Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

Barcelona,

97 Relats, 868 Comentaris
256634 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A

Últims relats de Galzeran (homefosc)

Últims comentaris de l'autor

  • Galzeran (homefosc) | 25-09-2022

    Per acostar-nos la vetllada en què el Toni va estar per les teves terres d'ultramar, així ens hem sentit més de prop aquell moment.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    I els policies fan allò que se'ls mana. Deslligar la seva vida personal de la laboral és una tasca molt complexa, ho dic amb coneixement, tinc un familiar policia i les diversitats d'opinió solen ser recurrents. Així i tot, no ens cal arribar a les mans, la mala llet és sols pels desconeguts, imagino, si el teu protagonista és client habitual del forn, i el policia és familiar de la noia que despatxa, potser és ella qui els ha telefonat perquè passin per allà. Mala peça en el teler aquest tema.
    Observar-los és una bona manera que no utilitzin mesures extremes amb aquells pobres desconeguts, que ves tu a saber si eren delinqüents, o no. Els pigments poden dur a errors evitables amb una mica de mà dreta. I sempre serà millor no enfadar a ningú que dugui cap mena d'arma al cinyell, si no tens com defensar-te. De la fornera, si s'enfada seria el seu problema, pobreta, en el fons segur que estàveu d'acord amb allò dels de dalt.

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    Sembla que vols posar al seu lloc aquella joventut perduda, i ens el fons busques un pacte de no-agressió. Somies la teva joventut, la vivim cada nit entre llençols i en els nostres somnis, on mai solem ser prou adults, si el cor ens és prou jove.

    No cal lluitar contra la vellesa, sempre arriba, però no podem permetre que ens robi cap dia de joventut, ni que passin vuitanta o noranta anys, fins a la mort!

    Bell poema magalo!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    Un bon ventilador de sostre refresca les nits, silenciós i agradable, el pots programar perquè s'aturi quan dorms i, per cert, el teu protagonista si dorm amb eslips, li aconsellaria una visita a l'uròleg. Estic segur que li recomana no dormir amb res que et tingui sota pressió els testicles, millor dormir en pilota picada, posats a fer, més saludable per l'organisme. Això imaginant que no és cap dona, ja que a les dones no els afecta igual dormir amb eslips. M'ha sobtat que dormis amb ulleres posades, pel fet que ho esmentes tot seguit dels llençols, si no és així, a aquesta anècdota li falta context per situar-nos, però ben trobada aquesta sensació d'angoixa per la calor. Tot passa!
    Sota la dutxa s'hi viu tan bé!!

  • Galzeran (homefosc) | 21-06-2022

    Vaig estar fa poc al Perú, i també vaig pujar al Wayna Pichu, no sé si ho he escrit bé, però és aquella punxa que està al costat de les restes de la ciutadella. Quan hi vaig anar havies de demanar hora pujar-hi, quan treies el tiquet per accedir al parc del Machu Pichu.
    És impressionant la vista des d'allí.
    I volia dir el mateix que el company "aleshores", que arriba un moment que et preguntes "Què estic fent aquí?" Però quan ets a dalt, entens que tot té un preu. Felicitats per la teva excursió, jo em vaig quedar a pocs metres dels cinc mil, i allí ja em faltava aire, i caminava arrossegant els peus. Una experiència genial, així i tot, que no voldria repetir.

  • Galzeran (homefosc) | 07-06-2022

    Ben redactat, s'entén i flueix, fàcil de llegir amb una prosa sense estirabots ni paraules en excés de cultismes. Escriure fàcil no és tan fàcil i tu ho fas fàcil. Crec que el teu relat és una bona tria de finalista, el jurat t'ha premiat ben merescudament.
    Enhorabona, Carme. Ara per a la final!
    Sort!

  • Galzeran (homefosc) | 18-05-2022

    Ens aferrem a les coses, i a les persones, i segons el teu bell poema, les coses també se'ns aferren a nosaltres.
    M'agrada aquesta tendra poesia, aquest record a la persona estimada que ja no hi és. I com en una detallada i senzilla pinzellada ens descrius el dia a dia dels vius, quan ho som, i com es noten els espais desocupats, quan ja no hi som, tant, que fins als més petits detalls quotidians ens enyoren.

    Molt bonic, tendra i arriba al cor sense fer escarafalls.

  • Galzeran (homefosc) | 04-02-2022

    Veient el teu comentari en el fòrum, encara m'ha agradat més el teu relat.
    Hauries de començar a fer un recull i portar-lo a una editorial, com "Témenos", per exemple, on algun relataire té obra publicada.

    Et felicito, gent com tu no guanya premis, guanya admiradors silenciosos, així que potser els has de despertar i fer-los parlar.

    Endavant les atxes!


    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 23-11-2021

    Ara, llegint aquest relat, entenc que tu ja sabies alguna cosa, t’acomiades en les darreres paraules, esmentant el més enllà del teu relat.

    Un relat on ens descrius el teu paradís ideal, dels colors, aromes, sabors que ens envolten i aquells que més t’agraden.

    Avui hi som, aquí, escrivint.
    Demà som un somni, l’empenta pels novells, el record dels amics.

    Bon viatge Pilar, et recordem, i dona records a qui abans que tu, van fer el mateix camí.


    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 19-11-2021

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    També hem rebut les teves dades personals, tot en ordre.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Galzeran (homefosc) | 17-11-2021



    Potser no és la millor foto que li van fer, però és ell.
    Un poema que dignifica una persona humana, amb gran sensibilitat, a qui tu has dedicat unes belles paraules. M’agrada el poema i les teves paraules. Un poema no ha d’agradar a tothom, i aquestes paraules no han de ser diferents d’altres poemes, però el que sí que fan és arribar al cor, el de tots els qui el coneixíem, i als d’aquells que no han pogut arribar a conèixer-lo.

