Em sembla que en més d'un poema he escrit...." la tarda d'un diumenge qualsevol" i el teu poema m' ho ha recordat. Perqué potser era la mateixa tarda.

Un relat divertit ple de frases fetes que el fan encara de mes bon llegir...

Veig que t'engresques a escriure prosa!!! Molt bé. Segueix endavant.

Paraules boniques. Jo he trobat: L’atzavara, becaina, capvespre, porxada, esquarterada, xiuxiuejava, moixaines, rampoina, xerric

A partir de les paraules has escrit un bell text. Això és el que dedueixo pel títol i l'explicació que fas del relat.

Una vegada vaig escriure un poema a partir del mateix repte.

Una senzilla i tendre història de l'amistat a l'amor. Mai es tard per estimar.

En Tonet explota per tota la burla i menyspreu que ha suportat. La fúria el descontrola i arriba a l’assassinat. Molt ben descrit tan el lloc com l’acció i com molt bé assenyala llpages el pas de la beneiteria al crim.

Molt ben escrit.

Arribar al cim, metafòric o real, et porta a recordar la infantesa i el camí que t'ha dut aquí. Un relat ple de nostàlgia, escrit amb un ric vocabulari. 

gràcies

Escoltar les paraules...que maco!!!

M'agrada molt aquesta idea de llegir un llibre cada u i fer una sinopsi un cop la setmana amb família.

un relat fresc, bonic.

Sembla l’esborrany d’un escriptor creant la seva novel•la i finalment el protagonista fa la seva. Tal com diuen els escriptors que fan els personatges ...que tenen vida pròpia.
Bo el final del relat.

Un conte bonic, ple d'esperança. Encara que pugui semblar ingenuo. Tan de bo les paraules portessin la Pau. !!!

Un conte bonic, ple d'esperança. Encara que pugui semblar ingenuo. Tan de bo les paraules portessin la Pau. !!!

M’ha fet somriure que la inspiració al poema sigui la pixada d’un gos.
Per cert el poema molt bonic.

la visió d'algú menjant maduixes pot omplir-te de sensualitat. Malgrat tot pot ser mentida.

Recordo de petita, tancar-me al bany amb un llibre perquè era l’únic lloc que estava tranquil•la. (a casa érem molts i sempre hi havia enrenou). I també aquesta doble angoixa saber el final i no voler que el llibre s’acabés.
M’hi has fet pensar.