El món és això, una vall de llàgrimes per tots els infortunis que et poden masegar.
Sort que quan vas a l’inevitable psicòleg et diu que comencis per positivar-te valorant el millor que tens, un impecable sistema lacrimal.

Ai senyor, tothom es queixa
l’hivern perquè ara s’aprima
i l’estiu perquè s’engreixa
la tardor perquè s’esqueixa
entre el fred i la calor
i l’alegre primavera
perquè ha perdut l’amor
dels poetes de primera
que ara canten a l’infern
de la gelor de l’hivern

La més gran veritat del món és la mentida i mai com ara hi ha hagut tantes i tan bones eines per mentir.

Art narratiu en descriure l'escena, ritme mesurat com requereix l'ocasió, ranera contumeliosa per fer estrident el contrast. És imprescindible la tortuosa fortuna als setanta?

Per anar al metalloc, el cos es buida i quan torna, és el receptor qui l’ha de tornar a omplir

Ara tots neguitosos perquè sabem que, després de la gresca, patireu, tu o en Rayan o tots dos.
A Nova YorK s'hi va per fer feliç

Està clar que és un món de suma zero.

Està clar que és un fet apocalíptic.

El que abans era l'essència dels humans, l'ànima, ha emergit de les profunditats i ha esdevingut pell. Per això cal cuidar-la perquè no es malmeti i els ulls del nostre proïsme l'enviïn a l'infern de la indiferència. Cal estar a l'aguait i mantenir en bon estat totes les eines de control, els miralls, principalment. D'ells depèn la nostra felicitat eterna, fins a la setmana vinent, com a mínim.

Jo, quan em trobo malament, també vaig a veure els metges. Acostumats com estan a passejar pel caminet que hi ha entre la vida i la mort, coneixen les limitacions dels tractaments que els ajuden en la seva feina. I també que, sovint, el millor metge és el malalt. Per això, els que en saben i tenen temps, conviden el malalt a seure a la seva cadira.

Per l’estil del relat, em trec el barret.

El mirall sempre ha estat una de les eines més eficaces per psicoanalitzar-nos. És barata i tots en tenim a casa. Quan ens emmirallem, el nostre superjò contempla el nostre jo i comença la seva feina de controlar i reprimir les pulsions del jo que l’allunyen de la perfecció i batalla per aconseguir la seva integració en la societat. Mentre, des del núvol, l’allò de l’instint de supervivència, sexe i autoconservació, observa, neguitós, la confrontació. Una molt bona sessió de psicoanàlisi.

Som un conglomerat de proteïnes, hormones i aminoàcids que, miraculosament, conviuen en una harmonia força estable. I com a entitats químiques que som hi ha catalitzadors que modifiquen la velocitat de les nostres reaccions. El teu relat és un bon exemple d’un dels catalitzadors contemporanis més eficaços per modular aquestes reaccions. Es nota que en saps molt de química.

Quan s'interrompen les emocions de la vida, la vida deixa de ser vida i passa a ser pols. La seva fortalesa és la de les seves emocions. La seva feblesa, la manca d'emocions.

Les religions i el iogurt han introduït el concepte de caducitat de la vida i, amb ell, el de la seva fragilitat temporal. Per compensar-ho, ens hem proveït d'un anhel de transcendència que ens faci perdurables, però és aquest un desig que té un impossible camí de concreció.

Amb l'esperança de poder-la controlar, hem inventat el temps, però tampoc ens n'hem sortit.

Ara només ens queden les paraules per distreure l'angoixa d'estar en mans de la total manca de certeses.

Jo també he anat en la Sagalés i m'he amarat del seu sentit de la vida.
El relat, bé. Potser poc fluid. Però això per segons quines vides és un avantatge.

Envolt
Pressió
Encaix
Pell
Olor
Sabor
Escalf
Batecs
Batec
Bé
Mmmm

D'això es tracta, de perpetuar els vincles que els produeixen benestar més enllà de la separació física, temporal o definitiva. No és cap superstició irracional, sinó l'expressió del nostre instint social.