Una cicatriu ben profunda

Un relat de: Solsona Bot
Una cicatriu ben profunda

Abans de començar, el Joan ha de subministrar l’anestèsia a la indefensa criatura, la quantitat justa segons el pes que marca la bàscula. Les parets, el mobiliari i la llum del quiròfan, són d’un blanc immaculat, on refulgeix l’acer inoxidable dels utensilis i dels bisturís. Amb l’ajut d’un vaporitzador, li aplica la substància adormidora per via respiratòria. A mig fer, se sent hipnotitzat per la mirada, i en la seva ment, s’obre pas el record més ben amagat. El pare era un triomfador en el món dels negocis, un home sense escrúpols i cruel. Volia que l’únic fill, fos com ell. Quan era un marrec, un dissortat dia, per la reixa del pati es va esmunyir el gat del veí. El pare el va dur al garatge i va cridar-lo perquè hi anés. El pobre animal va ser torturat davant el temor i l’astorament del Joan. Va morir escanyat amb els dits del nen estrenyent-li el coll, per la pressió de les esfereïdores mans del pare. Li va dir: això et farà més fort! No va poder plorar, ni aquella vegada, ni en cap de les següents, on ell va ser un espectador i alhora un actor forçat de nous patiments i morts. Més endavant, el pare va morir per la revenja d’un competidor a qui havia arruïnat. El Joan va decidir purgar els pecats del pare, i es va fer veterinari. Dedicaria la seva vida a la cura dels animals.
Ara contempla la criatura, i per un segon, no pot evitar que les mans es moguin sense ser-ne conscient, i envoltin el coll del gat. Una força interior incontrolada actua pel seu compte. Creu veure en el reflex del bisturí el rostre sever del pare i la fúria lacerant de la seva mirada. Tot seguit sent un crit agut i una esgarrinxada a la cara. El gat fuig i s’amaga en un racó. Es cura davant el mirall la ferida. Li quedarà per sempre més, una ferida a la cara, petita si la compara amb la profunda cicatriu que li va infligir el pare. Sap que, emboscada, es farà present quan menys s’ho esperi, en qualsevol moment de la seva vida.

Comentaris

  • Cicatrius i culpa[Ofensiu]
    Cesca | 23-04-2024 | Valoració: 10

    “Es cura davant el mirall la ferida. Li quedarà per sempre més, una ferida a la cara, petita si la compara amb la profunda cicatriu que li va infligir el pare.”
    Les cicatrius que no es veuen són les pitjors. Les que mostren la imperfecció de la vida. Les que ensenyen a conviure amb la culpa i el dolor.

    Un altre bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

  • Capes i capes[Ofensiu]
    fesolmenut | 22-04-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Solsona Bot,

    capes i capes d'experiències i de passat conformen la vida de la gent. Aquí ens n'expliques una de ben complicada. Amb un pare infecte que traspassa l'odi, amb un ritual iniciàtic ben escabrós, al fill. Per acabar-ho d'adobar el fill tria una professió que per intentar guarir-se, però no pot negar que la genètica el perseguirà sempre. Bé, el genotip o el fenotip, no s'acaba mai de saber.

    Enhorabona i molta sort al concurs!

  • Els pecats dels pares[Ofensiu]
    marialluïsa | 19-04-2024


    els solen pagar els fills, es sol dir.
    En el teu relat es fa prou palesa la frase. En poques frases ens mostres les ferides heretades d'un progenitor cruel i de quina manera alteren la visió i manera de fer dels fills.
    Molt ben exposat i resolt només espero que no tingui cap traça de la vida real. Enhorabona. Bona feina.

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-04-2024

    La força per superar un trauma radica enfrontar-s'hi de cara. I el teu protagonista ho fa amb escreix. Molt ben redactat, crec que pel tema que ens ocupa en aquest mes, és un relat encertat

    Enhorabona i sort

    PD: gràcies com sempre pels teus comentaris.

    Fins aviat,

    Neus

  • Trauma d'infantesa[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 16-04-2024 | Valoració: 10

    Bona tarda, Solsona Bot:

    El passat del protagonista està ple d'aquests traumes d'infantesa que recorda quan està a la meitat de l'operació del gat. He trobat molt original la manera en com contes aquests records amagats a partir de la mirada hipnotitzada del gat.

    Aquests cicatrius profundes i no superades el fan dedicar-se a curar animals en un futur... Considero magistral la comparació de les dues ferides: la del passat amb la recent que rep de la pota del gat.

    A la fi, assumeix que la ferida profunda i no superada se li representarà durant diferents moments de la seua vida. Espero que aconsegueixi dominar-la i tenir autocontrol dels seus impulsos, malgrat de vegades se li faci complicat.

    Una abraçada i fins la propera,

    Helena

  • Culpa i redempció[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-04-2024

    Un relat profundament emotiu. Els temes de la culpa i la redempció són immortals, però aquí ens fas veure que la redempció mai és completa. Les ferides que li va provocar la mala bèstia de son pare es poden tornar a obrir en qualsevol moment.
    L'esgarrinxada del gat potser serà poca cosa comparada amb la cicatriu que li va quedar d'una infantesa on l'únic que podia fer era complir el somni de son pare, no viure la pròpia vida.
    Un esfereïdor relat, sobre educació, la culpa, el desig d'una nova vida i les profundes ferides que queden de la infantesa.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-04-2024 | Valoració: 10

    La cicatriu profunda que li deixa el pare, és molt més dolorosa que la que li fa el gat. Els animals tenen un sisè sentit, i capten perfectament l'estat, les pors i els neguits de les persones, actuant en conseqüència.

    Un bon relat que impacte pel seu contingut.

    Salutacions Solsona Bot.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

28 Relats

193 Comentaris

11887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller