Un seguit de preguntes arrel d'un desengany. Preguntes retòriques com molt bé diu algú. Preguntes poètiques amb imatges molt boniques i contradictories les que les fa més plenes de poesia.

Benvingut el desamor si et porta a escriure poemes com aquest.

Fa poc em van parlar d'un espectacle a Mèxic sobre aquestes lluites. Em van parlar de l' elegància dels movments i l'equilibri . Ves per on avui toques el tema. Cada ú neix amb unes habilitats que són les que ha d'explorar.

Un tema ben ineressant i diferent. Com dels que acostumes a escriure. I sempre en gaudeixo.

fins aqui hem arribat. Se supose que parles de Barcelona . Malauradament passe a la majoria de grans ciutats. Enfocar la vida de cara el turismei despersonalitzar les coses quotidianes, que son les que fan únics els indrets...Bona crítica en forma de poema.

En quan el meu poema Vistes, quan el vaig escriure, les gavines no les vaig asociar amb el partit polític que anomenes (sense dir-ho) ni tampoc amb la desrcipció que em va fer un amic menorquí que em va dir que "eren que "eren rates amb ales".

Em vaig limitar a descriure el seu vol al pati de casa.

Un plaer llegir-te i comentar amb tu.

Ben narrada la conversa dels dos amics i la descripció del poble.
Un relat amable i molt ben escrit.

Un bon relat, verídic del tot o no, però molt versemblant. Quina sort que el protagonista somiï amb els essers estimats que li falten i que siguin somnis bonics.
Amb el què es refereix a mi, també penso molt amb els què em falten, però malauradament no sempre son somnis agradables. Un del que tinc sovint, és que els busco i no els trobo. Això algú m’ha dit...que no els he acabat de deixar anar.

Volia comentar-te el què deies que el repte clàssic ha de ser poètic, crec que arrel del comentari que et vaig fer sobre el relat “d’aquella tarda”
No crec que hagi de ser així,( el contrari un relat descriptiu massa poètic, crec que no entra en el format) sinó que sigui una història, explicada tal com has fet ara , que has contraposat amb l’altre relat, ple de dades i ben explicat, que sí que el considero més periodístic i que suposo que has escrit especialment per diferenciar-lo. No em sé explicar millor. Només volia dir-te que aquest relat m’ha agradat molt i que tens tot el mèrit de ser el proper convocant.

M’ha agradat molt aquest text que reflexiona sobre la mort jugant amb les nenes (les netes?). Gairebé podria ser un testament. Tan de bo el llegeixin. Està escrit tal com venen els pensaments, barrejant la realitat amb les pel•lícules de la tele, totes les coses que encara els hi voldries ensenyar..., amb les idees sobre el final del trajecte vital, el record de la companya que ha marxat abans i el tren que es ficarà al túnel.

Un molt bon relat. Almenys per a mi ,perquè no explica una història, però suggereix una vida, un moment ple de moments.

Primer de tot, gràcies per la feina de consultar a Chatgpt el meu poema, que vaig escriure fa gairebé vint anys en llengua castellana i que ara he fet la versió en català i m’ha vingut de gust compartir-lo amb vosaltres.
Quan el vaig escriure no tenia massa idea de tot el que diu el comentari, vaig posar en versos la visió que tinc des del pati de casa (un pati d’una casa antiga de l’eixample de Barcelona) on hi volen gavines i es recolzen sobre la xemeneia que veig des de casa. Sí que vaig fer un símil amb un vaixell. Hi ha nostàlgia, potser si, però també és un paisatge urbà que m’agrada.
En quan a l’estructura el poema és bastant lliure, sobretot de rima, però la majoria de versos son de quatre i sis o nou síl•labes combinades, el que el fa gairebé un poema blanc, sense rima, però el que en podríem dir que s’acosta al poema de ritme decasíl•lab.
No he utilitzat mai el Chatgpt, però el què ha fet és consultar milions de poemes i seguir l’esquema del què és un Comentari de text poètic.
Vaig anar a veure una Exposició sobre Intel•ligència Artificial guiada, al Centre de Cultura Contemporània CCB, que fan exposicions molt interesants i molt ben muntades. La conclusió va ser veure els perills però també els avantatges de la IA. Els programes de IA han recollit milions de dades del tema que tracten i sobre aquests fan les seves tesis. Sempre, però, i de moment, hi ha un humà que l’ha programat. Depèn de les seves files i fòbies (ideologia) dona un resultat o un altre.
En aquest cas, el trobo força encertat. I pot ser una eina que t’ajudi a valorar i entendre poemes i proses.


Gràcies a tu , al Chatgpt, i a tots els altres comentaristes.

Els aeroports son un micro-mon on tothom va amunt i avall amb les seves històries. A mi també m'agarda inventar-me històries dels viatgers, també em poso nerviosa quan miro el panell amb sortides i arribades que a vegades no entenc. Però la verdadera història és la de la dona sola amb cadira de rodesi sens ningú que li faci cas.

Això també ho trobem a les grans ciutats..i és que ens hem tornat tan inhumans que no veiem o no volem veure la solitud entre la gent.

M''ha agradat molt la descripció que fas i que deixis la hitòria oberta, encara que intuint un final tràgic.

ben explicat versificat la situació d'estar massa estona al sol i cremar-se. També la vanitat d'unes vacances amb les amigues.

M'ha fet somriure...i això de posar vinagre a una esquena cremada, jo tabmé ho he fet...

queda com un enigma. Potser és un certificat del metge que li dona la notícia d'una malaltia greu. I potser per això ella s'anima a escriure al Rafael i sincerar-se..

Tot un seguit d'interrogants però un relat que explica la incomunicació entre una parella per circunstàncies represives. Es això?

per estimar. Crec que es un crit a valorar-te i estimar-te a tu cm a la única manera de poder doanr-te als demés.

Així ho entenc jo.

el goig del plaer i el vi que l'acompanya.

un escrit amb molta riquesa de vocabulari. A vegades massa i tot.

Un gust llegir-te.

Sembla que estiguis pintar aquesta caleta a primera hora del matí i la sensació de l'aigua freda quan entres al mar.

Un poema molt bonic i molt rítmic.

Veig que t'animes a tornar a escriure. Jo l'estiu m’emmandreix, malgrat de tant en tant escric alguna cosa.

Que gaudeixis del mar i de llegir i escriure!!

Ahir vaig llegir que també havien bombardejat un hospital pediàtric a Ucraina i em vaig dir em veu baixa "ara està de moda bombardejar hospitals i escoles ? ( de manera cínica, si em pots entendre.) o d'una altra manera : fins a on arribarà la babàrie i ens acostumarem?

Com que no entenia perquè havies escrit el nom de Refaat Alareer, l'he anat a buscar a Googlee.

i He trobat això

Alareer es va llicenciar en Filologia Anglesa el 2001 a la Universitat Islàmica de Gaza i va fer un màster a l'University College de Londres el 2007.[2] Més tard, es va doctorar en Literatura Anglesa per la Universitat Putra de Malàisia.[


Alareer i la seua esposa tenien sis fills. Durant el conflicte entre Gaza i Israel de l'any 2014, l'exèrcit israelià va matar el seu germà Hamada, l'esposa del seu avi Nusayba, el seu germà, la seua germana i tres fills de la seua germana.

Refaat Alareer va ser assassinat, juntament amb la seua família, per un atac aeri el 6 de desembre de 2023. Tenia 44 anys.[14] El fundador de l'Euro-Mediterranean Human Rights Monitor, Ramy Abdu, va declarar que eIs soldats israelians «atacaren, perseguiren i mataren la veu de Gaza, un dels seus millors acadèmics, un ésser humà, el meu estimat i admirat amics».[15]

El 26 d'abril del 2024 la seua filla major, la il·lustradora palestina Shaimaa Alareer, juntament amb el seu marit, Mohammed Siyam, i el seu nadó, Abdul Raham, van ser assassinats en un bombardeig en el barri d'Al-Rimal de la ciutat de Gaza.[16]

Així que el poema encara emociona més. I colpeig. Maleid genocidi, que sembla que no es pugui aturar!!!