Renúncies

Poder gaudir de la llibertat de l'ocell o del fum de la pipa, em sembla una manera de plantejar la llibertat vista de dos punts tan contraposats que has unit excelsament.

Enhorabona per aquest gran relat.

Un poema molt ben inspirat! Renunciar-se a un mateix és difícil, però s'ha de fer a poc a poc per a dominar el plaer de fumar.
M'ha agradat molt com el planteges.

Que passes un bon estiu calorós.

Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

He gaudit, com recomana un dels comentaristes, llegir-lo a pleret. Ha estat un minut de pau, relax i interiorització en mi mateix. Talment com si passes un àngel. La breuetat d'aquest palesa un treball poètic molt elaborat. Agraeixo aquest tast poètic

Recomano llegir-lo molt a poc a poc, assaborint cada mot. Una alenada de pau i bonhomia et negarà l'ànima. I ho agrairàs. Gràcies, Prou bé!

pels dubtes que persisteixen en l'home, per la necessitat de donar llibertat a l'ocell, i la resistència de no tenir-lo a prop. Un poema que transmet calidesa, malgrat la lluita per prendre la difícil decisió.

Molt bonic.

Una abraçada.

Rosa.

bonic relat que em transmet pau, el llegeixo i hi veig els teus protagonistes, sota una boirina viciosa y penitent. Cadascú és pres d'una certa manera, un per no poder fugir, i l'altre per no poder deixar...

una abraçada literària

ens llegim