Has escrit el relat que m'hagués agradat escriure a mi, però em faltaven coneixements i dades històriques per fer-ho.. Tota lla història ha estat escrita per homes i per això la dona sempre ha estat ignorada o bé narrada com una anècdota.

Gràcies pel relat.

Retrat de la pluja darrere els vidres. Un poema ple de sensacions, el soroll de la pluja i el carrer buit. Penses amb el què veus i amb els què no hi son, però segurament senten la pluja.

m'agrada, quan entro a relats, trobar un poema teu, sempre tan ple de calidesa.

has escrit de la por i del silenci, en l'entorn que vas viure als teus 17 anys. En altres llocs ( i potser en bastants), molta gent va comprar cava!!!, però això no ho deien al NODO.

Les dictadures porten això: por i silenci. Ela que no ho han viscut no ho saben.

Han expressat bé uns sentiments d'uns fets dels què no es podia parlar tranquil·lament.

M'agrada la comparació de ser mare en un desert. I parir en un oasi.

Veig que tens moltes coses a dir. Em sembla que seria millor que anessis posant els teus escrits més a poc a poc i que llegissis i comentessis altres relats. Així compartiries amb els altres companys.

Benvinguda a relats.

Parlar de guerra, de trinxeres, d'un món enfonsat...El destí et fa caure dues vegades al mateix clot. I et mata.

Curt. Ben escrit.

No ho dic des de la foscor,

si no des de la claror del pensament.



Em sorprenc de pensar en les coses que faig servir,

que em succeiran: la taula,

les cadires, els llibres impassibles.

Ells sense mi i jos sense ells...


Un poema pausat parlant de la mort i de l’enyorança de les coses cap a tu i de tu cap a les coses. M'agrada perquè és un poema que parla amb calma de la mort. Aquests versos que son els que més m’han agradat.

El meu relat Gaza, és com si fos un peu d’una fotografia. No té cap connotació política. Es dir : potser només els nens poden tenir esperança.
Gràcies per comentar-lo.