Foto de perfil de kefas

kefas

49 Relats, 370 Comentaris
35320 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • Tot és tant petit!

    kefas - 24-01-2021 - 108 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Petit és el lloc petit és el temps petit és el joc més

  • JUSTÍCIA - 03 - Aventures

    kefas - 07-01-2021 - 394 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ho anava a dir quan em va tallar la seva veu rovellada, "Absolt!, se'n pot anar!'". Vaig quedar de pedra, "Però senyorívol, encara no he al·legat" digué jo amb un fil de veu. "Que foti el camp, li he dit!", va bramar. més

  • JUSTÍCIA - 02 - Terror

    kefas - 01-12-2020 - 437 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Va agafar la darrera fulla. Amb parsimònia, els ulls anaren al paràgraf final, Per tot el que s’ha exposat, 1. Condemnem a la PENA DE MORT a ... ". més

  • JUSTÍCIA - 01 - Fantasia

    kefas - 17-11-2020 - 332 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El jutge principal es va ajustar les ulleres i després d’un lleu sospir, que només va percebre el seu company de l’esquerra perquè el de la dreta estava absort mirant les cames de l’advocada defensora del tercer encausat més

  • He abraçat un poema

    kefas - 23-10-2020 - 319 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    He abraçat un poema més

  • En un cau d'escribes

    kefas - 21-05-2020 - 405 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com la vida. Quan el probable futur faraó Fitmosis III va arribar a aquell lloc, ja feia temps que el lloc rutllava, i quan s'en vagi, encara continuarà qui sap lo temps més. Com la vida. més

  • El mar

    kefas - 30-04-2020 - 1315 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He conegut el mar més

  • De l'amor i altres tonteries

    kefas - 14-04-2020 - 656 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De la vida, la única cosa que val la pena és l'amor més

  • El nostre Jo

    kefas - 03-04-2020 - 302 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Qui sap! més

  • BON DIA, POESIA

    kefas - 21-02-2020 - 474 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’agraden els sonets, i , si pot ser, decasíl•labs i amb cesura, i lluitar perquè la rima no malmeti una bona idea i disposar les síl•labes tòniques perquè la música hi pugui dansar sense desfer el vers. Perquè tot el que val la pena, és música. més

  • L'HOME QUE TENIA ÀNIMA D'ENCIAM

    kefas - 05-02-2020 - 612 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Oi que ho entens? Ho he fet per tu, perquè sé que no t'agrada la verdura. Fer una truita és el màxim que puc tolerar, però de cadàvers d'animals assassinats, ni parlar-ne" més

  • EN EL PRINCIPI, FOU LA PLUJA

    kefas - 15-01-2020 - 657 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Em va dir - "Si no et fa re, digues quin és el do que sense sol la fa feliç". "La pluja" - Li vaig contestar. "En el principi fou la pluja, i la pluja fou amb nosaltres i nosaltres som la pluja" - Va replicar. més

  • NADALA DEL BON VEÍ

    kefas - 03-01-2020 - 557 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En um temps de mala gaita.... més

  • Per si mateixa

    kefas - 08-12-2019 - 629 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins de la sala només hi érem ell i la persona justa més

  • EL NÚMERO SECRET

    kefas - 19-11-2019 - 626 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La noia era menuda i jo anava distret. Em va avançar com un glop de vent i en un instant va obrir la porta, entrar a la botiga i agafar el número de la tanda. "Buff, quina fura", vaig pensar. Després d’entrar al seu darrera vaig prendre el número de la meva tanda. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 27-01-2021

    Una invitació a treure la nostàlgia a passejar.

    A l’estiu, vora els camps, hi havia tronxos de col. Les batalles de tronxos i terrossos, que sempre amagaven alguna pedra, acabaven a la farmàcia, on un farmacèutic loquaç i sarcàstic ens desinfectava amb aigua oxigenada, posava mercromina i una bena si calia i ens acomiadava amb un somriure sardònic mentre deia, apa, cap a casa, que vostre mare us en hi afegirà més.

  • kefas | 27-01-2021


    .. aquesta bella al·legoria del Paradís. Sempre ens havien explicat la història de la serp i la poma que t’omple de ciència quan te la menges, cosa que Newton va demostrar que no era veritat, la poma t’omple de ciència quan et cau al cap. El món és dels trinxeraires que viuen amagats al Paradís i es casen amb la filla de l’amo després d’atonyinar a la gent de bé.

    Espero amb ànsia la continuació, per veure què fa Caïm.

  • kefas | 27-01-2021

    També ho deia en Paul Valèry "Allò que hi ha de més profund en l'home és la pell"

  • kefas | 27-01-2021

    I aquesta buidor que tu sents només es podrà omplir si de la meva en fas una nostra.

  • kefas | 27-01-2021

    Després de llegir-te crec que hauries de fer com jo i seguir el consell de Sant Agustí, “Estima i fes el que vulguis”

  • kefas | 26-01-2021

    Disculpa, jugo amb l'error del títol, una barreja de mallorquí, italià i català?

    En relació al cafè, t'asseguro que jo no hauria tornat després del primer. Noto instantàniament qualsevol cosa que se li addicioni. Si no és molt dolent, està clar

  • kefas | 26-01-2021

    Ara, més torturades que mai

  • kefas | 26-01-2021


    Xalo amb la xamba del xuclador de tots els mots del xuixo

  • kefas | 26-01-2021


    A mi m’agrada enfonsar les mans en la terra humida de l’hort. Provaré d’aguantar-les dins més estona del que ho faig habitualment. A veure si començo a notar el pessigolleig del creixement dels borrons.

  • kefas | 26-01-2021


    I, fàcilment, en la recerca de la utopia es troba la distòpia.

    La frase final és un sarcasme, oi? Sinó, no em quadra

  • kefas | 26-01-2021


    L'amor només amb amor es paga.

  • kefas | 26-01-2021


    Ara entenc perquè noto un fort corrent d’aire que circula entre les meves dues orelles

  • kefas | 26-01-2021


    Mira, després de llegir aquest didàctic relat ho he vist clar, parles de teatre. Quina cosa, sinó, pot conjuminar simultàniament polítics, actes, mascaretes i condons.

    Et veig interessat per l’arqueologia de condó. Per això em plau informar-te de l’existència del condó de ganxet, no sé si fet amb punt de cadeneta, baix o nan, però, això sí, ben disminuïts perquè quedessin molt apretadets. Ignoro si els va inventar la tieta Enriqueta o va ser algun francès que li va passar la manera de teixir-los. El que és segur és que, amb gran èxit, en va escampar la tècnica en un temps en que els primers deu manaments eren d’obligat acompliment i tothom es delia per practicar l’acte de manxar sense posar la marxa enrere.

    Si em vols agrair aquest enginyós comentari ho pots fer comentant el meu darrer trist poema. Ja no estic tant trist, el teu relat m’ha fet somriure.

  • kefas | 24-01-2021

    M'ha fet gràcia. “Jo, que sóc de ciències, poc en sé de quins són interessants.”, dius, referint-te als llibres, com si el “ser de ciències” fora alguna mena de minusvalidesa per navegar amb desimboltura pel mar de les lletres. Quan dius que “ets de ciències” estàs dient, com creia Newton, l'Isaac, que ets filòsofa. Perquè la filosofia és l'art de desfer els malentesos que provoca el llenguatge, aquesta imperfecta i alhora bella manera de comunicar-nos. I “els de ciències”, entre els que m’incloc, tenim la bona costum de dubtar de tot allò que no té un significat clar, una correspondència en el món real. I per aquesta bona costum ara sabem que la terra no és plana, que per aconseguir la curació d’una malaltia, tallar el cap a una víctima és un pèssim camí i que l’amor no existeix, encara que existeixin els amors, aquestes relacions alegres amb elements del nostre entorn. I que per escriure bé el millor és tenir necessitat de fer-ho.

    Una altra cosa. Quant puguis, i si llegeixes això pot ser ara, passa pel Forum. L’entrada VOTACIONS NANOREPTE 984 - LA NEU espera que designis quins són els teus dos nanos preferits.

    I, apa, a continuar escrivint, que dius coses molt interessants i ben dites.

  • kefas | 13-01-2021

    El desig és un gos mutant que necessita un collar perquè no s'escapi. Sota els llençols cal prèmer amb el pols el comptador  de sang i  posar el collar quan els batecs afluixin. Si no tornen els lladrucs de festa sempre quedarà el càlic consol de pensar que els articles RPC quan funcionen aviat, es trenquen i sempre fan el mateix paper que els fulls (brins!) enganxats d'un llibre sota el diluvi.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: