Foto de perfil de kefas

kefas

68 Relats, 568 Comentaris
48124 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • AFORAIKUS

    kefas - 21-10-2021 - 211 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    AFORISMES DISFRESSATS DE HAIKU més

  • POEMEXICS

    kefas - 07-10-2021 - 353 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El vi necessita una copa La copa necessita uns llavis Els llavis necessiten una llengua La llengua necessita banyar-se en l'emoció del vi més

  • TARDOR

    kefas - 05-10-2021 - 303 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Raja la mel de la figa obre el parrús la castanya torna el fred, torna la lliga i la pluja ens acompanya més

  • Saps quin Pantone és l'ocell blau de Bukowski ?

    kefas - 27-09-2021 - 409 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    M'havia passat el poema feia una estona i jo l'havia llegit només una vegada. En sentir la pregunta se'm va ocórrer una resposta insolent i em vaig girar per deixar-la anar. més

  • XOP

    kefas - 31-08-2021 - 423 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    De vegades la pluja que ens deixa xops no és humida més

  • INSPIRACIÓ

    kefas - 31-08-2021 - 263 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Els contes són mamífers que neixen d'un títol i mamen de la ploma de l'escriptor més

  • FRUSTRACIÓ

    kefas - 11-06-2021 - 481 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una idea, per ser bona, ha de ser curta i rodona més

  • ANÈL·LID

    kefas - 31-05-2021 - 405 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Però, què és això? El seu crit de sorpresa i espant em va sacsejar. M'acabava de treure els calçotets i el ”això” que trasbalsava la meva dona era l'apèndix més familiar per a mi. Els meus amics també s'hi havien fixat, no tan per la seva primesa i llargària com pel seu moviment sinuó més

  • K-FÈ

    kefas - 29-05-2021 - 408 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Amb K de kefas i FÈ de creença ferma més

  • LA MUSA DELS AUTOCOMENTARIS PLANA SOBRE AQUET INDRET

    kefas - 26-05-2021 - 387 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus aquí que a un llogarret ple de redactors de faules són vinguts uns nous cadets per abocar-hi paraules. més

  • T'ESTIMO, PILAR!

    kefas - 21-05-2021 - 209 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig obrir els ulls. Els seus estaven a un pam dels meus. Tancats. més

  • DAIXONSES i DALLONSES

    kefas - 14-05-2021 - 413 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El senyor mestre va agafar el guix i, amb lletres ben grans, va escriure a la pissarra dues paraules: DAIXONSES i DALLONSES més

  • JUSTÍCIA_07_HISTÒRIC

    kefas - 01-05-2021 - 516 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De com la justícia de vegades apareix quan no se l'espera més

  • FI

    kefas - 29-04-2021 - 229 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    FI més

  • LA ROSSA DE CAN GORDI

    kefas - 20-04-2021 - 332 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Podeu endevinar quin dels personatges és el preferit per l'autor més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 25-10-2021

    Els motius van a la seva i la única cosa que els importa és generar efectes.
    En aquest relat expliques uns efectes que resulten atractius pel lector, però són explicats sense els detalls que invoquen a la seva vessant més sicalíptica. Això li permet continuar com espectador que, a diferència dels protagonistes, s'adona dels inconvenients de la situació i es pregunta pels motius que la han produïda. Diuen que els bons relats són els que generen preguntes.

  • kefas | 25-10-2021

    Causa és tot allò que produeix un efecte. Motiu és el sentiment o raonament que ens fa moure com a causa. La força de la gravetat és la causa atzarosa de molts efectes, i ho fa sense cap motiu per fer-ho, com el volcà de La Palma.
    Quan omplim una pàgina de paraules ho fem perquè tenim un motiu per fer-ho. Ara mateix el meu motiu és intentar clarificar les meves idees sobre les diferències entre motiu i causa,  motiu que és l'efecte d'haver llegit la teva reflexió. Així doncs, tu has tingut un motiu per redactar un text que ha estat la causa que ha generat el meu motiu per redactar-ne un altre. Sense el teu motiu no hauria existit el meu.

  • kefas | 24-10-2021


    La vols recuperar per arrancar la pàgina d’alguns impresentables a qui agradaria esgarrapar a la Maria del Mar si sabessin que la tenen a tocar. Diguem per on pares que et vindré a ajudar.

  • kefas | 24-10-2021

    ... del manual d'incerteses.

    Espero la segona, a veure si és tan reeixida com la primera.

  • kefas | 24-10-2021


    Sempre he admirat els veïns del nord pel seu exquisit bon gust. Mentre els d’aquí penjàvem als desagraïts i contemplàvem la seva agonia delectant-nos amb els espeternecs del cos, els de més enllà els esquarteraven i els d’allà enllà els feien patir amb unes armes de foc que varen ser el inici del canvi climàtic i que, si els tocaven, els deixaven mal ferits, els veïns del nord feien servir un instrument que era la imatge viva de la dalla i separava cos i ànima en el temps en que tarda un pensament en fugir del cap d’en Trump (per fer més terrible la imatge)

    Bon relat en el que es nota la ma d’un excel·lent químic que ha barrejat els ingredients suficients per produir una reacció exotèrmica que proporcioni la suficient escalforeta al cap del lector sense implosionar-lo.

