No tenir-te

"No tenir-te... I de sobte
sentir que el món m'és ja innegable,
que el cor d'un no s'acaba mai,
que el dolor és
només set, set inesperada, encesa
set de significances, decidida
ombra que mou, que empeny
cap a un nom avesadament remot,
cap a una espina d'absolut abast."
(fragment del poema 'No tenir-te', Joan Fuster)


La ràdio li feia companyia. Quin gran invent per entretenir-se, aprendre, riure o plorar una mica mentre s'anava trastejant per casa. A la taula hi quedaven quatre engrunes que va netejar amb energia abans d'anar-se'n a fer una petó de bona nit al seu petit. En unes setmanes farà 9 anys, el temps vola! El vidre de la finestra deixava entrar un brisa d'aire. Feia setmanes que no plovia i el riu que rondava la casa s'havia convertit en un camí on deixar-hi petjades...

Quan ho va tenir tot recollit, va entrar curosament a l'habitació. Va asseure's sobre el matalàs i l'observava. Amb els ulls closos, el seus cabells de sorra ondulaven damunt del coixí mentre la vida seguia el seu curs i el món girava incessant, com els seus pensaments. Li agradava aquell instant fugaç de companyia mentre dormia embolcallat per aquells llençols plens d'estels i de somnis.

El silenci de la nit deixava escoltar aquella música que la va transportar de sobte cap a un temps perdut.

(de fons, sona la cançó de Borja Penalba 'No tenir-te')

Mentre escoltava la dansa d'aquells dits damunt les cordes d'aquella màgica guitarra, de sobte, se'm va despertar aquell record tant trist. Em notava novament contra les cordes d'aquella decisió tant difícil de... no tenir-te.

I viatjar en el temps, en aquell matí de primavera en què et vaig viure un instant fugaç mentre t'imaginava, il·lusionada, com seria aplegar-te entre els meus braços, dir-te 't'estimo', notar la teva pell, resguardar la teva mirada, sentir-te, escoltar la teva veu... però sabent que no series.

-Valora el que tens. No val la pena posar res en risc.

Li ressonaven en eco aquelles paraules.

Es va deixar endur per la melodia d'aquell piano dansant amb la guitarra, mentre de la galta se li desbocava el riu sencer que mancava fora de casa. Cada nota que sonava esdevenia una tria, una decisió, un nou esdevenir.

No tenir-te

era dolorós, però justament aquella cançó que l'embolcallava en el seu desconsol segurament havia nascut d'un moment fosc. Amb un gest dolç va deixar reposar els cabells al seu coixí i mentre l'escoltava, va notar com li espurnejava tota pell i s'alliberava d'una emoció resguardada massa endins. Aquella cançó era una autèntica mina, capaç d'arrencar 'allò' més preuat de la vida: l'emoció de sentir, l'emoció d'expressar i ser capaç d'abocar en paraules un record viscut. Bonic o dolorós, tant se val. Però esser capaç de fer tangible un sentiment, és un autèntic regal pel qui el viu.

I mentre una brisa suau s'enduia els records en terres llunyanes, vaig acostar la mà damunt dels seus rínxols i fosa en un mar de tendresa vaig notar com el caliu del seu caparró feia cendra els pensaments més foscos. La cançó s'havia evaporat mentre l'acariciava, i la meva tristesa també havia aprofitat per escapolir-se a cavall del vent. Notava que m'havia buidat del tot i que potser aquell era el dia, el lloc i l'hora per tornar a renéixer i omplir-se de nous moments.

Ens vam fondre en una eterna abraçada i enmig de la dansa de les emocions i de les hores, el vaig trobar cavalcant enmig d'un bell somni.





Un relat sentit dedicat a totes les persones que a pesar de tot i sigui quin sigui el motiu d'aquest deixar anar, aprenen a viure i agrair l'ara i aquí.
Aquest relat el podeu escoltar en veu alta al poadcast de l'Spotify 'Cuinant relats sentits'.
'No tenir-te', un poema de Joan Fuster musicat pel cantautor i guitarrista del País Valencià, Borja Penalba ('Giròvag'), que ressona a l'ànima d'una mare mentre acompanya al seu petitó a dormir. La música és capaç de remoure les emocions i fer-les dansar mentre les hores de la vida segueixen marcant el compàs.