D'anada i de tornada

Un relat de: marialluïsa

Amb els dies, ha esdevingut invisible als ulls dels membres de la família. Ja ha fet la servitud.
Recorda el dilluns que trobà aquell peculiar penjoll al calaix de la difunta àvia Maria. Un esplendorós arbre de la vida amb les branques alçades al firmament, el cel que tant li agrada guaitar. La seva filla Irene, captivada, se’l va fer seu.
Tampoc oblida el divendres que el món es capgirà sense preavís. S’engargussà amb el sopar. Un pressentiment l’estremí de cap a peus. Fou endebades deixar de percebre la malastrugança. I una trucada imprevista confirmà les seves sospites.
El trajecte cap a l’hospital inclou el tram per on conduïa la filla que no ha arribat a casa. Restes de la col·lisió adornaven el voral de la carretera relluint sota la intensitat de la lluna plena que il·luminava l’itinerari del retrobament amb la Irene, hereva de l’immesurable coneixement d’una nissaga de dones poderoses. Agombolada per una percepció tèbia i protectora advertí que no li calia témer per res. Sabia del cert que la mare vetllava la Irene mentre ella s’hi dirigia amb serenitat.
Les contínues visites a l’hospital esdevingueren un bàlsam mutu. Les lesions físiques cicatritzaven en aquell cos malmès, mentre les ferides emocionals transmutaven en fortitud i saviesa enmig de tsunamis de dolor i desesperança.
Dos dies després de l’impacte s’aturà al punt on, un déu juganer i capriciós, tombà el seu estimat peó. Desconeixia el poder intrínsec de dues dones disposades a tot per alçar-se i continuar la partida. Rastrejà la zona sense saber què cercava ni què desitjava trobar-hi. Colgat per una clapa de vegetació, l’arbre de la vida esperava. En rescatar-lo sentí la batzegada, el dolor, les sirenes i els crits dels bombers alliberant el cos atrapat de la Irene i la presència de la seva àvia posant ordre en aquell caos. Uns segons durant els quals també observà, amb incredulitat, com la cadena era tancada, intacta, a la mida del coll de la Irene. Havia fet la servitud, sense cap dubte.

Comentaris

  • La mida exacta de la cadena[Ofensiu]
    fesolmenut | 16-01-2023 | Valoració: 10

    Hola, Lluïsa,

    molt bon relat. Un bon amulet el que es queda la filla. Com si predigués el futur i com el necessitaria per tal de sortir-se'n de l'accident. Un punt d'humor en com la mare és capaç d'intuir que li ha passat alguna cosa a la filla.
    La resolució també és molt interessant i li dona el punt de màgia a l'amulet, que tot i estar a la mida del coll de la filla, roman tancat al lloc de l'accident.

    Molt bona feina!

  • Llegit dos cops[Ofensiu]
    TerricheT | 14-01-2023

    El primer per saber què ens proposaves amb el teu amulet, i la segona vegada per gaudir d'un relat molt potent. Ha pagat la pena esperar que et validessin el relat abans de mitjanit.

    Cal llegir-lo a poc a poc, tal com marquen les frases curtes tallades per punts que t'engoleixes amb avarícia. Voldries córrer més, per saber-ne el desenllaç i copsar el sentit fantàstic del relat. El premi, però, és el fet de poder fruir-lo amb calma, sense presses. I si cal, tornar-lo a llegir.

    Bona feina Marialluïsa, sort!

  • Cada frase...[Ofensiu]
    llpages | 14-01-2023 | Valoració: 10

    colpeja el lector amb referències colpidores de dolor i mort. Un relat molt intens que trasbalsa per la duresa del que va narrant. Excel·lent, marialluïsa!

  • Nissaga....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-01-2023

    de poder, que els dona poder i fortalesa. Un excel.lent relat.

    Salutacions i sort Maria Lluisa.

    Rosa.

  • Fortalesa[Ofensiu]
    Prou bé | 13-01-2023

    D'una nissaga que dóna força a un relat amb molt contingut!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Lligams[Ofensiu]
    Cesca | 13-01-2023 | Valoració: 9

    L'amulet potser ha acabat la feina, però segur que la força de la nissaga perdura. Lligams que per si sols ja son salvaguarda de vida.
    Bon relat. Enhorabona. Sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: