Cercador
Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Nota prèvia: El tema del NanoRepte 1084 ha quedat una mica desdibuixat: primer semblava que havia d'anar al voltant de "Pim, pam, repicant / pica pedra, pica pedra / Pim, pam, repicant / pica pedra i no menjant" o d'"Un, dos, tres / pica paret!", després es concretava en "quan jugàvem en rotllana teníem una pedreta a les mans closes, dèiem un dos tres picapedrer i ens passàvem la pedra" i finalment "només cal imaginació i potser una mica d'innocència, la dels infants". Potser és perquè no he sigut pare, però això de la suposada innocència dels infants és el que se'm fa més dur de rosegar.
Caramel blanc i tou, amb gust de menta.
En comptes d'una pedreta, aquelles nenes cursis de la rotllana es passaven un "darling". Què se n'haurà fet, dels "darling"?
"En Joan Colom quan balla".
Aquest relat, publicat el 04/10/2022, era un vil plagi. Ressuscitar-lo ara, ja seria fer un plagi d'un plagi.
"Freedom Suite album: Shadow Waltz" (Sonny Rollins, 1958).
El compàs 3/4 (un, dos, tres; un, dos, tres...) no és massa freqüent, en jazz, però d'haver-n'hi n'hi ha alguns.
"Granfather's Waltz" (Stan Getz & Bill Evans, 1964).
El compàs 3/4 (un, dos, tres; un, dos, tres...) no és massa freqüent, en jazz, però d'haver-n'hi n'hi ha alguns.
L'avi patern, menjacapellans.
Parlant del clero, tenia dues formes de referir-s'hi: uns escarabats o que haurien d'anar a picar pedra a la carretera.
"Llufa, llufa, llufa..."
Quan plovia, l'esbarjo el passaven a classe i la mestra repartia tisores i diaris vells per fer tires de ninotets.
Manetes enganxoses.
A la rotllana, ningú volia posar-se al costat d'aquell nen tan porquet que es passava el dia burxant-se els narius.
No hi ha empatia abans dels 8 anys.
La innocència dels nens és força discutible. Ningú els ha vist trepitjant formigues o arrencant les ales a una mosca?
"One, two, one two three...!"
Fórmula amb què hom sincronitza l'entrada dels components d'un conjunt musical, en començar una cançò.
Orelles de pàmpol.
Aquells infants tan innocents no s'estaven de cantar-li "Vola, Dumbo, vola!", quan jugaven al pati a tocar i parar.
Per disfressar-se.
El Carnaval l'havien prohibit i el Halloween encara no havia arribat, així que només els quedava la Primera Comunió.
Pim, pam, rataplam!
Quan el veien arribar amb el tambor que li havien dut els Reis, tots fugien cames ajudeu-me.
"Pim, pam, repicant, pica pedra, pica pedra..."
Un kapo de Mauthausen-Gusen (1938-1945) amb un peculiar sentit de l'humor, ho cantava als presoners que treballaven a la pedrera.
Popurri infantil.
La lluna, la pruna; un, dos, tres; pim, pam, repicant; sol, solet; el gegant del pi; cargol treu banya...
"The Fountainhead" (King Vidor, 1949).
"Picapedrer", sempre em recordarà l'escena memorable de Gary Cooper suant samarreta amb un martell pneumàtic, mentre Patricia Neal se'l mira.
"Un, dos, tres..."
A cor, cantaven
—... pica pedra, pica pedra...
Però el fill del cansalader, mostrant-los l'entrepà, repicava
—... botifarra de pagès.
"Un, dos, tres" (Billy Wilder, 1961).
Rodada poc abans del mur de Berlín, té un ritme tan trepidant que surts del cine fent bots.
"Un, dos, tres, botifarra de pagès".
D'aquest rodolí popular, La Trinca en va fer una cançó humorística l'any 1973.
"Un, dos, tres, pica paret" (1).
Joc: qui para, pica amb les mans a la paret mentre pronuncia aquesta frase; en acabat, mirarà d'enganxar algú movent-se.
"Un, dos, tres, pica paret" (2).
Era tan entremaliat que sempre anava amb mercromina als genolls. Però això no el privava de jugar al pica paret.
Caramel blanc i tou, amb gust de menta.
En comptes d'una pedreta, aquelles nenes cursis de la rotllana es passaven un "darling". Què se n'haurà fet, dels "darling"?
"En Joan Colom quan balla".
