.. que cada poema és un glop de vida i encara que, per les lleis de de la física, no t'arribi l'escalfor, segur que n'hi ha en cada una de les mirades que el ressegueixen.

La menja de tabús acostuma a ser indigesta. Prova de recitar-li un sonet del rector de Vallfogona.

..però és difícil la tornada quan a la cova només hi ha una encegadora estrella de plàstic.

És cropofòbia?

Paisatge a la sorra amb peixets i figures. Encantador

.. o portàtil?

Per quan la fàbrica de cotxes?

.. se'n diu senyora

Per agraïment a algú, per desitjar el millor a qui s'ho mereix, perquè tothom ho fa i per honorar el que hi ha dins la copa. No recordo haver brindat amb ni per a mí mateix.

O un poti-poti engrescat per l'anonimat. Tots els espavilats de la terra s'hi han abocat per afaitar el proïsme i han aconseguit tenir prou influència amb les eines algorïsmiques com per escollir els governants. A primera vista sembla que no ens en sortirem.

Potser la IA aconseguirà explicar-nos de què va. Jo tinc la teoria que cap entitat pot explicar-se a si mateixa i en ser la IA un ens més objectiu, potser se'n sortirà.
Sempre m'ha fascinat la cadena de l'enamorament. A s'enamora de B, aquest de C i ella de D, i així successivament. Això indica clarament que el fenomen, tot i ser agradable alguna vegada, és poc seriós.

No et convé. Que et situï en un decorat abominable per dir-te que la nosa ets tu, explica el seu caràcter pervers desproveït de sensibilitat. És bo saber aprofitar les oportunitats i és millor saber quan hi has de renunciar.

Sempre m'havien dit que els miralls reflecteixen la veritat i quan m'expliquen com em veuen sempre contradiuen la idea que tinc de mi mateix. Ara sé que menteixen. No me'ls creuré més.

No és més ric qui té més sinó qui necessita menys. Sembla que va per aquí. M'agrada que les abraçades i mirades puguin ser abundants. La raó és que jo soc de mal conformar. Entenc que si no pot ser d'altra manera ens conformem amb un poquet, però, si pot ser, de tot i molt. Potser perquè ens conviden contínuament a malbaratar. I així va el món. El poema té un ritme sostingut. Amb pocs retocs es pot cantar.