Jo, que vaig perdre un germà gran amb onze anys, sé i entenc què és la perdua. Entenc que és que et falti alguna cosa, que et manqui una part teva, perquè quan crees lligams que van més enllà de la física, i algú o alguna cosa, t'arrabasa aquesta peça tan teva, és d'un dolor inexplicable.
Però la pèrdua demana deixar marxar al difunt, si no vols viure en la perenne mancança de l'ésser estimat. Cosa que no voldria qui tant estimaves, i qui tant t'estimava, veure't vivint sempre en el record de la mancança no t'ajuda a viure, i els records demanen continuar avançant mentre som vius.
Jo vaig fer la meva catarsi escrivint un relat, quaranta anys després. No és el mateix, ho sé, cada cas és diferent, i tots ens assemblem. Però tota pèrdua i tot dol té un límit acceptable, per a un mateix i per aquells observadors que t'acompanyen de bon grat. Tanmateix, arribarà un moment que els altres sols deixaran d'observar-te, quan tu encara estaràs dins del dol morbós de mostrar el teu dolor. L'amor demana silenci i poca llum.
Vivim un món on trobar una ànima bessona és molt difícil, i pitjor és perdre-la. No deixis d'estimar-la i estima't també a tu.

I hi veig el neguit que mostres en els darrers comentaris del fòrum, tots vivim dins del nostre capoll, i sortir a treure'n el nas, ens fa mandra, tan bé com s'està en el nostre petit reducte de pau i tranquil·litat.

Gràcies per fer-nos veure coses tan visibles, però que ignorem

No sé a quina hora et vaig validar el relat, però el vaig validar quan vaig poder i no per res especial, ni pel teu correu a la pàgina demanant explicacions. Personalment, ja que imagino soc l'únic que valida relats, em sembla, t'agrairé que tinguis una mica de paciència. Sols et puc demanar que exploris entre els teus escrits, potser trobaràs aquest valor -el de la paciència- en algun dels teus.

Amb tot el carinyo que he pogut escriure.
Però tingues "més" paciència.

Ferran

Així que ens morirem tots per culpa d'una aplicació de lligams vitals entre persones? O per la manca de contacte físic, per culpa de l'aplicació, potser?
Una bona broma postapocalíptica ben trobada.
Felicitats per la tria, i sort a la final!

Ferran

Un relat tendre i ple de sentiments, de tots ells gairebé, ràbia i amor principalment i dins d'un discurs narratiu molt ben portat. Una petita pinzellada de vida que bé podria ser a l'espai, o a la teulada de casa, però bé, a l'espai fa més goig, oi?
Felicitats per la tria, Fremen, i sort a la final!

Un relat ple de cor, de sentiment. M'agrada com el desenvolupes i com el tanques. Res més a dir, un molt bon relat, et felicito per la tria i et desitjo sort a la final.

La sorpresa que ens amagues pel final és un bon gir del guió i inesperat, però per a mi és una mica trampós, cosa que no treu el seu enginy literari. Hi ha un moment que dius "cop de punt", que imagino deu ser un cop de puny, i tinc dubtes si la frase on dius "criticar-me a les meves esquenes" deus voler dir espatlles, diria que d'esquena sols en tenim una! Bé imagino que quan el publiquin resoldran aquest error de tecleig, el del punt/puny, ja que no ha impedit al jurat valorar-te com finalista i tinc entès que estan molt fixats a no deixar passar una sola falta!
Felicitats per la tria i sort a la final!

Un relat que demana un parell de lectures, o tres, per copsar el missatge que hi amagues, o no amagues, un missatge a la fi, de crítica social. D'allò que ens amaguem, a vegades entre jocs, i altres vegades per la por al que diran, o què et diran que ets, un marieta? I de fet, sí que hi ha una peça vital i intangible gairebé com el genoma, que no es pot substituir si ets ignorat, si no saps que existeix i ningú el cerca, fora de qui pateix la ignorància; el Pere prou que ho sap!
Bon relat, felicitats per la tria.

Un relat ple de tendresa i que ens encamina a la fascinació fantàstica, com voler donar sortida a un somni més enllà de la vida.

Molt enginyós, sí, i ben resolt. Felicitats i sort.

Un jove extravagant ben descrit i amb poques paraules, un microrelat com s'escau que sigui, microrelat.

Sort en el concurs!

Pot semblar un relat banal, una història sense solta ni volta, que pretén treure un somriure al lector, i en part ja és això, ens treu un somriure. I ens fa pensar, el final ens fa pensar, i crec que un bon micro ha de tenir aquesta força, la reflexió que tu li dones, com qui no vol la cosa.
Un bon micro.


I gràcies per comentar el meu relat extravagant.


F

Potser, el revulsiu per despertar-se, sigui millor no posar-li la cançó? Quan la trobi a faltar, la demanarà en despertar-se?
Un relat molt ben escrit i una història de somiador molt reeixida.
Felicitats per la tria i sort.

Salut!

Una recreació possible d'una vetllada possible, o un somni irreal d'una vellesa impossible. Ens dus enganyats, sense amagar en cap moment qui són els protagonistes, que no veus fins a les darreres paraules. L'he trobat molt enginyós, molt ben escrit i no puc més que desitjar-te sort a la final.

Salut!

Fas que pensem, amb aquesta història. Demana dues i tres lectures, i no et dol, cada cop veus coses que t'havien passat per alt a la primera lectura. Aquest relat és dolor, és fantasia, és afany per assolir noves metes, que alguns cops et duen a un final abrupte i trist, però algunes vegades, la vida és així, sense culpables.
Tot allò que es viu és aprenentatge, i no sempre cal dir les coses pel seu nom, si al final arriba sempre igual un final o altre, que sempre és el mateix, marxem d'aquí, i el més important ha estat el camí, no el destí.

Bé, tot això m'ha fet pensar aquest relat, i això és molt.

Salut!

Sí, un conte ple de tendresa i fantasia, d'aquells que s'explicaven a la vora del foc.
Et felicito per la tria i desitjo sort.

Salut!