ENGRUNES

Un relat de: Ester Safont Artal
Engrunes

Topen l’ahir amb l’avui i s’entrebanquen.
De l’impacte n’esclata un broll de retrets oxidats,
atrapats pel dòcil esdevenir quotidià
que els amordassa.
Un doll d’intimitat servida en copes desiguals,
un esquitx de mentida emmetzinada,
un bri de records roents,
una brossa gèlida que es clava
en una mirada ingènua i càlida,
l’esquitx d’una paraula que mossega,
una volva de veritat que ennuega…
Llisquen pessics de realitat
desvetllant el seny letàrgic,
confós per brots d’un lliurament fidel.
Despertes a cops de realitat
la certesa arraulida
rere un sentiment sincer.
Mai l’afecció que reps ara
serà com la que un dia fou amb algú altre.
L’amor incondicional és impermeable,
escup qualsevol gota que gosi traspassar-lo.
És un sentir suprem, irrepetible.
I quan tu ets la fracció resta,
només et pots conformar
amb ENGRUNES.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ester Safont Artal

Ester Safont Artal

18 Relats

42 Comentaris

4948 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Filòloga. Professora de català a l'ESO.
Entusiasta i emprenedora, però amb un món interior que esdevé un autèntic volcà, al qual només puc donar sortida quan escric.
M'encanten els reptes i soc inconformista de mena. Autoexigent, molt!!
Estimo la meva feina a l'Institut, on cada dia hi aprenc coses noves i que em manté irremediablement i afortunadament, al dia. Fer classe amb adolescents és una experiència única que em fa cada dia una mica més sàvia i que, sobretot, em diverteix.
Soc una mare ben fava, que m'estimo amb bogeria la meva preciosa nena adolescent que és i serà la meva raó de viure.
Sempre endavant!