GÈNESIS II

L’explosió fou aterridora i el resultat un caos inversemblant sumat a una polseguera impossible de mesurar. Finida la desfeta, una figura ambigua passeja entremig d’una boira opaca bo i observant un planeta encara per qualificar.
Enmig del més que presumpte desordre, un individu es tapa la boca per no tastar la pols que es va dipositant al seu voltant. En pic aconsegueix una visió general d’aquell món, comença amuntegant la polsinera fins a crear un altiplà, un turó, una carena... En acabat, aplana hectàrees senceres en les quals diposita grans i llavors guardats en les diverses butxaques de la vestimenta que li cobreix el cos. En no clissar un sol núvol que regui la terra eixuta, garfinya el terreny fins a trobar l’element líquid que doni vida als conreus i poder sadollar la seva pròpia set després del gran treball portat a terme. Abans d’asseure’s encara s’entreté a fer camins que voregin les zones de cultiu.
Damunt el seu cap s’alternen el sol i la lluna aliens a aquella presència apareguda del no-res que encara fangueja amb la terra humida.
Amb paciència i molta cura afaiçona una figura semblant a la seva, però maldestre com és, el resultat pateix petites i singulars modificacions. Observa la seva obra i, en no sentir-se tan sol, per fi es deixa endur per la son i la fatiga. En obrir els ulls una nova presència, voluptuosa, ombreja el seu cos i l’ajuda a aixecar-se del terra.
De llavors ençà els rius han crescut fins a formar mars i oceans, els conreus han augmentat a tort i a dret, i els descendents d’aquell primer home s’han multiplicat i estès per tota la superfície terrestre convivint amb tota mena de bèsties.
Sota milers i milers de peus, a les entranyes del planeta hi batega una nova i devastadora fulminació presta a posar fi als desgavells humans que han tingut lloc al llarg dels segles.
A la llunyania una presència ambigua es posa les mans al cap en constatar com el seu gran miracle ha servit de ben poc.