Cercador
Els petits detalls de pes
Un relat de: TerricheTLa importància de ser tenaç no rau en res concret, si parlem de creences i tradicions, com allò que ara ens agermana. Potser per costum i salpebrat amb una mica de mitologia nostrada, tenim tendència a creure'ns coses increïbles i ens empassem que una noia bruna mare i verge sigui la patrona d'un poble esclavista, segons diuen ara males veus. Qui tingués prou vista i coneixement se n'hauria de fer creus que encara dugui al seu fill assegut a la falda, i amb tota aquella parafernàlia que la vesteix. Bé, potser no és el més important, tot plegat.
Allò que més sobta, ben mirat, és aquell petit detall que s'escapa a l'enteniment més assenyat. Qui no s'ha adonat de la gravetat de pes que arrossega aquest cas, no l'ha vista mai de prop, ni per anar a deixar-li un petonet a la seva figura lluïda, actualment molt esblanqueïda, o més aviat daurada, per cert.
Tanmateix, ens cal anar per feina i directes al gra, com a bons catalans que som. Tothom, un cop entesa la gravetat de l'assumpte, ha de valorar el fet que la Montserrat sigui la verge de la serra amb més màgia de tot Catalunya, no és un mèrit, el mèrit és aguantar al nano i aquella bola de ferro sense immutar-se.
Comentaris
-
Relat absurd[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 07-05-2023
No, aquest relat no és un assaig. Sols que parem una mica d'atenció, veurem que no està fent un discurs seriós sobre un tema transcendental per la lectora o el lector «seriós», juga amb la nostra manera de veure les coses i ho fa amb un discurs, que podríem anomenar; poca-solta. I el final del relat és realment una poca-soltada, la bola, mal que sigui o no de ferro, l'aguanta una figura de fusta, que en principi i si les coses no es torcen, no senten el pes de les coses. Els temps ens dirà si ara ens equivoquem. I no sé si cal dir, que en certa manera, el meu comentari no és un assaig, és part d'un relat poca-solta, que podem titllar literàriament d'absurd, tot i que dugui informació seriosa que cal destriar del relat absurd.
-
Pesen...[Ofensiu]Prou bé | 06-05-2023
...els detalls com, agregades, pesen els pensaments.
Bon, assaig?
Amb total cordialitat -
Non è vero, ma è ben trovato[Ofensiu]Joan Colom | 06-05-2023
La bola que la marededéu té a la mà dreta, que diuen que representa el món, tot i que en el segle XII no sabíen que la Terra era rodona, suposo que és de fusta com la resta de la talla.
-
llegendes...[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-05-2023
que no han tingut en compte el pes que suporta la Verge de Montserrat. Mai m'havia aturat a pensar en aquest detall tan evident. Ves per on, ara m'has fet rumiar.
Un relat amb bon sentit de l'humor, ben original.
Salutacions Terriche.
Rosa.
l´Autor

26 Relats
200 Comentaris
20821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.
Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.
Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.
El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.
Últims relats de l'autor
- La pols del camí
- L'última vegada
- Deixa'm marxar, Narcís
- De ciclops i fills divins
- La importància de ser tenaç
- Els petits detalls de pes
- El sinistre inoportú
- Un reflex de vida en paral·lel
- Sota l'ombra dels aurons
- Fissures
- Un tracte suau
- Els bons consells de l’àvia
- Ella sabia alguna cosa
- Àngel de la foscor
- Amb el somriure de David Bowie