Cercador
Agonia
Un relat de: rautortorAgonia
Abillada amb la blavor de les venes
la flàccida pell perfila tots els ossos;
respirar és defalliment, una agonia;
somortes les mans, s’adorm la mirada.
Els records són crits que en va reclamen
als dintres de la ment imatges i persones,
fantasmes endormiscats entre el polsim.
I el dolor, que no minva, rosega la calma,
i la calma, que no es presenta, s’esvaneix;
dormir, morir com de mentida, anar-se’n
com qui no pot, tornar com qui no vol.
En nom del cel, per què, bon Déu,
per què el destí no és més clement?
Comentaris
-
No t'ho deixen triar [Ofensiu]llpages | 14-07-2024 | Valoració: 10
El misteri del traspàs, que no esbrinarem mai. He llegit el text i considero que està molt ben escrit, sap transmetre ben bé el reguitzell d'incerteses que envolten aquest moment. Enhorabona, molt inspirat!
-
Tan real[Ofensiu]Prou bé | 14-07-2024
Reals són les imatges que traspuen agonia.
Molt bo l'afegitó final: l'eterna pregunta que no té resposta.
Amb total cordialitat -
Error[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-07-2024
Volia dir rautortor, m'he menjat un tor.
. -
Colpidor...[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-07-2024 | Valoració: 10
Profund i fins i tot engoixant, la vida i la mort es donen la mà. Has acoseguit una petita obra d'art, que no deixa indiferent. Com és habitual en tu, preciós.
Salutacions i bon estiu rautor.
Rosa. -
La nota.[Ofensiu]histories_medievals | 12-07-2024 | Valoració: 9
Perdona, se m'ha oblidat de posar-te una nota. Bé, ara la tens, i no pas baixa.... per nota entenc una xifra, és clar.....
-
Notable relflexió sobre el dolor de la vellesa i alltres contes[Ofensiu]histories_medievals | 12-07-2024
S he entès bé el relat, es una reflexió al arribar a l'edat adulta, una crítica a les divinnitats i una mirada ben feta cap al dolo humà.
¿Ho he encertat una mica?
En tot cas, el relat, malgrat no és llarg, jo crec que és bastant bé. Felicitats..
Salut, ens veurem!!!
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
229 Relats
784 Comentaris
145348 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
![](https://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2020/01/27/album/1580143043_859090_1580143868_album_normal.jpg)
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps