Ella sabia alguna cosa

Un relat de: TerricheT
Ella sabia alguna cosa


A ella no li cal la nostra presència, i sempre la tenim al costat. Cert que abans en treia profit. El seu viure era simbiòtic, arrapat al cos que el nodreix. Tot i ser una gran caçadora, ratolins i dragonets que habitaven la terrassa n’haurien donat fe. Sempre feia guàrdia davant del cabasset de la bessonada, la Jana i el Job.
Era molt casolana. Solia sortir al balcó per observar la gent del carrer, el camí erràtic dels vehicles que voltaven per les ciutats. Segurament no entenia el nostre comportament social. Ho veiem quan, asseguts en el sofà, ens llambregava amb aquells ulls tristos i cansats.
Admirem el seu rictus seriós. Mai no fixava la vista en nosaltres, la mirada li vivia en un indret indeterminat de l’horitzó. Feia tot l’efecte com si ens ignorés. Sempre hi havia alguna altra cosa més enllà. No vam entendre que podia ser coneixement. Fins que un dia la nostra gata negra ens ho va compartir.
Un dissabte ens vam llevar i ella s’estava a la porta del carrer. Havia dut allí els bols d’aigua i del menjar sec. Miolava en direcció al carrer d’una manera feridora. Vam comprendre; volia que la duguéssim a algun indret. Però quin? Ens ho va dir. En mirar-nos als ulls.
Era la primera vegada que recordéssim cap altra mirada com aquella. Els dos vam veure muntanyes, vam reconèixer el lloc, un indret de la nostra infantesa al Pirineu. On l’Aïna i jo ens vam conèixer. Vam carregar el cotxe, roba d’hivern i alguns queviures. La canalla i la gata.
D’això en fa cinc anys. La vida a ciutat no és segura, el nivell del mar ha pujat, la Sagrada Família és un record dins del mar. Aquí vivim aïllats, sí, tanmateix, estem segurs. Les autoritats han reclòs la gent en reserves. Arreu hi ha esllavissades, moviments de terres. Abunden les malalties terminals.
Ja no alimentem la nostra gata negra, surt a caçar rosegadors menuts, i torna per menjar amb la família. Va per la tercera camada, nosaltres som sis.
No ho dubtem, ella sabia alguna cosa.

Comentaris

  • M'omple de "gatitud"[Ofensiu]
    Slim Sherman | 05-12-2022

    Bon dia TerricheT, moltes gràcies pel teu comentari al meu relat...m'ha posat content perquè algun dels meus conillets d'índies ja m'estava estirant les orelles pensant-se que tenia faltes d'ortografia :D. Per cert, he aprofitat per llegir aquest relat del concurs, i espero llegir-ne el proper... M'ha transportat a aquest món apocalíptic que tan bé descrius i m'ha agradat que hagis estat dels pocs, per no dir l'únic, que ha apostat per feminitzar el "gat negre"! Una abraçada

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 23-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat a prendre nota. La saviesa dels gats. Qui no te gats potser li costa d'entendre, però ho diuen tot amb la mirada, els gestos... M'ha agradat aquesta descripció on fas pales de la forma de viure, del mal camí que prenem els humans allunyant-nos de la natura, vivint com ens pertocaria.

  • tot acaba[Ofensiu]
    marialluïsa | 09-11-2022


    La saviesa i el poder d'adaptació dels felins salva la vida de la família davant una catàstrofe mundial. Una seqüència molt tendre per mostrar un apocalipsi seguint l'instint animal. Preciós.

  • sensibilitat [Ofensiu]
    Homo insciens | 07-11-2022

    Ja ho diuen que els animals tenen una sensibilitat especial davant d'imminents catàstrofes naturals. Aquesta família ha estat atenta i ha sabut veure el neguit de la seva gata i per això s'ha salvat. Amb tan poques línies i empatitzes tant amb la família que gairebé t'és igual que el planeta se n'hagi anat a prendre pel sac! Bon relat!

  • Faig tard, però...[Ofensiu]
    TerricheT | 07-11-2022

    Hi ha alguna errada, com sempre dic, no corris a presentar el relat, revisa'l, deixa'l descansar una nit i demà l'envies. Però m'ha pogut l'orgull, hi ha errades.

    Per exemple en el segon paràgraf, al final hi falta un accent a la paraula «veiem», que hauria de ser un «vèiem» claríssim!

    Hi ha més cosetes, però ja he fet tard, ara ja no l'esborro!

    Disculpin l'autocomentari…(paraula incorrecte, per cert, però ara no sabia com dir-ne)

  • Agraïda [Ofensiu]
    Prou bé | 07-11-2022

    La cuidàveu i us va salvar!
    Bon relat fantasiós, però que conté un ensenyament profund sobre comportaments i visió del futur.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • La gata negra de la bona sort[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-11-2022

    Sóc més de gossos que de gats, però haig d'admetre que, ultra l'adaptació al subtema del Concurs ARC, el fet que l'animal amb percepció extrasensorial sigui una gata li confereix una aura més misteriosa i profètica.
    Molt bon relat!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

16 Relats

113 Comentaris

9507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.