Foto de perfil de kefas

kefas

53 Relats, 419 Comentaris
39149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • JUSTÍCIA_06_CIÈNCIA_FICCIÓ

    kefas - 06-04-2021 - 318 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Justicia PCP69 tens un C45 al bloc 23 cel•la FU-23. Es diu Anad09" més

  • PLANY DEL COMPTADOR DE MORTS

    kefas - 02-04-2021 - 354 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El comptador de morts no para! Està trist perquè ara té feina amb la que no comptava. I sempre li havien dit que els morts serien uns altres! més

  • JUSTÍCIA_05_ERÒTICA

    kefas - 14-03-2021 - 575 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nomenar és posseir. “M’agrada aquest pouet. Voldria quedar-m’hi” Va dir mentre assenyalava amb l’índex el Bòsfor d’Almasy més

  • JUSTÍCIA_04_NEGRE

    kefas - 02-02-2021 - 618 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nit era bruta. Fins al meu despatx arribava la fetor del carrer a aquella hora de la matinada d'un dia d'octubre. Amb prou feines havia pogut dormir un parell d'hores des que havia sentit la veu alterada del secretari més

  • Tot és tant petit!

    kefas - 24-01-2021 - 434 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Petit és el lloc petit és el temps petit és el joc més

  • JUSTÍCIA - 03 - Aventures

    kefas - 07-01-2021 - 538 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ho anava a dir quan em va tallar la seva veu rovellada, "Absolt!, se'n pot anar!'". Vaig quedar de pedra, "Però senyorívol, encara no he al·legat" digué jo amb un fil de veu. "Que foti el camp, li he dit!", va bramar. més

  • JUSTÍCIA - 02 - Terror

    kefas - 01-12-2020 - 578 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Va agafar la darrera fulla. Amb parsimònia, els ulls anaren al paràgraf final, Per tot el que s’ha exposat, 1. Condemnem a la PENA DE MORT a ... ". més

  • JUSTÍCIA - 01 - Fantasia

    kefas - 17-11-2020 - 393 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El jutge principal es va ajustar les ulleres i després d’un lleu sospir, que només va percebre el seu company de l’esquerra perquè el de la dreta estava absort mirant les cames de l’advocada defensora del tercer encausat més

  • He abraçat un poema

    kefas - 23-10-2020 - 372 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    He abraçat un poema més

  • En un cau d'escribes

    kefas - 21-05-2020 - 439 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com la vida. Quan el probable futur faraó Fitmosis III va arribar a aquell lloc, ja feia temps que el lloc rutllava, i quan s'en vagi, encara continuarà qui sap lo temps més. Com la vida. més

  • El mar

    kefas - 30-04-2020 - 1357 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He conegut el mar més

  • De l'amor i altres tonteries

    kefas - 14-04-2020 - 700 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De la vida, la única cosa que val la pena és l'amor més

  • El nostre Jo

    kefas - 03-04-2020 - 338 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Qui sap! més

  • BON DIA, POESIA

    kefas - 21-02-2020 - 522 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’agraden els sonets, i , si pot ser, decasíl•labs i amb cesura, i lluitar perquè la rima no malmeti una bona idea i disposar les síl•labes tòniques perquè la música hi pugui dansar sense desfer el vers. Perquè tot el que val la pena, és música. més

  • L'HOME QUE TENIA ÀNIMA D'ENCIAM

    kefas - 05-02-2020 - 650 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Oi que ho entens? Ho he fet per tu, perquè sé que no t'agrada la verdura. Fer una truita és el màxim que puc tolerar, però de cadàvers d'animals assassinats, ni parlar-ne" més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 18-04-2021

    Camins de dubtes
    que deixa l'amargor
    del desencïs
    dins del sentit
    de la inconsistència
    d'un món de mones

  • kefas | 18-04-2021

    Camins elíptics
    que deixen les paraules
    impetuoses
    dins del sentit
    de l'extravagància
    d'un món de mones

  • kefas | 17-04-2021


    Encara que sigui agosarat lliurar-s'hi en el imprevisible i cruel abril. Fa temps (potser 60.000 anys?) que sabem que som jardí i terra humida i calèndula i no ho volem reconèixer. Tenim el plenitud a la punta dels dits i ens deixem convèncer pels que diuen que és a l'altre cantó del món.

  • kefas | 17-04-2021


    Som víctimes del nostre èxit. Els virus i els algorismes ho saben prou i se'n aprofiten per mossegar-nos allà on més ens dol.

  • kefas | 17-04-2021


    Trobo que és una mica llepafils aquest noi. No recordo haver-me trasbalsat tant quan vaig topar amb l'allò. A casa no erem massa freudians i, tot i que el jo el teníem clar, ens havíem d'esforçar per arribar al super-jo. Que vols que et digui, al pa, pa i al vi, vi!. De manera que el bon dia en que, per imperatiu categòric, vaig tenir l'allò a tocar, em va frapar d'allò més. Peró ara estic content. En mi conviuen el jo, el super-jo i l'allò sense massa problemes. Només els que causa l'allò nouvingut quan s'allarga massa i penetra en el territori dels altres dos.

    Pel que es refereix a la resta, molt bé aquest sensitiu i pastoril passeig cronològic per l'àmbit de les estacions, amb esclafit final

  • kefas | 03-04-2021

    Ho planto aquí perquè allà no es notifica. Després d'haver-ho fet malament.
    I tampoc cal atapeir el forum amb entrades que la resta de relators no saben d'on venen.