    Comparteixo aquí l’enllaç a la pàgina de reversos, d’on he tret la foto, perquè aquells qui no el van arribar a conèixer, tinguin un petit referent, i memòria compartida.

    Gràcies pel poema.

  • Galzeran (homefosc) | 08-10-2021

    El Pantone és la paleta, el mostrari, no?

    M'has fet dubtar i encara estic en l'intringulis de saber exactament on vols anar a parar amb aquest relat metaliterari, però penso que potser t'hauria d'haver comentat un poema, i me n'hauria sortit millor.
    Bon relat kefas.

    Sobre el teu comentari, l'altre ho sap, ja s'han enviat un parell de cartes, aquesta pot ser la quarta o la quinta que s'envien, o la tercera.
    Però el relat és una història arcaica, el poder de la cosa correcta contra la cosa natural, qui guanyà? La lluita entre àngels i dimonis, Romeu i Julieta sense mirar que hi penja a l'entrecuix.
    En fi, la mateixa lluita de sempre quan l'amor entra en el terreny de joc... què hi fan els altres on no els manen?

    Gràcies per la teva visita.

  • Galzeran (homefosc) | 06-10-2021

    No defensaré al Fidel, però crec que confons els espais de relats, i potser sí que ens fas validar coses que no són relats. He llegit el comentari del Fidel en el teu altre relat, i realment no sembla un relat, sols un avís.

    Quan en el teu espai a la dreta on diu funcions de l'usuari llegeixes "Publica el teu relat", allí has de penjar els teus relats, poesies, assajos, etc... qualsevol cosa que tingui un mínim de ficció literària (Ficció no vol dir Ciència-Ficció o fantasia).

    Els comentaris es fan en un relat, si pot ser, d'un altre relataire que no siguis tu.
    Si vols fer un aclariment en un relat teu, no hi ha cap problema en penjar-lo com un comentari en el relat que demana un aclariment.

    I els missatges d'avís a tothom, millor fer-los en el fòrum.

    No sé si així et queda més clar, o si ja ho tenies clar d'abans, però jo també crec que l'altre comentari al qual fa referència el Fidel i que has publicat com un relat (i que vaig validar-te jo) no és un relat, és un avís. Cosa que vaig pensar, però al final, quan has tingut un dia llarg (els vaig publicar a mitjanit quan vaig arribar a casa després de tornar d'una presentació), no mires gaire què hi ha escrit.

    Nota:
    Et faig el comentari en aquest relat, perquè no vull que et pensis que t'esbronco, sols m'agradaria que si tens cap dubte, et posis en contacte amb mi, en el meu perfil tens el meu correu, i puguem esbandir cap dubte que tinguis.
    Entenc que hi ha coses que costen de capir, però el funcionament de relats sol ser molt intuïtiu, no té cap complicació, sols cal reconèixer els llocs que s'utilitzen per a cada cosa, i fer-los servir com cal.
    Si sols penges relats, o poesies o etc de ficció literària, a nosaltres, els qui validem relats, ens faràs un favor. I la resta de comentaris o anuncis, en el fòrum o en els relats dels companys.

    Moltes gràcies. ;-)

  • Galzeran (homefosc) | 03-10-2021

    He llegit el teu relat, i m'has donat una idea. Jo tinc una carta-relat, escrita per a un concurs on no va guanyar per molt poc, segons tinc entès, i que un dels jurats em deia que l'hauria de fer pública, i avui, després de llegir el teu relat que reclama aquells temps passats, m'he decidit a fer-ho aquí.
    Cinc anys més tard, entre tu i la brins m'heu convençut a publicar un relat en el meu perfil.

    Sobre el teu relat dir-te que és una bona reflexió sobre coses que ja no temi, coses que el pas del temps s'endú. Ens seguim comunicant, però no amb aquella aurèola de misteri de quan rebies un sobre sense remitent, o amb la d'un remitent que esperaves amb ànsia. Jo en vaig escriure unes quantes, quan feia la mili, i després a unes amigues de Madrid i unes altres de Tolosa de Llenguadoc, en castellà i en francès. Ha plogut molt.

    Bé, això gairebé ha semblat una carta d'aquelles!

    Bona feina Iona!

  • Galzeran (homefosc) | 11-08-2021

    Em pots enviar un correu a darman59@gmail.com, si us plau?, i així m'expliques quin problema tens per no fer servir el corrector en línia i publicar els relats amb una mica de cara i ulls gramatical. Si no pots o no t'aclareixes amb els correctors en línia, me'ls envies a mi, jo te'ls puc revisar i te'ls torno sense tantes faltes. No et puc prometre un estil acadèmic, no soc filòleg ni mestre de català, he après aquí. Quan vaig començar a relats no ho feia diferent de tu, i ara em sembla que he millorat una mica, potser no gaire, però.
    Estic segur que altres relataires també s'oferirien a fer aquesta tasca. Si no te'n refies de mi, pots contactar amb la "brins", o amb algun dels teus lectors que segur et poden ajudar.
    Potser la meva correcció no serà perfecte, però miraré que no faci mal als ulls quan et llegim.
    Anava a validar-te el relat que tens pendent, però hi ha dotze errades diverses, en dotze línies. Abans de validar-lo m'espero a rebre el teu correu.

    No cal que em contestis aquí cap comentari, espero el teu correu, gràcies!

    Amb cordialitat, Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: