durant la nit sento dins el meu cor

Un relat de: Noia Targarina
durant a la nit,
en venen records,
de quan estaven tots junts,
la vida dóna molts tombs,
i ens agradaria pensar que sempre estarem tots junts,
que bonic seria així,
però no tot és com volem,
i les persones no són com nosaltres volem,
ens costa aceptar a les persones com son,
de quina manera estan al nostre costat,
que bonic quan sents en el ambient el sentiment
de l’ amor,
de l’ esperança,
de la simpatia,
de la naturalitat,
que no sempre és així,
coste molt ser positiu,
per què hi ha gent que porten negativitat en el cor,
i això costa molt de canviar,
i a la vegada ser feliç,
no tot és pot tenir ojala fos així!
m’ agradaria tenir l’ amor de totes les persones,
al meu volant!
seriem més feliços més que ara!
Que sempre has de estar pensant com anirà el dia?
Ojala poguessim sentir l’ amor més que no el amor!
La vida seria més maca i més plena de sentiments
i més bonica i senzilla,
m’ agrada sentir la senzillesa dintre el meu cor!
per què la vida s’ ha de gaudir i s’ha de sentir l’ amor
dins el nostre cor,
ja molta gent que no sap expressar l’ amor que sent,
dins seu,
i no vol fer feliç a l’ altra persona !!!

Així és la vida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer