Com llàgrimes en la pluja

Un relat fantàstic, en les dues principals accepcions, i amb aquests referents cinèfils molt ben aconseguits. Fins i tot té alguna reminiscència de Farenheit, potser, en l'ambientació de l'escena.
Bon relat i ben portat, amb el toc final angoixant que desconeixen els protagonistes.
Enhorabona per la tria i sort a la final.

M'ha agradat molt. Felicitats! Evolucionem? Potser física i mecànicament si, però mentalment no.

Enhorabona. Un premi molt merescut. M'encanta el relat.

Solsona Bot per ser finalista del concurs d'aquest mes. Ben merescuc.

Benvolgut/Benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

En el teu cas, com ja vas ser finalista en una convocatoria anterior, no cal que ens enviïs l'autorització.


Cordialment,
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Una de les meves pel·lícules de capçalera, la primera, la del 82. Llavors ens semblava ciència-ficció molt llunyana. Ara ja no ho sembla tant. Esperem que el nostre temps no es perdi “com llàgrimes en la pluja...”
Un altre molt bon relat, Solsona Bot. Un plaer.
Sort!

Aquest relat m'ha semblat fantàstic. Ben redactat, i acurat amb les explicacions. Una història que conmou i alhora fa una mica de por..Això de IA no sé fins a quin punt ni com ens afectarà, però de ben segur que a partir d'ara, i sobretot per les següents generacions, res serà el mateix, i tot tindrà un altre sentit. Potser soc una mica alarmant, però penso que la llibertat acabarà sent pura ficció.
Gràcies pel teu comentari al meu últim poema.
Sort Solsona Bot.
Rosa

Gràces

Molt ben portat, Solsona Bot! Agafes una escena quotidiana, que en cap cas podem pensar que estigui relacionada amb el tema d'aquest mes, i li dones la volta fins a transformar-lo en un futur opressiu, controlat en tot moment per una IA intrusiva, que ha agafat les regnes del món i que s'activa sense miraments quan detecta una traça del que no pot permetre: com la por a la mort o les preguntes incòmodes. A més ho lligues tot amb una pel·lícula de culte, com Blade Runner.

Molt bon relat, molta sort al concurs!

M'agrada veure com jugues amb la gran pel·lícula "Blade Runner" que contemplen una persona i un robot; el bo del cas és que són indiscernibles, ja no es pot saber qui és qui.
A la pel·lícula es veu la humanització del replicant amb molt famoses frases que reculls, aquí es veu que replicant i persona són el mateix, ambdós es fan les mateixes preguntes, preguntes perilloses.
És molt trist el final, malgrat que persona i replicant estan arribant als més alts nivells d'humanitat, o precisament per això, la intel·ligència que ho controla tot decideix desconnectar-los. No es pot jugar als daus, s'ha de tenir tot previst, sense que puguin aparèixer sorpreses. Un final depriment i pessimista.

on ens pot dur l'avanç de la tecnologia, de jutjar a ser jutjats i com resulta de molest tenir sentiments, empatia.
La mateixa intel.ligència artifical és fa jutge de qualsevol sentiment humà. Esperem que no s'acompleixi i poguem sentir i viure amb una relativa llibertat.
Bona feina.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats