Els Jocs de la Ment

Un relat de: llpages
Na Pepa i en Pep condueixen de tornada després de la cloenda de la primera edició dels Jocs de la Ment, un concurs d’habilitats en el qual l’ús del cervell n’és el protagonista.
- A mi, el que més m'ha al•lucinat ha estat la prova d'orientació; què era aquell paper que subjectaven amb les dues mans, el qual s'anaven mirant amb atenció mentre els índexs en resseguien la superfície? – fa ella, admirada.
- Un plànol, un senzill mapa, això és el que m’han dit – respon ell, també sorprès.
- Quines coses, amb el fàcil que és el navegador del mòbil, que et parla i tot.
- Doncs a mi, la prova de redacció m'ha deixat bocabadat, com podia escriure amb un bolígraf i tan de pressa sense teclat? Un prodigi d'imaginació!
- Tens tota la raó, sense fer ús de la intel·ligència artificial! Ara piquem un parell de mots i la resta ho genera el xat GPT, no et cal esprémer la neurona.
- El que sí que ha suat tinta ha estat el calculista, que no ha errat ni una operació, i quan anunciava "divisió portant", què volia dir? – pregunta ell.
- Coses de l'aritmètica, suposo... Això de no tenir calculadora, deuria de ser un suplici! – s’exclama.
- Per cert, que tenia una lletra preciosa quan apuntava xifres i notes a la pissarra, quina cal·ligrafia! Només per com les dibuixava, ja el qualificaria d’artista – i mou l’índex a l’aire com si dibuixés.
- Ara tot ho fem amb el teclat i el ratolí, ja no sabem agafar ni un llapis...
- Mapes, càlcul mental, cal·ligrafia, curiositats del passat, ara ho tenim tot dins del mòbil. Podem programar viatges, consultar qualsevol dada..
- ... ens fa d’agenda electrònica, comprem de tot per la xarxa, és la nostra memòria!
- Que som la humanitat més intel·ligent que ha existit mai! Parafrasejant Arquímedes, doneu-me un mòbil i us mouré el món, hahaha! – riu, eufòric.
- Per cert, els has agafat? Ens els han fet deixar en una taquilla a l’entrada, una mesura per evitar que els concursants poguessin rebre ajuda telemàtica de qualsevol espectador, a mi m’ha semblat exagerat, però els organitzadors han estat inflexibles.
En Pep prem el fre sobtadament i mira la Pepa.
- Òndia, que no hem pensat en recollir-los! Refot, ja em semblava que em deixava de fer alguna cosa quan ens hem ficat al cotxe.
- Si és que actives el navegador fins i tot quan vas a cagar... Res, hem de girar cua.
- Aviat ho has dit, no sé com anar-hi, estic del tot desorientat.
- No podem llegir els indicadors?
- No hi estic acostumat, a llegir indicadors, no entenc el que volen dir, si cap a la dreta o recte, em faig un embolic, i cada vegada en posen menys, que tothom està connectat al satèl·lit que els guia.
- I si fem un rètol per aturar algú que ens ajudi?
- I com el fem el rètol? Ni tenim paper, ni sé què hi escriuria, no estic avesat a generar ni una línia, em quedo en blanc i no hi ha manera.
Després d’uns segons en silenci, es miren l’un a l’altre i es llegeixen el pensament.
- Tu també enyores quan preguntàvem a la gent per arribar a un lloc, quan ens escrivíem dedicatòries a mà en el llibre que ens regalàvem per Sant Jordi o repassàvem el compte del mercat? Potser n’hem fet un gra massa, ara sense el mòbil no som res, ens ha ben begut l’enteniment, la maleïda andròmina! – esclata ella.
- Que potser ens hauríem d’apuntar als Jocs de la Ment, oi? El llegir ens ha fet perdre l’escriure.
- Saps què et dic? Arrenca, ens anem cap a casa, demà serà un altre dia.
- Però, i els mòbils?
- Deixa’ls estar, arribarem a casa sí o sí, encara que haguem de voltar dues hores. Serà el primer pas per alliberar-nos d’aquest esclavatge que fa que passem hores hipnotitzats davant la pantalleta mirant Tik-Toks, que les colles es reuneixin al voltant d’una taula de bar i cadascú estigui més pendent de l’aparell de marres que d’una bona conversa entre amics, que siguem incapaços de llegir un bon llibre en lloc de repassar missatges de Whatsapp sens cap solta. Hem de dir “PROU”!
I enfilaren la carretera amb una sensació d’alliberament que feia anys que no sentien.


Comentaris

  • Crítica assenyada vs crítica forassenyada.[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-05-2024

    Estava cantat, benvolgut Llpages, que algun dia sentiries la necessitat d'aparcar provisionalment el sarcasme i aquells finals que eren una una apoteosi de la disbauxa, per permetre't una reflexió més seriosa, amb presa de consciència i happy end.

    Però ara no et passis, que als lectors devots dels teus relats ens cal almenys una ració quinzenal dels teus còctels amanits amb una petita dosi d'slapstick.

  • Agraïda [Ofensiu]
    Nua Dedins | 19-05-2024 | Valoració: 10

    Un molt bon relat llpages!

    Certament, un debat que genera el com es troba l'equilibri entre la tecnologia i l'analògic. Però saps? Nosaltres hi tenim molt a fer i com bé parlen en la conversa, per molt que trobin a faltar mirar un mapa i demanar a algú com arribar quan t'has perdut, sempre hi ha la opció de seguir-ho fent!!! No deixar-ho perdre!

    Aprofito també per donar-te les gràcies pels teus comentaris sempre tant amables als meus relat, com el del darrer pel relat "Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets". Em quedo amb aquest teu fragment:

    " la imatge del gallaret sobresortint entre tanta runa i restes humanes m'ha fascinat".

    Agraïda. No ens aturem i seguim vivint per escriure que això és molt bonic!

    Bona setmana!

  • Hem perdut el nord,[Ofensiu]
    marialluïsa | 19-05-2024


    i el sud... tant que fins i tot perdem el senderi.
    M'has fet pensar en els primers viatges estudiant el mapa abans de sortir de casa, com preguntàvem als vianants una adreça... Ho hem perdut tot i els teus protagonistes fins i tot el mòbil.
    Amb un diàleg brillant i amb ritme has fet un retrat de com ens pot afectar la manca de la tecnologia i l'apego que li tenim.
    Molt ben trobat i resolt. Gràcies per les imatges descrites que fan pensar.

  • TOT, NO![Ofensiu]
    Cesca | 19-05-2024 | Valoració: 10

    Maremeva el què ens espera! Això de confiar-ho tot a la tecnologia ens deixarà buits!
    Tant de bo siguem capaços de preservar, encara que només sigui mínimament, les nostres pròpies capacitats.
    Un molt bon relat, sí senyor!
    Enhorabona. Un plaer.

  • ...i les ciències avancen. És una barbaritat ![Ofensiu]
    Prou bé | 16-05-2024

    Ben retrobat! Com m'agraden els teus relats! Ja t'ho havia dit, Oi?
    Tan realista i tan real. Tan ben descrit el diàleg i tan irònicament divertit.
    Un bon final. Ara que... Que no es passin que hi ha ajudes que van bé!
    Amb total cordialitat

  • Perdre capacitats[Ofensiu]

    Bon dia, llpages:

    Un relat amb un diàleg fluid i que fa pensar.

    El temps d'ara ens fan perdre capacitats que abans teníem. Depenem massa de la tecnologia.

    Els mòbils ens hipnotitzen i fas una bona crítica a través del diàleg.

    Esperem que els personatges arribin aviat a casa.

    T'agraeixo els comentaris als meus relats.

    Una abraçada i fins la propera,

    Helena

  • Un òrgan més del cos.[Ofensiu]

    Recordo que temps ha, molt de temps ha..., que per a comptar bigues feies anar la imaginació, després van venir les revistes porno que compraves al quiosc de 5 pobles més enllà, els vídeos...etc Ara prens el mòbil i tens a la carta el menú que més t'agrada assaborir mentre comptes bigues. Indiscutiblement el mòbil ha esdevingut un òrgan inseparable del nostre cos....Per a mi és com una enciclopèdia, per la infinitud de coneixements que m'aporta. Però també ens està minvant els sentits com molt bé dius i en clau humorística en el teu relat. Però no hi ha marxa enrere... Els teus escrits sempre posant el dit damunt la llaga de la cotidianitat....

  • Llegir i escriure[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-05-2024

    Home, com a mínim sabien qui era Arquimedes; això ja em sembla molt i em fa sospitar que els participants en el joc eren els més erudits de la classe.
    Aquestes coses, a hores d'ara, no els passen només als estudiants; l'altre dia comentàvem com era possible que abans trobéssim els llocs sense navegador; doncs ho fèiem: mapes, preguntar, i alguna enrabiada, però arribàvem al destí. Ara això ens sembla una proesa.
    També ens estem acostumant a llegir llibres en format digital, cosa, que no m'agrada fer si no hi ha altre remei.
    També sento dir que ja no hi ha qui entengui els nombres romans i sàpiga llegir l'hora als rellotges de tota la vida (com per dir tres quarts de quinze).
    Sembla estrany, la tecnologia té coses molt bones i en fa perdre d'altres igualment bones. Tal com dius "El llegir ens ha fet perdre l'escriure".
    Molt ben explicades totes aquestes coses, Llpages.

  • Un fet...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-05-2024

    que no té marxa enrere. La ment és un múscul com qualsevol altre. S'ha d'exercitar tant sí com no perquè sigui eficient. Els temps actuals fan que tot ho tinguem a mà en un tres i no res. Però ai si ens quedem sense mòbil. Ens sentim ben perduts i sense informació instantània. Jo sovint enyoro, com en Pep i la Pepa, els costums d'abans, la manera d'espavilar-nos i relacionar-nos. Defenso la tecnologia, però no a aquest preu.
    Un bon relat, on s'intercala, la realitat i el sentit de l'humor amb molta originalitat.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

230 Relats

1028 Comentaris

298966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.