Un relat que ens obre moltes incògnites. Dones pistes, amb calma, la calma de la lentitud del taxista, dels mots amb què descrius el paisatge, la destral amagada, i sembla que no passi res, i passen moltes coses en aquesta ficció que podria ser ben real, i potser ja tens la base de la pròxima novel·la.

L'esperem.


FA

Gràcies pel teu comentari

Que no soc poeta, vull dir. Puc percebre un sentiment de dolor, no de por, però gairebé, pel canvi, per aquesta metamorfosi que delimites en espais concrets, externs primer, més propers íntims cap al final.

Un poema madur, de pes.

No deixis d'explorar aquest univers que t'envolta i et fa escriure poemes.

FA


Ep, i gràcies pel teu comentari.

He xalat llegint aquesta escena tan fosca.
Imposes un ritme de lectura lent, ens fas cercar paraules en el diccionari, per assegurar-nos de la seva correcta disposició a l'escena.

Sols puc dir que m'ha semblat molt bo.



FA

Ens has escrit un relat que viu entre la frontera de la fantasia i el relat negre. En un relat molt directe, ens expliques tota una història amb quatre paràgrafs curts, quatre pinzellades descrites d'una manera genial, directe i precisa, gairebé com un cirurgià fent sutura.

M'agrada la teva concreció, t'estàs convertint en una mestra de les distàncies curtes, et felicito, no t'aturis.

Escrit amb una pulcritud envejable, sense cap falta visible, però així i tot, tinc un dubte gramatical, en el tercer paràgraf, primera frase, aquesta: Desesperada i sense saber ben bé que fer,... aquest "que" que t'assenyalo, no hauria d'anar amb accent?

Però és un dubte sols, jo no soc filòleg, sols curiós.

Sort en el concurs!

Hi ha una frase cap al final del relat, que se'm va escapar un signe d'interrogació, quan hauria de ser d'admiració.

Ja sé que de cara al concurs poc puc fer i això segur que em penalitza, tot i que ha quedat finalista, i això em fa molt feliç.

Hauria d'anar així, la frase...
Tot plegat m’ha fet pensar; per què vaig fer el pas?, per què li vaig voler ignorar aquella llàgrima de comiat a l’estimada? —No em deixis aquí!— em va dir entre sanglots. Sempre hem viatjat junts, i fa uns dies li vaig etzibar: —Vull viure una aventura en solitari.

La frase en fosquet en el relat vaig posar un interrogant.
Gràcies per les vostres lectures.

Com deia l'estimat Groucho Marx; "el millor de la vida és viure-la".
I si no ho va dir ell, és igual, aquest lema és bo en qualsevol moment de vida.
Molt ben narrat l'esperit d'aventura del protagonista, en una redacció molt acurada, sense fissures, i amb la senzillesa de les coses ben explicades, fluïm per un relat molt ben estructurat i escrit.

Envejo aquesta facilitat de paraula, jo que busco i rebusco el mot escaient, i sempre acabo per fer relats entortolligats i menys fluids que aquest teu. Enhorabona i sort en el concurs!


FA

Sí, ben trobat el gir final, inesperat certament. Si ho mires atentament, era això. En els grups que jo vaig viure, la varietat d'orígens potser no era tan gran com ho és ara, que venen d'arreu del món, potser eren més propers els punts d'origen familiar, però eren molt diversos, i tots utilitzàvem la mateixa base oral, la nostra parla.



PS
I no sé què ha passat abans que el comentari s'ha penjat dos cops. Coses de la xarxa!


Salut!

Un relat genial, mantens la tensió en tot el relat, tot i saber el lector de què ens parla el narrador/a. Que potser no ens portes fins a una gran aventura en el setè oceà, o un viatge per les neus eternes del pol sud. Però si fos per Vidrà, ja seria això el fet.

Potser per haver viscut aventures similars, amb un foc de camp al final de l'aventura del dia, he visualitzat tota la narració en pròpia pell, i amb certa enyorança, que és allò que traspua el teu relat.

I això és un mèrit afegit, però crec que si jo no hauria viscut aquestes experiències tan similars, t'hauria d'agrair que amb aquest relat me les hagueres fet viure.

Molt bon estil, ferm i tens, i molt bona redacció, sense fissures, ni faltes o errades.

Molts relats com aquest!

FA

Un relat genial, mantens la tensió en tot el relat, tot i saber el lector de què ens parla el narrador/a. Que potser no ens portes fins a una gran aventura en el setè oceà, o un viatge per les neus eternes del pol sud. Però si fos per Vidrà, ja seria això el fet.

Potser per haver viscut aventures similars, amb un foc de camp al final de l'aventura del dia, he visualitzat tota la narració en pròpia pell, i amb certa enyorança, que és allò que traspua el teu relat.

I això és un mèrit afegit, però crec que si jo no hauria viscut aquestes experiències tan similars, t'hauria d'agrair que amb aquest relat me les hagueres fet viure.

Molt bon estil, ferm i tens, i molt bona redacció, sense fissures, ni faltes o errades.

Molts relats com aquest!

FA

Ens portes a una Tolosa màgica, dins d'una realitat gairebé alternativa, i m'he sentit com a una Casablanca del Bogart, salvant les distàncies.

I això seria la gran aventura, a vegades no cal topar amb el Simbad, sols viure les nostres fantasies i saber viure-les.

M'hauria agradat que l'inici fos més curt, i ens expliquessis més coses en el nus del relat, però el relat és així i ens hem de conformar.

Felicitats i sort en el concurs!

FA

L'aventura de descobrir que no ets l'únic ésser que viu en aquest bast món blau que albira el poble nadiu que ens descrius.
Bon ritme d'escriptura, i la descripció dels fets estan molt ben explicats, amb senzillesa, com cal, sense gaires artificis.

T'he trobat dues coses, a saber:

Escrius "divisaven" i no vol dir veure de lluny, seria "albirar" el mot correcte.

I després una de tonta on tots caiem "caragolar-se" sempre escrivim cargolar-se, com ara tu. Però són detalls insignificants, dins d'un relat genial, amb un final una mica salvatge, però pel meu gust, el més just.


Sort en el concurs!

FA

Un relat que sembla una història fantàstica banal, però que amaga una realitat molt propera a la nostra.

Una gran aventura que té uns límits irreals, però que ens mostra la vida que de fet duem, plena d'aventures imaginades, però sense adonar-nos-en mai que en realitat vivim dins d'una bombolla.

Bé, m'has fet pensar, i això ja és suficient per a un microrelat; que et faci pensar, i si afegim que està ben escrit, encara hi guanyem tots més.

Sort i benvingut a Relats!

FA

Una aventura viscuda en primera persona pels protagonistes, i sense moure's de la taula del menjador!

Molt bon microrelat, amb un final d'aquells que et deixen penjat, amb ganes de saber com s'ho faran per anar més enllà, però això és part del joc, oi?

Molt bona pensada viure l'aventura en un joc de rol, no deixa de ser aventura, i des d'un punt de vista molt original.

Sort a les votacions!

FA

Un relat d'aventures amb laberint inclòs, i ben escrit, m'agrada molt!, és d'aquells que penses "m'agradaria haver-lo escrit a mi!".

Bona introducció a la mitologia catalana amb la pesanta, la ginebreda, dones d'aigua i els fets narrats amb el seu punt de lliçó i dubtes finals.

Un microrelat autoconclusiu que t'ofereix possibles futurs.

Felicitats i sort Alícia!

FA

El relat ja és prou valuós, ben narrat, ben mesurat, com et diuen més avall.
Però ara em quedo amb el títol, m'encanta la paraula "balandreig", si et pares a pensar, fins et pot venir un petit mareig en pronunciar-la.

Bon final de curs i fins a una nova vida literària.



Patrick, qui tu ja saps.