Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

175 Relats, 1509 Comentaris
117267 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 01-02-2025

    És trista la història del gat. Buscava refugi...Per què no le vas complaure?

    Benvingut a Relats.

  • Atlantis | 01-02-2025

    Segons una entrevista que vaig veure ahir a la tela sembla que la IA fa això...et proposa textos, segons la eva amnera d'escriure...Bá alguna cosa així. Ho vaig entendre però no ho sé explicar.

    Així que el teu trelat no va tan desencaminat....

    Les coses que encara ens queden per veure!!!!

  • Atlantis | 01-02-2025

    Sï, com diu el sr Garcia, sembla un recull de haikus.

    Destaco aquests versos

    Platges d'arena
    plenes de la teua tendresa
    remor de somnis,
    jardí de boca.

    Com sempre parlant de l'amor. Ara de manera molt suau i amb boniques imatges.

  • Atlantis | 24-01-2025

    Perdona la meva ignorància, però no sé si parles d'un programa real o inventat. Jo durant un temps escoltava Parlar per parlar, que dirigia Gemma Nierga. Allà hi havia un seguit de confidències (algunes molt crues) que feien els oients. La ràdio a la nit deu ser un bon confessionari.

    El teu relat m'hi ha fet pensar. L'he trobat molt encertat. I és que tots ens atrapa la solitud sobretot a la nit.

  • Atlantis | 22-01-2025

    Vull evocar quant de bo hi ha en el món
    em vaig ensenyar,
    aprendré el llenguatge del silenci
    i conversaré a soles amb els altres
    que poblen l'amplitud
    del firmament.

    Unes boniques experiències per aprendre.

    Una oda escrita amb futur que et fa venir ganes de fer amb tu aquest aprenentatge.

  • Atlantis | 22-01-2025

    Mai he estat mestresa de casa a temps complert. Combinar treaballar fora i dins de casa ( fer doble jornada) era també molt estrasant i no arribaves a tot.

    La conciliació laboral que tant es parla, és imprecindible. Després es queixen de que no hi ha nadons.

    Molt ben relatat el tema i molt real.

  • Atlantis | 22-01-2025

    Sempre em quedo asteroda quan llegeixo els teus relats, la barreja que fas de realitat o història i de fantasia, a més a més lligant misteri i sovint algun crim.

    Aquí parteixes d'una anécdota de Kafka i d'una crítica velada a la dificultat de arribar a catedràtic (les envegesi entrebancs per arribar-hi) l'intent de trobar les cartes,la coneixença de la tieta de la nena, la recerca i. també la venjança i el crim, explicat de manera poc explícita i com una cosa més del relat.

    M'ha agradat l'argument i tal com ho has escrit.

  • Atlantis | 19-01-2025

    Jo també, quan vaig amb metro, me n'adono de relacions de domini, com aquesta.

    Difícil intervenir, però et deixa el cos remogut.

  • Atlantis | 10-01-2025

    Mentre ho llegia recordava la meva àvia i inclús jo mateixa utilitzant alguna d'aquestes expressions. Algunes d'aquestes paraules s'han corregit amb l’aprenentatge del català normatiu.

    Molt enginyós el text i que fa somriure.

  • Atlantis | 04-01-2025

    Nova York a part de ser una urbe inmensa i plena de gent de tota classe, també té el Central Park i altres parcs molt bonics on es respira i on també va la gent a corre i a fer gimnàs.

    Ha descrit moolt bé l'entorn i també aquest home que viu al parc i la seva història.

    M'ha agradat molt tal com està esrit.

  • Atlantis | 04-01-2025

    Destaco del relat l'ambient nadalenc que has sabut descriure molt bé d'una família nombrosa a Catalunya: els menjars típics, la disposició de la taula..., els cosins, els tiets l''ajuda que precisa la mare perquè tot estigui llest.

    Mantens la incògnita de la notícia en tot el relat i també és una sorpresa pel lector que en aquests temps esperaria més aviat que fos que estava embarassada, que se n'anava a viure a l'atre punta del món o ves a saber què.., tot menys fer-se monja.

    Tots els teus relats acostumen a ser frescos i propers. Malgrat no sé si t'he comentat mai, acostumo a llegir molt i me n'alegro de que siguis una persona tan involucrada i activa a la pàgina. Ens fa falta.

  • Atlantis | 04-01-2025

    La música pot arribar a dins i provocar un davasall d'emocions, com el que mostres en aquest poema.

  • Atlantis | 30-12-2024

    Lletra de metge?

    No sé com a la farmàcia la poden entendre.

    Bon comneçament d'any!!!

  • Atlantis | 30-12-2024

    Veig que només tens un relat. Benvingut/uda a la pàgina. Segueix escrivint.

  • Atlantis | 30-12-2024

    Una història d’una parella sense sostre. Una descripció molt acurada i una denúncia, sense ser denúncia, molt explícita. Quantes històries s’amaguen darrera cada un dels que veiem dormint al carrer?
    M’ha agradat molt i l’he trobat molt ben escrita.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor