Tu pots ser el rei del rocanrol, però això sembla un blau.

Perquè la lluna és una nena amb tristesa de dona i un mantell de blanca joia per embolicar les penes i desfer-les dins d'un somni.

.. excitant, fresca i calenta.
Tant de bò que el teu somni es faci realitat.

Saps que l'estimació, el desig, es llegeix en el llibre de la pell

Compartir la dolçor fa el dia millor

que la primavera està com una cabra.
Va a la seva i passa de tot.
Enèrgica, capriciosa, mai mira enrere per comprovar si algú no pot seguir-la i estirar-li la mà.

...que ha arribat fent el ruc i escampant flors (A manera de la Edna St.Vincent)

I a molts ens buida i volem no ser-hi sense marxar.

Meritori exercici d'expressar en llenguatge literari el llenguatge musical. Per ell sol, sense el paral·lelisme musical, el relat val molt la pena. No soc bon melòman i Mahler és un compositor amb qui tinc una relació d'admiració transitiva. Admiro a persones que l'admiren, però a mi, si em deixen sol amb ell, no m'acaba de fer el pes, excepte el darrer moviment de la segona i l'adagietto de la cinquena. Al Gustav d'aquest darrer el vaig conèixer molt abans que al Gustav que el va compondre, a Venècia i, potser per l'expressivitat de les imatges i la de la música, que es potencien mútuament, sempre m'ha agradat molt. La sensació que em transmet és més d'inquietud que de placidesa, de frustració per no poder atrapar les onades de bellesa que estan a l'abast de la mà. Em passa amb en Mahler, les seves estridències són pertorbadores i les quietuds, inquietants. En resum, m'ha agradat molt i em podria haver agradat més d'haver-se produït el sincronisme entre la meva percepció de la teva lletra i la seva música.

Quan rento mitjons acostumo a girar-los perquè suposo que la part interior és la més bruta. Suor, pell morta, restes de crema hidratant poden ser un bon adob per fer créixer colònies d'àcars i microbis. Però, de vegades observo la part externa i també, potser pel meu costum de caminar descalç, hi observo adherències que no la fan més neta que la interna. Llavors no els giro perquè, tot i que no tinc clara la relació entre la brutícia de dins i la de fora, intueixo que hi ha una dependència entre les dues i que si no tinc neta la part de fora mai quedarà ben neta la part de dins.

Diu, "estima a les altres com t'estimes a tu mateixa"

I això és exactament el que fa.

Segur que alguns experts hi han posat xifres i també tinc per segur que el patiment anticipat, el neguit i sofriment que causa la incertesa d'un mal que no sabem si ens afectarà, globalment és major que el sofriment que causa el mateix mal. No cal posar-hi etiquetes.

Perquè t'entenguin, per entendre't, per tot això, per res d'això?

L'avantatge de la presó és que allí mai volen prescindir de ningú. És el lloc ideal per qui es té per imprescindible.

A propòsit de com anomenar en català a quins són coneguts amb el neologisme castellà de "pijo", anys ha vaig decidir nomenar-los cigalers o cigaleres, que en la nova normativa in-pectore que promou la difuminació del gènere, seria cigaleri. Però ara aquesta denominació d'una classe social amb un atribut propi d'un gènere determinat ha quedat obsoleta d'acord amb la normativa citada, per la qual cosa m'he proposat a mi mateix denominar-la com a vulcivagali. He acceptat el canvi per unanimitat

El teu relat m'ha trasbalsat. Anar de viatge té, per a mi, una primera part insuportable, la d'anar, que vol dir arreplegar una colla d'estris i indumentàries i traslladar-les, juntament amb el cos d'un mateix, a una altra part del planeta, propera o llunyana, on hi ha uns espècimens massa semblants a un servidor perquè siguin engrescadors.

Si al sofriment propi de qualsevol anar de viatge s'hi afegeixen els embolics que relates, el divertiment d'unes vacances es transforma en un relat de terror. Ho sento, n'he sortit espantat.

El terme furular l'he sentit en converses xava.

no et conec.
Potser perquè ni jo mateix sé on soc.
I et puc certificar que de lladres n'està ple. Aquí també.