Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

8 Relats, 44 Comentaris
3949 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Últims relats de TerricheT

  • Els daus d'ivori

    TerricheT - 13-05-2021 - 64 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    XI CONCURS ARC DE MICRORELATS - MAIG - HISTÒRIC Hi ha fets de la història que, amb petites modificacions, poden ser ben actuals, sols cal saber-ho veure. O una mica més d'imaginació. més

  • La causalitat del primer contacte

    TerricheT - 13-04-2021 - 1193 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    XI CONCURS ARC DE MICRORELATS - ABRIL - CIÈNCIA-FICCIÓ Una història sideral molt llunyana, però tanmateix molt propera. En aquest relat de ciència-ficció especulo amb base humana sobre fets que potser no són humans, fins i tot potser parlo de l'amor. més

  • Amb qui nosaltres triem

    TerricheT - 12-03-2021 - 447 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    PER L'XI CONCURS ARC DE MICRORELATS - GÈNERES NARRATIUS - MARÇ - ERÒTIC Era una vegada un Nadal en el nord, fred i gelat, però amb un cert caliu... més

  • L'última cartada

    TerricheT - 17-02-2021 - 344 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    PER L'XI CONCURS ARC DE MICRORELATS - GÈNERES NARRATIUS - FEBRER NEGRE. Un pinxo, un capo, un malfactor, un cementiri. Què pot passar de dolent? més

  • Desig d'aventures?

    TerricheT - 14-01-2021 - 647 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    XI CONCURS ARC DE MICRORELATS A LA RÀDIO - GÈNERES NARRATIUS - GENER - AVENTURES Perdut en una selva tropical, el desig d'aventura sempre comporta sorpreses. més

  • Evolució harmònica

    TerricheT - 12-12-2020 - 321 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    XI CONCURS ARC DE MICRORELATS A LA RÀDIO - GÈNERES NARRATIUS - DESEMBRE - TERROR Una mutació evolutiva ens encalça, respira fondo, viuràs més feliç... més

  • Temps era temps

    TerricheT - 10-11-2020 - 274 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    XI CONCURS ARC DE MICRORELATS A LA RÀDIO - GÈNERES NARRATIUS - NOVEMBRE FANTASIA - més

  • Lluny del paradís

    TerricheT - 08-12-2019 - 659 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Lluny de cap paradís pots recuperar ser un virtuós? Per participar en el X concurs ARC de microrelats. Aniversari. Desembre va de virtuts. més

Últims comentaris de l'autor

  • TerricheT | 04-05-2021

    Ens portes a un món distant i futur, on les coses no són tan humanes com ho són ara, i són tan diverses que han acabat amb tot el fet humà que ens caracteritza. Calla, que potser seria bo i tot, però està clar, també han erradicat coses naturals, i la natura sempre s'obre camí.

    Un molt bon desenvolupament de la història que ens porta a un final ideal i poc esperat en el relat, una solució natural, la natura sempre s'imposa! I qualsevol camí erradicat pot tornar a florir.

    Un missatge molt engrescador que es podria encabir en el subgènere del solarpunk, que ara comença a tenir tirada, amb un futur positiu, en contra d'un futur catastròfic que ens acapara ara en el gènere de ciència-ficció.

    Bona feina!, i felicitats per la tria finalista!

  • TerricheT | 04-05-2021

    Un relat amb un estil pulcre i minuciós, on ens descrius entre el relat i l'assaig, uns fets que es varen titllar de bruixeria, tots portats per enveja o simple manca de seny d'unes persones que cercava raons a fets naturals. I les dones eren un objectiu fàcil d'assolir, per moltes raons diverses, no cal cercar-ne la motivació, sols cal eliminar aquesta manca de coneixement, que encara avui dia existeix, encara es caça bruixes, però té un altre nom i cap poder, social, judicial o polític fa res per erradicar aquesta xacra de crims que ens assola en els nostres dies. La història també ens jutjarà a nosaltres per la nostra inacció.

    Molt bona prosa la teva, un relat assaig històric molt ben portat. I el segon de bruixes en un dia!

    Sort en el concurs.

  • TerricheT | 04-05-2021

    M'agrada aquesta versió de la llegenda del drac, la princesa, el cavaller Jordi... i el cavall, el cametes, que a moltes històries queda bandejat ignominiosament, tu el fas prendre el protagonisme que es mereix. Molt bé!

    Molt ben escrit i ben redactat, i malgrat que tot és diàleg, ens descrius l'entorn i la situació amb elegància, i ens situes en un indret sense gaire esforç, i la lectura és fluida i agradable, que tot i semblar llarg el relat, se't fa curt.

    Et felicito.

  • TerricheT | 04-05-2021

    Un relat que mostra la nafra d'un desig malaltís, en aquest cas per qui ostenta el poder a la vila i una narració ben localitzada en un temps concret de la nostra història compartida. Un bon exemple de què és un relat històric, i que a més a més és una crítica ben punyent encara a la nostra societat actual. Una societat que amaga el mateix problema emmascarant-lo amb el mal nom de crims de gènere, que no deixa de ser una caça de bruixes més sofisticada i roín, ja que ni els poders judicials, ni els civils ni els polítics, no fan res per mirar de resoldre aquesta xacra de la nostra societat d'avui en dia.

    Bona feina David.


    T'he trobat a faltar un "que" cap al final del relat, diria que te l'has menjat, en el paràgraf quan parles del mossèn, just al final.

    La resta una mostra de bona literatura de gènere històric.

  • TerricheT | 28-04-2021 | Valoració: 10

    Un relat d'alta literatura dins del gènere de ciència-ficció, que serveix de mostra per a tots aquells que diuen que la cifi no és literatura de nivell. Aquí amb aquest relat, ho desmenteixes.

    Un relat que s'ha de llegir amb calma, lentament, per assaborir tots els detalls que ens vas desgranant, i si cal llegir-lo dos cops, no raca, abans al contrari.

    Sols m'he enganxat una mica en l'última frase del segon paràgraf, no sé si li caldria alguna coma, però es pot llegir, tal com està.

    No sé si desitjar-te sort, per mi tindries un 9 o un 10 i passaries ronda a la final.
    Estaria bé que un relat com aquest no quedés descartat, fa pensar i un relat de cifi d'alt nivell literari com el teu, fa tancar moltes boques que diuen que és un gènere menor. Tu ho desmenteixes amb aquest relat.

    Bé, et desitjo molta sort.

  • TerricheT | 23-04-2021

    Bondia, joanloam. Et dono la benvinguda a la pàgina de relats.

    Veig que no és estrictament un relat,això que has publicat, diria que és un article, més aviat, per fer-nos veure que has trobat un tresor, i ja tens raó, aquesta pàgina és un tresor amagat.

    Gràcies pel teu comentari, és un relat presentat al concurs que la gent de la pàgina ens ofereix. Mira si el mes vinent hi pots participar tu, serà una bona forma de fer-te veure i de posar-te a prova. A la pàgina d'inici hi trobaràs un enllaç amb les bases.

    Et convido a publicar relats i poesies, allò que més et plagui, i a fer amics a la pàgina, els relataires som una família diversa i amb moltes mirades.

    Feliç navegació per la pàgina.

  • TerricheT | 20-04-2021

    Gràcies a tots pels vostres comentaris, ja us he comentat a tots, un dels vostres relats, espero que sigui així, si falta algú que m'avisi.

  • TerricheT | 20-04-2021

    Un relat molt ben escrit, i amb un missatge que fa una certa por.
    L'abella que pica al Pol, li fa viure una experiència única dins del cos d'una abella, que gairebé el deixa perdut en aquell món tan primari, segons la nostra visió de les coses.
    No sé si acabo de veure el missatge de ciència- ficció, si no és que les abelles aquestes són de bioenginyeria i la seva picada un experiment científic.

    L'hauré de tornar a llegir.

    De tota manera m'ha agradat molt com desenvolupes el fet narratiu i com obres dubtes de què és allò que li envolta la pell... terror-ficció?

  • TerricheT | 20-04-2021

    L'actual estat de les coses ens transmet a una irrealitat molt punyent, però ens ha tocat viure-la, i millor això que altres penúries.
    Has explicat amb poques i ben travades paraules la situació actual, i com la vius, però d'aquí a uns anys ni recordarem com ho vivíem això, la nostra memòria sols conserva aquells records agradables i mira d'esborrar els mals moments viscuts, i ens els deixa per l'inconscient adormit.

    Encara sort que et queda veure el mar quan vulguis, els d'interior no tenim aquesta sort.

  • TerricheT | 20-04-2021

    Un relat ben portat de terror i humor galàctic, amb una bona dosi de crítica corporativa, que no té maies a l'hora d'obtenir resultats. Cosa ben actual, i que si no parem atenció,el nostre futur serà ben galdós.

    Ben vist el relat.

  • TerricheT | 14-04-2021

    Diria que és una nova visió, més positiva i menys corporativista, de la novel·la Soilent Green, també hi ha un film on surt el Charlton Heston, te la recomano si no l'has vist.

    Però m'agrada com està conduït el relat, i les reflexions que hi deixes, no sé si hi estic gaire d'acord en tot, però al final, tots ens hem de morir, i res millor que fer-ho sent útil a la resta de l'univers.
    No sé si has llegit res sobre el moviment solar-punk, fes-ho! Diria que aquest relat ho és.

    El trobo un bon relat d'especulació fantàstica que s'encabeix perfectament en la temàtica de cifi.

    Sort en el concurs

  • TerricheT | 14-04-2021

    Dins del món dels relats amb robot, sigui mascle o femella, el relat que tu ens planteges és molt original, i és una especulació d'un futur potser no tan llunyà, que ben fos possible, es podria catalogar de ciència-ficció realista.
    M'agraden els relats especuladors de cifi, i el teu és una bona manera de seguir especulant amb el relat, un cop acabat.

    Sort en el concurs

  • TerricheT | 14-04-2021

    He vist la teva explicació en el fòrum, i hi ha una solució per aquestes coses, quan no saps com posar en negreta a la pàgina, com ara això, jo ho hauria posat entre cometes catalanes << i >> i així quedaria clar que estàs llegint què posa en la pantalla de l'ordinador del relat.

    A banda del detall tipogràfic, i parlant del relat, crec que ja ens hem quedat enrere; aquest programa per crear relats ja existeix, ja no és ciència-ficció, però en allò que fa esment de la intel·ligència creada al voltant del programa, potser sí que és cifi. No sabria dir-ho del cert, potser ha faltat algun detall que me'l fes més del gènere, però a la fi, que estigui ben escrit i ben portat fins a un final en bucle, com ens anuncies en el títol, ja està prou bé.

    Sort en el concurs!

  • TerricheT | 14-04-2021

    Dius que és ciència-ficció aquest relat, i jo el veig més aviat fantàstic, el custodi és un ésser fantàstic, segons entenc, potser caldria donar-li un toc menys humà, per fer-lo més de ciència-ficció. També li veig alguna acotació personal, com quan comentes que els musulmans no ploren en els funerals. Ho he llegit com una opinió del narrador, i potser l'hauries de posar entre cometes, o dins d'un diàleg, perquè quedi clar que ho diu el custodi, no el narrador que escriu.
    Per altra banda el veig ben escrit, i m'agrada la idea de canvi que cerca el custodi que s'ha quedat sol.

    Sobre el meu, jo entenc la ciència-ficció com una cosa que especula amb allò que no coneixem, amb un futur possible, amb realitats desconegudes. Hi ha molts camps dins de la ciència-ficció, i la veritat, he llegit alguns dels relats presentats, i poc tenen cap d'ells de la temàtica, però ja veuràs com el meu no passarà, i quedaran finalistes altres que no tenen res de ficció, sols realitats actuals modificades. El teu és més ciència-ficció que la majoria dels que he llegit fins ara.

    Ups!, disculpa, se me n'ha anat la mà escrivint!, és que quan m'escalfo!

    Sort en el concurs, i gràcies pel teu comentari.

  • TerricheT | 18-03-2021

    El mar pot ser un amant dolç,o perillós, i tu ens parles d'aquella relació calmada, i ens ho fas veure en el ritme que s'imposa a la lectura, pausada. Bona tria de paraules que agermanen cos, ànima i líquid, llengua i salobre.

    Molt ben escrit, ens ho fas viure.
    Sempre m'havia agradat banyar-me de nit, quan estiuejava a la vora de la mar, allí pel Maresme. Ara, terra endins, l'enyoro sovint l'onatge, aquell ritme que tu ara m'has fet reviure.

    I gràcies pels teus comentaris tan engrescadors.
    Ens anem llegint.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: