Cercador
Comiats
Un relat de: Cirerot- Compartir:
mai he vist
uns ulls tan bonics,
erosionats pel vigor
de qui té el foc a dins.
ni la gentilesa
d'un darrer somriure
ni la càlida abraçada
que fon cuirasses,
no hi ha res
que suavitzi l'instant
en què marxes carrer avall
i t'enduus alguna cosa.
Comentaris
-
Un romanticisme ben fet i bonic.[Ofensiu]histories_medievals | 08-08-2024 | Valoració: 9
Certament, quan un ésser estimat se'n va lluny de tu per un període llarg, les encaixades de ma es fan eternes, la bellesa del moment se't queda marcada en la ment per sempre, una mirada t'atrau immensament...
Un poema breu però de fàcil i poderós significat. Felicitats.
A reveure!!! -
L'últim vers...[Ofensiu]Endevina'm | 18-07-2024
Un últim vers que em convida a seguir llegint, i de fet, em deixa mirant carrer avall, fins que perdo les paraules de vista, com els ulls del poeta perdent de vista qui marxa, carrer avall.
-
foc[Ofensiu]Nua Dedins | 16-07-2024 | Valoració: 10
Foc de poema!
"mai he vist
uns ulls tan bonics,
erosionats pel vigor
de qui té el foc a dins."
Preciós sentiment traduït en paraules. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres! -
Intimista[Ofensiu]Prou bé | 15-07-2024
I un cant íntim i molt sentit!
Amb total cordialitat
