Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

80 Relats, 498 Comentaris
50510 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 22-07-2021

    T'he buscat en altres relats teus i veig que si més no, et polèmic.

    M'han agradat aquests relats curts. Molt. Altres teus els llegiré en calma.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Ben explicat i amb detall, el descobriment del plaer del sexe des de la mirada i la veu d’un noi (gairebé un nen). També en el relat està ben explicat l’entorn on passa: les cases, els jardins, el camí del cementiri, els joc dels nens i les nenes... Un joc de llum i d’ombres... que no sé si són semblants ara en els nois d’avui. M’ha agradat llegir-lo.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Molt bonic i molt poètic. M’agrada el llenguatge i les imatges que escrius. “els dits de pianista i la essència de pastora”... “ària passional de dona forta i lluitadora.”i “els ulls de corall groc”.
    Un gust poder llegir-te.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Ens trobarem....oi i tant !

  • Atlantis | 22-07-2021

    Una imatge brutal explicada de manera molt bonica. Dolor i bellesa.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Coincidències al llarg de la vida, que es donen algunes vegades. Estirant del fil sempre pots trobar algú que has conegut i que, oh casualitat! l'altre també. I és que el món és molt petit.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Per què, malgrat tot, el sexe, el desig és encara un tema tabú?

    Molt ben escrit. És un text valent, per la proximitat de descobrir el desig de la mare i per mostrar el desig de la gent gran.

    Algú em va dir:" l'erotisme dura fins la mort.".No sé si es una frase d'algú conegut o bé
    inèdita. El què és segur és que és certa.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Et copio el comentari que et vaig fer en el repte.

    Més que l’avenc el protagonisme és la llum que ens ajuda a créixer i a viure, que ens dona pau i descans. També l’avenc com a presó que ens fa anhelar la llibertat.

    Mentre el llegia m’he anat sentint petita com la molsa arrapada a les parets de la cova. Tot el poema fa un símil amb la vida. Molt bona comparació.

    Un poema molt ben construït i amb riquesa de llenguatge. M’has fet buscar dues paraules al diccionari (!!!) i això m’agrada. Felicitats.

  • Atlantis | 22-07-2021

    la repetició de les paraules et porten a la imatge de les ones del mar..

    Un poema curt i bonic.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Malgrat tot el text és poètic has combinat la prosa i el vers per fer aquesta introspecció cap a dins teu, buscant els moments bons i dolents, tristos i feliços per, arribant al fons, trobar la pau.

    Molt bonic i molt ben aconseguit.

    Ja et vaig dir en el comentari que l'ultim vers té molta força.
    M'agrada que l'hagis deixat escrit com un sol vers, separat des altres.

    felicitats.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Boniques imatges d'amor i presència des de la llunyania.

    Un poema melodiós.

  • Atlantis | 22-07-2021

    Un text molt poètic del moment on encara l’amor és present però ja no el vols a la vora. Lles contradiccions que porten les ruptures estan molt ben descrites.

    Molt bonic i molt ben elaborat..

  • Atlantis | 19-07-2021

    He llegit uns quants relats teus i m'he parat en aquest que he trobat molt bonic,Ben escrit i que m'ha portat a posar-me ales per volar al teu costat.

    magnífic.

  • Atlantis | 19-07-2021

    Un relat molt poètic escrit a l'estimada (o estimat?). Començar per les mans és un bon començament....les mans costen molt de dibuixar!!!

    M'agrada també l'aliança que fas dels sentiments amorosos amb les idees de lluita, la referència a poetes i escriptors, a països diferents,a diverses idees de pensament.

    També la referència que m'ha arribat del poema de Celaya: " Me siento un ingeniero del verso y un obrero que trabaja ..."

    Molt aconseguit.

    Et seguiré llegint.

  • Atlantis | 12-07-2021

    Davallar de Endevina’m (Fora de concurs)
    L’avenc com un amagatall on resguardar-te després d’un viatge ple d’entrebancs. Vas caure dins un avenc i ara et reguardes dins d’ell. En el viatge hi ha malentesos que s’han de guarir..
    Un viatge que va des de la sortida i la joia de caminar (l’estrofa amb què dius “Transitàrem marges i conreus...” és contraposa al fracàs de
    Va ser aleshores que…/el temporal ens va atrapar

    No sé si en vols sortir, però ara només la llum –inabastable- et dona la possibilitat d’una sortida.
    Potser l’avenc és el lloc on curar-te les ferides.
    M’agraden les imatges lligades a la natura i als seus fenòmens. Bon poema.


    Després de la votació ha resultat guanyador el poema Com l’avenc de Homo Insciens. Felicitats Homo. Ara et toca a tu convocar el següent.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: