Cercador
Què romandrà?
Un relat de: aleshores- Compartir:
Segueixo apuntalant l'avuí perquè el demà pot ser molt i molt dur. Vull dir més que el nostre, perquè vèiem llums o una guspira o el que fos (uns trens de cara) al final del túnel.
Repassen el telèfon vell que ja no té línia com si fos el tresor millor. El carreguen d’amagat i el guarden al calaix per al pròxim dia. Posen filtres a les fotos que fan.
Ho tinc fet tot. Però encara vull explicar-les-hi què és el llorer, perquè té aquesta pàtina greixosa i grumolls per sota de la fulla i com treure'ls-hi . Ho tinc tot fet, però vull assajar la Tarantel·la de Gioachino Rossini que sona bé però no mola tant com el boogie, boogie, simple i efectiu.
Ja ho tinc tot fet, ja soc més enllà. No, encara no he pujat al tren, sóc a l’estació sol, la meva companya ha agafat un tren anterior. I jo com sempre no sé que fer, si sortir a prendre l’aire o estar-me allà mirant com passen els minuts i si porta retard el següent tren. Potser riuran, si ho poden llegir, molt temps més tard, en recordar-ho, aquestes nenes. O sentiran nostàlgia.
Com diu el poeta: “per quė miro el canvi de roda amb impaciència”.
Comentaris
-
Entre el passat i el present! [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 31-07-2024 | Valoració: 10
La vida que estan vivint! Això és el que he entés en tot el relat. Molt ben detallat, tal com el vas pensant. Com si fora un assaig i com si fora una història única, sense més ni més! Li has fet molta imaginació!
Enhorabona, Aleshores.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
-
Sempre quedaran coses per fer[Ofensiu]llpages | 21-07-2024 | Valoració: 10
No sabem què hi ha després d'aquesta vida (jo diria que tornem a la terra i punt), per això les formes de fantasiejar són moltes. I la que ha escollit l'autor d'aquest inspirat relat és una de les més emotives que es podrien triar. El nus a la gola es fa més gran a mesura que anem llegint. Enhorabona, aleshores!
-
pensaments[Ofensiu]Atlantis | 20-07-2024
M’ha agradat molt aquest text que reflexiona sobre la mort jugant amb les nenes (les netes?). Gairebé podria ser un testament. Tan de bo el llegeixin. Està escrit tal com venen els pensaments, barrejant la realitat amb les pel•lícules de la tele, totes les coses que encara els hi voldries ensenyar..., amb les idees sobre el final del trajecte vital, el record de la companya que ha marxat abans i el tren que es ficarà al túnel.
Un molt bon relat. Almenys per a mi ,perquè no explica una història, però suggereix una vida, un moment ple de moments.
-
Segurament[Ofensiu]Prou bé | 19-07-2024
Tindran un riure i una nostàlgia en el record de l'avi que avui encara no marxa perquè dubta i perquè encara no els ha explicat "això del llorer".
Molt bonic i de bon llegir.
Amb total cordialitat -
Existencialisme[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-07-2024 | Valoració: 10
El passat, el present i el futur, l'existència entre dues nenes i l'avi. Una eternitat entre ells. I mira, aquest poema de Brecht el tinc com a cita en el meu penúltim llibre. És realitat pura. Una forta abraçada.
Aleix
-
Esperança[Ofensiu]SrGarcia | 19-07-2024
L'autor manifesta clarament un desig de protecció envers la innocència de les nenes. A elles els espera tota una vida, ell ja ho té tot fet.
El relat és profundament emotiu, pot semblar que desesperançat, i així és per la part del narrador, però sempre que el desig de la protecció de la innocència, l'esperança.
No coneixia el vers que cites al final, l'he buscat al Google i veig que és de B. Bretch.
El que diu la poesia sencera s'adapta molt bé a la narració: "No estic bé al lloc d'on vinc, no estic bé al lloc on vaig." -
Incertesa...[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-07-2024
nostàlgia, cerca, acceptació...? El futur sempre és ambivalent, i quan pugem a l'últim tren, i l'esperança amb el retrobament amb els nostres éssers estimats, és un gran consol.
Un relat profund i molt commovedor.
Salutacions i bon estiu aleshores.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
302 Relats
791 Comentaris
155662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88