Quines vacances!

ben explicat versificat la situació d'estar massa estona al sol i cremar-se. També la vanitat d'unes vacances amb les amigues.

M'ha fet somriure...i això de posar vinagre a una esquena cremada, jo tabmé ho he fet...

M'admire com descrius aquesta dona d'un poble. Amb raó es queda com un perdigot.

Tota una descripció d'una dona que li agrada molt el sol. No més sol i sol.

M'ha agradat com ho descrius amb una rítmica que fa llegir-la poèticament.

Bones vacances, ha tingut aquesta dona.

Enhorabona. Prou bé.

Cordialment.

Perla de vellut.

"qui vol presumir, ha de patir". És sorprenent que, amb els càncers de pell a l'alça, encara hi hagi gent que s'exposi al sol de manera excessiva. Enhorabona per aquests versets que denuncien amb sornegueria (i un vocabulari ben ric) un exemple més de l'estupidesa humana.

Esterniada pel sol per tornar ben morena al poble. Li ha sortit cara la broma, ja ho diuen, qui vol presumir ha de patir. Però en aquest cas, només li ha tocat patir.
Quin poema més ric en vocabulari, expressions i originalitat... A banda de l'humor subtil que conté
Fantàstic!!

Bon estiu.

Rosa.

Caram, Prou bé, quin vocabulari et gastes. M'has fet tirar d'Alcover-Moll sense parar.
Una bona sàtira, massa sovint no som conscients del perill de l'excés de sol. He sentit dir que ara hi ha una moda de prendre el sol sense protecció i sense límit, els dermatòlegs es posen les mans al cap.

Jo tinc el goig de treballar a la platja i cada dia veig cossos enrogits pel sol, pells blanques que venen del nord.. . I me n'adono que continuen fent la seva com si res passes....El teu poema de manera poètica i enginyosa exposa els efectes que produeix romandre tot el dia al sol....i hi fas amb vocabulari que enamora...