Aquest relat, publicat el 04/10/2022, era un vil plagi. Ressuscitar-lo ara, ja seria fer un plagi d'un plagi.
"Freedom Suite album: Shadow Waltz" (Sonny Rollins, 1958).
El compàs 3/4 (un, dos, tres; un, dos, tres...) no és massa freqüent, en jazz, però d'haver-n'hi n'hi ha alguns.
"Granfather's Waltz" (Stan Getz & Bill Evans, 1964).
El compàs 3/4 (un, dos, tres; un, dos, tres...) no és massa freqüent, en jazz, però d'haver-n'hi n'hi ha alguns.
L'avi patern, menjacapellans.
Parlant del clero, tenia dues formes de referir-s'hi: uns escarabats o que haurien d'anar a picar pedra a la carretera.
"Llufa, llufa, llufa..."
Quan plovia, l'esbarjo el passaven a classe i la mestra repartia tisores i diaris vells per fer tires de ninotets.
Manetes enganxoses.
A la rotllana, ningú volia posar-se al costat d'aquell nen tan porquet que es passava el dia burxant-se els narius.
No hi ha empatia abans dels 8 anys.
La innocència dels nens és força discutible. Ningú els ha vist trepitjant formigues o arrencant les ales a una mosca?
"One, two, one two three...!"
Fórmula amb què hom sincronitza l'entrada dels components d'un conjunt musical, en començar una cançò.
Orelles de pàmpol.
Aquells infants tan innocents no s'estaven de cantar-li "Vola, Dumbo, vola!", quan jugaven al pati a tocar i parar.
Per disfressar-se.
El Carnaval l'havien prohibit i el Halloween encara no havia arribat, així que només els quedava la Primera Comunió.
Pim, pam, rataplam!
Quan el veien arribar amb el tambor que li havien dut els Reis, tots fugien cames ajudeu-me.
"Pim, pam, repicant, pica pedra, pica pedra..."
Un kapo de Mauthausen-Gusen (1938-1945) amb un peculiar sentit de l'humor, ho cantava als presoners que treballaven a la pedrera.
Popurri infantil.
La lluna, la pruna; un, dos, tres; pim, pam, repicant; sol, solet; el gegant del pi; cargol treu banya...
"The Fountainhead" (King Vidor, 1949).
"Picapedrer", sempre em recordarà l'escena memorable de Gary Cooper suant samarreta amb un martell pneumàtic, mentre Patricia Neal se'l mira.
"Un, dos, tres..."
A cor, cantaven
—... pica pedra, pica pedra...
Però el fill del cansalader, mostrant-los l'entrepà, repicava
—... botifarra de pagès.
"Un, dos, tres" (Billy Wilder, 1961).
Rodada poc abans del mur de Berlín, té un ritme tan trepidant que surts del cine fent bots.
"Un, dos, tres, botifarra de pagès".
D'aquest rodolí popular, La Trinca en va fer una cançó humorística l'any 1973.
"Un, dos, tres, pica paret" (1).
Joc: qui para, pica amb les mans a la paret mentre pronuncia aquesta frase; en acabat, mirarà d'enganxar algú movent-se.
"Un, dos, tres, pica paret" (2).
Era tan entremaliat que sempre anava amb mercromina als genolls. Però això no el privava de jugar al pica paret.
Comentaris
-
Rapsòdia[Ofensiu]SrGarcia | 15-07-2024
No paro d'admirar la teva fecunditat, Joan Colom. Ets fecund com una conilla i potser més.
Això del "darling" no sé què és, al Google parla d'un tractament afectuós, una casa de putes virtual i d'una crema hidratant amb sorprenents propietats.
He llegit "En Joan Colom quan balla", m'ha semblat divertit, també trobo divertit plagiar un plagi.
Això dels compassos no ho entenc gaire bé.
D'acord amb el teu avi.
Aquests ninotets es deien llufes, és cert; qualsevol broma també.
Els nens solen ser porcs i cruels, són així, no cal patir gaire.
Això de la primera comunió... millor que ho deixem córrer o encara prendrem mal.
A més de porcs i cruels, de vegades són bastant pesats.
Bona mostra d'humor negre amb això del "Kapo".
Sobre l'últim acudit; al meu poble, en aquestes circumstàncies diem: "La cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats".
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts]
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts]
- Maleïts malparits! [Temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ARA BAIXO!
- Doris Day.
- Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.