Cercador
Sota l'ombra dels aurons
Un relat de: TerricheTL’auró roig dansa amb subtilesa, sento el seu cant al ritme suau que provoca l’aire entre les branques. Aleshores percebo com se’n desprèn una fulla. I sé que el seu caure és lent, com si dubtés a fer-ho. Com si no volgués arribar mai a terra.
Els meus dits cansats d’històries mai no voldrien parar de narrar-les.
Les mans descansen sobre les últimes pàgines obertes del llibre, el sol encara escalfa a aquestes hores. Sé que tot s’acaba, malgrat que res ho confirmi, i sento que m’ha fet costat la sort. La vida m’ha dut per camins agradables, fins i tot, avui, quan he vingut a descansar sota l’ombra d’aquests arbres que a la tardor fan bonic de viure. Qui em pot discutir la seva bellesa? No és un cop de fortuna la seva companyia silent?
Un sentir plaent, conformat. Sí que alguna vegada he tingut dubtes, és quan he avançat per esvanir-les. I com una llum al final d’un camí de boira —que sempre m’acompanya—, me n’he sortit. I cada pas del camí, m’ha conduït fins aquesta ombra: m’hi ha escortat. Milions de passes, de decisions. Totes m’han dut fins aquest tros de terra fresca on m’estic ajagut, llegint.
El sol s’amaga pel darrere d’un edifici alt, el vespre s’escurça. La fulla encara cau.
Dirigeixo la mirada enlaire, i al firmament li dono les gràcies. No me’n puc estar.
La fulla ha tocat la meva mà; és un senyal, l'hora s’atansa. Tanco el llibre, prenc i allargo el bastó i m’aixeco. La jove pigall s’alça eixerida; m’espera alegre.
Li acarono el cap, ella se m’arramba a les cames i em llepa la mà; diu que ja està llesta per caminar, per guiar-me.
—Tornem a casa, Tyché, aviat refrescarà.
L’hivern potser arribarà algun dia, i un cop més, farà caure l’última fulla, donant pas a un nou horitzó de possibilitats; d’esperances.
No tot són foscors, puc percebre ombres i llums, així no és tan feixuc avançar. M’agafo l’atzarós camí de la vida conhortat, no puc fer-hi més. Res més. Sols viure’n la ventura.
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Manperale | 07-04-2023
Finalista amb un relat fantàstic, Ferran. Sort.
Gràcies també pels teus comentaris.
Manuel Pérez -
la caiguda d'una fulla[Ofensiu]lisboa | 04-04-2023
Només puc dir que ho fas molt bé construint ambients. I també que em fas una mica d'enveja sana, és una cosa que a mi em costa molt. Un relat tranquil com la caiguda d'una fulla. Enhorabona, company finalista.
-
Bell[Ofensiu]Montseblanc | 03-04-2023
Descripció acurada i profundament sensible d'un instant. Una fulla que cau.
No és allò que solen recomanar a aquesta pàgina del que ha de ser un relat. O sigui, que hi ha d'haver una relació d'uns fets, que ha de començar i acabar, que no ens envesquem amb massa adjectius ni descripcions llargues. Però és bell el que has escrit. Llavors podríem dir que els consells estan bé, però la creació de cada artista, tu en aquest cas, supera i ignora les regles. L'important és la sensació del lector, el que rep, el que tu li envies. I si fas posar la pell de gallina, noi, no hi ha res més a dir.
Efectivament, és molt afortunat qui té la capacitat de gaudir i paladejar les més petites coses de la vida.
Gràcies pel teu comentari al meu relat, ja veus que he anat per feina, no tenia més temps i, de vegades, és millor així, sinó em surten massa llargs hahaha. -
Gràcies i[Ofensiu]Prou bé | 03-04-2023
Moltes gràcies pel teu comentari tan acurat on em dones tots els detalls d'allò que em cal corregir amb un to positiu i encoratjador. No he fet mai cap curs ni havia escrit fins que vaig trobar aquesta web, aviat farà 2 anys. De mica en mica he anat aprenent i, encara que escric a raig gairebé sempre, m'he acostumat a rellegir i corregir. I sempre s'escapa alguna cosa!
No és tant que desitgi quedar finalista, com entendre les coses. És per això de les meves preguntes.
És clar que quan quanyo un repte em sento més motivada i em fa contenta, que sóc de carn i ossos i, com tothom, participo per plaer, però també amb una certa expectativa.
Bona setmana!
Amb total cordialitat.
Carme -
Enhoranona[Ofensiu]Núria Fonoll Vergés | 02-04-2023
Enhorabona per ser finalista!!!
I moltes gràcies pel teu comentari!!!
És un honor per a mi.
Molta sort!!!! -
Enhorabona[Ofensiu]Rosa Gubau | 01-04-2023
per ser una vegada més finalista!!
Salutacions.
Rosa -
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 31-03-2023
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
En el teu cas, com ja has estat finalista en alguna altra convocatòria, no cal que ens enviïs cap altra autorització.
Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats -
Genial[Ofensiu]Naiade | 27-03-2023 | Valoració: 10
Un bon relat, que t'emplena de pau, dins un univers oníric. Sort
-
El camí de la vida[Ofensiu]Mansuba | 21-03-2023
Un relat molt poètic, TerricheT. Un cant a la vida plaent viscuda i a la natura com a refugi. Amb la presència d’un esperit narrador i lector. Un ésser conformat i agraït que sap que tot s’acaba, però també que l’hivern acaba donat pas a un nou horitzó de possibilitats i esperances. La boira l’acompanya, però en mig d’ombres i llums agafa l’atzarós camí de la vida… per viure’n la ventura. I gaudeix de la millor companyia… que es diu Tyché. Enhorabona i sort!
-
Una vida[Ofensiu]Marina i punt | 16-03-2023
La caiguda lenta de la fulla que no vol acabar d'arribar a terra, la mirada enrere del camí viscut, el sol que comença ja a amagar-se, la gratitud. He pogut veure el pas del temps, les etapes d'una vida viscuda, la mirada plena de pau i agraïment tot i que no sempre ha estat fàcil.
Aquesta és la fortuna.
He gaudit, un cop més, del teu relat.
Agraïda pels generosos comentaris als meus darrers escrits, gràcies per llegir-me i animar-me tant.
Salutacions -
poètic[Ofensiu]Atlantis | 16-03-2023
Un relat molt poètic i que esper llegir a poc a poc, un segui de pensaments en el temps precís de caure la fulla. M'agrada perquè no fas servir la paraula" veure", sinó sobretot és a través del tacte que perceps la fi de l'hivern.
Només un dubte. El personatge està llegint. Es en Braille?
M'ha agradat molt, malgrat no és un relat que passin coses, sinó que descrius sensacions.
-
Fortuna[Ofensiu]Prou bé | 15-03-2023
Un relat teu que m'ha sorprès i m'ha alegrat el matí!
És clar que quan llegim tots interpretem i jo m'he vist en aquest tranquil passeig esperant... Sense avorrir-me gens! (Ja veus sr Garcia com som de diferents tots plegats...sortosament)
Les imatges que dibuixes són plàcides i amb molta pau i encara que t'acompanya un pigall la contemplació que transmets és molt vívida. Gràcies
Sort
Amb total cordialitat
-
Trobar clus.[Ofensiu]SrGarcia | 14-03-2023
Hi ha moltes coses a dir:
Et podries fixar una mica més en l'ortotipografia i posar punts i a part.
També podries escriure d'una manera més lleugera, més àgil; el teu estil és molt feixuc, avorreix.
Si sabés que vol dir el teu relat, et comentaria el contingut, però alguns sou partidaris del trobar clus; és tot un gènere literari, no hi tinc res a dir. -
Reflexions...[Ofensiu]llpages | 14-03-2023 | Valoració: 10
que costen molt de trobar en aquest món exageradament accelerat en el que vivim . M'ha produït una sensació de pau interior total. Enhorabona, TerricheT!
-
Elogi de la bellesa de la vida[Ofensiu]aleshores | 14-03-2023
Malden per percebre el menor tros de bellesa de la vida dins de les limitacions naturals nostres. Malden per fer-ho, i reeixím no se sap ben bé per què.
-
La vida i la natura[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-03-2023
Una lloança de gratitut a la natura i a la vida amb uns versos dolços i molt acurats.
Preciós Terriche
Salutacions
Rosa.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 14-03-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor

26 Relats
195 Comentaris
20078 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.
Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.
Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.
El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.
Últims relats de l'autor
- La pols del camí
- L'última vegada
- Deixa'm marxar, Narcís
- De ciclops i fills divins
- La importància de ser tenaç
- Els petits detalls de pes
- El sinistre inoportú
- Un reflex de vida en paral·lel
- Sota l'ombra dels aurons
- Fissures
- Un tracte suau
- Els bons consells de l’àvia
- Ella sabia alguna cosa
- Àngel de la foscor
- Amb el somriure de David Bowie