Voler volar. Voler poder

- Mare, sempre dius que puc fer i ser el que jo vulgui. He decidit doncs, que vull volar. Vull ser lliure com un ocell o com una àguila i divisar els paisatges des d'una altra perspectiva que no sigui sobre quatre potes- va enunciar la Gala, el cadell de Border-collie tot mirant-se les potes del davant mentre intentava aletejar-les de forma enèrgica per enlairar-se.

Al seu voltant, i sense saber els desitjos del can, una papallona de colors feia cercles de forma repetitiva, com si dansès amb el vent , ara a dreta, ara a esquerra, tal i com es tractès d'un ball de provocació envers la gosseta. La Gala, recelosa, encuriosida, il.lusionada i decebuda desprès de molt intentar enlairar-se, no defallia en el seu intent. Ho va intentar diverses vegades, la majoria de les quals no sobrepassava mai dels dos pams de terra, ajudada per l'impuls de les potes del darrera. Més d'una llàgrima se li escapava en cada intent, però ufanosament tornava, i tornava i tornava.


- I tant que sí. Sempre he dit que voler és poder. I jo sé que tu vols, i que per tant pots. Ja saps que pots conseguir el que vulguis. Va respondre la Kira, la mare de la Gala , mentre s'allunyava tot serpentejant i perseguint la que seria la seva nova presa: aquest cop, un ratólí.