Mai no havia tingut gats a casa, sempre havia pensat que si un dia tenia un company animal, triaria un gat, o gata. I ara visc amb una gateta que encara no té un any, o poc li falta, és adoptada, van trobar una camada pel carrer abandonada amb pocs dies. Sols faltava ella per ser adoptada.

Bé, sempre que me la miro, sembla que a vegades és una mica esquerpa, perquè no sap com dir-me amb paraules que en aquell moment vol estar trenqui-la i que no vol jugar, prefereix estar mirant les musaranyes. I això també s'ha de respectar, i no en diria ser esquerp, però ho sembla.

Bé, sobre el relat dir-te que està molt ben escrit i molt ben estructurat, i que et fa sentir coses positives, de creixement individual i humà, un bon exemple vital que et fa pensar que els animals no són diferents de nosaltres, sols tenen altres sistemes de comunicació, i solen ser més humans que alguns suposats humans.

Bé, records de l'homefosc, que ara es fa dir TerricheT.
Però no ho esbombis gaire! :-)

Molt bona la teva visió, en un microrelat molt ben escrit, i sense faltes ni errades.

M'agrada.

Molt ben trobat aquest paral·lelisme de dos fets històrics que lligues en una sort de cadenes familiars, i dic sort, i no seria aquesta la paraula que el porta al final del viatge, just quan començava aquesta nostra darrera etapa social pandèmica.

Li has donat molt bé la volta dins del pany a aquesta clau, l'has fet girar fins a lligar aquests dos fets i amb una pulcritud narrativa molt digne i més tenint en compte tota la informació que ens dones en tan poc espai com tenim per escriure'l.

Felicitats, gràcies per la teva visita al meu relat, i sort!

Ens portes a un món distant i futur, on les coses no són tan humanes com ho són ara, i són tan diverses que han acabat amb tot el fet humà que ens caracteritza. Calla, que potser seria bo i tot, però està clar, també han erradicat coses naturals, i la natura sempre s'obre camí.

Un molt bon desenvolupament de la història que ens porta a un final ideal i poc esperat en el relat, una solució natural, la natura sempre s'imposa! I qualsevol camí erradicat pot tornar a florir.

Un missatge molt engrescador que es podria encabir en el subgènere del solarpunk, que ara comença a tenir tirada, amb un futur positiu, en contra d'un futur catastròfic que ens acapara ara en el gènere de ciència-ficció.

Bona feina!, i felicitats per la tria finalista!

Un relat amb un estil pulcre i minuciós, on ens descrius entre el relat i l'assaig, uns fets que es varen titllar de bruixeria, tots portats per enveja o simple manca de seny d'unes persones que cercava raons a fets naturals. I les dones eren un objectiu fàcil d'assolir, per moltes raons diverses, no cal cercar-ne la motivació, sols cal eliminar aquesta manca de coneixement, que encara avui dia existeix, encara es caça bruixes, però té un altre nom i cap poder, social, judicial o polític fa res per erradicar aquesta xacra de crims que ens assola en els nostres dies. La història també ens jutjarà a nosaltres per la nostra inacció.

Molt bona prosa la teva, un relat assaig històric molt ben portat. I el segon de bruixes en un dia!

Sort en el concurs.

M'agrada aquesta versió de la llegenda del drac, la princesa, el cavaller Jordi... i el cavall, el cametes, que a moltes històries queda bandejat ignominiosament, tu el fas prendre el protagonisme que es mereix. Molt bé!

Molt ben escrit i ben redactat, i malgrat que tot és diàleg, ens descrius l'entorn i la situació amb elegància, i ens situes en un indret sense gaire esforç, i la lectura és fluida i agradable, que tot i semblar llarg el relat, se't fa curt.

Et felicito.

Un relat que mostra la nafra d'un desig malaltís, en aquest cas per qui ostenta el poder a la vila i una narració ben localitzada en un temps concret de la nostra història compartida. Un bon exemple de què és un relat històric, i que a més a més és una crítica ben punyent encara a la nostra societat actual. Una societat que amaga el mateix problema emmascarant-lo amb el mal nom de crims de gènere, que no deixa de ser una caça de bruixes més sofisticada i roín, ja que ni els poders judicials, ni els civils ni els polítics, no fan res per mirar de resoldre aquesta xacra de la nostra societat d'avui en dia.