  • kefas | 24-10-2021


    Fins i tot els de muntanya, quan tenim entrebancs, ens capbussem en el teu mar. El de la infància

  • kefas | 24-10-2021

    Però potser el vent no era de Marinada

    Disculpa l'acudit fàcil, però si el penses, té el seu què.

  • kefas | 24-10-2021


    Està prou bé la manera amb què ens parles de placidesa sense placidesa.

    Demostres que la escultura és imprescindible.

  • kefas | 24-10-2021


    I és que el que tenim a la punta de la llengua només ho pot llegir algú que tingui prou sensibilitat per fer-ho.

  • kefas | 24-10-2021


    Al meu parer, la poesia és la manera de transmetre amb la comunió de paraules la veritat que no poden expressar les paraules. I no la trobo en aquest poema. Potser perquè després del vol prometedor de les dues primeres estrofes (ai l’abús del genèric amor), esperava que els quatre primers versos de la tercera desembocarien de forma natural en la paraula justícia. De forma incomprensible hi has posat vida.

  • kefas | 24-10-2021

    Quan algú comenta un text teu amb el que sembla una saviesa sorneguera, no parla de tu sinó de l’enfilall de paraules que veu i el que li suggereix en aquest moment. O potser no. Si un text és bo i el llegeixen diferents persones amb maneres de pensar discrepants, en resultaran moltes lectures contradictòries. Això vol dir que cadascuna l’ha fet seu a la seva manera, que el teu relat és universal. T’has de preocupar si tothom hi veu exactament el mateix.

    Jo hi veig en Woody Allen al teu relat.

    Per reblar el clau del teu injustificat disgust, d’aquí a una estona potser et renyaran per haver contestat amb un comentari els comentaris del teu relat. No t’hi capfiquis. Quan t’expliquin el tema dels comptadors ho entendràs.

  • kefas | 14-10-2021


    El teu relat fa deu pams i a tants pams no hi arribo. He començat pel final i he llegit el darrer mig pam.
    Òndia, noi, quina gresca sideral, quin rebombori sicaliptic ! Desitjo que no fora als peus dels Encantats perquè em moriria d’enveja. A mi, una nit estrellada em varen fer fora del refugi de Sant Maurici per fer soroll en estavellar una bota de muntanya al cap d’un ratolí que burxava al costat de la meva orella. I és que hi ha espetecs i espetecs i el teu era dels de Cantonigròs.

  • kefas | 14-10-2021


    la teva història m’ha confirmat el que sospito, però no m’atrevia ni a pensar.
    Que s’escurcen els dies me’n vaig adonar molt aviat, cada estiu, quan enfilava la tardor i cada mossegada que la nit li clavava al dia era una mossegada a la meva ànima, que s’anava enxiquint al mateix ritme que ho feia el dia. Que s’escurça l’enteniment, fa temps que ho tinc clar. He observat l’evolució de la manera de pensar dels meus amics i tot el beatífic entusiasme que, de joves, manifestaven en favor en favor de les causes nobles s’ha transformat en exigència perquè les practiquin els altres. Que s’escurcen els marits és el que la teva història m’ha confirmat. Jo de marit sempre n’havia tingut només un i ,complidor com és, sempre arribava allà on jo l’hi demanava que havia d’arribar. Ara, obligada per la necessitat, n’he afegit un altre i estic veient que, si no canvio jo, me’n farà falta un tercer.

  • kefas | 14-10-2021


    Molt bé, mala pècora, i no serà per les satisfaccions que tu em proporciones.

    Així era com ens saludàvem amb una amiga, amb un to de veu alt i clar perquè tothom ho sentís. Era quan encara no havíem descobert a Lucreci i predominava en nosaltres l’afany de provocació. Ara, quan ens trobem, les salutacions són d’allò més correctes, tot i que, de tant en tant, quan ens acomiadem, m’apropo a la seva orella i li deixo anar un “Apa, ves a la merda!”. Sé que em contestarà “Impossible, hi estic a tocar”

  • kefas | 14-10-2021


    segur que li tremolen els calaixos per l’emoció de veure’s una altra vegada a casa. I quan es torni a sentir plena i comenci la setena vida, fins i tot miolarà de satisfacció. No entén què pot haver passat, al principi sentia dir que, per norma, tot era immutable i ara comença a sentir que la mutabilitat és la norma. A veure què passarà quan tornin aquests dos. Ara mateix riuen com dues criatures, segur que és perquè estan contents d’haver-la tornat a casa.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: