Constructors de planetes

Un relat de: TerricheT
Constructors de planetes

Eren uns romàntics. «Constructors de planetes», signaven en els seus escrits empresarials.

Cofois, asseguts en una gran hamaca davant d’un mar violeta i un cel color cian, observaven com el sol taronja s’amagava per l’horitzó.

—Ja tens pensat com anomenaràs la teva obra? —demanà l’ésser androgin creat a Ceres.

—Ho tinc ben contemplat, de ja fa dies —li respongué meditatiu l’humà nascut a Terra.

—No és senzill, triar el nom de tot un món! Oi?

—Què creus que hem fet, aquí?

—Un lloc on viure la vida, sense cap presa. Un immens parc temàtic on oblidar les preocupacions de la vida diària en el sistema solar, i a la Terra.

—Exacte! I una cosa així sols es pot viure si et pots permetre moments sabàtics de lleure.

—I el nom, doncs?

—Noctiluca! És una barreja de mots que m’han acompanyat en molts viatges. Tu els coneixes tots, ho saps tot de mi.

—Tot, menys el nom de pas per accedir a aquest món de somni. Ens cal per tenir seguretat que no ens envairan humans rebels. Sols aquelles persones que coneguin el mot de pas podran localitzar la situació d’aquest paradís dels plaers, i gaudir-los...

L’Ésser androgin deixà morir lentament les darreres paraules, pensarose i contemplative. L’estrella principal que governava Noctiluca —li agradà el nom triat— mostrava els últims instants d’aquell dia de llum violàcia. Les nits eren brillants, no tan fosques com a la Terra, gràcies al segon estel, més distant, tanmateix, prou visible moltes nits.

—Has pensat el mot de pas, doncs? —va demanar quan l’estel ja no era visible.

—Ja l’he dit. Sabàtic! Qui vulgui venir a Noctiluca haurà de demostrar conèixer el seu significat, no sols el mot. Si no el sap viure, no podrà fruir-lo com nosaltres.

—Ho trobo encertat —va dir cercant-li els llavis amb la goluda llengua— i m’agrada la idea —va xiuxiuejar-li tot seguit a cau d’orella.

Comentaris

  • Tothom ho pens, pocs pero, ho poden fer. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 11-05-2022 | Valoració: 10

    SABÀTIC, -ÀTICA adj.
    Pertanyent o relatiu al sàbat; cast. sabático. Any sabàtic: any en què els jueus havien de deixar reposar llurs terres, cosa que ocorria cada set anys.

  • Un relat senzill i inteligent.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 11-05-2022 | Valoració: 9

    No estic segur d'haver-lo entès del tot, però m'agrada el teu relat.

    ¿Què passarà quan la Terra es vagi expandint i arribi a altres planetes? ¿Com anomenarem la, per dir-ho així, Terra-2? ¿Esgotarem massa ràpidament els seus recursos potser?

    Són coses que suposo que passaran quan jo hagi marxat per sempre del món dels vius, suposo, perquè ja sé que no viuré 150 anys...

    Felicitats pel relat. A reveure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

13 Relats

91 Comentaris

7049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.




El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.