Bona feina David.


T'he trobat a faltar un "que" cap al final del relat, diria que te l'has menjat, en el paràgraf quan parles del mossèn, just al final.

La resta una mostra de bona literatura de gènere històric.

Un relat d'alta literatura dins del gènere de ciència-ficció, que serveix de mostra per a tots aquells que diuen que la cifi no és literatura de nivell. Aquí amb aquest relat, ho desmenteixes.

Un relat que s'ha de llegir amb calma, lentament, per assaborir tots els detalls que ens vas desgranant, i si cal llegir-lo dos cops, no raca, abans al contrari.

Sols m'he enganxat una mica en l'última frase del segon paràgraf, no sé si li caldria alguna coma, però es pot llegir, tal com està.

No sé si desitjar-te sort, per mi tindries un 9 o un 10 i passaries ronda a la final.
Estaria bé que un relat com aquest no quedés descartat, fa pensar i un relat de cifi d'alt nivell literari com el teu, fa tancar moltes boques que diuen que és un gènere menor. Tu ho desmenteixes amb aquest relat.

Bé, et desitjo molta sort.

Bondia, joanloam. Et dono la benvinguda a la pàgina de relats.

Veig que no és estrictament un relat,això que has publicat, diria que és un article, més aviat, per fer-nos veure que has trobat un tresor, i ja tens raó, aquesta pàgina és un tresor amagat.

Gràcies pel teu comentari, és un relat presentat al concurs que la gent de la pàgina ens ofereix. Mira si el mes vinent hi pots participar tu, serà una bona forma de fer-te veure i de posar-te a prova. A la pàgina d'inici hi trobaràs un enllaç amb les bases.

Et convido a publicar relats i poesies, allò que més et plagui, i a fer amics a la pàgina, els relataires som una família diversa i amb moltes mirades.

Feliç navegació per la pàgina.

Gràcies a tots pels vostres comentaris, ja us he comentat a tots, un dels vostres relats, espero que sigui així, si falta algú que m'avisi.

Un relat molt ben escrit, i amb un missatge que fa una certa por.
L'abella que pica al Pol, li fa viure una experiència única dins del cos d'una abella, que gairebé el deixa perdut en aquell món tan primari, segons la nostra visió de les coses.
No sé si acabo de veure el missatge de ciència- ficció, si no és que les abelles aquestes són de bioenginyeria i la seva picada un experiment científic.

L'hauré de tornar a llegir.

De tota manera m'ha agradat molt com desenvolupes el fet narratiu i com obres dubtes de què és allò que li envolta la pell... terror-ficció?

L'actual estat de les coses ens transmet a una irrealitat molt punyent, però ens ha tocat viure-la, i millor això que altres penúries.
Has explicat amb poques i ben travades paraules la situació actual, i com la vius, però d'aquí a uns anys ni recordarem com ho vivíem això, la nostra memòria sols conserva aquells records agradables i mira d'esborrar els mals moments viscuts, i ens els deixa per l'inconscient adormit.

Encara sort que et queda veure el mar quan vulguis, els d'interior no tenim aquesta sort.

Un relat ben portat de terror i humor galàctic, amb una bona dosi de crítica corporativa, que no té maies a l'hora d'obtenir resultats. Cosa ben actual, i que si no parem atenció,el nostre futur serà ben galdós.

Ben vist el relat.

Diria que és una nova visió, més positiva i menys corporativista, de la novel·la Soilent Green, també hi ha un film on surt el Charlton Heston, te la recomano si no l'has vist.

Però m'agrada com està conduït el relat, i les reflexions que hi deixes, no sé si hi estic gaire d'acord en tot, però al final, tots ens hem de morir, i res millor que fer-ho sent útil a la resta de l'univers.
No sé si has llegit res sobre el moviment solar-punk, fes-ho! Diria que aquest relat ho és.

El trobo un bon relat d'especulació fantàstica que s'encabeix perfectament en la temàtica de cifi.

Sort en el concurs

Dins del món dels relats amb robot, sigui mascle o femella, el relat que tu ens planteges és molt original, i és una especulació d'un futur potser no tan llunyà, que ben fos possible, es podria catalogar de ciència-ficció realista.
M'agraden els relats especuladors de cifi, i el teu és una bona manera de seguir especulant amb el relat, un cop acabat.

Sort en el concurs