Ens aferrem a les coses, i a les persones, i segons el teu bell poema, les coses també se'ns aferren a nosaltres.
M'agrada aquesta tendra poesia, aquest record a la persona estimada que ja no hi és. I com en una detallada i senzilla pinzellada ens descrius el dia a dia dels vius, quan ho som, i com es noten els espais desocupats, quan ja no hi som, tant, que fins als més petits detalls quotidians ens enyoren.

Molt bonic, tendra i arriba al cor sense fer escarafalls.

Veient el teu comentari en el fòrum, encara m'ha agradat més el teu relat.
Hauries de començar a fer un recull i portar-lo a una editorial, com "Témenos", per exemple, on algun relataire té obra publicada.

Et felicito, gent com tu no guanya premis, guanya admiradors silenciosos, així que potser els has de despertar i fer-los parlar.

Endavant les atxes!


Ferran

Ara, llegint aquest relat, entenc que tu ja sabies alguna cosa, t’acomiades en les darreres paraules, esmentant el més enllà del teu relat.

Un relat on ens descrius el teu paradís ideal, dels colors, aromes, sabors que ens envolten i aquells que més t’agraden.

Avui hi som, aquí, escrivint.
Demà som un somni, l’empenta pels novells, el record dels amics.

Bon viatge Pilar, et recordem, i dona records a qui abans que tu, van fer el mateix camí.


Ferran

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

També hem rebut les teves dades personals, tot en ordre.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Potser no és la millor foto que li van fer, però és ell.
Un poema que dignifica una persona humana, amb gran sensibilitat, a qui tu has dedicat unes belles paraules. M’agrada el poema i les teves paraules. Un poema no ha d’agradar a tothom, i aquestes paraules no han de ser diferents d’altres poemes, però el que sí que fan és arribar al cor, el de tots els qui el coneixíem, i als d’aquells que no han pogut arribar a conèixer-lo.

Comparteixo aquí l’enllaç a la pàgina de reversos, d’on he tret la foto, perquè aquells qui no el van arribar a conèixer, tinguin un petit referent, i memòria compartida.

Gràcies pel poema.

El Pantone és la paleta, el mostrari, no?

M'has fet dubtar i encara estic en l'intringulis de saber exactament on vols anar a parar amb aquest relat metaliterari, però penso que potser t'hauria d'haver comentat un poema, i me n'hauria sortit millor.
Bon relat kefas.

Sobre el teu comentari, l'altre ho sap, ja s'han enviat un parell de cartes, aquesta pot ser la quarta o la quinta que s'envien, o la tercera.
Però el relat és una història arcaica, el poder de la cosa correcta contra la cosa natural, qui guanyà? La lluita entre àngels i dimonis, Romeu i Julieta sense mirar que hi penja a l'entrecuix.
En fi, la mateixa lluita de sempre quan l'amor entra en el terreny de joc... què hi fan els altres on no els manen?

Gràcies per la teva visita.

No defensaré al Fidel, però crec que confons els espais de relats, i potser sí que ens fas validar coses que no són relats. He llegit el comentari del Fidel en el teu altre relat, i realment no sembla un relat, sols un avís.

Quan en el teu espai a la dreta on diu funcions de l'usuari llegeixes "Publica el teu relat", allí has de penjar els teus relats, poesies, assajos, etc... qualsevol cosa que tingui un mínim de ficció literària (Ficció no vol dir Ciència-Ficció o fantasia).

Els comentaris es fan en un relat, si pot ser, d'un altre relataire que no siguis tu.
Si vols fer un aclariment en un relat teu, no hi ha cap problema en penjar-lo com un comentari en el relat que demana un aclariment.

I els missatges d'avís a tothom, millor fer-los en el fòrum.

No sé si així et queda més clar, o si ja ho tenies clar d'abans, però jo també crec que l'altre comentari al qual fa referència el Fidel i que has publicat com un relat (i que vaig validar-te jo) no és un relat, és un avís. Cosa que vaig pensar, però al final, quan has tingut un dia llarg (els vaig publicar a mitjanit quan vaig arribar a casa després de tornar d'una presentació), no mires gaire què hi ha escrit.

Nota:
Et faig el comentari en aquest relat, perquè no vull que et pensis que t'esbronco, sols m'agradaria que si tens cap dubte, et posis en contacte amb mi, en el meu perfil tens el meu correu, i puguem esbandir cap dubte que tinguis.
Entenc que hi ha coses que costen de capir, però el funcionament de relats sol ser molt intuïtiu, no té cap complicació, sols cal reconèixer els llocs que s'utilitzen per a cada cosa, i fer-los servir com cal.
Si sols penges relats, o poesies o etc de ficció literària, a nosaltres, els qui validem relats, ens faràs un favor. I la resta de comentaris o anuncis, en el fòrum o en els relats dels companys.

Moltes gràcies. ;-)

He llegit el teu relat, i m'has donat una idea. Jo tinc una carta-relat, escrita per a un concurs on no va guanyar per molt poc, segons tinc entès, i que un dels jurats em deia que l'hauria de fer pública, i avui, després de llegir el teu relat que reclama aquells temps passats, m'he decidit a fer-ho aquí.
Cinc anys més tard, entre tu i la brins m'heu convençut a publicar un relat en el meu perfil.

Sobre el teu relat dir-te que és una bona reflexió sobre coses que ja no temi, coses que el pas del temps s'endú. Ens seguim comunicant, però no amb aquella aurèola de misteri de quan rebies un sobre sense remitent, o amb la d'un remitent que esperaves amb ànsia. Jo en vaig escriure unes quantes, quan feia la mili, i després a unes amigues de Madrid i unes altres de Tolosa de Llenguadoc, en castellà i en francès. Ha plogut molt.

Bé, això gairebé ha semblat una carta d'aquelles!

Bona feina Iona!

Em pots enviar un correu a darman59@gmail.com, si us plau?, i així m'expliques quin problema tens per no fer servir el corrector en línia i publicar els relats amb una mica de cara i ulls gramatical. Si no pots o no t'aclareixes amb els correctors en línia, me'ls envies a mi, jo te'ls puc revisar i te'ls torno sense tantes faltes. No et puc prometre un estil acadèmic, no soc filòleg ni mestre de català, he après aquí. Quan vaig començar a relats no ho feia diferent de tu, i ara em sembla que he millorat una mica, potser no gaire, però.
Estic segur que altres relataires també s'oferirien a fer aquesta tasca. Si no te'n refies de mi, pots contactar amb la "brins", o amb algun dels teus lectors que segur et poden ajudar.
Potser la meva correcció no serà perfecte, però miraré que no faci mal als ulls quan et llegim.
Anava a validar-te el relat que tens pendent, però hi ha dotze errades diverses, en dotze línies. Abans de validar-lo m'espero a rebre el teu correu.

No cal que em contestis aquí cap comentari, espero el teu correu, gràcies!

Amb cordialitat, Ferran

Amb el teu aire misteriós, melangiós, en una realitat que no és certa del tot, i és tan real com cada dia surt el sol, malgrat que no el vegis per culpa dels núvols.

Un plany el teu relat, publicat just quan ens tancaven per la pandèmia. Hauries de publicar un altre relat, ja que amb aquest entràvem, potser amb el següent en sortiríem.

No cal que tingui llum excessiva, però un toc d'esperança ens cal a tots.
Cal que el camí ens sigui planer i més esperançat.

Una abraçada, escriptora!

Ferran

Abans no existia el carallibre, i per això el fòrum servia de catalitzador dels comentaris. Ara, acostumats a la manera fer d'altres xarxes, on es pot respondre en el mateix missatge, aquí es fa servir un succedani del sistema, i alguns relataires contesten comentaris en el seu propi relat, cosa que en els inicis, de quan jo vaig començar a publicar per aquí, l'any 2007, autocomentar-se estava molt mal vist, per tothom.

Però aquells dies han passat a la història.
El cert és que, si algú s'autocomenta per engrandir el seu comptador de comentaris, que s'ho faci mirar, alguna cosa no rutlla en el seu caparró.

Personalment sempre preferiré comentar un relat de l'altre relataire que m'ha comentat, i esperaré un comentari d'un altre relataire a qui he comentat, abans que comentar res en el meu relat.
I com a tercera opció, el fòrum s'ha d'utilitzar, que ha tingut temporades molt avorrides. Ara per sort, sembla més animat.

Tot són èpoques, la cosa és ser educat, com deies tu, i respectar-se mútuament.

I sobre si fem comentaris literaris, per això ja et tenim a tu, amb les teves correccions esporàdiques.

Has sabut dur-nos per on has volgut amb el teu microrelat. De fet, fins que no surt el nom de la Jackie no veus clar de qui parles, hi ha tants casos com el que ens expliques, de parelles similars, però amb finals diferents del que tu ens expliques, la majoria. En el fons, també ens expliques que ningú s'escapa de la seva humanitat, tots som iguals i tenim problemàtiques similars, els fets que ens envolten són una altra cosa.

Crec que has fet molt bé dient el nom d'ella, per situar el fet històric com demanava el concurs, i tens raó quan en el fòrum dius que potser calia fer-ho, i estic d'acord amb tu. En un relat de gènere històric, situar-nos en el lloc va d'un petit detall, i un nom pot ser-ho.

Et felicito pel relat, molt ben conduït i molt ben tancat.

Ja saps que m'agraden els teus girs originals dels relats, com el del Colom que has presentat al concurs, per exemple. Fas amb gràcia versions ben trobades, i ben estructurades, ets el mestre dels diàlegs, aquí a relats. Poca gent els utilitza amb la teva mà esquerra.

Un dia que tinguis temps i estiguis avorrit, cosa que sé no et passa -sempre estàs fent coses, m'han dit-, hauries de publicar els teus relats, fer una autoedició, o publicar-ho amb la gent de l'associació... ets associat? Bé, no importa, has de fer un recull dels teus relats més famosos, els teus contes de Nadal i altres llegendes com aquesta, a Bubok, per exemple, també es pot fer, hi ha un xicot que ronda els vint que et pot ajudar, segur.
I després fer que la gent els compri, o els regales als amics, ens farà gràcia tenir un llibre teu a les prestatgeries.
Rumia-hi!

Bona llegenda Joan, i gràcies per penjar-lo també en el repte, encara que fos fora de concurs.

Una abraçada

M'agrada com has girat el mitjó de la rondalla que tots coneixem, i com te l'has dut al teu terreny personal, al teu món literari.
I diria que això és el que més em va ajudar a triar el teu relat com guanyador del repte. És un relat escrit d'una manera senzilla i eficaç, sense gaires floritures ni paraules sobreres i que ens porta a veure tota l'acció sense cap complexitat literària, tens un estil directe que s'agraeix, però que encara has de treballar més, per assolir imposar-te en altres camps literaris.
Hauria d'haver triat els dos relats i fer-vos treballar en conjunt, però aleshores hauríem perdut una participant, i ara toca tirar endavant el repte clàssic, amb moltes i diverses aportacions. No pateixis pels comentaris que hauràs de fer, te'n sortiràs!, sigues sincera i ningú et podrà dir res, ni els que tu creus que en saben més. Els i les altres sols saben altres coses.

Enhorabona pel relat i a seguir treballant els microrelats.

Un relat molt bo, la veritat. Dones tres pinzellades en tres microrelats que podrien ser independents l'un de l'altre, i ho fas lligant-los al final en aquesta visió narrativa unificadora de tot el conjunt. I el millor de tot és que ho fas amb una senzillesa estilística, que si em permets, et diré que t'ha de dur a moltes alegries en un futur literari. Tens un bon domini de l'espai, els microrelats els fas amb senzillesa i sense explicacions sobreres, vas al gra i te'n surts amb molta gràcia. Per tot plegat et dono la meva més cordial enhorabona.

I ara una justificació que et dec, ja que el teu relat mereixia ser el guanyador del repte, tant com el de la Iona, i he de confessar que en vaig estar temptat de proclamar-vos guanyadores a les dues. Abans s'havia fet alguna vegada. Però egoistament vaig pensar que no podria llegir una nova perla de relat en el repte. (No és cert, vaig triar a ulls clucs, els dos relats m'agradaven, per diversos motius que els feien mereixedors de guanyar).

Bé, sols dir-te que m'agrada la teva pulcritud estilística, i que et seguiré llegint, i et desitjo un altre relat finalista, espero el teu relat històric! Sort en el concurs!