moments que es viuen amb dolor punyent i que també es poden recordar amb un somriure.

queda molt ben plasmat amb aquests versos:

Ploraré , per tu i per mi,
i cada record el faré ofrena.

Després, a taula, parlarem de tu,
del que feies i deies,
i riurem , per tu i per nosaltres.

Son moments de dolor que s'han de viure. I d'on surten poemes com aquest.

Et recordo a Relats i veig que ara has tornat, entenc per compartir aquests moments.

Una abraçada.

Buscar el poema en les coses que ens envolten. Molt bonc i molt ritme.

Buscar el poema en les coses que ens envolten. Molt bonc i molt ritme.

Un amic meu, poeta, va escriure el seu últim poema que parlava d’un viatge en tren. M’hi ha fet pensar.
Molt ben descrita tota la situació, el paisatge i els diferents símbols que et porten a pensar que és l’últim viatge.

Felicitats pel relat.

Un amic meu, poeta, va escriure el seu últim poema que parlava d’un viatge en tren. M’hi ha fet pensar.
Molt ben descrita tota la situació, el paisatge i els diferents símbols que et porten a pensar que és l’últim viatge.

Felicitats pel relat.

Bon poema. M'agrada especialment l'esperança.

Un crítica mordaç a la societat, a partir de diferents tipus de treballs i estatus. Molt amè de lectura, ben escrit. Et fa somriure i/o reflexionar.
M’agrada el clatellot que li dona Sant Pere al final.
Bon relat.

Ben narrat i mot divertit. Potser va venir, a partir d’aquesta anècdota, la normalització la nuesa.

Perdona l'altre comentari no era pel teu relat. Els escric abans i m'he equivocat de relat.

Ben arribat a aquesta pàgina.

Un crítica mordaç a la societat, a partir de diferents tipus de treballs i estatus. Molt amè de lectura, ben escrit. Et fa somriure i/o reflexionar.
M’agrada el clatellot que li dona Sant Pere al final.
Bon relat.

Un amor que ho aplega tot. M’agrada molt aquesta declaració d’amor i l’enumeració molt ben trobada de tot l’univers.
Es llegeix molt bé. Els decasíl·labs de cada vers fa que tingui un ritme molt àgil i ben trobat.
En quan el meu sonet Aniversari, dius que no té res de fictici. És veritat, quan se m’ha mort una persona molt propera l’he somiat diverses vegades com si volés allargar el comiat, com si em costés deixar-lo anar. Somnis que m’inquieten i m’alliberen alhora.

Quan dormim les coses no es perceben igual. Molt divertit confondre les pessigolletes de l'animaló, amb les carícies de l'amic.

Jo, i això és verídic, un dia estava a casa la meva germana al llit i vaig notar que em llepaven la cara. També em vaig confondre i quan vaig obrir els ulls era un gos juganer que tenien, qui m'estava llepant...UFff

Es que escrivim poesia juguem amb les paraules. també quan parlem i sentim hi ha paraules que ens diuen moltes coses. Amb un ritme molt juganer has fet un recull d'aquestes paraules. El final és esplèndid!

La fortuna potser és trobar el teu lloc o tenir-ne un on poder tornar.

Tan per la forma com pel fons sembla una cançó per cantar.

Aquesta noia és la moreneta del teu cor?

Crec que en poesia és important trobar la paraula exacte que digui allò que vols dir.

Em sembla que el poema va d'això.