L'esquerda és allò que l'ha de fer patir més, les arrugues són el resultat d'una vida plena, de la plenitud d'haver viscut sense manies, i això és el que més importa, però l'esquerda…
Això du mala sort, així que potser li cal emmirallar-se en el problema real amb el mirall, la resta són foteses.

Bona narració i ben portada.

Sort, Atlantis, això d'escriure relats cada dia que passa va cap a millor.

No sabem pas si l'humor d'abans era com ens el descrius, però ja ben podria ser, que gastaven un humor ben estrany els poderosos del moment.
La narració és amena i divertida, i res ens fa pensar en un final tan vampíric, més aviat una altra cosa, amb mal final pel nou pretendent, i aquest gir del guió esperat és la gràcia literària del relat.
Molt ben escrit, com és costum de la casa.
Bona feina fesolmenut, i sort!

Un diàleg ben portat, una manera d'aturar el rellotge de present, amb la fredor d'un mirall que t'increpa i et vol fer parar el ritme. Aquí el mirall és important, i és allò que ens demana el repte d'aquest mes, que el mirall ens interpel·li d'alguna manera, que ens digui que ell és important, perquè és nosaltres, i la noia que s'acaba de llevar no vol sentir-ne parlar.
Insisteixo, ben portat el diàleg, sense gaires més explicacions, ens descrius tota una història vital.

Gràcies per comentar el meu relat, i sort!

No, de fet, molt ben jugat.
Sembla, d'entrada, una narració amb excés de detalls, que no saps on t'han de conduir, i vas pensant que potser no calen tantes explicacions; és un microrelat!
Però no, vas errat, lector! No sobra cap paraula, és un relat ben mesurat, sense cap punt fora de lloc (he!, ni en el nom de la usuària). Tots els detalls descrits ens condueixen a un final inesperat, amb un gir final de traca, segons el meu punt de vista, amb aquest toc metaliterari, on et diria que el nom de l'autora del llibre és sobrer, però és una tria personal que no puc discutir-te, tanmateix, a un lector entrenat, li sobrarà.
Molt ben trobat el nivell maniàtic de la protagonista final davant de certes pors atàviques personals. Un molt bon relat a qui desitjo tota la sort d'aquest mes.

Jo també t'aplaudeixo!

Sí, el guant llençat el mes passat pels meus dos avis suïcides una nit de Cap d'Any, volia dir. Però el teu relat suïcida és molt més tràgic i cruel, potser per la solitud de l'acte, que no pas el meu, que era un comiat en parella, amorós i potser amable, segons com es miri.
Crec molt trobada la implicació del mirall en el teu relat, protagonista involuntari d'una història tràgica, càlida potser, que ens durà a la fredor.
Diuen els metaliteraris que les coses càlides són les humanament més agradables, i les fredes el contrari, així tu ens fas entrar a la mort amb un bany calent, que esdevindrà fred, quan el cos ja no respiri. La vida és caliu, la mort, fredor.
Un relat metaliterari molt interessant i ben narrat, amb senzillesa, que has conduït amb destresa, utilitzant les imatges necessàries, les justes, per mostrar-nos tot un món, tota una història passada, i un escàs futur.

Molt bona feina, Mansuba, et desitjo el millor (el relat s'ho mereix), i que puguem compartir un altre recull, amb sort!

I gràcies pel teu comentari! ;-)

Em sorprèn el teu relat, per la bellesa de la teva escriptura, com avances sense entrebancs en la narració, tot i això, no acabo d'entendre'l. Hi veig un gran plantejament filosòfic que, tanmateix, se m'escapa.
L'espill és l'instant únic on totes les coses les capta l'instant eteri del present?
Quina importància té aquí el mirall? O és sols una pinzellada poètica?

Reconec les teves arts literàries com escriptor místic que ets, amb grans coneixements d'arrel profunda, i com no soc d'aquest nivell filosòfic tan elevat, se m'escapa tot el relat, i no sé si l'entenc. I no entendre una cosa és una de les sensacions més desagradables que visc quan llegeixo.
Està molt ben escrit, amb una prosa genial, sense fissures, però em cal més context.

Pel teu relat que és gairebé innocent en la seva narració, però que has portat molt bé, sense entrebancs i cap a un final que, no sé per què no m'esperava, tot i que estava cantat! La xuleta en el llibret del sant!

Sort a la final, ens hi veiem!

Un relat prenyat de bones sensacions literàries, ja de bon començament amb la primera frase, digne de començar una novel·la, tot i que potser costumista, si el nivell narratiu fora aquest, pagaria la pena llegir-la.

Jo, que soc sempre molt ben pensat,dubto si està enterrant a l'Eva, tot i que tinc la sospita que és així, però sense pala, ostres, quina feinada.

Enhorabona per la tria, i sort.

Molt bon relat, ben estructurat, ben narrat, ben escrit. Bé, que menys podem esperar d'un relataire com tu, a qui li agraden les distàncies curtes!
Enhorabona per la tria finalista, i sort. Ens veiem a la final!

Ferran

Sí, és un relat que ara mateix inspira un cert somriure, tot i que esbiaixat. Tot serà que algun dia arribem a aquest nivell vital dels nostres objectes mecànics, als que volem atorgar un sentit de la vida com el nostre.
Un relat ben estructurat i un final, que no és sorprenent, però que et deixa amb l'angoixa de pensar si és aquest el camí que volem seguir, els humans, ells sí que ho voldran, segur.
I treu aquella pota de conill penjada del retrovisor, osti!
Enhorabona per ser finalista!

Amagues molt bé l'objecte luminescent, tot i dir-nos ja d'entrada què és.
Ben portat el ritme del relat i ben merescut finalista. Ara toca continuar participant, i esperar que tornem a tenir sort, aquest mes estarem en el mateix grup, i si mirem els altres finalistes del nostre grup de l'amulet, anem ben acompanyats.
Tocarem fusta!

Una divertida visió gatona dels esdeveniments socials, els que més l'afecten al gat i els que ens afecten a aquests animalons anomenats; humà.
Dic divertit, per com ho descrius, però és punyent la crítica social del rapinyaire que sols espera la mort del progenitor per esgarrapar quatre engrunes que no volen com record, sinó per treure'n un profit econòmic. Passa més sovint que no volem creure. I ja ens en podem riure.

Gràcies per les teves paraules en el meu relat, jo també et desitjo sort, tot i que la cosa està molt disputada, tu de moment ja tens dos relats finalistes, enhorabona!

Ferran

No sé si és volgut escriure les frases en un rengló cada una, o potser en poses dos en un paràgraf. Et tira la vena poètica?
El que sí que puc evidenciar és el teu progrés narratiu, cada dia és més precís i més aproximat a una narradora que sap com expressar els seus mons interiors, i fer-nos veure'ls amb senzilla nitidesa.
Et desitjo sort, tot i que aquest any estic veient que la competència és més ferotge que altres cursos. Sort, però!

I gràcies per les teves paraules en els meus relats, especialment aquest últim del tracte suau, del que n'has sabut captar el sentit. Marxen els dos alhora, sols els hi calia un parell de gotes, i ells es posen un raig a cada copa. Suficient per no tornar a despertar, mai més, potser. Tot esperant que la pota de conill faci la seva feina!

Ferran

M'agrada aquest relat que has escrit, de caràcter gairebé costumista, però sense estridències nostàlgiques excessives, ho escrius amb senzillesa i la narració flueix amb calma fins al tancament, que no cal que sigui sempre sorprenent, si és efectiu com el teu.

Bona feina Marina.

I gràcies pels teus comentaris als meus relats, que no sempre et visito i et comento, o et visito i no et comento després, massa coses al cap!

Ferran

Certament, cal donar les gràcies a la vida per tot allò que ens ha donat, i tot allò que ens dona. I cal agrair-ho mentre estem aquí, i deixar-ne petja escrita. I sense fer-ne sentimentalismes ensucrats, amb senzillesa, com tu ho fas en aquest escrit teu. Enhorabona!

Un poema que cal expressar en veu alta.


I gràcies per les teves visites als meus relats, i els teus amables comentaris. Ens anem llegint!

Ferran