Dos presoners

Qui són aquests sers que no volen?
Per què tanquen els ocells en gàbies,
on les ales no tenen cap sentit,
ni els seus colors cap missatge?

Engabien el cant,
i fan que camini
enlloc d’enlairar-se...

I ho compren amb vesses...

Això li demano, a l’home que fuma
- abans d’emprendre el vol -, amb la mirada.

S’ho rumia, sospira i em deixar anar:
Dos presoners no fan un ésser lliure.