Et volia comentar des de l'altre perfil meu, el poètic, però tant se val.

Personalment, m'agraden els poemes curts, més que no pas aquelles odes al desgavell que es converteixen molts cops els poemes, que comencen parlant de naps, i no saps mai quan arribaran a les cols.

Aquest teu d'avui és preciós, sols volia dir-te això.

Una abraçada!

Un microrelat exemplar, molt ben tensat, sense cap paraula sobrera. I no et comento els altres. Bona feina company relataire!

No sé si algun cop ho has fet abans, però no has pensat mai de participar en el fòrum de relats? Sempre hi ha reptes de relat curt, mitja o poemes... pensa-hi, cal revitalitzar la pàgina!
Igual ho has fet, i no ho he vist, jo ara fa temps que no hi entro gaire, i avui t'he descobert!, entre els preferits de la pàgina. Enhorabona pels teus tres últims relats, molt bons els tres.

Una imatge pot oferir mil paraules, o una centena que s'avinguin a explicar-nos una història sense gaires escarafalls literaris extres, sense més dades superflues. Amb les paraules justes per intuir tot un univers al seu voltant.

Bon microrelat a la page, Atlantis!

No pinta malament el teu inici, sembla prometre bones aventures de fantasia. No et puc dir gran cosa més de moment, sols, si em permets, quatre consells.

Has de utilitzar un corrector, "lenguagetools" és una bona eina, que també pots trobar a softcatalà. I la pots incloure en el teu navegador. Fa correccions de relats curts com el que ens presentes, si vols més extensió has de pagar.

Vigila les llargues epístoles. Mira el segon paràgraf, sols hi ha un punt en tot el paràgraf. Ara llegeix-lo en veu alta... pots? sense ofegar-te? llegeix bé, no facis trampes.

En el relats de fantasia se solen inscriure en una edat mitjana màgica, tenint en compte aquesta dada, observaràs que en la majoria de relats i històries, com Geralt de Rivia, les tavernes son alhora els hostals, i més si el poble és petit sense gaires habitants, o està en mig d'un camí. Si la taverna no és l'hostal, dona més informació de perquè es desplacen d'un lloc a l'altre. Potser el poble té un port, i allí sí que podria ser que les tavernes del port sols siguin per menjar i beure.
Aquests petits detalls donen molta vida a la construcció del món.

Evita escenes masa comunes en altres relats clàssics, sigues original. No és fàcil i aquesta és la gràcia.

Vigila les construccions de les frases, amb el corrector t'adonaràs que en tens alguna de millorable.

Seguir no és el mateix que continuar, es pot utilitzar en segons quines escenes, però sempre és millor escriure el verb continuar, si una situació s'allarga... continuava bevent... per exemple. Seguia bevent no seria incorrecte, més aviat no és formal.

Intenta no excedir-te amb els adjectius: més lluny d’aquelles oblidades, perdudes i fredes terres.

Que la vall sigui tranquila, no motiva al lector a creure que l'esperit d'aventura del protagonista sigui molt ferm. Digues que li sembla avorrida, encara que tranquila, o que de tant tranquila, és avorrida...

La frase on expliques que la família va morir de febres, l'has de reescriure, és una mica engargussada. Si allò que importa és que viu sol, comença per aquí la frase, per donar més relleu al fet. Que la família ja no hi sigui podríem dir que és l'anècdota i una baula més dels diversos motius per abandonar el poble.

Vigila els possessius; meu, teu seu. Fes-los servir com menys, millor. Algunes vegades hauràs de trobar recursos per evitar-los, però aquests recursos faran que les frases siguin més riques en detalls, i literàriament més agradables de llegir.

Mira de no fer reiteracions com; "mai abans" o si t'agrada fer-ho, separa'ls amb una coma, deixa respirar al lector. Si va ser mai, ja sabem que va ser abans. però això és un detall menor.

Quan facis servir el corrector veuràs moltes més coses.

De moment, la història promet. No et faci por adornar el relat amb detalls que podrien semblar superflus. Parla'ns dels detalls, i més si després són importants dins del relat. està bé saber que fa molt de fred, i potser no cal insistir-hi, però engresca al lector amb aquelles petites imatges, sensacions del protagonista, coses que pasen pel seu davant i que el sorprenen.

A veure com continua!

Un relat de terror casolà on la indefensió de la protagonista, o del protagonista, el fa més cruel. Trobar-se nu davant d'un fet no normal, et fa sentir encara més indefens, i això t'ha sortit força bé.
Justament ara estava escrivint un relat on el protagonista veu com unes pedres que té a la terrassa de casa es belluguen soles. El fet de veure sorgir una cosa fantàstica és força paral·lela, però amb destins diferents. El teu és terror clàssic, que no vol dir que hagi de ser original ni cap altra cosa rara, és un bon relat fantàstic de terror.

