No diuen les cròniques si la inquietud inventora tenia la pigrícia com a motor o era la voluntat de servir el Creador propagant la seva voluntat la que el movia?

Vinc de llegir el poema de la Rosa Gubau i el teu relat en parla.

Qui no ha llegit una carta amb els ulls del neguit, no li ha parlat l’absència d’una cal·ligrafia coneguda, no ha sabut de què va la vida sense haver viscut?

Només ho pots dir tu
quan ets

silenci, terra, arbre, flor,
mar, riu, núvol, muntanya,
estel, lluna, somni

i mai t’he sentit dir-ho.

Però on dormiu ma lletrada senyora,
al pis de dalt de la seu d'Abascal
sobre el portal del suprem tribunal
o dins d'un niu de serpent verinosa?

Amb uns versets feu la metralladora
llença-sonets per eliminar el mal
sense saber que el poder criminal
menja de tot i s'engreixa amb les odes.

Si el que voleu és dormir ben tranquil·la
entre llençols protectors en la nit
el que heu de fer és convidar al vostre llit
un trobador amb una bona lira.
I veureu com en tocar-vos la solfa
la nit serà menys temible i més golfa.

Mira, hi poses nuesa, mans, acolliment, vida no la compto perquè és tot, muses, que també n'hi ha de cridaneres, eh, de fet jo les prefereixo a les xiuxiuaderes, tendresa, inquietud, sobretot, expressivitat, a mi em va millor que sigui de nit. Penetració, això sí, encara que es quedi a la pell, el més profund que tenim, i música, molta música. Si la poesia s'ha d'explicar amb una paraula, és música feta amb paraules, cuinada a foc ràpid o lent, però sempre deixant-hi un bocí total d'un mateix.

Soc un lletrincís, perquè prefereixo la ferida incisa a la contusa, que es rebrega el magí per enfilar els mots com ho faria un poeta. Al vespre m'ajaço encara que els llençols no s'hagin planxat i al matí m'agrada que em penetri alguna cosa, si més no el raig de llum que s'escorre per l'escletxa de la persiana. No arrossego llibres pel mal costum de portar sempre les mans a les butxaques i per la meva altura de mires més que superior tiro més a suprem, com el tribunal aquell que fa el que li dona la gana i, potser, precisament per això.
M'agrada molt el teu retrat de la lletraferidesa diversa i ara mateix, jo que soc de la LCLSEE, la Lliga Contra La Senzillesa En l'Escriptura, no sé en quin calaix capficar-me. Ajuda'm!

I Déu és tot, el motor de la moto, l'amor de la Meri i la família. Hi ha res més? Fora dels límits de Déu només criatures que no saben acatar els seus designis sense prendre el seu nom en va, que no tenen festes per santificar ni honren els seus pares. La vida és combat per mantenir els límits i de vegades, algú mor per accident en defensar el que no necessita. Ell ho necessita per fer feliç la dona, la seva, la que no cobejarà ningú més. Sense mentides. Perquè mai voldrá res que sigui, honestament, d'algú altre.

Et veurem segur cada vegada
que el sol s'amagui a l'horitzó
i pinti el cel amb els tints que t'agraden
i mogui l'aire per donar un petó
Veurem en els ocells que s'enlairen
el batec dels teus versos de cotó
en un fons vermell dels versos que sagnen
perquè els ha esgarrinxat l'emoció
pel sofriment les penes i l'ànsia
estavellada en el mur de la por.
Al fons dibuixaran la saviesa
que ens has deixat tres núvols de colors
el groc amb la llum de la calidesa
el vermell de cor ple de passió
i el blau de l'harmonia fugissera.
Mentre sobre els cims del bell l'horitzó
amb la música de les teves lletres
ballarem el vals de l'emperador.

Amb passió continguda en les delicades pinzellades, retrates la primavera.

Doncs si dius el que fas i fas el que dius, ets honesta, perquè aquesta és una de les definicions d'honestedat i protegir l'ànim és imprescindible en els temps que corren. El més complicat de tot és abraçar la llibertat. Perquè, saps on és?

Som
Un dolç neguit
de cors humits
que estenen pell
i anhelen dits
que busquin solcs
on saciar-se.

Sr. llpages, sou un as en l'art d'honorar el vostre nom, si és el que sembla. Disculpeu si en posar Sr. no ho he encertat. No he trobat en la vostra biografia cap apunt que ho desmentís.
Molt encertadament descriviu, de forma subtil i benintencionada, el funcionament de les institucions del món mundial. Potser hi trobo a faltar una mica de mala llet per fer-la més real. Crec que no li heu posat perquè els denunciats per la vostra àgil ploma mental (ara es fan servir els dits pelats) no us catapultin a l'ostracisme mentre intenteu trobar algun advocat que us defensi de les seves querelles. M'heu fet passar una bona estona amb aquesta realista disbauxa mentre intentava endevinar els cognoms que estàveu pensant mentre l'escrivíeu. Enhorabona!.

Em trec el birret davant la magnificència en l'exposició del vostre relat històric. Ja era hora que algú maieutitzés la veritat.

En el temps de l'antigor, quan els habitants de la terra eren dotzena i mitja i vivien pacíficament en el respecte i gaudi de la natura, en una de les tribus més petites es va produir una mutació en un dels individus mascles. Del seu cervellet de carquinyoli, dur i de mal rosegar, va sortir una branca grisa que va recórrer bona part del cos fins a arribar als testicles. Allí es va reproduir en forma de cervellet testicular que, ben irrigat, va créixer fins a prendre possessió de tota l'estructura neuronal. Aquest individu, de pensament clarament testicular, aviat va subjugar a la resta de la tribu i la va portar a esclavitzar les tribus veïnes. Amb cada conquesta el testicle neuronal anava creixent fins que arribà a tal magnitud que l'escrot es va trencar, deixant els ous a la vista. D'aquí el mot d'Ouspelats amb què es coneixia aquesta saga. Amb el temps es varen refinar i canviaren el seu mot pel de Descrotats, del que se'n deriva la branca afrancesada Descroutins. Des de temps immemorial dominen la terra amb ou de ferro i a cada racó del planeta se'n pot trobar algun. Són molt agosarats i simpàtics i la seva capacitat de camuflatge és tan gran que gairebé només se'ls pot detectar per la seva desmesurada activitat testicular. Molt bé, SrGarcia !

.. que no li sortirà gota de sang, perquè si li arriba a sortir ja veig les seves filles abocant-s'hi per veure qui fa la xarrupada més grossa.