Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats, 1368 Comentaris
98454 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 17-03-2024

    No sé si és un experiment real o inventat. Ben trobades les frases i ben cert això de l'humor, com a signe humà de intel·ligència (natural, no artificial)

    Bon relat.

  • Atlantis | 17-03-2024

    el robot es queda amb l'aparença, no entén els matisos. Es queda amb paraules, que depèn dels context, tenen un altre significat.

    Ben explicat!!!

  • Atlantis | 16-03-2024

    un robot enamorat...Llàstima de la pluja que el rovellarà!!!

    Sort en el concurs.

  • Atlantis | 13-03-2024

    Lligar una història de robots amb fets actuals. molt bon final. I els ulls de l'infermer son humans!!!

    M'ha agradat molt.

  • Atlantis | 13-03-2024

    Has humanitzat al robot al mateix temps que expliques les avantatges que té per copsar el dolor de l'altra.

    M'ha agradat molt. per original i sensible. La tendresa i l'empatia dels humans pot arribar al robots?

  • Atlantis | 13-03-2024

    la història i les reflexions de l'Eulàlia.

    M'he parat en el blau de Beseit, un poble i un entorn que em va inspirar un poema, que parla precisament del Blau.

    del dia 25-1-22

  • Atlantis | 13-03-2024

    M'ha agradat molt tan pel paral·lelisme que fas amb les celebracions religioses com pel llenguatge que has emprat. Tocs d'ironia amb temes com els del ventre de lloguer , els de menjar verdura el diumenge i la medalla que li regala el padrí.

    Un molt bon relat.

  • Atlantis | 12-03-2024

    Comparar la pluja amb les llàgrimes és molt bonic i el dolor de la terra i la sequera amb el dolor i sequera de les persones.

    Sembla que ha fet efecte aquest poema. N'hauríem d'escriure més perquè hi hagi més pluja!!!

  • Atlantis | 10-03-2024

    un bon sonet. benvingut a Relats

  • Atlantis | 04-03-2024

    Em reconec en aquest diàleg. L'intent d'apropar-te a un altre i la timidesa i inseguretat d' aconseguir-ho. Fas un enllaç amb l'adolescència, perquè tot torna i mai deixem de ser com érem, malgrat canviïn les circumstàncies.

    Un doble diàleg, amb amic i amb la dona que t'atrau i que no t'atreveixes anar més enllà de quatre paraules. Una certa vergonya ( potser per l'edat?) i no deixar dir el què exactament penses o sents.
    Ben reflectit. .

  • Atlantis | 04-03-2024

    Arrel dels últims comentaris que has fet als meus relats, t'he buscat a veure si havies escrit alguna cosa que m'havia passat desapercebuda. Només volia donar-te les gràcies pels teus comentaris i saber si tot t'anava bé i preguntar-te perquè no has escrit més .Bé, tindràs les teves raons. Espero que tot vagi bé.

    Salut i abraçada.

  • Atlantis | 02-03-2024

    La recerca de noves forma d'organitzar la vida. Final obert de la narradora, malgrat l la protagonista fa una elecció més convencional, impregnada per un mar de dubtes.

  • Atlantis | 02-03-2024

    Veig uns infants jugant al terrat. I la mare que els crida per sopar.

    Molt bonica la poesia.

  • Atlantis | 02-03-2024

    M’agrada molt aquest poema. Sobretot per la imatge del cordó umbilical que lliga la vall, plena de boira, a la llum.

  • Atlantis | 01-03-2024

    He llegit aquest relat, arrel de que has quedat finalista. M'ha agradat molt i t'ho vola dir. Tan la història, amb uns personatges ben diferents dels habituals i sobretot com desenvolupes el relat amb un final escrit en futur, que li dona molta força.


    Felicitats per quedar finalista.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor