Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

878 Relats, 946 Comentaris
390722 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com




Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 20-04-2022

    via telescòpiCa
    la dolorosa (no 'el dolorosa'l

  • Mena Guiga | 18-04-2022

    Entabanar mai és un bon negoci. Ai, el karma del venedor!


    Mena

  • Mena Guiga | 11-04-2022

    un camps---- un camp
    caputxina bababa---caputxina badada


    Au, ara sí.

  • Mena Guiga | 21-02-2022

    ...al film 'El chico en la burbuja de cristal' o quelcom així.
    És clar que el final del relat trenca tota comparació. Quina tristesa la no comunicació de la 'veritat' per part dels pares, l'ocultació, el fer-lo delicat. D'aquesta manera s'aconsegueix, sovint, un efecte contrari, sobretot a l'adolescència. El desig és el desig, el desig és força, és voluntat, és foc. Foc sota l'aigua, també, que el va extinguir.
    Però va aconseguir el que anhelava! Tot té un preu.

  • Mena Guiga | 21-02-2022

    La famosa cuinera -que no segueixo- diu, em van dir, que els tomàquets s'han de consumir quan n'és temps i que fora temps són com plàstic i de molt mal menjar. El teu relat ho supercorrobora. Ja ens en farem un bon fart a l'estiu, si pot ser de proximitat i amb olives, ceba, orenga, ...

  • Mena Guiga | 21-02-2022

    I pujo en el llistat de relats i em trobo amb el joc de mots del títol variat i molt significatiu. I la versió del SÍ. Millor així que estar-se preguntant tota la vida 'i si...?'. Haahaa, em fa pensar en una secció de la revista PRONTO, que la meva mare comprava setmanalment, dita 'Qué hubiera sido de mi vida si' .

  • Mena Guiga | 21-02-2022

    Els protagonistes del relat han perdut tren i vagons, penso. I és que la vida va duent bifurcacions i de bifurcacions més bifurcacions i s'ha d'anar triant, decidint. El que ha de ser, és, el que no, no. Penso bastant que és així com funciona. Després, o ja llavors, afegeixi els caràcters.
    És clar que no sempre és així. Hi ha casos i casos, reals i d'escrits.

    :D

  • Mena Guiga | 08-01-2022

    El meu fill gran s'ho diu. M'ha xocat llegir 'en Ot', no per jutjar, m'ha fet gràcia.
    Un conegut, un cop, va trucar per demanar-li permís per posar Ot al seu gos.

    La literatura no atura res. Sense 'ratura', o sigui, rates de biblioteca sense rotura, deixa'm jugar amb els mots un cop més.

    Que postuli, la Creu, ai, Cruz, aquesta, bon postular. Epostular no és el text, ai, epistolar. Sense armes. Magnífic l'esclat de bombolles i el no poder plasmar-les totes, ho entenc. És l'energia quan és exagerada, la de la Noemí. Seria una gran sanadora (senadora, ho ignoro, tal volta aussi).

    I no a mi, ai, Noemí, m'ho dic, sinó a ella. I segur que després de morta 'encarna', deixa'm ser un pèl esotèrica, en una altra, igual es diu Naomí.

    Comentar textos no és gens fàcil. Allò de la coherència i la cohesió. És millor escriure'ls.

    Per un bon any de lletres,

    Mena

  • Mena Guiga | 28-05-2021

    Trobo que cal que comenti als altres que van escriure amb mi aquest multihands o plusieurs hands relat i que aquí estem a la segona part i que, per tant, qui en vulgui ser lectora/lector ha d'anar a la primera ermitosa part.
    Comento des de dins i com ho veig des de fora: hi va haver una manca de consens en la trama, aissss. Així que es queda en 'exercici', aquest cop, tot i comptar amb les magnífiques rebolítiques i bríniques il·lustracions. I, pel que fa a estil escripturil, tothom si ha lluït. És clar, repeteixo, que no es tracta d'açò.

  • Mena Guiga | 27-04-2021

    Estima't i permete't l'emoció que et vingui, viu-la. Si no l'integres, apareixerà la malaltia. Fes una llista del que és positiu i del que és negatiu. De tu (interior), del món (exterior) i crida i balla i plora i canta amb les músiques que saps que necessites.

    Jo he passat estat depressiu seguit uns quants anys i em va ajudar el ioga i la risoteràpia, escriure, el passejar per la platja i recollir pedres i mirar-les (em calen meditacions actives, per com sóc). Sobretot: estima qui ets. I, si vols, mira't al mirall amb un nas de clown i riu i no deixis que res et faci perdre l'amor a la vida i les ganes de gaudir. Sempre hi ha un tros de cel blau i el pots trobar SEGUR.

    Mena (Lídia)

  • Mena Guiga | 27-04-2021

    Estima't i permete't l'emoció que et vingui, viu-la. Si no l'integres, apareixerà la malaltia. Fes una llista del que és positiu i del que és negatiu. De tu (interior), del món (exterior) i crida i balla i plora i canta amb les músiques que saps que necessites.

    Jo he passat estat depressiu seguit uns quants anys i em va ajudar el ioga i la risoteràpia, escriure, el passejar per la platja i recollir pedres i mirar-les (em calen meditacions actives, per com sóc). Sobretot: estima qui ets. I, si vols, mira't al mirall amb un nas de clown i riu i no deixis que res et faci perdre l'amor a la vida i les ganes de gaudir. Sempre hi ha un tros de cel blau i el pots trobar SEGUR.

    Mena (Lídia)

  • Mena Guiga | 13-04-2020

    Una ruta on qui sap mirar des de l'ànima hi troba tots els tresors, estació rere estació, dia rere dia i els abraça i anhela retrobar-los. Colors, olors, imatges des del més petit (una flor, un insecte) al més gran (camps de retalls de colors, l'horitzó muntanyós) conformen aquesta dimensió pròpia perquè cadascú la viu 'a la seva manera' i la teva és plena de poesia.

    Abraçada,


    Lídia

  • Mena Guiga | 31-03-2020

    Aquestes figues, segur. Jo en menjo a l'hivern, les 'pajareres', emblanquinades amb farina d'arròs, molt energètiques. Em 'pirren'. Em ve al cap que una figuera és tan aventurera, tan agosarada, en pot créixer una com si res en una esberla de la torre d'un campanar, per dir un exemple.
    El que està clar, al poema, és que el pare està ben enfigat de la seva dona. I ella li ho corrobora amb el desinhibit comentari final.

    Gràcies pels teus comentaris a Mena, youchyourbottom o Tanganika.


    Lídia

  • Mena Guiga | 06-12-2019

    No hi ha culpa, perquè afegeix més dolor.

  • Mena Guiga | 06-12-2019

    No hi ha culpa, perquè afegeix més dolor.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: