CANT A LA LLUNA

Bona vesprada perla de vellut,

un relat molt trist,
però molt bonic,
i m' agradat molt.

Gràcies per els teus comentaris.

Per cert no publico 3 relats si no que els vaig publicant poc a poc .

Una abraçada

Noia Targarina

Bona vesprada perla de vellut,

un relat molt trist,
però molt bonic,
i m' agradat molt.

Gràcies per els teus comentaris.

Per cert no publico 3 relats si no que els vaig publicant poc a poc .

Una abraçada

Noia Targarina

Molt suggeridor aquest Relat sobre la Lluna.
Sensible. Enhorabona, PERLA DE VELLUT.
Agraeixo el teu comentari sobre el meu Relat.
Feliç més d'Agost,, amb Lluna inclosa.
Salutacions, molt cordials.
..............
.

O estimar sota el cau de la lluna?

per què ens fascina? Un bonic poema, un cant a la lluna.

Que tinguis bon estiu.

La lluna des de tostemps ha fascinat a l'ésser humà, s'ha poetitzat tant que al final l'han violada! L'han profanat posant-t'hi els peus al damunt...Però sempre hi haurà aquell poeta, entre els quals ets tu, que l'acariciarà amb dolces paraules que faran que arribin al cor de tothom, aquells fidels lectors que et llegeixen amb delit.

Que n'és d'important estimar i en aquests versos l'amor brolla en cada mot.
Enhorabona!!

... que al veure-la avui dia ja no és aquella Lluna màgica, misteriosa i capritxosa de estar apagada o encesa... L'home hi ha fotut els peus... i ja s'ha perdut l'encanteri..
Segur que més d'una llauna de Coca Cola vagaregen en un silenci selenita.

M'agradat molt. Una abraçada.

Bon dia, perla de vellut:

Veig que la lluna no ens deixa indiferents mai. Des de petita, m'he deixat atreure per ella i és recurrent a la meua literatura. Veig que a tu tampoc et passa desapercebuda, fins i tot li dediques un cant.
Un cant que es mereix un 10, has fet una combinació exel·lent entre el mar i la literatura, amdós s'atrauen també quan creo. Veig que compartim aficions.

Una abraçada i continua compartint escrits estiuencs i espectaculars,

Helena

La lluna, la mar, l'amor...
Els cargols ....
Un bon conjunt, tot perla de vellut!
Enhorabona per escriure aquets sentiments!

melangia, mar, amor, emocions, sentiments ... En aquest bell poema, la lluna ho abraçada tot.
Preciós
Rosa.

"Els caragols guarden laments
perquè acompanyen al mar,
en la seua immensa tristesa."

I tot i així, el mar reflecteix la lluna i la lluna li fa llum en l'abraçada. Una amb l'altra, de gran bellesa!

Preciós poema, Rafael. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

Una poesia plena de metàfores on res no es pot interpretar al peu de la lletra. Aquest és l'encant dels versos, enfront de la literalitat de l'assaig científic.
La lluna i el mar són com dos personatges vius; l'amor, la tristesa i l'esperança són els principals sentiments que es mostren en aquesta relació. Una poesia bonica, com ho són les teves, que parla a un nivell que no és el de l'enteniment, sinó el de les emocions, expressades per imatges poderoses.

Un bon cant, a l'estimacio del mar amb la lluna.
Sensible. Ànima a llegir-lo i meditar-lo.
Felicitats PERLA DE VELLUT.
...........

Algun cop he vist que quan la lluna se'n va a dormir, el mar l'abraça.

M'agrada moltíssim, Perla de vellut! De peus a cap. Ja pot estar-te agraïda la teva musa.