Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

179 Relats, 1546 Comentaris
123612 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 14-05-2025

    Un crit colpidor contra els maltractaments, escrit en la veu d'un infant.

  • Atlantis | 14-05-2025

    Una crítica al món virtual molt ben trobada i amb un text que és una síntesi.

  • Atlantis | 14-05-2025

    Jo he pensat en una multa que et posava la policia, però després he pennsat que era massa banal. Pot ser la mort o un fons voltor com comenten llpagés i kefas, perquè la presència del voltor ( amb les dents brutes, fred sense sang..) és presenta com un personatge més sinistre.

    Com sempre m'agrada trobar els teus escrits aquí.


  • Atlantis | 14-05-2025

    Un joc de paraules, metàfores i galanteries.

    M'ha agradat molt.

  • Atlantis | 10-05-2025

    El plaer en totes les seves vessants i sobretot la de l'olor que tanca el poema com si sentissis el pefum.

    aquesta estrofa la trobo magnífica.

    No és una fragància que emana
    bona olor, no és una pastilla perfumada,
    no és un article de tocador comú.
    Es tracta d'alguna cosa totalment nova,
    capaç de crear tot un món,
    el qual profunditzava tot el meu benestar.

  • Atlantis | 10-05-2025

    Un relat curt que mesura el pas del temps. Un relat estrany i ben escrit. M'ha agradat.

  • Atlantis | 10-05-2025

    l'amor com a refugi d'un món material i insolidari?

  • Atlantis | 10-05-2025

    He llegit primerel relat del supermercat i m'he adonat, que no sé perquè, m'havia saltat de llegir i cometar aquest relat. És un relat rodó que ho té tot: un esclat d'erotisme i un final de terror.

    La descripció de la botiga i del dependent és fantàstica, aixó com aquest final que no només m'ha recordat a Barbablava, sinó a la pel·li cula "El coleccionista. "

    Et felicito pel relat i sé que sempre què et llegeixo tinc garantia de trobar un text de qualitat. De lo millor que hi ha a la pàgina. Felicitats.

  • Atlantis | 07-05-2025

    Molt ben explicat el viatge i la visita a Nova York. Com que ha sigut un dels llocs que he viatjat sovint, per raons familiars, he conegut cada un dels llocs que anomenes.
    Nova York és una gran ciutat, que val la pena visitar almenys una vegada. Una ciutat de contrastos, de barreja de gent, de música i teatres, d’avenços científics... , de hotmetts pels carrers..., Veure gent de totes les etnies i colors, sentir tots els idiomes...La grandiositat dels gratacels i la placidesa del Central Park i d’altres grans parcs que trobes enmig de la ciutat..

    Una bona reunió familiar amb gent de totes les edats...ha de ser interessant.
    i fer-ho amb tota la família , una bona idea. Un record que mai ningú us esborrarà.

    Cuida’t la boca!!!

  • Atlantis | 03-05-2025

    Un poema molt bonic i alegre, amb molta musicalitat i bones imatges. L'expressió d'un moment.

    Benvingut a Relats.

  • Atlantis | 02-05-2025

    Un accident en forma de diàleg entre dues amigues. (alguna cosa té de biogràfica?')

    M'ha agradat especialment quan tralades la llum que diuen que es veu quan t'acostes a la mort, a la llum de la finestra fins a la llum del seu home que la salva.

    sí, un gran trasbals!!!!

  • Atlantis | 02-05-2025

    El poema d’un cant a una flor, situada al mig de la muntanya, m’ha agradat molt, malgrat m’has fet buscar algunes paraules al diccionari com ara: herbassars, pradells i feixes... Això m’ha fet enriquir el meu vocabulari.

    Algunes majúscules enmig del vers com ara Pel, Ses, Amor, o el començament del vers, així com la disposició dels versos en la quarta estrofa( que no sé si és expressament o una falla de clicar, ) m’han dificultat la comprensió del poema, que un cop llegit un parell de vegades he pogut assaborir i gaudir de l’oda a la flor

  • Atlantis | 01-05-2025

    Una explicació d'un fet real que a mi em va succeir, però jo no vaig tenir temps de casar-me.

  • Atlantis | 01-05-2025

    L’home que dorm al carrer a prop de casa, és un veí més, malgrat no l’anomenem així. Desgraciadament, com a altres veïns, no en sabem res de la seva vida. Segons alguns estudis que he llegit, el què més agreixen és que els saludis i/o parlis amb ells i no sempre ho fem, perquè d’algun manera els voldríem invisibles.

    Molt ben narrada la descripció de l’home i del lloc exacte on s’ubica. També m’agrada que ho descrius sense cap valoració moral , sinó com una descripció d’algú que forma part del teu paisatge.

  • Atlantis | 01-05-2025

    Ben explicada aquesta visita inesperada per seguir la vella costum de pendre el te(?).

    A vegades els morts tornen i no ens estranya veure'ls fer les mateixes coses d'abans.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor