La veritat és que no m'ha fet passar cap moment de por. Sí que he patit per la pobra bèstia, i m'ha fet enfadar el comportament poc humà dels éssers humans, en això estarem sempre del mateix costat.
Crec que per ser de terror, no hauries d'haver-nos dit que era un gos de bon principi, el terror es fa més angoixant -intenció del terror- quan no saps què està passant. Nosaltres ja sabem que és un pobre gos que ha estat raptat per uns desaprensius. Ens has de mantenir el dubte fins al final, si aleshores descobrim que és un gos, el relat puja en el seu nivell de terrorífic, i en comparació amb el patiment humà, ens posem a la seva altura.
No sé si m'he explicat prou bé. Un relat de terror ens ha de fer passar una estona d'angoixa inexplicada, que no sempre al final s'entén, i aquesta és la seva força, el desconegut que ens fa por. Una cosa coneguda, com un gos lligat que li fan passar una mala estona, i amb final feliç, no seria l'estàndard del terror.
Però fora d'aquesta temàtica del terror, un relat genial que en altres temàtiques tindria molt més bona valoració.

Felicitats pel relat, i per la teva constància en el concurs, cosa que personalment t'agraeixo.

Ferran

Un relat molt ben travat en la seva evolució, la llàstima és que hi ha algunes faltes, com el "varem" que poses sense accent, diverses vegades, i que si et puc dir com faig jo, l'evito i faig servir el "vam", més normatiu en escriure. Hi ha altres faltes més banals, però que sumades fan de mal llegir. Són coses que un corrector et mostraria a cop d'ull. Te'l recomano per la propera aportació, els del concurs diuen que no permetran faltes a partir d'ara.

Et felicito per la tria, i sort a la final.

Ferran

M'agrada aquest ambient que descrius, et porta a les escriptures de Lovecraft, no sé si era la teva intenció, penso que sí. Dels set relats finalistes és un dels més reeixits i que més s'acosta al terror, segons la meva humil interpretació del terror.
Et diria que em va agradar més el del mes passat, per l'estil, però aquest està molt bé també. Res a dir!

Felicitats per la teva segona tria mensual, vas disparada!

Ja vull llegir la teva aventura, però no tinguis pressa, que aquest mes es posen més seriosos els del concurs, no volen cap falta!

Un relat de molt bon nivell. El terror mundà més directe, el del boig que se'n sap i gaudeix del patiment dels altres. Molt ben trobat. Et felicito per la tria finalista. N'espero més de la teva ploma, ànims!

Críptic i concís, sense cap paraula sobrera, i ben escrit.
Terror de la vela escola on no calen més floritures. Mereixia més al concurs, al meu entendre. Et felicito igual, és un bon micro.

Segueixes dominant molt bé els ambients foscos, aquest era un tema que tu no podies deixar passar; el terror.

Et felicito també per com ens has dut a aquest final que no per presumible, domines com dur-nos-hi.

Bon any deò! Bon any Lluís!

Ferran

T'hi vas acostant, cada dia una mica és a tocar.

No sé com has catalogat aquest relat, però et falta dir que és de terror, un assaig potser no, a no ser que tu assagis fer això que escrius...

Felicitats, sols t'ha mancat posar l'accent al porró, per altra banda l'ambient està molt ben descrit, l'aire gèlid es respira a tot el relat.

Ànims, aviat caurà aquesta finalista, segueix per aquí!

Bon any!

Ferran

Això és el que genera el terror, dubtes encara més grans de cara a demanar-me què em trobaré amb la llum. Molt bona ambientació i un ritme de lectura engrescador, on t'endinses en la por personal, i en allò que ens demanaríem nosaltres en el lloc de la protagonista.
I què fem?, obrim el llum?

Sort!

Un relat de terror gòtic, en un cementiri, amb totes les pautes per fer-nos passar una estona que vol ser de terror, però que, ja t'ho dic jo, més d'un suïcida te'l compraria; marxar del món en un orgasme irrepetible...

Narració impecable com ja ens tens acostumats. Sort Ivan!

Com t'agrada fer-nos patir, per al final dir-nos que no hi ha sortida possible, sols fugir de la casa, i segurament, ni això, les ombres ens persegueixen allí on anem.

Sigueu bons!

Un relat magistral, un clàssic del terror molt ben elaborat.
Sort!

Una de les teves virtuts, explicar en dues frases tot un món.
Faig el comentari més llarg que no pas el microrelat!
Sort!

Has participat!!

Me n'alegro un fantàstic com tu no pot deixar d'elucubrar fantasies o maleses.

Bones sensacions les que ens vas narrant, fan que empatitzis amb el follet i odiïs els pixapins. I amb aquest final... de por, potser per posar-nos en camí del següent relat...?

T'espero al desembre!


Ferran

Ens fas un tour per la mitologia moderna del fantàstic i en deixes una frase final, que per ella mateixa ja és un microrelat.

Bona proposta fantàstica!
Ben trobat, Edgar!

Ferran

Home! Fantàstic, gènere fantàstic...!!, no ho és, terror t'ho compro, i tirant cap a crònica negra.

Però molt ben escrit, amb la pausa tràgica necessària per avançar fins al final sense perdre l'interès.

He trobat a faltar una coma a; "...sentia les seves converses, amagat a la foscor." La coma abans de la paraula amagat, o seria "les converses amagades...". Que ben bé ja podria ser també, però em sembla que no va per aquí la intenció.

I un que, una mica abans, al començament gairebé, que hauria de ser un "els quals" o un "qui". Quart paràgraf; "Vaig sobreviure menjant els cadàvers dels que anaven morint" aquest que, hauria de ser un qui. I fins diria que millor en singular; de qui anava morint.

Però res, molt bo el relat, l'he gaudit!

Ferran

Per aquesta perla que clou un curs molt discutit, per l'alt nivell que ha demostrat el concurs aquest any i els teus relats, t'he de dir amb coneixement de causa, han estat sempre a la terna dels desempats final, o directament finalista, cosa que parla molt bé de la teva mestria.

I en aquest relat em fa tot l'efecte que has fet un salt qualitatiu més enllà d'allò que ja et vaig comentar en un altre relat, i que ara no hi tornaré. Has evolucionat en el teu estil i es nota, sense deixar de banda el teu compromís social que defenses en tots els teus relats. Felicitats doncs, i t'espero en el pròxim curs, que serà molt del teu grat, ja ho veuràs.

Ferran