Bona feina xicona!

Aquest relat no està vinculat als altres publicats, imagino. Estic equivocat?
Bé, ja m'ho diràs si vols al fòrum mateixa, si no en un relat meu.

He vist l'inici d'una història més llarga, tot i que tanques el relat amb una sorpresa final, que sembla voler donar sentit a tot el relat, o un gir narratiu que obre expectatives futures en altres relats.
Però em falten referents anteriors que em duguin a dir quin misteri amaga la caixa, ha de sortir més al relat abans, per crear expectació.

Tens bon domini dels espai i amb poques paraules situes al lector en els escenaris. Això és positiu, i et cal anar més enllà, no afluixis.

Ara, com exercici personal per a tu mateix, escriu aquest mateix capítol des del punt de vista de la Mia, que sigui ella qui narri com viu aquesta experiència. Estaria molt bé veure i entendre com viu ella aquest trasllat. He vist que ens en fas alguna pinzellada durant el temps narratiu del relat, però saber què pensen els protagonistes dona molta més profunditat a un relat, o a una història més llarga.

Prova-ho!

Tens més poemes de fantasia, potser no tan infantils? O sí, no importa. Si fas poesia fantàstica et convido que prenguis nota d'una revista fantàstica; "Catarsi". Sé que els faria il·lusió rebre poesies d'aquest estil. Solen publicar relats i articles, i fa poc van publicar unes posies, i sé que en publicarien més, si la gent els hi enviés. Tu en tens més? Doncs envia alguna a la revista, aquest és el seu correu:
[email protected]

Com pots imaginar, també accepten relats, sota un mínims d'extensió que ara no recordo. Contacta-hi!

Sempre he pensat, en llegir els teus micro nanos al repte en el fòrum, que no fas un o vint microrelats, fas microconsells, microocurrències, no ho sé, però de relat curt, res.

Jo em centraria a fer-ne un parell de ben estructurats, que expliquin més coses que no diuen les vint paraules exposades. D'altra manera, sols t'obligues a donar vint visions d'un fet que plantejar-lo dos cops ja és una feinada. Obrir portes al camp no soluciona que t'equivoquis de camí, ni et garanteix que trobis vint finestres noves per expresar un fet concret.

No defalleixis, ser escriptor sempre és un repte, i voler ser el millor un somni inutil, de Borges ja en vam tenir un.

Una aproximació al món de EA Poe?
Precis relat de terror, si vols que et digui què m'ha fet sentir.

Bon treball!

Sempre penso que quan publico aquí, els relats han de tenir una vida més ben apariada en un altre lloc, que aquí els deixo per rebre comentaris, i per fer-los créixer, i no sempre els rebo, així que, gràcies pel teu comentari!

Ferran

Molt ben treballat aquest viatge sense retorn. El més mínim detall que modifica el passat pot tenir consequencies fatals? Un dilema, aquesta situació que planteges. La resposta podria ser que qualsevol decissió presa en cada segon de la nostra vida pot alterar milions de consequències colaterals. La famosa papallona. Molt ben vist en el teu relat, narrat amb una cadència tan amorosida, que dol el final.

Bona feina Montseblanc!

Un relat fantàstic, inversemblant i ben escrit. Ben narrat, i ben resolt.

Els escarabats tafaners, i reporters! Una bona pensada.

Ja sé que té alguna errada gramatical, de sintaxi i coses menors que no vas saber veure fa vint anys, quan el vas publicar en un recull de relats amb exalumnes de l'escola de l'Ateneu Barcelonès. Res no importa quan ja fa tant de temps, ara que si el recuperes en algun altre univers literari, recorda passar-hi el corrector.

Un relat fantàstic que el mateix Antoni Munné Jordà va mencionar com interessant, en un escrit publicat en el web de la Societat Catalana de Ciència-ficció i fantasia, allí pel 2005!!

Sempre he pensat que un bon microreat s'ha de llegir dues o tres vegades per acabar d'entendre'n el sentit, i en aquest teu, té tot el sentit que no tingui títol. Molt ben trobat, et felicito!

I aquest títol? Què vol dir històtia?

Tota una lliçó equivoca de mitologia numèrica i de deïtats suposadament inexistents, fins arribar a Arquimedes, que aquest sembla que sí, que va existir. Pero històtia!?

Un viatge amb final sorpresa. No saps si tindrà tanta feina que no podrà llegir, allí.
Una narració ben estructurada, amb un començament que pot induir a confusió, que aviat queda resolt, cap dubte.
Et felicito, espero que tinguis sort i puguem llegir aquest relat a una deles primeres pàgines del recull.

Sort!

Ferran