Alliberament 1

Quantes vegades t'han dit, t'han insinuat, t'han donat a entendre, t'han mostrat, t'han recomanat que entris en el típic cicle d'il·lusió-realitat-desil·lusió i les seves típiques fites? Fins a l'avorriment. Com la nena castigada eternament que no pot més que tornar a menjar el que hi ha a taula. Una altra vegada i una altra. No hi ha res més, t'han dit els qui sempre paren la taula, bons o dolents, sempre ignorants, que segueixen les consignes dels qui diuen com cal parar la taula.

I quantes el teu cap, sense voler, només en imaginacions supersuperficial entra allí i es fa una buidor més al cervell per posar-hi mentides, que podies haver emplenat amb llum?, una buidor, que per sort, de mica en mica es desinfla, cada cop més fàcilment.

La vida és o ha estat un veritable adoctrinament, un adoctrinament diari, constant, perpetu. Un arrossegament dins del cicle, fora del cicle, dins de nou i un et mirem, no te n'oblidis.

Alguna sensació de buidor a la teva vida? Cerca el cicle que comença i acaba i torna a començar. Com un globus dins la panxa s'infla fins on pot, i es desinfla deixant encara més buidor. I un altre globus i un altre, fins que som aire amb tantes alternatives molt millors.

No! Estic cansada i el conec. Deixeu-me en pau. Tinc dret al silenci. Tenim dret al silenci i a la llibertat. No ens aixafeu amb més paraules! Les escupo i les cremo. Som hereves de les que van cremar a la foguera. "Jo que aguaito de lluny la roda fetillera, esbalaïda veig que venen cap a mi les companyes, ullpresa els dic que sí"