    Sou la veu d'un continent
    amagat en la història
    i vostres mots són el vent
    que aviva la memòria

    Que la deessa fortuna
    ens aixeca i ens ensorra
    talment com ho fa la lluna
    amb el mar quan l'amorra
    és veritat oportuna
    que sovint no ens ve de gust
    però no vol dir que la lluna
    faci aquest món més injust

    Persistiu en vostre intent
    de musicar el pensament
    és segur que una cançó
    farà aquest món molt millor.

  • kefas | 03-04-2021

    Sou la veu d'un continent
    amagat en la història
    i vostres mots són el vent
    que aviva la memòria

    Que la deessa fortuna
    ens aixeca i ens ensorra
    talment com ho fa la lluna
    amb el mar quan l'amorra
    és veritat oportuna
    que sovint no ens ve de gust
    però no vol dir que la lluna
    faci aquest món més injust

    Persistiu en vostre intent
    de musicar el pensament
    és segur que una cançó
    farà aquest món molt millor.

  • kefas | 03-04-2021

    Mira, acabo de tornar del Paraguai perquè és el temps de collir la Passionària. D'haver llegit ahir aquest relat, te n'hauria enviat perquè si es regala el divendres sant, porta amb ella la fortuna. He vist els alumnes buscant la capital. Encara no l'han trobada. Ni la trobaran perquè la capital del Paraguai és Buenos Aires, la mateixa que la del Uruguai. Tothom qui té ruscs ho sap. Ja em diràs on haig de venir a buscar la mel.

  • kefas | 03-04-2021

    Ai senyora Identitat
    que no us digueren a vos
    que un petó de veritat
    sempre ha estat cosa de dos?

    Quan reclameu un petó
    i pareu  llavis o galta
    com si fóssiu un pendó
    o el mantell d'una gran santa
    no veieu que en bon besar
    més que rebre cal donar ?

  • kefas | 01-04-2021

    Si és que ha sobreviscut, m'agradaria conèixer l'opinió de l'apuntador.

    Les sis bales del tambor
    dispara el dolent malvat
    mata al bo, la noia, el gat
    i també al apuntador.

  • kefas | 01-04-2021

    No entenc això del saxo, però si que es posés a estudiar alemany en un atac d'ansietat. És homeopàtic. Per curar la desesperació no hi ha res com prendre alguna cosa que et desesperi una miqueta més.

    Sort que les Catànies il·luminen  el lloc, perquè  si ho han de fer els forenses, ni amb l'ajuda de les aurores boreals ho aconseguiran.

    Tot plegat és una encertada crítica del frívol comportament humà. Ja sabem que som un ramat de rucs i que mai canviarem, però sempre va bé que algú posi el dit a la nafra per frenar la imparable deriva del dolent cap el fatal.

  • kefas | 31-03-2021

    Mira, l'he llegit així


    I és quan arriba la nit
    Que tinc la dolça esperança.
    No de fe, de sexe amb tu
    D'aquell de llarga abraçada
    Del teu cos dins meu, ben nu.

  • kefas | 31-03-2021


    Vigorós exercici de presències que m'empeny a fer-ne una sumarització

    Es tomba la casa en els somnis
    i el trànsit la deixa ben morta,
    dins somnis de deixa que casa
    amb trànsit de morta a la tomba
    Serà casa de morta en somnis
    o trànsit que tomba la deixa?
    Es casa la morta i la deixa
    amb somnis del trànsit a tomba.

  • kefas | 31-03-2021


    Les bones eleccions són el camí més adequat per aconseguir les millors ereccions.

  • kefas | 27-03-2021

    SrGarcia, la raó, entesa com la capacitat de fer servir la capacitat de raciocini, la teniu sempre. En això no cal que us la doni, si no sofriu cap desgavell mental, sempre la teniu.

    En relació als meus comentaris, mai intento convèncer a ningú. Exposo la meva opinió, fonamentada en lectures crítiques de gent que també exposa la seva. En l’apartat de la ètica, que sempre m’ha interessat més que la moral, cal dir que un dels meus llibres de capçalera és la materialista Ètica de Spinoza, un panteista precursor de la cosmovisió que ha estat de moda i, potser, encara ho està.

    En relació a la Justícia us haig de dir que és una virtut i no una institució, virtut que en més o menys grau tenim tots nosaltres i que exercim en major o menor fortuna, sense massa diferència de com l’exerceixen els uniformats que constitueixen l’aparell de la justícia que aplica les lleis. Avui mateix, quan he anat a comprar, una senyora ha agafat un pot de melmelada. Estava en una postada alta i en l’acció n’ha caigut un altre terra i s’ha trencat. Ella, a l’hora de pagar, volia pagar també el pot trencat. La caixera s’ha negat a cobrar-li al·legant que si els pots haguessin estat més accessibles, no hauria passat. Ha estat un acte de justícia en el que de, forma sorprenent, tots els actors anaven en contra dels seus interessos. La majoria d’espectadors opinàvem que la clienta no l’havia de pagar. Em temo que la presència d’advocats hauria complicat molt la aplicació de la virtut de la justícia.

    El Bòsfor d’Almasy és una llicència del guionista de la pel·lícula “El pacient anglès” amb la que el protagonista bateja el pouet que hi ha entre la base del coll i l’estèrnum de la seva amant, protagonitzada per la Kristin Scott Thomas. El pouet del relat no és figurat, és real, però, com podeu entendre, no citaré el nom de la seva propietària.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: