I quins mots, frases, etc, hauria confegit amb les meves amistats, familiars i avatars?

:-D

Primer som nosaltes, les criatures; després, s'hi tornen ells, segons en quin grau, segons què tenen, segons el caràcter, segons...

TGNK

L'espai, preciós, pel rierol, sobretot. I pel regal que és llegir-ho.

TGNK

I si així és...l'enhorabona. Pel que ha hagut, pel que s'ha sentit, malgrat el després. Tot comença i tot acaba i s'entra en un no tram. Sort (a qui protagonitza el relat, és clar!, :)

TGNK

...mentre es viuen i, amb el record, reviuen. Quan 'pugen', quan valen la pena, quan són diguem-ne més trascendentals físicament i anímica que ni pas físicament i mentalment, resten com un tresor. Hi ha poesia, s'hi ha sabut posar/trobar, hi ha riquesa. I valorar-la, una manera ha estat, en el relat, comptar el temps que fa que gaudeix. Són espurnes precioses entre les ombres, a l'existència. Són un regal.


Enhorabona!

TGNK

Jo volo caòticament, però em van dir que és una 'mena' d'ordre. Un monjo m'ho va dir, en no sé quin temps i dimensió. Queda el sucre que no fa diabetis, així ho haig de processar.

Serà la primavera (uuuf, estic a punt d'entrar al frenopàtic, que em venia 'serà que ya no me quieres, será, será que quieres a otra, será que...de l'energètica Carrà que uso (usava) quan netejo (estarrejo) a casa (ara estic mandrosa en aquest tema, molt...frenopàtic de pet: frenopètic)...com deia (ara ja deixareu de llegir-me, snif, confessar naïfment que escolto allò, però què ovaris, així és, m'ho van passar per a animacions i em va animar a mi (millor el negre de Boney M, és clar, curiosament d'octubreeeeee)...com deia (si segui i no m'heu repudiat)...com deia...serà la primavera, o fer dos tallats el mateix dia (no convé) però entre ahir i avui la meva producció m'esparvera (i em meravella, deixa'm fer-me un petonet com a nena petita i com a nena gran) i és que això és VIDA. Ignoro (o ho sé en certa manera en algun lloc colgat de mi mateixa?) on em durà tot plegat...quan sé que el camí me'l dibuixo jo (si pot ser amb llapis daurat o retolador taronja o...).

Gràcies per estar aquí en aquest temps, per alguna cosa ens 'hem trobat'.

I ja em perdonareu si sóc massa bruixa-humana: les fades són massa mones.


Petonarros!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Una suma de voluntats. Em va quedar dels capítols filosòfics d'entre capítols de 'Guerra i pau'. No em vanto d'haver llegit dos cops el tolstoiasso (però el fragment del príncep Bolkonski ferit en batalla s'ho val). Funciona així. I així va pujar Napoleó al poder. I Hitler. I més. Fa ni massa ni poc, la meva 'germaneta' Touchyourbottom va publicar el que ara passo a enganxar (sembla ser que, tot i haver obtingut uns comentaris genials, ella el volia millorar) sobre el que he llegit que tocaveu, també: aquests egos que ehem, ehem. (no me n'excloc. L'ego és el xassís del que oferim des de dins. I qui jutja un altre ego, és que, he llegit, el propi ego no és com, bé, com jo voldria (hi ha part utòpica aquí, és clar).
Disculpes si no fa al cas tot aquest rotllo i encara més el relat.
Bones lletres pel 2017!


LA RAPSODA
Es demanava aigua carbònica artificial i un plat de rap amb patatones, la Sindy.
Després, panxa plena, amb l'efervescència que el gas de la beguda l'ajudava a conferir, es situaria davant la gent asseguda en taules disposades en semicercle i tocaria que l'escoltessin, l'autora de poemaris i poemaris per a ànimes 'enfins' (mai havia sabut que el mot no era aquest, sinó 'afins').


Abans anava al lavabo a netejar-se una dentadura de rosegador en fase final. Es treia la raspera exageradament i un dia quasi perd la melsa. Es mirava al mirall. Li calia maquillar-se el rostre amb un to bru de mediterranisme colradament sa. Als ulls s'hi feia la ratlla ben negra i així les pupil•les, pobres de llum i d'energia sense additius, serien ajudades a trascendir per tal d'assegurar-se de transmetre una sensibilitat genuïna i delicada. Un vestit de seda opalina i una faixa de mussolina rogenca. Sandàlies de deessa de la cadena de moda 'Nefastitis', amb material plàstic i els peus lliures per a crear formatgeria.

I aleshores, amb les postres, ella. La Sindy: poetessa de la vil•la, mediocrament popular, fotografiada amb alegria poc agraciada amb mòbils que haurien desitjat mobilitat per a tocar el dos, coronada reina de l'afectació més seguida en xarxes socials, superficialitat en somriures inflats des d'un baix ventre. Tot ben vulgar, al cap i a la fi.

Lectures avorrides i sense èmfasi. Egocentrisme en cada vers. Mots reiterats, cansament de la pròpia paraula. Jo, jo, jo i jo. Supurant desitjos de conilla histèrica en zel que no té ni un tap de cava per fotre's pel forat. Els pets de la soda li feien fer saltirons com pretesos orgasmets mentre desitjava fer apujar músculs masculins.

En acabar era fortament aplaudida, des dels cervells ensinistrats per no raonar massa amb els cors un pèl compassius. Ella, gens innocentment ignorant, convidava seguidament a cafès aromàtics hàbilment tintats i a continuació treia un nombre d'una caixeta estampada amb titoles voladores de colors infantils. Qui el tingués aconseguia els àpats de tota una setmana de franc i una postal naïf del cony de la Sindy il•luminat amb lluentons i decorat amb llepolies.

Penosament valia la pena, amb els temps de dura recessió que corrien, fer un esforç titànic i anar al restaurant-cafè de mala mort del pare de la Sindy, on fer un menú resultava més que no dur la carmanyola de casa. Era una sort que no fessin un cop d'ull a la cuina...

No podrien evitar, no obstant, a Can Prota-Sindy (nom-homenatge d'un pare ja setantó a la nena ja cincuentona de les seves ninetes, ninetes amb catarates in crescendo) escoltar, mentre es demanaven el primer - on els cigrons hi tenien presència invariable (excedents de magatzem)- el que la 'diva' indefectiblement es demanava:

-Rap i soda!
La rapsoda, que es preparava.

En aquest relat d'un fet que no és tan inhabitual (té de cosinets el porno i els xats eròtics virtuals, penso) hi ha un desig intens, una necessitat, unes descàrregues solitàries,...Tot ben normal, perquè qui no se'n salva de la monotonia i l'aborriment i quin home o dona -si és dóna l'ocasió, o la busquen, tot i depenent, malgrat la societat tan oberta, del caràcter- no gaudeixen d'unes reviscolades així, especialment si amb qui s'està s'ha perdut, no té força o vés a saber qué (que ja és prou)?

Però: són focs d'encenalls.

El sexe, sol, només duu a plaer bàsic, que genial, però la vacuïtat de després no ho compensa (emocionalment). Físicament, és salut.

TGNK

Resulta que tinc un relat amb el mateix títol...ara que l'hem desenvolupat diferent ;)

TGNK

En què un home boig... (callo, que si no l'has llegit, no tindria gràcia!).. Boig i ebri, endut per l'odi cec vers el felí. Bé, és un relat tenebrós i portentós que recomano, però millor llegir-lo de dia!
Això de 'lapidar' una persona...tira per aquí.

Bon abril i relats mil, Montserrat!

TGNK

En la societat actual, el que expliques ho és.
És una forma de teràpia.
O un nou tram de vida que potser s'enceta?
El cas és que algú va dir que no som sers monògams i una munió d'exemples ho demostren, i més en els nostres temps.
Llibertat, desig, plaer, emocions. Són imprescindibles. Només el vici i la dolenteria fan mal, penso. Temes ben allunyats d'aquest relat i que el món del sexe, malauradement, comporta, d'entre tot el que el ser humà en pot fer.
Sembla un relat amb poca part ficcionada. L'explicació d'un 'regal'.

Per molts regals!

TGNK

No per escandalós, ni molt menys.
Però massa arrissar 'el risso'.
Capellà i monja ja és un temasso.
Afegir-hi la dona...i després la monja desmonjada i aparellada, potser, tractant-se d'una època amb una mentalitat menys o gens permissiva, costa de creure. Aquí, penso -i la meva és una visió, només- que s'hauria d'haver explicat més, encara que el relat s'hagués allargat.
El tema 'dir un secret en el llit del traspàs', haig de dir que és recurrent, que no 'no vàlid' (opinió meva, novament).

TGNK (ara no et prengui res malament, res més lluny). :)

Fa somriure i escalfa suaument.


TGNK

objectes, mot repetit ben seguit. Posa 'coses'.

i hi ha un 'com' que és un 'amb', de quan corregies i després no vas tornar a corregir i no te'n vas adonar. Et cal un tallat. I somriu, dona, que estic orgullosa de tu!