Una família burgesa

Quan ens deixem algun detall no explicat, podem obrir moltes lectures d'un relat, i no sempre són encertades.
En el teu comentari a TerricheT sobre la realitat de la germana petita, puc dir-te que en el meu relat poema del net, hi ha alguna cosa semblant, no explicada. I crec que el lector ha de tenir certa empatia en llegir, també. No sempre s'ha d'explicar tot, has de comprendre que el narrador t'amaga algun detall que el lector ha d'interpretar.
Jo he fet el mateix, he amagat alguna mancança en el comportament del net. Bé, no és mancança del net. Normalment, i segons tu veus, som nosaltres els mancats, i algunes vegades és una resposta emocional no desitjada, però quan vens d'un obrir la porta, i sentir, "encara no avi, ara no", tradicional recepció del net, quan et diu hola avi! és tot un miracle que trastoca tot el sen. Això era el microrelat del net.

Gràcies per llegir-me! i comentar! Cosa que a mi em costa molt. Cada dia més!

Bona vesprada. Prou bé:

Gràcies per la teua visita i la teua opinió, sobre el meu poema "vint-i-quatre hores".
M'ho has descrit molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Ens mostres, en aquest microrelat, una pinzellada d'una societat que encara té alguns representants en la nostra societat, cada cop menys, la burgesia aviat serà un fet passat històric.
Veig que t'has pres al peu de la lletra això de no donar més explicacions del compte, en un microrelat. Això està bé. Ara sols et falta que, malgrat a tu et sembli sorpresa, el final, ens ha de sorprendre per un canvi radical de tot allò que abans ens has explicat, i que en el fons, veiem que ens n'has parlat, entre línies.
Això et puja un nivell! M'agrada, però en un micro costumista com aquest, i no un dic com un menysteniment del micro, és un gènere ben vàlid, ens has de sorprendre per partida doble. Faré més llegides, perquè igual ens has amagat algun detall, entre línies, que no he sabut veure. Ara em fas pensar...

Treure tot allò que sobra, no vol dir deixar d'explicar algun detall important, que tu el vegis important dins del relat. I com et deia, si una frase, quan la treus, no modifica el sentit; frase fora. Però vigila no eliminar coses amb sentit de cara al final.

Bo, aquest micro.

I gràcies per la teva visita al meu relat de la meva mort agradosa i feliç.

Ferran

Estimada Prou bé,
M'ha agradat molt aquest relat. No es pot dir més amb tan poques paraules.. recordo amb enyorança tardes d'hivern de xocolata i melindros. Soc filla única i somniava tenir molta familia per aquestes berenades. Aprofito per copiar-te una resposta a l'entrada al forum amb el tema de les intervencions d'alguns relataires, per si no has vist el comentari (igual no em vaig explicar bé).

X Prou bé
"És clar que no has molestat ningú. I sempre has fet comentaris constructius i cordials.
La meva entrada era una mica com per reflexionar sobre els motius de certes conductes. Està molt bé comentar aquests temes com bons companys lletraferits tots. T'aprecio molt perquè et conec a través dels teus relats.. (i ara aniria un emoji de cor)"

Un relat ben curt que ens deixa amb les ganes de saber més d'aquesta família. La mare es desatén de la filla petita, per què té massa feina? Per què vol casar a la filla gran? Si berenen les germanes juntes, deu ser per solidaritat, oi? Sort!

Filles d’una llarga família burgesa que, malgrat els anys que les separen, perpetuen un costum d'aquells que fan família: la xocolata amb melindros.
Un bon microrelat. Enhorabona.
Un plaer. Sort.

Entre una filla i una altra no només han passat molts anys, sinó una època i una perspectiva diferent de la mare envers les dues filles. No sé quina de les dues haurà estat mes feliç. Una cosa els manté en comú: la xocolata amb melindros.
I és que en una família de molt germans cada ú viu la família de diferent manera, té diferents records depèn de la situació que s'ha trobat en el seu entorn.

Tot això i moltes coses mes m'ha portat el teu micro. Que crec que això és la gràcia dels micros: que duguin una història, que es desprèn de quatre pinzellades.

Un brevíssim relat en el que m'ha cridat l'atenció la vida de les úniques dues noies entre tants germans, unes vides sense gens de realització personal, una existència grisa, m'ha semblat que hi ha la intenció de destacar aquesta desigualtat entre sexes. Tot això, en dues línies, té molt de mèrit!

les cosificación d'abans- i d'ara robotitzats

Un relat curt, però que diu molt, i això és el més difícil de plasma. I tu, ho has fet molt bé, en poques paraules has descrit com era una família burgesa.
Enhorabona, sort.
PD: Gràcies per comentar el meu relat "La neta de "los Americanos"
Una abraçada,
Neus

Bona vesprada prou bé,

M' ha agradat molt el teu relat.

És un relat molt proper a la família i porta molts records quan erem nens i menjaven xocolata amb melindros.

Gràcies per els teus comentaris .

Espero llegir-ne el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

M'admire amb aquest microrelat que has fet, amb el qual expresses que ja tens cent onze anys. Si és així, enhorabona.
Jo podria ser el teu net, perquè vaig néixer en l'any mil nou-cents cinquanta-tres.
Enhorabona. Prou bé i que tingues sort.

Cordialment.
Perla de vellut

també els agrada la xocolata amb melindros. I no m'estranya gens, és una delícia gairebé per a tothom. Refinats per alguns temes, però una menja com aquesta no la passen per alt.

Salutacions i sort.

Rosa.

Doncs sembla que el número tretze no li ha portat mala sort, tot el contrari, la família ha prosperat i s'atipa de melindros, que no és mala cosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats