Amb el somriure de David Bowie

Hola, TerricheT, vaig seguir atentament el teu fil de contes sobre veïnats en l’edició passada i et seguiré també en aquesta, perquè per mi és un plaer llegir-te. Em fa contenta que em comentis. El relat Farsa el vaig escriure  diria que a principis d'any i no recordo en què em vaig inspirar, podria ser en lectures antigues, tot queda en algun racó i mai saps com sortirà o en què es transformarà...  No vas desencaminat... Calders és un dels meus referents de microconte en català. A en Jordi Masó també el segueixo. El vaig descobrir en aquesta casa com a Vladimir un dia que xafardejava comentaris (xxt ,no ho diguis a ningú), vaig descobrir el seu blog de la bona confitura amb diversos microrelats seus i d’altres relataires. Et puc dir que de tots aquells microrelats en vaig aprendre molt. Els llibres de microrelats d’en Masó no els he llegit, però si Les males herbes, l’últim llibre de contes que ha tret i em va semblar fantàstic. En Calderer el recordo amb molta estima perquè es va llegir (aquí en aquesta casa també) els pocs relats que tenia aleshores amb molt bons ulls, i em va donar confiança fent èmfasi en allò que se’m donava bé, quan els meus relats tenien moltes moltes mancances... I també et recordo a tu, si no m’equivoco, en aquells set a la fresca, també llegint-me amb mirada amable i intentant treure’n qualitats... Després vaig deixar d’escriure un temps, bastant frustrada per la manca de resultats... I per la pandèmia vaig tornar a agafar la ploma... o el teclat... i el primer que vaig fer és buscar aquesta pàgina, RC. Per això sempre dic que n’estic agraïda i que fa una funció important.

Hola, m'acabes de llegir el meu "acudit" La hipoteca i m'has comentat que no ho entens. A veure si el millore.
De totes maneres l'eliminaré i editar-lo de nou.
Gràcies de totes maneres.
Cordialment.

Si ens vols dir que en Daniel era un àngel, potser ens caldria una explicació millor en el relat, potser massa críptic, però potser és que jo no soc gaire observador d'aquests detalls.

M'ha agradat el relat.

Ground control to Major Tom,…

Es veu que hi ha llamps que són bons i n’hi ha que són dolents. Quan et cau a sobre un llamp bo, canvies d’astre i quedes tant content que, qui et veu, té enveja i mira amunt per si hi ha un llamp benefactor que li pot fer el mateix favor. El problema són els llamps dolents. Et cauen a sobre, et socarrimen i, si quedes amb un somriure, pensen que ets un ximplet.

El David Bowie que venia amb mi a classe es deia Òscar. El SrGarcia tampoc sap qui és.

Qui és David Bowie?

David Bowie, quan somreia, també ho feia amb els ulls. Hi ha poques persones que ho facin; solen ser persones que gaudeixen molt de cada instant de la vida, i necessiten compartir-ho, com el protagonista del teu relat. Un relat amb un ritme que sedueix, com el somriure de David Bowie

Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

Ens dius que tenia per veí a David Bowie reencarnat?
Jo ho he entrevist així en un relat fantàstic i fantasiós, descrit amb mestria, tan senzillament flueix que m'he vist al terrat mirant els estels!
Gràcies !
Amb total cordialitat

Llàstima iniciar una amistat poc abans de morir. En Daniel mirant les estrelles feia un paral·lelisme amb la seva vida. Molta vida hi ha darrera d'homes i dones que veiem potser anodins, però que tenen una bonica història darrera.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per enviar-nos les teves dades, i gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats