Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats, 196 Comentaris
18163 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.

Últims relats de TerricheT

Últims comentaris de l'autor

  • TerricheT | 07-04-2024

    D'una manera molt enginyosa ens parles d'un crim, que no ho és, i d'un càstig que no acaba reeixint, com ho voldrien els qui cerquen el pecat inexistent.
    Un escrit amb poques paraules i ben triades. Un microrelat d'escola i superior. Esperem que el jurat l'interpreti correctament.

    Sort!

  • TerricheT | 05-04-2024

    Un microrelat amb moltes lectures que van més enllà d'això que ens expliques. No ho sabem tot de tots i la vida ens dona moltes sorpreses. El valor es mostra quan fas el pas correcte, o també pots viure tota la vida com un miserable cuc que s'amaga de les seves responsabilitats. (Pobre cuc).

    Ho has explicat molt bé, en aquest relat deliciós que està molt ben escrit. És concís i no utilitzes més paraules que les necessàries, i estan ben triades.
    No tot és començar a escriure i a veure com acaba, cal triar les paraules i posar-les on han d'anar. Això que sembla tan senzill i gairebé infantil de dir, no tothom sap fer-ho i tu aquí ho has fet. Felicitats!
    Et desitjo tota la sort.

    Ferran

  • TerricheT | 31-03-2024

    És com una faula, i la narres d'una manera tan preciosa, que no pots fer res més que tornar a llegir-lo, per si t'has perdut algun detall, i t'adones que sols ho fas per tornar a gaudir-lo.
    Enhorabona per la tria finalista i sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    L'he trobat potser una mica més llarg del que demana el relat, potser sobren paraules, però les has escrit amb tanta mestria i bona orientació, amb aquest to poètic que imprimeixes a tot el relat, que no pots més que llegir-lo i agrair la llargada.

    No sé si el títol li escau, però això potser no és important, tenint en compte el fil narratiu.
    Enhorabona per la tria i sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    Un relat fantàstic, en les dues principals accepcions, i amb aquests referents cinèfils molt ben aconseguits. Fins i tot té alguna reminiscència de Farenheit, potser, en l'ambientació de l'escena.
    Bon relat i ben portat, amb el toc final angoixant que desconeixen els protagonistes.
    Enhorabona per la tria i sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    Un relat al que li dones la volta com un mitjó, amb molta i encertada tria de paraules i metàfores. Ben portat i amb la sorpresa que ens fa riure, i pensar, que ja seria això, fer-nos pensar en les moltes històries que se'n deriven del teu microrelat.
    Enhorabona i sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    Una narració que es llegeix d'un glop i que explica una història molt més llarga i dolorosa que no es veu en els dos mil caràcters del concurs. Una història de la derrota, de la lluita sense fons i que veus esmunyir-se com l'aigua entre els dits.

    M'ha agradat i et felicito per la tria finalista. Sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    Un relat molt sensible que saps conduir a un final poètic i amb reminiscències fílmiques molt encertades.
    Enhorabona per la tria, i sort a la final.

  • TerricheT | 31-03-2024

    Breu, concís, sense cap paraula sobrera. Un microrelat genial i amb un gir final sorprenent que mai ens amagues i no esperes.

    Sort a la final.

  • TerricheT | 21-02-2024

    Ens mostres, en aquest microrelat, una pinzellada d'una societat que encara té alguns representants en la nostra societat, cada cop menys, la burgesia aviat serà un fet passat històric.
    Veig que t'has pres al peu de la lletra això de no donar més explicacions del compte, en un microrelat. Això està bé. Ara sols et falta que, malgrat a tu et sembli sorpresa, el final, ens ha de sorprendre per un canvi radical de tot allò que abans ens has explicat, i que en el fons, veiem que ens n'has parlat, entre línies.
    Això et puja un nivell! M'agrada, però en un micro costumista com aquest, i no un dic com un menysteniment del micro, és un gènere ben vàlid, ens has de sorprendre per partida doble. Faré més llegides, perquè igual ens has amagat algun detall, entre línies, que no he sabut veure. Ara em fas pensar...

    Treure tot allò que sobra, no vol dir deixar d'explicar algun detall important, que tu el vegis important dins del relat. I com et deia, si una frase, quan la treus, no modifica el sentit; frase fora. Però vigila no eliminar coses amb sentit de cara al final.

    Bo, aquest micro.

    I gràcies per la teva visita al meu relat de la meva mort agradosa i feliç.

    Ferran

  • TerricheT | 18-02-2024

    T'ho diu l'atlantis, crec. I té raó, el ritme d'aquest poema és melodiós, podries ballar al ritme de les paraules.

    Jo tampoc t'havia llegit cap poesia, i t'he llegit algun dels relats, ja fa dies, però no tinc gaire costum de comentar, sempre penso que allò que pugui dir, no ajudarà a millorar el relat escrit i per això no comento, deixo anar un m'agrada a dalt i ja està.

    Estem en un aparador sense vidre, on qui ens llegeix, pot veure'ns nus i sense defensa als seus ulls.

    M'agrada aquesta oda a la primavera, al florir dels arbres fruiters, que cada any, i cada any sembla que dies abans, floreixen amb tota la seva esplendorosa i colorida lluentor.

    M'agrada!

    Ferran

  • TerricheT | 18-02-2024

    Com aquest dubte, en llegir el relat es van descobrint dubtes que viuen amagats com secrets familiars que no agraden, quan els veus amb els ulls de la realitat. Ser negrers, en aquells dies, no era cap cosa forassenyada, com sabem ara que ho és.
    Jutjar el comportament dels nostres avantpassats, amb els ulls d'ara, podria ser injust, ja que no vam viure aquells dies, i no sabem quins eren els seus límits humanistes, evidentment molt precaris, però sempre amb els ulls d'ara. Hi ha gent, encara avui, que aquests negocis no els veuen amb mals ulls, i això sí que és terrible, ja que avui tenim uns nivells d'informació que abans no existien. Pot semblar una excusa, però jutjar coses que no pots valorar no és fàcil. Com jutjar un relat d'altri, és també molt complicat.
    M'agrada aquest relat intimista, de descoberta, fins a la sorpresa final, sorpresa per a la protagonista i també per als lectors, tot i que, més o menys i pel malnom familiar t'ho veus venir. Ben conduit, i ben resolt, deixant obert a la valoració del lector/a la interpretació del descobriment.
    Tinc el dubte si la última frase no li falta una "a" o un "per"; sento rebuig aquest malnom tan distingit.. O potser alguna altra paraula. Ara mateix, no sé si és correcte, o no, però en llegir-ho m'ha sobtat.

    M'agrada com escrius, el teu lèxic, el teu ritme de lectura; fan llegir amb un intimisme agradós tots els teus relats. T'he comentat aquest, però no és l'únic que the llegit, ni comentat, com TerricheT, o com homefosc.
    El teu narrar coses fantàstiques, o també d'un toc mitològic, fa que m'agradin, que em captin l'interès, els teus relats, plens de fantasia i tradició nostrada.
    Tens un estil molt personal, i fas interessant qualsevol tema senzill, o complicat. Aquest relat és un tema complicat, al meu entendre, i com el planteges, té el meu reconeixement.

    Ens anem comentant.
    I gràcies per les teves bones paraules al meu relat de la mort.

    ferran

  • TerricheT | 07-02-2024

    Em deia un mestre de l'omissió que, si d'un micro pots treure una frase i el sentit del micro no perd cohesió, aquella frase (o frases) sobra, treu-la.

  • TerricheT | 07-02-2024

    He visitat el teu últim microrelat del concurs, per tenir-ho com exemple. Un microrelat no és una anècdota, i en aquest teu, està a la frontera del micro i l'anècdota. Un micro ha de obrir expectatives, i donar a entendre allò que no s'explica, dins de les omissions del relat, tot i creant possibles dubtes.

    En aquest teu, no obres cap dubte, ens expliques breument una situació amb un desenvolupament sorprenent, això sí, però que no ens fa pensar més enllà de la situació viscuda per aquesta família tan mitològica.

    Fora de si és, o no, un micro, dir que has desenvolupat bé la situació i has conduit la narració dins de la quotidianitat dels fets familiars mecànics i tradicionals, amb força correcció d'estil. Un micro que es fa llegir, i que demana una segona lectura per copsar detalls que sempre solen passar per alt en la primera.

    És un micro curt, però no intens ni fas omisions que queden descobertes al final, o no són omisions que ens generin dubtes i que al final quedin descobertes. Ja sabem d'entrada que ha pres una decisió, i no dubtem que en un moment o altra ens l'explicaràs.

    Dit això, fer un bon microrelat no és fàcil. No me'n surto ni jo!

    Sot amb la família o els malnoms de febrer.

  • TerricheT | 03-02-2024

    Un micro, micro, que en tots els seus aspectes toca l'aigua. En cada paràgraf fas sortir alguna referència que et fa pensar en aigua, o qui hi viu, dins de l'aigua, i el malnom que tenen, també força remullat, fa que aquest microrelat el trobi rodó, gairebé d'escola pels referents usats i per les paraules triades, que semblen posades per explicar un relat, i hi són per tria personal, cosa difícil, explicar un relat amb les paraules justes i adequades.

    M'agrada i espero que al jurat també els agradi, segur que sí.

    Sort!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor