Una cicatriu ben profunda

“Es cura davant el mirall la ferida. Li quedarà per sempre més, una ferida a la cara, petita si la compara amb la profunda cicatriu que li va infligir el pare.”
Les cicatrius que no es veuen són les pitjors. Les que mostren la imperfecció de la vida. Les que ensenyen a conviure amb la culpa i el dolor.

Un altre bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

Bon dia, Solsona Bot,

capes i capes d'experiències i de passat conformen la vida de la gent. Aquí ens n'expliques una de ben complicada. Amb un pare infecte que traspassa l'odi, amb un ritual iniciàtic ben escabrós, al fill. Per acabar-ho d'adobar el fill tria una professió que per intentar guarir-se, però no pot negar que la genètica el perseguirà sempre. Bé, el genotip o el fenotip, no s'acaba mai de saber.

Enhorabona i molta sort al concurs!

els solen pagar els fills, es sol dir.
En el teu relat es fa prou palesa la frase. En poques frases ens mostres les ferides heretades d'un progenitor cruel i de quina manera alteren la visió i manera de fer dels fills.
Molt ben exposat i resolt només espero que no tingui cap traça de la vida real. Enhorabona. Bona feina.

La força per superar un trauma radica enfrontar-s'hi de cara. I el teu protagonista ho fa amb escreix. Molt ben redactat, crec que pel tema que ens ocupa en aquest mes, és un relat encertat

Enhorabona i sort

PD: gràcies com sempre pels teus comentaris.

Fins aviat,

Neus

Bona tarda, Solsona Bot:

El passat del protagonista està ple d'aquests traumes d'infantesa que recorda quan està a la meitat de l'operació del gat. He trobat molt original la manera en com contes aquests records amagats a partir de la mirada hipnotitzada del gat.

Aquests cicatrius profundes i no superades el fan dedicar-se a curar animals en un futur... Considero magistral la comparació de les dues ferides: la del passat amb la recent que rep de la pota del gat.

A la fi, assumeix que la ferida profunda i no superada se li representarà durant diferents moments de la seua vida. Espero que aconsegueixi dominar-la i tenir autocontrol dels seus impulsos, malgrat de vegades se li faci complicat.

Una abraçada i fins la propera,

Helena

Un relat profundament emotiu. Els temes de la culpa i la redempció són immortals, però aquí ens fas veure que la redempció mai és completa. Les ferides que li va provocar la mala bèstia de son pare es poden tornar a obrir en qualsevol moment.
L'esgarrinxada del gat potser serà poca cosa comparada amb la cicatriu que li va quedar d'una infantesa on l'únic que podia fer era complir el somni de son pare, no viure la pròpia vida.
Un esfereïdor relat, sobre educació, la culpa, el desig d'una nova vida i les profundes ferides que queden de la infantesa.

La cicatriu profunda que li deixa el pare, és molt més dolorosa que la que li fa el gat. Els animals tenen un sisè sentit, i capten perfectament l'estat, les pors i els neguits de les persones, actuant en conseqüència.

Un bon relat que impacte pel seu contingut.

Salutacions Solsona Bot.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats