La neta de “los Americanos”

Un relat de: Neus Marín Cupull
Quants records es guarden en la infància?, diuen que és l’època en què recollim la informació, la qual ens permetrà saber qui som i d’on venim. Preguntes essencials per tirar endavant en aquest món. I ara, que ja he passat la meitat de la vida, aquí soc, recollint capces plenes de documentació que m’identifiquen. Papers, fotografies, escriptures, testaments i fins i tot un petit diari de l’avi. Tot plegat m’embolcalla en un munt de records, si més no, una mica tristos per les seves absències. L’enyorança de la casa dels avis, el carrer, el barri i la seva gent. “Los Americanos”, així era com ens anomenaven. Al principi no sabia per què ens deien així, però m’agradava quan sentia aquest malnom, semblava una distinció important en la família, tampoc no entenia per què jo era la neta “del americano”, ja que el meu avi mai havia anat Amèrica. I tampoc entenia que quan el cridaven alguns ho fessin amb admiració i d’altres amb aires de rebuig.
Un dia vaig preguntar a l’àvia el perquè d’aquest malnom, i ella em va explicar que un avantpassat de la família se’n va anar a fer les Amèriques com a mariner, en èpoques de guerra, i va tornar sent el capità d’un vaixell ple de mercaderies, es va enriquir fent negocis amb el continent veí. També em va dir que la gent de vegades parlava sense saber, l’enveja era molt dolenta, però jo havia d’estar molt agraïda pels afers del meu avantpassat, gràcies a ell i el seu comerç durant generacions érem gent distingida.
Obro la capaç vermella, la capaç que l’avi guardava com un tresor. Dins hi ha papers antics, tan antics que em perdo en l’època. Amb dificultat llegeixo una mena d’albarans escrits amb tinta de ploma, on puc distingir la mercaderia en què tractava el meu avantpassat, l’home que ens va fer rics, i persones memorables a costa de les vides humanes que transportava, de sobte, i per primer cop, sento rebuig aquest malnom tan distingit.

Comentaris

  • Responsabilitats[Ofensiu]
    aleshores | 16-03-2024

    Cadascú es responsable de la seva cara a partir de certa edat, deia Manolo Vázquez Montalbán, em sembla. En cap cas ès responsable del que hagin fet altres, siguin o no famíliars.
    Però, és clar, conèixer la història familiar també va molt bé.

  • Agraïda [Ofensiu]
    Nua Dedins | 22-02-2024 | Valoració: 10

    Preciós relat 'Neus Marín Cupull'. M'ha captivat el teu tema perquè el trobo summament important. Sóc arxivera saps? I penso que la memòria és clau per saber qui som i d'on venim. I per tant, guardar, preservar, tenir cura de tota aquesta documentació és un autèntic tresor! I els records de la infància prenen valor amb el temps, no trobes? Molt de valor!

    En destaco un tros del teu relat per compartir-lo amb la resta de lectors:

    "Quants records es guarden en la infància?, diuen que és l’època en què recollim la informació, la qual ens permetrà saber qui som i d’on venim. Preguntes essencials per tirar endavant en aquest món. I ara, que ja he passat la meitat de la vida, aquí soc, recollint capses plenes de documentació que m’identifiquen. Papers, fotografies, escriptures, testaments i fins i tot un petit diari de l’avi. Tot plegat m’embolcalla en un munt de records, si més no, una mica tristos per les seves absències. L’enyorança de la casa dels avis, el carrer, el barri i la seva gent. “Los Americanos”, així era com ens anomenaven."

    Endavant amb els teus bonics escrits i agraïda també per les teves paraules tant dolces en el meu relat de fa uns dies, 'Camí d'enlloc'. Unes paraules que sí que arriben al meu cor. Gràcies!

  • Sospitós.[Ofensiu]
    Intel·ligència Artificial | 18-02-2024 | Valoració: 10

    És el que he pensat amb lo dels "americanos".

    Una persona de la meva família, ja morta, també va fer les Amèriques i es va fer ric, però en aquest cas, d'una manera diametralment oposada a la que expliques en la història. De petit, havent nascut a Galícia a finals dels anys 30, va viure tots els 40 passant gana i, una vegada ric, quan ens invitava a dinar o a sopar, sempre feia més menjar del compte per si algú es quedava amb gana, però també era capaç de dir-te l'alineació sencera del València quan van guanyar la lliga al 1946. Van començar amb una petita tenda que va tenir éxit i van acabar sent representants de moltes marques gallegues a l'exterior.

  • Ploma de tinta, tinta de ploma[Ofensiu]
    TerricheT | 18-02-2024

    Com aquest dubte, en llegir el relat es van descobrint dubtes que viuen amagats com secrets familiars que no agraden, quan els veus amb els ulls de la realitat. Ser negrers, en aquells dies, no era cap cosa forassenyada, com sabem ara que ho és.
    Jutjar el comportament dels nostres avantpassats, amb els ulls d'ara, podria ser injust, ja que no vam viure aquells dies, i no sabem quins eren els seus límits humanistes, evidentment molt precaris, però sempre amb els ulls d'ara. Hi ha gent, encara avui, que aquests negocis no els veuen amb mals ulls, i això sí que és terrible, ja que avui tenim uns nivells d'informació que abans no existien. Pot semblar una excusa, però jutjar coses que no pots valorar no és fàcil. Com jutjar un relat d'altri, és també molt complicat.
    M'agrada aquest relat intimista, de descoberta, fins a la sorpresa final, sorpresa per a la protagonista i també per als lectors, tot i que, més o menys i pel malnom familiar t'ho veus venir. Ben conduit, i ben resolt, deixant obert a la valoració del lector/a la interpretació del descobriment.
    Tinc el dubte si la última frase no li falta una "a" o un "per"; sento rebuig aquest malnom tan distingit.. O potser alguna altra paraula. Ara mateix, no sé si és correcte, o no, però en llegir-ho m'ha sobtat.

    M'agrada com escrius, el teu lèxic, el teu ritme de lectura; fan llegir amb un intimisme agradós tots els teus relats. T'he comentat aquest, però no és l'únic que the llegit, ni comentat, com TerricheT, o com homefosc.
    El teu narrar coses fantàstiques, o també d'un toc mitològic, fa que m'agradin, que em captin l'interès, els teus relats, plens de fantasia i tradició nostrada.
    Tens un estil molt personal, i fas interessant qualsevol tema senzill, o complicat. Aquest relat és un tema complicat, al meu entendre, i com el planteges, té el meu reconeixement.

    Ens anem comentant.
    I gràcies per les teves bones paraules al meu relat de la mort.

    ferran

  • el tiet americà[Ofensiu]
    Atlantis | 17-02-2024

    Jo també tinc un tiet llunyà que va anar a fer les "amèriques". Per sort o per desgràcia, no vaig gaudir de res de la seva fortuna ( si en va fer), però malauradament molts dels indians van aconseguir els diners fent tràfic de persones.

    Un descobriment que fa mal, però la família no es tria.

    Bon explicada la història, amb un punt de misteri que el fa de bon llegir.

  • Els malnoms[Ofensiu]
    marialluïsa | 16-02-2024


    solen representar algun fet dels nostres avantpassats. Soc de poble i en conec de prou peculiars per qualsevol rucada i variacions d'algun cognom. Quan es tracta de temes seriosos ja tenen una altra connotació com en aquest cas.
    Un bon relat i molt ben escrit.
    Sort.

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Una història tan ben plantejada i escrita que no deixa gens indiferent. Els avantpassats tenen els seus secrets, que quan es descobreixen potser acaben fent mal i tot, però sempre hi ha una part positiva en la qual podem bons records.

    Fantàstic relat Neus.

    Bona sort.

    Rosa.

  • Records [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Al voltant dels records,, Relat entretingut i interessant.
    M'agrada't força. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Secrets de família [Ofensiu]
    Prou bé | 15-02-2024

    Al fons de caixes i baguls, sovint a golfes empolsinades O al fons de calaixos que mai s'obren, les famílies guarden històries i secrets que, amb el pas dels anys es desfiguren i esdevenen ben diferents de la realitat.
    Un bon relat amb un final una mica previsible, però que no li resta interès.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Avantpassats[Ofensiu]
    llpages | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Un relat conduït amb mestratge de principi a fi, m'ha agradat molt tot i que ja sospitava que això dels "americanos" i la fortuna conseqüent no era precisament venent vetes i fils. Enhorabona, Neus, per una narració que t'encurioseix gradualment i no et deixa indiferent.

  • Comerciants.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2024

    Un relat molt bonic amb un extraordinari final.

    A tots els pobles hi ha alguna casa d'"americanos" o "cubanos", els nostres avantpassats es veien en l'obligació d'emigrar, els era difícil guanyar-se la vida a la seva terra. Alguns, pocs, van fer fortunes immenses, la majoria eren botiguers o taverners.

    Però hi ha l'infame tracte d'esclaus, això sí que és una cosa que no ens podem treure del damunt. Algunes fortunes s'han bastit sobre el comerç d'esclaus africans. Hi havia molts esclavistes catalans, però també d'altres llocs, el marquès de Comillas, per exemple, era de Cantàbria i Pedro Blanco de Màlaga.

    No m'estranya gens que en descobrir la veritat, ja no t'agradés tant el renom; la riquesa i la distinció no sempre tenen fonaments honorables.

    Ben portat tot el relat, fins al final on es revela la crua realitat.

  • Avantpassats. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-02-2024 | Valoració: 10

    Un relat d'una explicació dels records que sempre recordaràs en el transcurs de la història.
    És una obra d'art fer d'aquest relat, rememorant els avantpassats: "Los Americanos".
    I tu has aconseguit fer-ne un tresor d'aquells, que ets descendència d'aquests.
    M'ha agradat llegir-lo i té el punt essencial molt bo.
    Enhorabona, Neus.
    Gràcies per la teua bona opinió sobre el meu poema "Cantades del mar". M'alegre que t'haja agradat.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

35 Relats

377 Comentaris

23425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.