Cercador

Llista categories

Sota l'ombra dels aurons

Un relat de: TerricheT

Sota l'ombra dels aurons

L’auró roig dansa amb subtilesa, sento el seu cant al ritme suau que provoca l’aire entre les branques. Aleshores percebo com se’n desprèn una fulla. I sé que el seu caure és lent, com si dubtés a fer-ho. Com si no volgués arribar mai a terra.
Els meus dits cansats d’històries mai no voldrien parar de narrar-les.
Les mans descansen sobre les últimes pàgines obertes del llibre, el sol encara escalfa a aquestes hores. Sé que tot s’acaba, malgrat que res ho confirmi, i sento que m’ha fet costat la sort. La vida m’ha dut per camins agradables, fins i tot, avui, quan he vingut a descansar sota l’ombra d’aquests arbres que a la tardor fan bonic de viure. Qui em pot discutir la seva bellesa? No és un cop de fortuna la seva companyia silent?
Un sentir plaent, conformat. Sí que alguna vegada he tingut dubtes, és quan he avançat per esvanir-les. I com una llum al final d’un camí de boira —que sempre m’acompanya—, me n’he sortit. I cada pas del camí, m’ha conduït fins aquesta ombra: m’hi ha escortat. Milions de passes, de decisions. Totes m’han dut fins aquest tros de terra fresca on m’estic ajagut, llegint.
El sol s’amaga pel darrere d’un edifici alt, el vespre s’escurça. La fulla encara cau.
Dirigeixo la mirada enlaire, i al firmament li dono les gràcies. No me’n puc estar.
La fulla ha tocat la meva mà; és un senyal, l'hora s’atansa. Tanco el llibre, prenc i allargo el bastó i m’aixeco. La jove pigall s’alça eixerida; m’espera alegre.
Li acarono el cap, ella se m’arramba a les cames i em llepa la mà; diu que ja està llesta per caminar, per guiar-me.
—Tornem a casa, Tyché, aviat refrescarà.
L’hivern potser arribarà algun dia, i un cop més, farà caure l’última fulla, donant pas a un nou horitzó de possibilitats; d’esperances.
No tot són foscors, puc percebre ombres i llums, així no és tan feixuc avançar. M’agafo l’atzarós camí de la vida conhortat, no puc fer-hi més. Res més. Sols viure’n la ventura.

Comentaris

Afegir comentari

El camí de la vida[Ofensiu]
Mansuba | 21-03-2023
Un relat molt poètic, TerricheT. Un cant a la vida plaent viscuda i a la natura com a refugi. Amb la presència d’un esperit narrador i lector. Un ésser conformat i agraït que sap que tot s’acaba, però també que l’hivern acaba donat pas a un nou horitzó de possibilitats i esperances. La boira l’acompanya, però en mig d’ombres i llums agafa l’atzarós camí de la vida… per viure’n la ventura. I gaudeix de la millor companyia… que es diu Tyché. Enhorabona i sort!
Una vida[Ofensiu]
Marina i punt | 16-03-2023
La caiguda lenta de la fulla que no vol acabar d'arribar a terra, la mirada enrere del camí viscut, el sol que comença ja a amagar-se, la gratitud. He pogut veure el pas del temps, les etapes d'una vida viscuda, la mirada plena de pau i agraïment tot i que no sempre ha estat fàcil.
Aquesta és la fortuna.
He gaudit, un cop més, del teu relat.
Agraïda pels generosos comentaris als meus darrers escrits, gràcies per llegir-me i animar-me tant.

Salutacions
poètic[Ofensiu]
Atlantis | 16-03-2023
Un relat molt poètic i que esper llegir a poc a poc, un segui de pensaments en el temps precís de caure la fulla. M'agrada perquè no fas servir la paraula" veure", sinó sobretot és a través del tacte que perceps la fi de l'hivern.

Només un dubte. El personatge està llegint. Es en Braille?

M'ha agradat molt, malgrat no és un relat que passin coses, sinó que descrius sensacions.
Fortuna[Ofensiu]
Prou bé | 15-03-2023
Un relat teu que m'ha sorprès i m'ha alegrat el matí!
És clar que quan llegim tots interpretem i jo m'he vist en aquest tranquil passeig esperant... Sense avorrir-me gens! (Ja veus sr Garcia com som de diferents tots plegats...sortosament)

Les imatges que dibuixes són plàcides i amb molta pau i encara que t'acompanya un pigall la contemplació que transmets és molt vívida. Gràcies
Sort
Amb total cordialitat
Trobar clus.[Ofensiu]
SrGarcia | 14-03-2023
Hi ha moltes coses a dir:

Et podries fixar una mica més en l'ortotipografia i posar punts i a part.

També podries escriure d'una manera més lleugera, més àgil; el teu estil és molt feixuc, avorreix.

Si sabés que vol dir el teu relat, et comentaria el contingut, però alguns sou partidaris del trobar clus; és tot un gènere literari, no hi tinc res a dir.
Reflexions...[Ofensiu]
llpages | 14-03-2023 | Valoració: 10
que costen molt de trobar en aquest món exageradament accelerat en el que vivim . M'ha produït una sensació de pau interior total. Enhorabona, TerricheT!
Elogi de la bellesa de la vida[Ofensiu]
aleshores | 14-03-2023
Malden per percebre el menor tros de bellesa de la vida dins de les limitacions naturals nostres. Malden per fer-ho, i reeixím no se sap ben bé per què.
La vida i la natura[Ofensiu]
Rosa Gubau | 14-03-2023
Una lloança de gratitut a la natura i a la vida amb uns versos dolços i molt acurats.
Preciós Terriche
Salutacions
Rosa.
Relat rebut[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 14-03-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

TerricheT

20 Relats

155 Comentaris

12318 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Afegir a preferits

Biografia:

La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.

Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.

El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >