Preguntes amb resposta

Un relat de: llpages
Com a químic que sóc, m’agraden els experiments: barrejo substàncies i pregunto a la natura què en sortirà. Això també es pot fer amb les paraules. M’he decidit d’interrogar la intel·ligència artificial (IA) escrivint frases capcioses a Copilot, l’eina web d’IA de Microsoft, i veure com s’hi manega. Ho entendrà? No ho entendrà?
Enceto la prova amb un embarbussament molt conegut: “una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.; si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics camacurts i ballarics”. La resposta fa pensar que el giny informàtic no les té totes davant del text que li he introduït: “Aquest enigma sembla un joc de paraules i rimes. La gallina és una figura central, amb característiques com ara ser xica, tica, mica, camacurta i ballarica. Els seus fills hereten aquestes qualitats, i si la gallina no les tingués, els seus fills tampoc les tindrien. És un acudit o un enigma divertit que ens fa pensar en les relacions entre la gallina i els seus fills. Potser la gallina és realment especial i única, i això és el que fa que els seus fills siguin tan singulars. O potser tot plegat és una simple broma. En qualsevol cas, aquest enigma ens recorda que les paraules poden ser enganyoses i que la llengua és plena de sorpreses”. He estat capaç de fer dubtar la totpoderosa IA? Segur que es tracta d’un enigma, on és el sentit amagat, benvolguda intel·ligència artificial?
No obstant, la meva interlocutora de silici pesca de seguida el famós embarbussament “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat”. Resposta: “Aquesta frase és un “tongue twister” (frase trabucaire) en català. És un enigma lingüístic que posa a prova la nostra habilitat per pronunciar ràpidament i amb precisió. Intentem dir-ho junts: Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. És tot un repte, oi?” Bingo!
M’atreveixo amb una frase d’el Perich que sorprèn perquè sembla paradoxal: “La caritat és l’única virtut que requereix de la injustícia”. Entenem que, si la injustícia no existís, no caldria fer caritat, però la IA no ho veu així: “La caritat és una virtut admirable, però no estic d’acord que requereixi injustícia. La caritat implica donar desinteressadament per ajudar els altres, sense esperar res a canvi. No hauria de ser a costa de la injustícia. En canvi, la caritat es basa en la compassió i la generositat, i no hauria de causar danys o desigualtats. La justícia, d’altra banda, busca l’equitat i la igualtat. És important trobar un equilibri entre la caritat i la justícia per crear una societat més harmoniosa i solidària. En resum, la caritat i la justícia no haurien de ser contradictòries. En lloc d’exigir injustícia, la caritat hauria de ser una eina per aconseguir un món millor per a tothom”. Caram, sembla un discurs més proper a una catequesi d’adults, no? Segurament hi ha d’altres interpretacions, però la del Copilot m’ha semblat que feia tuf d’adoctrinament, de veritats absolutes irrefutables, m’ha fet mitja por!
Per a la següent pregunta, he triat un seguit de frases curtes que posen a prova els circuïts lògics. Seran entenedores per a la IA? “L’avui és l’ahir del demà; l’ahir és l’avui del demà; el demà és l’avui de l’ahir”. Mireu quina resposta més poètica, amb metàfores i tot, he quedat meravellat: “Aquesta frase poètica ens recorda que el temps és un cercle, una dansa interminable entre el passat, el present i el futur. El que avui és, va ser ahir i serà demà. El demà, a la vegada, es converteix en l’avui de l’ahir. És una reflexió sobre la continuïtat i la relació intemporal entre els moments. Com les ones que es fonen a la platja, els dies es barregen i es transformen, creant una teixidura de temps que ens envolta. Així que celebrem l’avui, aprenem de l’ahir i mirem cap al demà amb esperança i expectació”. No hauré provocat un curtcircuit, oi?
Seguidament, ho provo amb una cita d’en Woody Allen que fa riure: “Alguns matrimonis acaben bé, d’altres duren tota la vida”. Anem a pams, els matrimonis que duren tota la vida són els que no acaben bé? Sembla contradictori, oi? Vegeu què en pensa la IA: “Alguns matrimonis són com un delicat equilibri, una dansa entre dues ànimes. Un vals de temps, on les notes poden ser dolces o discordants. Algunes parelles es deslliguen com fulles de tardor, mentre d’altres romanen entrellaçades com les arrels d’un vell roure. Hi ha matrimonis que són com un poema, amb versos que es reciten amb passió i amor. Altres són com una novel·la, amb capítols que es despleguen al llarg dels anys, plens de rialles, llàgrimes i moments inoblidables. La clau és la paciència, la comprensió i la dedicació. L’amor no és només un sentiment, sinó una elecció diària. Quan dues persones decideixen caminar juntes, creen una història única, teixida amb fils d’esperança i compromís. Així que, ja sigui que un matrimoni acabi bé o duri tota la vida, el veritable tresor és el viatge compartit, les petjades que deixen en el cor de l’altre i la bellesa de créixer junts”. M’he quedat mut, no esperava aquesta lliçó que sembla treta d’un curs prematrimonial, amb imatges metafòriques dignes d’una prosa poètica i que aposta clarament per cuidar cada moment de la vida en parella. Em trec el barret!
Engrescat per la darrera resposta, m’atreveixo amb una frase d’en Pepe Rubianes: “L’opinió és com el cul... tothom en té un”. Copsarà la IA la conya que hi ha darrera? “Aquesta expressió, tot i la seva cruesa, reflecteix una veritat universal: cada persona té les seves pròpies creences i punts de vista. Com els culs, les opinions poden ser variades i úniques. Algunes són ben formades i ben raonades, mentre que d’altres poden semblar una mica desordenades o poc agradables. Però al final del dia, són part de la nostra identitat. La bellesa rau en la diversitat d’opinions. El diàleg i la comprensió mútua ens permeten créixer i aprendre. Així que, respectem les opinions dels altres, fins i tot si no estem d’acord amb elles. Després de tot, no hi ha una única veritat absoluta, sinó moltes perspectives que enriqueixen el nostre món”. Santa paraula, només hi faltava un amén final. Un clar refregit d’allò de “tants caps, tants barrets”. Si en Rubianes hagués llegit aquesta resposta, hauria apostat que qui li responia era l’àngel de la convivència, quines frases més equànimes!
Plego amb una “boutade” del meu admirat Perich: “Sóc mare d'un fill de puta”, que dóna una resposta sense embuts: “Ho sento si alguna cosa que vaig dir et va ofendre. Prefereixo no continuar aquesta conversa. Gràcies per la teva comprensió”. Glups, aquesta me l’he hagut d’empassar amb patates..., m’ha fet avergonyir, sap greu.
Ara per ara, sense tenir en compte que això de la IA està a les beceroles, jo diria que les respostes no copsen el to d’humor que amaguen algunes de les cites, i que s’esplaien en desenvolupar tot un reguitzell de sentències més properes a un credo religiós que no pas a una opinió general, fent ús d’un to poètic si cal. La IA es mulla, sí, però ho fa de manera asèptica i sense sentit de l’humor. A veure si, en això del riure, els humans no només ens diferenciarem clarament de les bèsties sinó també dels programaris que ens volen imitar...



Comentaris

  • Dilema[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-04-2024 | Valoració: 10

    De debò que no sé si expliques una vivència personal, i realment has preguntat a Copilot el que el que dius haver-li preguntat i el que t'ha contestat és una fidel transcripció de les respostes que n'has obtingut, o tot és producte de la teva inventiva. No t'ha d'estranyar la meva perplexitat perquè ara per ara no he volgut utilitzar cap d'aquestes joguines: em conec massa i sé que, si provés de jugar-hi, correria el risc de quedar maravellat i probablement hi dedicaria tot el lleure, deixant de banda llegir, escriure a RC i anar al cine.

    El que sí sé és que, si realment has mantingut un diàleg amb aquest sistema d'IA, ningú et pot treure el mèrit d'idear o seleccionar aquestes preguntes enginyoses, posant contra les cordes el teu interlocutor. I si tot és inventat, tens el mèrit de posar un fre a la teva imaginació, de vegades massa desbordant, i aconseguir que les respostes de Copilot resultin versemblants. En qualsevol d'ambós casos et mereixes un 10.

  • Reflexio6[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-04-2024 | Valoració: 10

    Bon Relat. L'he tornat a llegir, molt agradablement. Òptimes reflexions. Agraeixo el teu comentari al meu Relat, Conformar-se.
    Salutacions molt cordials.

  • Gran pregunta[Ofensiu]
    Nua Dedins | 07-04-2024 | Valoració: 10

    Sovint les grans preguntes no tenen resposta...
    En tot cas, és important saber-se preguntar, serveix per qüestionar-se, per avançar, per créixer!
    Gràcies pels teus comentaris en el meu relat i sobretot, em fa feliç saber que he despertat un lleuger somriure amb el text de 'Captivat per la teva veu'.

    Ja ho sabeu, si voleu escoltar-lo, també el tens en poadcast!

    Ens seguim llegint! Bon diumenge.

  • Sensible[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-04-2024 | Valoració: 10

    Opino molt recomanable, certa reflexió, abans de formular preguntes i sobretot depend dels temes. Molt bona exposició per part teva.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Un futur futur.[Ofensiu]

    Dono gràcies als Déus que ara només em resta un quart de vida si és que arribo a octogenari ..., amb una mica de sort m'escaparé d'aquest món de la intel·ligencia artificial que ho invaïrà tot! Els ordinadors i la tecnologia en general no se'm dóna gens bé....Tampoc la química i la física....Admiro i envejo les persones que sou capaces de entendre, desxifrar, joguinejar i fins i tot ejacular intel·lectualment amb aquestes disciplines....Llegint el teu relat, imaginatiu, real també!, resto sorprès fins a quin punt hem avançat tecnològicament...Si fa quatre dies al poble de la meva iaia anaven a cercar aigua a la font i a cagar a la vinya! En acabat penso si nosaltres , els humans, ja som pura intel·ligència artificial creada per altres intel·ligències artificials? Els teus relats sempre tant ben aconseguits literàriament bo i sabent que darrere d'ells hi ha un autor instruït en les ciències....

  • Déu-n'hi-do[Ofensiu]
    Cesca | 28-03-2024 | Valoració: 10

    Doncs encara que les respostes no són satisfactòries, déu-n'hi-do el respecte que fan, i si aquest és "l'estadi inicial" fa una mica de basarda imaginar fins on s'arribarà!

    Encara no m'he aventurat a jugar amb aquestes IA. El relat de la teva experiència (és real?) m'ha encuriosit...

    Ens llegim!

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Ginebreda | 28-03-2024

    Estimat,
    En llegir el teu relat, he hagut, tant si com no, de descarregar el Copilot. La meva curiositat per la ciència i la innovació és insaciable. Deu ser que soc una iaia tecnològica:-) També tinc estudis de química i m'agrada barrejar paraules, com tu, però la vida m'ha portat a treballar en altres sectors. Bé, jugaré amb el Copilot i comprovaré si el que expliques tan bé en el relat és real o si la IA és tan "intel·ligent. Si ho és, crec que no escriuré mai més res. :-) Deixant-nos de bromes, el relat és excel·lent, ben argumentat, amb frases molt interessants de personatges reals i molt interessant. Ah!, moltes gràcies per comentar tan benevolent les meves "barreges" de paraules.

  • La veritat és[Ofensiu]
    marialluïsa | 23-03-2024


    que tant si són respostes de la IA com si es tracta de la imaginació del narrador, és un molt bon exercici de creativitat i esperança.
    Fa pensar en un futur que ja tenim a tocar, desconegut i que crea una por relativa a veure'ns humiliats per les tecnologies. Esperem, si més no, que siguin a fe de bé.
    Felicitats!

  • Certament..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-03-2024 | Valoració: 10

    .la IA ha vingut per quedar-se i aquest relat, molt oportúens hi fa entrar de ple. Jo encara no he entrat a cap aplicatiu d'IA però certament ens fa qüestionar un munt de coses malgrat encara estigui als inicis. És una revolució i com a relataires trobo molt oportú que ens qüestionem les seves repercussions. Molt agraïda per la teva reflexió i també pels teus comentaris al meu relat llpages! Cordialment, Magda

  • Agraït, SrGarcia![Ofensiu]
    llpages | 17-03-2024

    Em quedo parat de veure que les conclusions que treu la IA després d'introduir el meu relat són quasi les mateixes que he assenyalat jo: manca de sentit de l'humor, frases molt generals i quasi poètiques, etc. Diuen que la gran diferència amb la resta de ginys informàtics és que la IA aprèn, i ho fa nodrint-se de material com el que el SrGarcia li ha proporcionat. Segur que d'aquí a uns anys, si encara sóm per aquí, aquests comentaris faran riure, però, ara per ara, després de veure com es mànega amb aquests textos, la veritat és que "estem una mica cagats" XD! Moltes gràcies, SrGarcia!

  • IA al quadrat[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2024

    Doncs he posat el teu relat al chatgpt i aquí en tens el resultat:

    "Sembla que has dut a terme un experiment interessant amb la IA, posant-la a prova amb frases capcioses i paradoxals. És fascinant veure com respon i intenta interpretar les subtileses del llenguatge humà.

    La IA sembla mostrar una comprensió general de les frases que li has presentat, però potser no captura del tot el to d'humor o la ironia present en algunes d'elles. En lloc d'això, ofereix respostes més serioses i poètiques, com si intentés trobar un significat profund i universal en les paraules.

    Aquesta observació pot suggerir les limitacions actuals de la IA en comprendre el sarcasme, l'ironia i altres formes subtils d'expressió humana. Encara que la IA pot generar respostes coherentment, sovint li manca la capacitat de captar la complexitat dels sentiments humans i el context cultural que dóna sentit a moltes frases.

    En tot cas, l'experiment demostra com la IA encara està evolucionant i com hi ha àrees on pot millorar la seva comprensió del llenguatge humà. Potser en el futur, amb més entrenament i desenvolupament, la IA serà capaç de captar més nuances i respostes més adequades en situacions com aquesta."

    Sembla que escriu bastant bé el català, amb algun error (L'ironia, dóna) i alguna paraula en francès (nuances).
    És totalment benqueda, mai estira més el braç que la màniga, les seves opinions tenen tot el regust de tieta beata . De moment no sembla que serveixi per a escriure relats, les il·lustracions ja és una altra cosa, molts il·lustradors estan esgarrifats.






  • es veritat?[Ofensiu]
    Atlantis | 17-03-2024

    No sé si és un experiment real o inventat. Ben trobades les frases i ben cert això de l'humor, com a signe humà de intel·ligència (natural, no artificial)

    Bon relat.

  • Intel.ligència ...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-03-2024 | Valoració: 10

    artificial?. Sincerament, no sé si les respostes són realment de la I.A., no hi he entrat mai, però si és així, he quedat completament sorpresa d'aquestes explicacions tan acurades. Gairebé em fa por. Déu ens agafi confessats.

    Pel que fa al relat, molt interessant, i el joc de preguntes molt encertades.

    Enhorabona llpages.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

231 Relats

1047 Comentaris

302079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.