LUCIDESA O FOLLIA?

Un relat de: marialluïsa




Fins al dia d’ahir, si algú li hagués preguntat, hauria jurat que era un home feliç. Davant la cara del seu interlocutor afegiria que malgrat algun desig ocult i mancances adjacents al gènere humà, no es podia pas queixar. Avui, ja no n’està tan segur com per refermar la seva resposta.

Sucumbí a l’allau i insistència de joves a fer-li comprar participacions de la Rifa de Nadal amb l'única intenció de solidaritzar-s’hi.  Avui només fa càlculs rumiant de quants diners es podria beneficiar en cas de premi. Potser s’atreviria a travessar el gran toll en un d’aquells meravellosos creuers que mostren els anuncis del seu televisor passat de moda. Tal vegada seria millor invertir-los en el pis heretat dels pares i modernitzar-lo amb mobles contemporanis i una tele enorme. Però abans, caldria homenatjar els pares amb una làpida de marbre i retrats xerografiats. I permetre’s una nit de Cap d'Any de luxe, avorrit de tants anys brindant amb els presentadors de les campanades.

Però, i si la quantitat fou prou exagerada?, no tindria ni temps de gastar-los. Ja s’imagina una filera de conques i vídues festejant-lo. Demà mateix demanarà hora al notari.

En un moment de lucidesa, passada la ressaca imaginària tampoc veu viable que, amb tantes combinacions possibles, pugui resultar guanyador d’un premi important, però no s’ho pot treure del cap. Es posa les butlletes a la butxaca per demà, regalar-les al primer captaire que trobi i oblidar-se’n, com també de les xifres dels números adquirits.

L’Emili seguirà amb la seva rutina, adquirida al llarg d’anys de solitud. Mentre un pidolaire, pobre de debò, traurà faves d’olla en comprovar com en aquells papers regalats per caritat hi ha cadascun dels primers números de la Rifa. Ell sí que sabrà com gastar-los i sense cap mena de remordiment. Llàstima que no recorda el rostre del seu beneficiari que el convidaria a un dineret per treure el ventre de pena i riure una mica. Potser fins i tot haurien pogut esdevenir amics.

Comentaris

  • Entendridor[Ofensiu]

    A mi alguna o altra pitonisa sempre m'han dit que m'ha de tocar algun dia una primitiva, la veritat és que ho tinc tot: casa, treball, salut, força potable físicament per a l'edat....Que hi puc desitjar?, Una cosa que voldria fora tenir una cabellera víking com la tenia abans i tal vegada enamorar-me d'algú com no m'ha passat mai. I posats a demanar també un maset amb porta dovellada i finestres gòtiques amb festejador i tot. Encara que si vols que et digui la veritat, ja m'està bé, com l'Emili, estar com estic....De fet em senso molt identificat amb ell. He trobat el relat, a banda d'estar molt ben escrit, entendridor i alhora ens dóna una lliçó de sencillas i humilitat. Bon Nadal!, Nil.

  • Probabilitats[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-12-2022

    Comprar números de loteria és una invitació a somiar, a il·lusionar-se, però mai hauria de portar-nos a l'obsessió com és el cas del protagonista. És cert que com més diners, més maldecaps. Però també hauria de pensar que és més probable que ens caigui un llamp al damunt a que ens toqui la loteria de ple. Així que ja es pot anar tancant a casa els dies de tempesta hahaha. Bon relat!

  • Ha decidit[Ofensiu]
    Prou bé | 19-12-2022

    El teu protagonista d'un bon relat, ha decidit que ja està bé com està? Si és així ha fet bé regalant les butlletes. Ara que podria ben bé ser que fos incapaç d'acceptar serenament , tan com es pugui,cauen li toquessin molts diners a la rifa. Si és això, no és bo, demostra inseguretat i angoixa davant del que podria ser una bona noticia. Sort ha tingut el captaire a qui li queda prou generositat per a voler compartir un dinar i, potser, una amistat. Relat de dues solituds molt ben explicat.
    Sort.
    Amb total cordialitat

  • Mala consellera[Ofensiu]
    fesolmenut | 17-12-2022 | Valoració: 10

    Quina mala consellera pot ser la ment! Donar voltes i més voltes a les coses per acabar descartant, abans d'hora, bones idees. Pobre Emili!

    Bon relat, Lluïsa, amb un final cruel pel protagonista. Tot i que potser no és tan dolent si finalment no se n'assabenta.

  • Per somiar...[Ofensiu]
    llpages | 17-12-2022 | Valoració: 10

    no fan pagar! Matemàticament és més probable que et caigui un llamp que no que et toqui la loteria, però la vida sense incertesa seria avorridíssima, així que... seguim somiant!

  • Dubtes[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-12-2022

    Estic d'acord amb la Cesca quan diu que potser no s'ha de pensar tant. Sempre hi ha el risc de sorprendre's amb el resultat, peró,i si és bo com en aquest cas?

    Un bon relat que fa reflexionar amb aquestes actituds.

    Bones festes i sort.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Incrèdul[Ofensiu]
    Cesca | 15-12-2022

    A vegades no cal donar tantes voltes a les coses. La sort passa volant i si t'ho rumies massa es fica en una altra butxaca més predisposada a acollir-la!
    Bon relat! Sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de marialluïsa

marialluïsa

38 Relats

173 Comentaris

15491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:

De tant en tant actualitzo el meu blog: lluisatades.blogspot.com