Veritats inqüestionables

Un relat de: fesolmenut
Quan acabo de llegir el capítol en Tomàs ja dorm. Com cada vespre el contemplo una estona; m’omplo l’ànima de la ingenuïtat i la despreocupació que desprèn. Tot seguit apago el llum tènue de la tauleta de nit i tanco la porta de l’habitació.

Com cada setmana em toca buscar un amagatall nou pel llibre. El doble fons del bufet ha estat una bona opció tot aquest temps, però, com deia el pare, cada set dies cal fer canvi de lloc, sinó l’ensumen i ens el prenen. I recorda que és l’únic que tenim i, potser, és l’últim exemplar que li queda a la humanitat.

Mentre rumio on entaforar-lo sento que truquen a la porta, amb les seves fines antenes metàl·liques. Quantes deuen ser? Fa dies que no venen. Segur que m’ha denunciat el fill de puta de l’Anastasi. Avui a la feina, tip dels fums que duu des que l’han fet supervisor, he gosat contradir-li una de les veritats inqüestionables de la IA:

—No, pallús! El Sol no és una font inesgotable d’energia. Les fusions que s’hi produeixen algun dia s’acabaran.
—D’on ho treus això? —m’ha cridat, ofès—. Mira què hi diu la IA quan li ho preguntem. Que no ens hem de preocupar, que el Sol és una explosió autogenerada i autocontinguda. D’on surten aquestes idees de bomber?

Incapaç de pensar en un lloc millor, deixo el llibre sobre l’armari, amagat pel marc que el recobreix. No soc a temps d’obrir la porta. Les aranyes robòtiques entren —la IA té els codis de totes les portes— sense cap impediment. No els costa gaire trobar l’antic llibre d’astronomia, que trinxen i engoleixen sense cap mirament.

Se’n van de la mateixa manera que han arribat: diligents i en formació. Abatut, m’assec a la butaca del menjador sense esma de res.

En Tomàs surt de la cambra i em diu que ha sentit una fressa metàl·lica. Li explico què ha passat i em contesta, amb una certa alegria, que no em preocupi. Al cap i a la fi, el llibre era avorridot i ara deixaré de ser la riota de la classe, l’únic que no mira els dibuixos de la IA abans d’anar a dormir.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    TerricheT | 31-03-2024

    Una narració que es llegeix d'un glop i que explica una història molt més llarga i dolorosa que no es veu en els dos mil caràcters del concurs. Una història de la derrota, de la lluita sense fons i que veus esmunyir-se com l'aigua entre els dits.

    M'ha agradat i et felicito per la tria finalista. Sort a la final.

  • Enhorabona...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-03-2024

    fesolmenut per ser finalista del concurs d'aquest mes. Ben merescut.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas, com ja vas ser finalista en una convocatoria anterior, no cal que ens enviis l'autorització.


    Cordialment,
    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats


  • Que no ens toquin[Ofensiu]
    marialluïsa | 23-03-2024


    els llibres!... per avorrits que puguin ser.
    M'ha recordat l'època que els llençaven a les fogueres, i si més no, van reviscolar. Espero que, com a molt, només canviïn de format, però que no em donin temps a aprendre a utilitzar el llibre electrònic. Bon relat.

  • Una distòpia inquietant...[Ofensiu]
    Elisa Martínez i Alcaina | 21-03-2024 | Valoració: 10

    ... que m'ha fet pensar en Fahrenheit 451. Seria terrible, terrorífic, esgarrifós, un futur sense llibres. Un relat molt ben estructurat, impecable des del punt de vista narratològic. Jugues molt bé amb els temps de l'acció narrativa. Molt novel·lesc, malgrat la limitació d'espai. Enhorabona!

    Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional". Ben encertada, la teua anàlisi. I sí, Antònia Font són genials! ; )

  • Encreuem els dits[Ofensiu]
    Cesca | 20-03-2024 | Valoració: 10

    El Futur, etern enemic del Passat i el Present. Sempre a punt per riure’s de tots. Sempre a punt per canviar-ho tot.
    Encreuem els dits perquè el Futur que ens espera no sigui tan terrorífic!
    Un altre bon relat, fesolmenut, un plaer!
    Sort.

  • Llibre o pantalla?[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-03-2024

    Un relat sobre un futur distòpic on tot el saber està en mans d'una intel·ligència artificial. Un llibre, ni que sigui avorrit, és un llibre, i és un símbol de la llibertat de pensament. No sé si algun dia desapareixeran els llibres, però amb l'afició dels nens i joves per les pantalles, la immediatesa i la falta de la cultura de l'esforç, anem per aquest camí. Felicitacions i sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats