Carrer Olímpia, 9

Em deia un mestre de l'omissió que, si d'un micro pots treure una frase i el sentit del micro no perd cohesió, aquella frase (o frases) sobra, treu-la.

He visitat el teu últim microrelat del concurs, per tenir-ho com exemple. Un microrelat no és una anècdota, i en aquest teu, està a la frontera del micro i l'anècdota. Un micro ha de obrir expectatives, i donar a entendre allò que no s'explica, dins de les omissions del relat, tot i creant possibles dubtes.

En aquest teu, no obres cap dubte, ens expliques breument una situació amb un desenvolupament sorprenent, això sí, però que no ens fa pensar més enllà de la situació viscuda per aquesta família tan mitològica.

Fora de si és, o no, un micro, dir que has desenvolupat bé la situació i has conduit la narració dins de la quotidianitat dels fets familiars mecànics i tradicionals, amb força correcció d'estil. Un micro que es fa llegir, i que demana una segona lectura per copsar detalls que sempre solen passar per alt en la primera.

És un micro curt, però no intens ni fas omisions que queden descobertes al final, o no són omisions que ens generin dubtes i que al final quedin descobertes. Ja sabem d'entrada que ha pres una decisió, i no dubtem que en un moment o altra ens l'explicaràs.

Dit això, fer un bon microrelat no és fàcil. No me'n surto ni jo!

Sot amb la família o els malnoms de febrer.

Interessant com dosifiques la informació per aconseguir generar expectatives fins a un final que descobreix el nom de la protagonista. Llavors el que semblava una anècdota pot canviar de significat.
Salutacions.

Bon dia

i bon conte, Prou bé. Fas terrenal una musa, com l'Euterpe. Potser estem tots envoltats de muses i de mites que ens fan més passadora l'existència.

Bon conte i molta sort al concurs!

PD: gràcies per l'amable comentari a Fars en la foscor.

Un poema juganer i molt ben escrit amb les muses de la música com a motiu.

Bon relat. Sort.

La curiositat d'aprendre, viure la vida al cent per cent. Gaudir-la de noves experiències, l'amor a l'art per l'art. I tot amb innocència, que si més no és la puresa de vida. Un bon microrelat és això, un moment quotidià on et transmet un munt d'emocions.
Enhorabona i sort!
PD: gràcies per comentar-me el meu relat i no, no m'he inspirat en cap mite, només amb els elements de la natura :-)
Fins aviat.
Neus

... com agradable resulta la lectura del microrelat. M'ha agradat molt com fas referència al personatge mitològic mitjançant la descripció d'una escena quotidiana i familiar. Molt ben trobats els noms de la mare i el pare. ;)

Gràcies per comentar "L'últim descens als inferns". Me'n alegra que et sembli bon relat.

Sort i salutacions!

Hola, bona vesprada: Prou bé. Gràcies per la teua opinió al meu relat "La butxaca del sastre".
Em dius que: A ca meua, el meu pare en deia la butxaca de l'infern i sempre hi havia alguna cosa X a nosaltres.

Cordialment.
Perla de vellut

Un relat que m'ha impressionat, però a la vegada molt interessant. Bona decisió per

part de l'Euterpina, per la seua decisió d'ensenyar-se a tocar la flauta, a pesar de

l'opinió dels seus pares.

Bon relat. Prou bé.

Que passes bona vesprada i una abraçada des de Manuel (València).
Que tingues sort.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT

i que aquest camí et porti a seguir amb nous relats! Enhorabona 'Prou bé'! Moltíssimes gràcies també pel teu bonic comentari al relat 'La pobresa de l'ànima'! Ens seguim llegint i meditant sobre la vida!

La protagonista podria ser la reencarnació de la musa de la música? Avui no ha dormit bé el geni, sempre agradable, s'ha capgirat i l'empeny a prendre una decisió dràstica. Un bon relat, ben ambientat. Felicitacions i sort!

Innocència, realitat, ficció... Una bona història molt ben ambientada, sobre les il·lusions de la infantesa vàlides a qualsevol època.

Salutacions i sort Prou bé.

Rosa.

...pels seus comentaris sempre tant esperats i reflexius. El segueixo i el tinc la seva referència com a preferits. Una abraçada.

Esperaries del relat una decisió més important, per això trobo que retrata molt bé la ingenuïtat infantil. Deixar la guitarra i aprendre a tocar la flauta potser per ella és una decisió important.
Ben trobades les referències mitològiques, les germanes, suposo que són les muses i la nena que vol ser flautista, Euterpe, que aquí descobreix el seu destí: serà la musa de la música, especialment de l'art de tocar la flauta, sempre coronada de flors.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats