Barreja de sentiments

Un bell poema que vol reflectir el que sentim tots: aquí la vida quotidiana segueix com si res, mentre a l'altra banda de la Mediterrània hi ha un genocidi en marxa; ens sentim incòmodes, què hi podem fer? Jo tinc una proposta: fem el possible per afavorir la convivència en els nostres petits àmbits (a casa, a la feina, fent esport, etc...), apostem pel diàleg i l'entesa, i posarem el nostre granet de sorra per a la pau. Sembla naïf, oi? Però si tothom s'ho proposés, vull dir tothom, el planeta faria una altra cara, segur.

M'ha corprès en sentir-me completament reflectida al teu poema. És talment així com jo també ho sento tan lluny i tan a prop, tan absent i tan present, tanta la necessitat de sobreviure a l'horror i tan pensar-hi a tothora!
Amb total cordialitat

En el món, hi ha de tot i aquest poema, ho expresses rítmicament tot el complex que fem en la vida, amb els sentiments.
M'ha agradat el seu sentit, sobre tot el quotidià.
Enhorabona, Atlantis.
Perla de vellut

Bonic poema 'Atlantis'! Certament, cal seguir endavant i valorar les petites coses de la vida. Aquests instants tant fugissers però que sumats van traçant el nostre camí, els nostres records. Bon cap de setmana!

Aquesta poesia expressa molt bé un fet que sempre ens sorprèn: malgrat tot cal sobreviure, la vida quotidiana s'imposa. Malgrat tot el dolor i tota l'empatia que puguem sentir, sempre ens cauran damunt les coses petites de cada dia.

d'una guerra darrera l'altre, les crues imatges, els pensaments, l'angoixa... que ens atordeix des de la distància. Un poema que expressa solidaritat envers aquestes ciutats i països que pateixen tant.

Rosa.