PER QUÈ...?

Molt positiu, plantejar-nos el per què, i també cercar respostes. Procurar no deixar preguntes sense cercar la resposta adequada. Aporta seguretat i enriqueix la nostre formació. Molt bon Relat. Enhorabona Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Molt cordialment, salutacions.


8

Enhorabona per aquest Relat,suggeridor. Remena positivament.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.........

Bona nit, Rosa:
Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu poema "Abecedari", on em dius que és un abecedari poètic.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Per què res és etern?

La bellesa de saber-nos mortals, d'agraïr el miracle de la vida, de gaudir d'aquest regal tan meravellós i prendre'n consciència... Potser és aquí on rau la clau de tot, tampoc ho sé. Només em queda admirar-ne el misteri i donar gràcies, cada dia, per aquesta nova oportunitat de viure-ho.

Gràcies per aquests textos tan bonics que ens comparteixes, Rosa. Bon agost!

Tard o d'hora, gairebé totes les relacions s'espatllen. De vegades és un deteriorament "lleu" i es pot continuar vivint sense fer preguntes (no interessa a ningú fer preguntes). Però, de vegades, la cosa és greu i el mon que coneixement se'ns trenca a les mans com un mirall en el que hem fet massa pressió. I sorgeix la pregunta,"per què?", sovint no contestada.
Magnífic el teu escrit, Rosa.

Llegint aquest poema, que m'ha agradat molt, perquè és tota fantasia. És molt enginyosa. M'ha impressionat com té un ritme original, que m'ha impressionat.
Sí, per què de les coses és important.
Continua així i triomfaràs.
Enhorabona, Rosa.

Cordialment.
Perla de vellut.

Bona vesprada Rosa,

M' agrada molt el teu relat,
un relat ple d' interrogant i respostas,
d' una situació que poc a poc és resolt,
i poc a poc té sol.lució,
no sé si ens agradarà la situació o la sol.lució.

Espero el teu pròxim escrit per poder continuar llegin-te

Gràcies per els teus comentaris als meus relats.

Una abraçada i ens continuem llegint!

Noia Targarina

Lapsus.
Volia opinar Rosa que M'AGRADA.
Dispensa

Bon suggeriment. animant a cercar respostes, als interrogants del viure.
Excel·lent. Per anar-ho treballant.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials, apreciada Rosa.
............................

Bon estiu per a tu també....Em pensava que te l'ha la comentat.
Doncs l'havia llegit! Passa a vegades que tinc per costum comentar a mitja nit i em quedo dormit amb el mòbil perquè sóc de dormir poquíssim...Un poema, aquest, que m'ha agradat moltíssim per què mostra la cara d'una mateixa moneda. Una dualitat que resta palesa en moltes relacions de parella. Les dones en aquest aspecte sou més honestes, sinceres i a voltes fins i tot abnegades...ho doneu tot sense esperar res d'antubi....

Amb ofici, un pot escriure sobre experiències alienes i resultar convincent, però aquest memorial tan descarnat respon inequívocament a vivències pròpies, que espero hagis deixat enrere. Tot i així, reviure-les per fixar-les en el paper deu ser un exercici catàrtic però dolorós. Enhorabona pel resultat.

Pessigolleig interrogant. Per reflexionar.
Bon Relat.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
......................

Amor i desamor Poema de preguntes que ens transporten al cim de l'amor i el desengany final.
Molt ben trobat

No entraré en el tema de l'amor i el desamor, la vida te'n dóna de fredes i de calentes. M'interessa més la intensitat amb què es planteja la desesperació per un desengany, la fòrmula amb que es vol transmetre, i que trobo encertadíssima per l'emotivitat que desprèn. Enhorabona, Rosa!

Un seguit de preguntes arrel d'un desengany. Preguntes retòriques com molt bé diu algú. Preguntes poètiques amb imatges molt boniques i contradictories les que les fa més plenes de poesia.

Benvingut el desamor si et porta a escriure poemes com aquest.

Per què tant d'engany, si la sinceritat que sempre hem compartit, ha estat la clau de la nostra llibertat?

Bones preguntes: per què no posem tots dos peus damunt la barca i en mantenim un a terra? És estable, aquesta posició?
Però, tornem a aquesta pregunta fonamental que formules: podem ser en tota la nostra totalitat d’una altra persona o podem tenir un racó propi? És això una traïció una fugida, o un anar per tornar? O un tornar lliurement?
Ara bé, des d’un punt de vista contrari: es pot donar corda eternament? Tampoc.

Bon dia, Rosa Gubau:

Aquest és un poema de turment i de desengany, que va pujant d'intensitat en cada pregunta. No m'agradaria estar a la pell d'aquest jo poètic, que experimenta tant de dolor com expressa.
Se li acudeixen infinitat d'anàfores per a intentar aliviar-ho. I és que la seua ànima està molt dolguda i motius no li falten. Quan la persona que et sosté et traiciona, quan dos pensaments compartits es parteixen en un, quan l'honestedat falla....

Una abraçada plena de llibertat, somnis i projectes. Malgrat tot, bon estiu!

Helena

Per què has descrit tan bé, que de l'amor a l'odi hi ha tan poc.
Per què has utilitzat tan bé l'al·legoria, l'anàfora i d'altres que jo ni sé.
Per què sí que t'ho mereixes. Aquest és el "PER QUÈ..." de la meva valoració.
Enhorabona!!!

Potser tots podem preguntar un per què, o més d'un. Però si es poden preguntar tots... s'ha acabat.

De vegades per brillar tu has d'apagar la llum de l'altre... Amor desamor... Quan bé I Quan mal pot fer

Respecte a la forma, destaquen molt l'anàfora i les preguntes retòriques. La constant repetició crea un ritme hipnòtic, una manera de fer veure que ets a un lloc d'on no es pot sortir. Les preguntes demanen resposta, però són preguntes retòriques, es pot sospitar que aquesta resposta no arribarà.

Sobre el contingut: el tema trobo que és tant el de l'amor com el de la traïció. Una poesia que transmet desesperació i confusió. No és tan dolent que et passin coses com el fet de no poder entendre i assimilar el que passa.

Una poesia intensament emotiva, amb una intensitat fora del comú.

O el desamor. Perquè no hi ha desamor si previament no hi ha hagut amor. Ara, segur que t'has trobat millor després d'escriure aquest poema que abans d'escriure'l. L'escriptura és una grandíssima teràpia. Tots, jo també, hem passat per aquest calvari. I per sort, el dol, tard o d'hora, s'acaba. Una forta abraçada i, sobretot, escriu!

Aleix

Coses de l'amor.

La lava del volcà es refreda i acaba solidificant-se.

Sovint pasa amb els amors més intensos i més satisfactoris, però alhora més nocius.

Són vivències d'una etapa de la vida que ens preparen per l'amor definitiu, el basat en l'amistat, la confiança, la acceptació de l'altre tal com és, el que ens fa ser autèntics davant l'altre. El que té projecte de futur.

Un relat preciós que m'ha tocat la fibra.

... Del desamor!
Un poema que traspua la incomprensió per el desamor que porta traïdoria!

Més val foragitar la persona i els mals records!
El poema és molt bo.
Amb total cordialitat

.....
no hi ha cap cor
que es pugui trobar sempre
on se l'espera

Molt interessant i per reflexionar.Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.