LA PARTIDA

Un relat de: marialluïsa

Ell, que va néixer en el si d’una família benestant, amb tots els capricis imaginables al seu abast i coneixedor de l’ampli significat del mot “fortuna” des del bressol, ha patit més d’un revés al llarg dels seus anys de vida, que no són pocs.
Conegué l’amor veritable i apassionat amb l’Elvira i la desgràcia de veure-se’l arravatat per una pèssima juguesca del destí. Passat el dol s’enamorà en vàries ocasions més. Afers de poca importància però que li permeteren deixar un successor damunt el planeta terra. També experimentà la desgràcia de sentir-se sol i abandonat en temps de penúria econòmica. Malgrat tot, es considera una persona privilegiada per tots els moments viscuts entre plors i rialles.
I mentre l’home no es plany ni de mancances ni de riqueses, un banyeta malda per poder-li aconseguir l’ànima. Malgrat les trampes i els obstacles concebuts des del seu primer dia de vida, li ha estat impossible manllevar-li aquell somriure etern que lluu al seu rostre encantador. L’Ernest li ha fet perdre la partida.
Mentre l’home bufa les espelmes del seu probable darrer pastís imaginant un destí eteri o diabòlic, tant li fa ja que tampoc creu possible superar cap de les situacions viscudes, al seu contrincant li suposa la pèrdua de les banyes i la cua a bescanviar per una corona lluent i unes ales blanques i suaus. Pot haver-hi pitjor desgràcia?
Per molts anys Ernest!—, exclama la infermera ajudant-lo a apagar les espelmes que cremen aplacades damunt el pastís d’aniversari. Invisibles als ulls humans, els seus avantpassats somriuen, com no hauria de ser, per l’ancianitat assolida superant-los a tot en escreix.
El seu hereu, que immortalitza el moment amb la càmera fotogràfica, està a punt d’experimentar daltabaixos de per vida, malgrat la fortuna i els privilegis de què ha gaudit fins aquest moment. Serà capaç, també, de no perdre el somriure?

Comentaris

  • Un conte que és això: un conte[Ofensiu]
    Joan Colom | 12-04-2023

    El relat és deliciós, però no sé si té massa a veure amb les misèries humanes.

    Dic això perque aquests que no perden mal el somriure acostumen a ser beneits o malànimes. No cal que et juri que més aviat sóc escèptic i desconfiat.

  • La temptació viu a prop[Ofensiu]
    fesolmenut | 20-03-2023 | Valoració: 10

    Hola, Lluïsa,

    un conte divertit amb participació d'elements religiosos, com el dimoni, i com un home, amb tota la seva humilitat, aconsegueix derrotar totes les temptacions que aquest li ha posat amb un somriure permanent.

    Té especial gràcia que el càstig pel dimoni sigui convertir-se en angelet. Un bon gir de guió.

    Bona feina i molta sort!

  • Tot s'hereta![Ofensiu]
    Slim Sherman | 20-03-2023

    Ja ho diuen, que tot s'hereta! Fins i tot, la mala fortuna...però els somriures salvadors també. Molt bon relat, Maria Lluïsa! Gràcies també pel teu comentari, i molta sort ;)

  • Trascendència [Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    Transcendirà la capacitat de vèncer amb un somriure?
    Sort per un bon relat
    Amb total cordialitat

  • Plantant cara![Ofensiu]
    Cesca | 19-03-2023

    Un somriure pot desarmar a qualsevol contrincant per molt banyetes que sigui. Sempre està bé plantar cara a la mala sort!
    Bon relat!
    Ens llegim, sort!

  • Ens ho poden prendre tot, excepte...[Ofensiu]
    llpages | 18-03-2023 | Valoració: 10

    la nostra actitud davant la vida. Quan vénen bastos, un somriure mai fa nosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats