Els Jocs de la Ment

Quina raó tens. Les nostres vides han canviat molt i en molt poc temps. Sense adonar-nos hem deixat enrere moltes coses, que han estat substituïdes pel mòbil i similars. És més, la persona que no s'ha deixat "doblegar" per les noves tecnologies, es vista amb mals ulls. El dia que peti tot ens farem un tip de riure.

Estava cantat, benvolgut Llpages, que algun dia sentiries la necessitat d'aparcar provisionalment el sarcasme i aquells finals que eren una una apoteosi de la disbauxa, per permetre't una reflexió més seriosa, amb presa de consciència i happy end.

Però ara no et passis, que als lectors devots dels teus relats ens cal almenys una ració quinzenal dels teus còctels amanits amb una petita dosi d'slapstick.

Un molt bon relat llpages!

Certament, un debat que genera el com es troba l'equilibri entre la tecnologia i l'analògic. Però saps? Nosaltres hi tenim molt a fer i com bé parlen en la conversa, per molt que trobin a faltar mirar un mapa i demanar a algú com arribar quan t'has perdut, sempre hi ha la opció de seguir-ho fent!!! No deixar-ho perdre!

Aprofito també per donar-te les gràcies pels teus comentaris sempre tant amables als meus relat, com el del darrer pel relat "Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets". Em quedo amb aquest teu fragment:

" la imatge del gallaret sobresortint entre tanta runa i restes humanes m'ha fascinat".

Agraïda. No ens aturem i seguim vivint per escriure que això és molt bonic!

Bona setmana!

i el sud... tant que fins i tot perdem el senderi.
M'has fet pensar en els primers viatges estudiant el mapa abans de sortir de casa, com preguntàvem als vianants una adreça... Ho hem perdut tot i els teus protagonistes fins i tot el mòbil.
Amb un diàleg brillant i amb ritme has fet un retrat de com ens pot afectar la manca de la tecnologia i l'apego que li tenim.
Molt ben trobat i resolt. Gràcies per les imatges descrites que fan pensar.

Maremeva el què ens espera! Això de confiar-ho tot a la tecnologia ens deixarà buits!
Tant de bo siguem capaços de preservar, encara que només sigui mínimament, les nostres pròpies capacitats.
Un molt bon relat, sí senyor!
Enhorabona. Un plaer.

Ben retrobat! Com m'agraden els teus relats! Ja t'ho havia dit, Oi?
Tan realista i tan real. Tan ben descrit el diàleg i tan irònicament divertit.
Un bon final. Ara que... Que no es passin que hi ha ajudes que van bé!
Amb total cordialitat

Bon dia, llpages:

Un relat amb un diàleg fluid i que fa pensar.

El temps d'ara ens fan perdre capacitats que abans teníem. Depenem massa de la tecnologia.

Els mòbils ens hipnotitzen i fas una bona crítica a través del diàleg.

Esperem que els personatges arribin aviat a casa.

T'agraeixo els comentaris als meus relats.

Una abraçada i fins la propera,

Helena

Recordo que temps ha, molt de temps ha..., que per a comptar bigues feies anar la imaginació, després van venir les revistes porno que compraves al quiosc de 5 pobles més enllà, els vídeos...etc Ara prens el mòbil i tens a la carta el menú que més t'agrada assaborir mentre comptes bigues. Indiscutiblement el mòbil ha esdevingut un òrgan inseparable del nostre cos....Per a mi és com una enciclopèdia, per la infinitud de coneixements que m'aporta. Però també ens està minvant els sentits com molt bé dius i en clau humorística en el teu relat. Però no hi ha marxa enrere... Els teus escrits sempre posant el dit damunt la llaga de la cotidianitat....

Home, com a mínim sabien qui era Arquimedes; això ja em sembla molt i em fa sospitar que els participants en el joc eren els més erudits de la classe.
Aquestes coses, a hores d'ara, no els passen només als estudiants; l'altre dia comentàvem com era possible que abans trobéssim els llocs sense navegador; doncs ho fèiem: mapes, preguntar, i alguna enrabiada, però arribàvem al destí. Ara això ens sembla una proesa.
També ens estem acostumant a llegir llibres en format digital, cosa, que no m'agrada fer si no hi ha altre remei.
També sento dir que ja no hi ha qui entengui els nombres romans i sàpiga llegir l'hora als rellotges de tota la vida (com per dir tres quarts de quinze).
Sembla estrany, la tecnologia té coses molt bones i en fa perdre d'altres igualment bones. Tal com dius "El llegir ens ha fet perdre l'escriure".
Molt ben explicades totes aquestes coses, Llpages.

que no té marxa enrere. La ment és un múscul com qualsevol altre. S'ha d'exercitar tant sí com no perquè sigui eficient. Els temps actuals fan que tot ho tinguem a mà en un tres i no res. Però ai si ens quedem sense mòbil. Ens sentim ben perduts i sense informació instantània. Jo sovint enyoro, com en Pep i la Pepa, els costums d'abans, la manera d'espavilar-nos i relacionar-nos. Defenso la tecnologia, però no a aquest preu.
Un bon relat, on s'intercala, la realitat i el sentit de l'humor amb molta originalitat.

Rosa.