L'encantador de serps (I)

Un relat de: Pau Nin

L'encantador de serps viu en un pis petit d'un edifici estret, a un carrer estret del casc antic. En algun racó, assassinades per envans aixecats sense traça i enterrades per les humitats, encara s'intueixen les restes d'uns frescos que anys enrere havien ennoblit els sostres. Diuen que fa temps tota la casa pertanyia a una família aburgesada, del tèxtil, que durant la guerra fugí a comarques. Més tard no se'n va tornar a saber d'ells. Algú dividí el casalot en pisos del tamany d'una capsa de llumins per llogar-lo sense gaire més al primer interessat, sense demanar massa res, ni pretenent més del que s'espera a gent com la que, de seguida, ocupà les divuit vivendes.

En una d'elles, doncs, hi viu l'encantador de serps amb la seva mare. Al pis hi ha poca llum: una sola bombeta penja del sostre, i funciona fluixa, vella. Tot està cobert d'un vel de penombra. El llum tentineja dues o tres vegades sempre que s'encén amb l'interruptor de ceràmica, mentre l'encantador de serps s'ho mira patint sense saber si es fondrà aquesta vegada. El pis fa una olor forta, penetrant: l'aire s'esmuny amb timidesa per una petita finestra, una sola, sobre la dutxa, vora la cuina. Però amb prou feines ventila, i la dutxa no funciona; el plat està ple de tot i de res: cartrons, ferros, un televisor avariat, i altres mil objectes "per si mai" que finalment mai han fet falta. La dutxa tampoc no es troba a faltar: mare i fill fan com si es renten parsimoniosament usant un drap humit un cop per setmana.

L'habitació és quadrada: en un dels costats, la porta d'entrada i la cuina; la dutxa al racó. En front, un taulell de fusta arrambat a la paret i dues cadires mil vegades encolades fan les funcions de menjador. La resta del pis l'ocupa el llit: és estret, alt, i mare i fill el comparteixen resignats. Sobre el capçal un gravat d'un màrtir els amenaça penjant insegur i tort. A cada moviment el llit grinyola, i cada grinyol dels divuit llits dels divuit pisos se sent per tot l'edifici. Però en especial el de l'habitació veïna, on hi ha una senyorassa d'aquelles que, de tota la vida, ha apaivagat fogots a tort i a dret, a tinents d'alcalde, advocats, i metges, sense recordar-se de diumenges ni festes de Tots Sants: quan de nit treballa, la mare resa un parenostre i la vanitat l'encega, creient-se santa davant de tanta luxúria pecaminosa; abans el llit grinyolava nit i dia, però la força de l'edat ha esborrat els encants de la dona, i ara poques vegades se la veu acompanyada (les males llengües asseguren que sovint la dama fa ballar el llit tota sola, doncs fins i tot les males reputacions necessiten manteniment).

Després del concert nocturn, a mig matí, l'encantador i la seva mare fan feina. El seu no és un treball de llevar-se d'hora: ella busca un cop més el seu lloc al carrer del Bisbe, on pretén vendre estampetes de sants descolorits en paper groguenc, i medalletes de verges en llautó, als cada cop menys pietosos vianants que van camí a la catedral. En ven una o dues al dia, d'estampetes, alguna vegada tres. De medalletes, una a la setmana. Quan esgoti les que li queden a la llauna, no sabrà què vendre.

Embolicat en llençols estampats, l'encantador de serps cerca un forat prop de la cua d'un museu del carrer Montcada. A la porta, d'esquenes a la façana, no li importa la sòbria elegància dels seus palaus. Toca la flauta. La serp de drap s'aixeca del cove i puja, i balla lligada a la flauta de fusta per un fil invisible. I els nens se'l miren. La flauta és dolça, sona suau però mecànica, falta sentiment. Passen dues hores, l'encantador recull i fa un cafè amb llet. Després hi torna. Toca. Fa fred. Menja el mig entrepà que no es va menjar ahir, i toca.

Torna a casa i retroba a la mare. Rescalfen aigua i bullen tres patates. Sopen. Van al llit i la mare dorm. L'encantador s'estira i obre els ulls a la nit.

A l'altra banda del carrer, un artista polifacètic troba la inspiració gràcies a l'encant decadent del barri. L'encantador de serps, amb els ulls oberts, en el mateix encant s'hi ofega.

Comentaris

  • I aquest relat en capítols es va quedar el tercer?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-01-2015

    El tercer, el de la Noia Dolça, una descripció plàstica, un somni fugaç?
    Potser altres històries van deixar aquesta aparcada. A la gent que escrivim ens passa. Alhora que es canvia, es millora, s'evoluciona, passen coses en la dimensió real i en les altres que volem plasmar.
    Mentre la serp de drap vulgui seguir ballant, sempre es podrà acabar, potser.

    Bon any!
    I per molts relats!

    Mena

  • Encantat![Ofensiu]
    xesco | 31-07-2005


    Has aconseguit transportar-me els carrers que vaig recórrer durant sis anys d'una manera molt real. Això vol dir alguna cosa, no?

    Espero novetats.

    APA10!! Ens llegim!!

  • L'encantador de serps (I)[Ofensiu]
    Lavínia | 29-07-2004 | Valoració: 8

    Un relat molt ben escrit, sintètic i amè, talment.

  • Em sento serp[Ofensiu]
    PFC | 21-05-2004 | Valoració: 9

    Em sento serp, vull dir, que estic encantat, escolti. Endavant, sr. Nin, i segueixi publicant, que ja fa temps que esperem amb anhel el tercer lliurament.

  • Ben escrit[Ofensiu]
    pèrdix | 12-03-2004 | Valoració: 7

    El que potser no saps és que l'artista polifacètic s'ha comprat fa poc un pis al Gòtic i fa, per tant, un mes que hi viu de tota la vida al barri i te, en conseqüència, coneixement històric de que el barri ja no és, ni de bon tros, el que era.

  • critica[Ofensiu]

    per que sera em sembles exesivament pretencios??? no mes llegint la teva fake/biografia m'adono d'això,

  • Hi tens traça[Ofensiu]
    dacar | 11-02-2004 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt aquest relat. La manera com ens guies a través de la història, amb descripcions minucioses, i la facilitat amb la que has recreat l'ambient, l'entorn.

    A veure si veiem nous relats teus per aquí.

  • vull més![Ofensiu]
    podmaker | 22-01-2004 | Valoració: 8

    Hola, he de dir que m'ha agradat bastant aquesta historia. Com que porta un (I) suposo que hi deu haver una segona part.
    Crec que va sent hora que l'autor es digni a publicar-la.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    francoise1 | 19-01-2004 | Valoració: 10

    En cada racó de Barcelona pots trobar un sorprenent encantador de serps.

    També en cada racó de cada persona es pot trobar una sorprenent realitat, si som capaços de buscar-la.

  • Surrealisme de casc antic[Ofensiu]
    Tecnomeritocràcia | 15-01-2004 | Valoració: 9

    M'encanta el surrealisme aplicat als contes curts.

    Esta clar que el més esfereidor es la realitat i posibilitat que s'oculta dins l'absurd.

Valoració mitja: 8.25

l´Autor

Pau Nin

4 Relats

20 Comentaris

20164 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Biografia:
Pau Nin (Barcelona, 19XX) és un autor paradigmàtic dintre dels cercles d'autors desconeguts. (...) La seva extensa obra, que podria arribar a veure la llum durant els propers anys, resta per ser traduïda a catorze idiomes, entre ells el xinès i el rus. (...) Lluny de convertir-se en un fenòmen mediàtic en la línia dels altres nous autors del moment, P.Nin ha escollit la discreta força del conte com únic medi per arribar al lector (...)

(Extracte de la Biografia de l'autor publicada al semanari "El Cinquè Gat", febrer de 199X)