PER QUÈ...?

PER QUÈ...?

Per què avui soc la teva flor i demà la teva espina?
Per què dius que m’estimes, i hem deixat de somriure a la lluna?
Per què em beses i abraces apassionadament, i quan obro el meu cor tanques el teu?
Per què mantens que et dono tot el que necessites, si els teus fets ho contradiuen?
Per què em parles d’amor mentre em claves un punyal a l’esquena?
Per què reiteres que sempre estic en els teus pensaments, si ja no hi ha lloc per a mi?
Per què m’omples d’estrelles i les cobreixes amb tempestes?
Per què transformes una font d’alegria en un bany de dolor?
Per què dibuixem un camí junts i en recorres un altre?
Per què navegues entre dos cors, i negues la realitat dels teus sentiments?
Per què renuncies a tots els nostres somnis per una pura fantasia?
Per què tant d'engany, si la clau que hem compartit a les nostres vides,
sempre ha estat l’honestedat?
Per què, per què, per què...?
No m’ho mereixia.


Rosa Gubau.