Constructors de planetes

Constructors de planetes

Eren uns romàntics. «Constructors de planetes», signaven en els seus escrits empresarials.

Cofois, asseguts en una gran hamaca davant d’un mar violeta i un cel color cian, observaven com el sol taronja s’amagava per l’horitzó.

—Ja tens pensat com anomenaràs la teva obra? —demanà l’ésser androgin creat a Ceres.

—Ho tinc ben contemplat, de ja fa dies —li respongué meditatiu l’humà nascut a Terra.

—No és senzill, triar el nom de tot un món! Oi?

—Què creus que hem fet, aquí?

—Un lloc on viure la vida, sense cap presa. Un immens parc temàtic on oblidar les preocupacions de la vida diària en el sistema solar, i a la Terra.

—Exacte! I una cosa així sols es pot viure si et pots permetre moments sabàtics de lleure.

—I el nom, doncs?

—Noctiluca! És una barreja de mots que m’han acompanyat en molts viatges. Tu els coneixes tots, ho saps tot de mi.

—Tot, menys el nom de pas per accedir a aquest món de somni. Ens cal per tenir seguretat que no ens envairan humans rebels. Sols aquelles persones que coneguin el mot de pas podran localitzar la situació d’aquest paradís dels plaers, i gaudir-los...

L’Ésser androgin deixà morir lentament les darreres paraules, pensarose i contemplative. L’estrella principal que governava Noctiluca —li agradà el nom triat— mostrava els últims instants d’aquell dia de llum violàcia. Les nits eren brillants, no tan fosques com a la Terra, gràcies al segon estel, més distant, tanmateix, prou visible moltes nits.

—Has pensat el mot de pas, doncs? —va demanar quan l’estel ja no era visible.

—Ja l’he dit. Sabàtic! Qui vulgui venir a Noctiluca haurà de demostrar conèixer el seu significat, no sols el mot. Si no el sap viure, no podrà fruir-lo com nosaltres.

—Ho trobo encertat —va dir cercant-li els llavis amb la goluda llengua— i m’agrada la idea —va xiuxiuejar-li tot seguit a cau d’orella.