LA LOLA

(Aquest relat bibliogràfic és un homenatge a una dona que vaig estimar molt. Fou un exemple d’humanitat, voluntat, lluita i superació.)



LA LOLA

Hagué d’obrir-se pas com pogué entremig les protestes contra l’aclaparadora massificació turística, els creuers i l’America’s Cup...

Es deixà caure per la que fou l’emblemàtica i ara decadent cocteleria Boadas, just a la primera cantonada Rambles avall on tantes i tantes vegades essent estudiants universitaris acudíem a fer-hi el mec a finals dels seixanta...

Hi anava per una estranya raó, sense més ni més. Tot era per aquella enigmàtica senyora tan elegant d’uns setanta i pocs anys...

L’encisava quan ella feia conversa tot dirigint-se als bàrmans demanant el seu Dry Martini amb aquell català excels i tan singular que li feia sentir un déjà-vu...

Passaren les tardes i de cop i volta aquella senyora deixà d’acudir-hi per prendre’s el seu còctel habitual i això l’intrigà. Fou aleshores quan decidí preguntar a un dels atents bàrmans sobre la inconeguda clienta...

Aquella senyora -l’hi digué- era catedràtica emèrita de Dret Civil i ex magistrada del TSJC i sabia que de nom es deia Dolors...

Quedà esmaperdut!... Era ella?... i tant!... la Lola!... Feia quasi cinquanta anys que varen estimar-se bojament!...

L’impacte emocional fou tan inenarrable com el vívid record inesborrable d’aquella noia uns pocs anys més gran que ell; inesperadament revivia uns temps llunyans on embogit per aquella sensual bellesa, senzilla, elegant, apassionada, atrevida, poètica, carnal i plena de tendresa visqueren intensos i inoblidables dies...

Fins que dissortadament aquella feliç bogeria fou salvatgement arrancada d’arrel per insidioses pressions classistes, culturals i sobretot xenòfobes...

Ell, estudiant universitari tenia vint anys. Ella, la Lola, era una humil i intel·ligent immigrant del barri de barraques de la Perona...

A la seva memòria.
Primavera 2024