Històtia de Pi

I aquest títol? Què vol dir històtia?

Tota una lliçó equivoca de mitologia numèrica i de deïtats suposadament inexistents, fins arribar a Arquimedes, que aquest sembla que sí, que va existir. Pero històtia!?

Un relat amb molta història, on descrius la relació de la lletra "pi" amb la independència de l'Arquimedes.
El final m'ha fet certa gràcia, perquè se'n va tot el relat pels "cerros d'Úbeda". És que fas culpable a Arquimedes, que va revolucionar el món, amb aquesta lletra "PI".
Enhorabona i també pels 3048 de lectures en dos dies.

Gràcies per compartir la teua originalitat.

Cordialment.
Perla de vellut.

és que un polític qualsevol, lluminàries com són tots, faci ús d'aquest text per justificar qualsevol bajanada. El número pi potser irracional, però ho és molt menys que qualsevol dels polítics que corren per aquí, del partit que siguin. Hem d'estar agraïts que en kefas posi llum a la foscor sobre l'origen de tant desori.

Molt bé, sembla que parleu del nombre zero abans d'Arquimedes. No ignoreu que la numeració indoaràbica la va introduir a Europa en Leonardo de Pisa (també dit Fibonacci, un gran amic d'en Joan Colom, per cert) al segle xii.
Tot el que dieu , perfectament es podria titular "Embolica que fa fort" o bé "samfaina matemàtica". Les cosotes que anomeneu tampoc són de l'època. Tant li fa. Vist des del punt de vista de l'eternitat, el temps no importa, la cronologia encara menys. Vós sempre heu tingut molta tirada a presentar els fets de forma panteista; no m'estranya que ho torneu a fer.
Sobre això del partit polític sí que no sé què dir. Quin parell de carallots, no sé què se n'ha fet.

Personatges rellevants. Físics, matemàtics... vivint una història entre la ficció i la realitat present. Un relat d'una imaginació i riquesa increïbles. Haig de reconèixer, que de vegades em costa molt interpretar els teus relats, però per a mi encara els fa més interessants. Els teus escrits mai defrauden, tot el contrari.

Rosa.