Cercador
EL NOM DEL PARE
Un relat de: marialluïsa- Compartir:
Les evidents mostres d’abandó del marbre delaten el pas del temps. En uns signes gairebé illegibles el David hi reconeix la làpida del pare, deixada de la mà de déu, i de la seva. El nom de la mare romandrà esmaltat i net mentre ell sigui viu, enterrada el més lluny possible de qui la menystingué en vida.
A l’esquela del progenitor només hi figurà el nom de la seva germana, massa petita per entendre res i el de l’oncle Isidre, germà d’aquell mal home. Ni la mare ni ell semblaven formar part d’aquella mal anomenada família. El notari els feu a mans les darreres voluntats de l’home dictades poc temps després de néixer la nena. En David, amb vuit anys acabats de fer, no oblidarà mai el rostre desencaixat de la mare davant la lectura dels documents signats per un home que no li donà mai cap mostra d’afecte i sempre li resultà un total desconegut.
Feu un intent de recordar, però a cap racó de la memòria hi troba un sol petó, ni cap mostra d’afecte patern. Però aquella peculiar olor de ranci no serà capaç d’oblidar-la, en contrast a l'olor de net que escampava la dona que tant l’estimà.
De tornada a casa llegí i rellegí la seva partida de naixement sense ser capaç de trobar sentit a tanta indiferència d’aquell home vers la mare i qui seria l’hereu. O potser no?
Avui dret davant la tomba encara es pregunta si hi ha al món un document que li demostri que ell fos fill il·legítim d’un altre home, també sense nom. Mentrestant, el mal home esdevé pols rere una làpida de lletres esborrades presta a caure en un oblit total.
Comentaris
-
Morim de veritat en l'oblit[Ofensiu]fesolmenut | 21-05-2024 | Valoració: 10
Caram, Lluïsa, has donat una bona volta al tema d'aquest mes i fas un relat original, que dona una dimensió innovadora a llegir (i a escriure). La làpida descuidada com a venjança i que el nom ja gairebé no pugui ser llegit, com a una nova forma de matar el pare ingrat. Desfer-se del seu record.
Bon relat i sort al concurs!
PD: gràcies pel comentari a Punt final. Fins a la temporada que ve! :) -
OBLIT[Ofensiu]Cesca | 19-05-2024 | Valoració: 10
Oblit és el que es mereix una mala persona. Desgraciadament, els qui han patit la seva maldat és difícil que es puguin emparar en aquest l’oblit.
Bon conte, amb una descripció acurada que apropa el lector als sentiments del protagonista.
Enhorabona. Un plaer. Sort.
-
Marbrenc[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 17-05-2024
Que Déu l'hagi perdonat i el tingui al cel! És trist que un cop mort se n'oblidin de tu al cap del temps i més encara quan aquest oblit és merescut pel protagonista. Un relat que m'ha fet, per llur excel·lent descripció, com si em trobés al cementiri. Un relat breu en paraules, però intens en significat. Em sembla que és el primer cop que et llegeixo, és la vida! Van marxant gent de relats i entrant de nous...
-
Maltractament[Ofensiu]Solsona Bot | 16-05-2024
Hi ha moltes formes de maltractament, i la psicològica no és poca cosa. No sabem si el protagonista sap que té un altre pare biològic, o si en realitat el que voldria és que fos així i no tenir res a veure amb el pare legal. M'ha agradat com contraposes les olors. Un bon relat que no et deixa indiferent!
-
Un mal home[Ofensiu]Prou bé | 16-05-2024
O un home enganyat?
Un relat molt dur que no aporta ni un bri d'esperança. Amb tot un bon relat.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 14-05-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
39 Relats
179 Comentaris
16643 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
De tant en tant actualitzo el meu blog: lluisatades.blogspot.com