Barreja de sentiments

Un relat de: Atlantis


Com ara un flash intermitent
que em travessa la mirada
així veig com un castell de focs
els míssils i els tancs
que envaeixen la terra a prop
d’un Déu amb qui vaig creure.

I encara que em distrec
amb anuncis de cosmètics i films d’amor
passejo per les cases
enderrocades
entre els morts
i els crits que clamen els desesperats.

I m’ocupo
dels problemes diaris
( la llunyania del fill, la visita al metge,
la caldera espatllada, el teatre que estrena el meu nebot)
i em preocupa intermitentment
si els taüts dels infant seran de color blanc
o de color lila el de les dones.

Si resaran al deu de cada u, quan facin els responsos.

Barrejo el meu neguit
i el d’ells
com una olla a pressió
on fem el brou i els estofats a occident
però jo no sé què és passar gana i estar a les fosques.

I encara que és molt lluny i tan a la vora
sé que un neguit llampec em desassossega,
mentre m’arreglo per anar de compres.

Comentaris

  • Desassossec[Ofensiu]
    llpages | 05-11-2023 | Valoració: 10

    Un bell poema que vol reflectir el que sentim tots: aquí la vida quotidiana segueix com si res, mentre a l'altra banda de la Mediterrània hi ha un genocidi en marxa; ens sentim incòmodes, què hi podem fer? Jo tinc una proposta: fem el possible per afavorir la convivència en els nostres petits àmbits (a casa, a la feina, fent esport, etc...), apostem pel diàleg i l'entesa, i posarem el nostre granet de sorra per a la pau. Sembla naïf, oi? Però si tothom s'ho proposés, vull dir tothom, el planeta faria una altra cara, segur.

  • Sentiments[Ofensiu]
    Prou bé | 04-11-2023

    M'ha corprès en sentir-me completament reflectida al teu poema. És talment així com jo també ho sento tan lluny i tan a prop, tan absent i tan present, tanta la necessitat de sobreviure a l'horror i tan pensar-hi a tothora!
    Amb total cordialitat

  • Cada dia hi ha un problema. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-11-2023

    En el món, hi ha de tot i aquest poema, ho expresses rítmicament tot el complex que fem en la vida, amb els sentiments.
    M'ha agradat el seu sentit, sobre tot el quotidià.
    Enhorabona, Atlantis.
    Perla de vellut

  • endavant[Ofensiu]
    Nua Dedins | 03-11-2023

    Bonic poema 'Atlantis'! Certament, cal seguir endavant i valorar les petites coses de la vida. Aquests instants tant fugissers però que sumats van traçant el nostre camí, els nostres records. Bon cap de setmana!

  • La vida[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-11-2023

    Aquesta poesia expressa molt bé un fet que sempre ens sorprèn: malgrat tot cal sobreviure, la vida quotidiana s'imposa. Malgrat tot el dolor i tota l'empatia que puguem sentir, sempre ens cauran damunt les coses petites de cada dia.

  • Gran crueltat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-11-2023

    d'una guerra darrera l'altre, les crues imatges, els pensaments, l'angoixa... que ens atordeix des de la distància. Un poema que expressa solidaritat envers aquestes ciutats i països que pateixen tant.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

158 Relats

1350 Comentaris

97485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com