Amb el somriure de David Bowie

Un relat de: TerricheT

Amb el somriure de David Bowie

El senyor Daniel ens ha deixat. Fa uns dies coincidírem en el forn de la cantonada i vam intercanviar quatre paraules. De sobte va proposar sopar junts al seu àtic aquell vespre; em va dir que aviat marxaria i volia mostrar-me no sé quina constel·lació amb el telescopi.

—Sols tu em prendràs seriosament— va afegir.

Sopant va mostrar-me els seus dots d’orador persuasiu; es feia escoltar amb atenció. Em digué que de jove era un cap sindical molt actiu. Mentre va dirigir el sindicat, aconseguí importants avenços laborals.

Ara estava retirat, rondava els vuitanta, no obstant això, el seu aspecte físic era envejable. Hi jugava a favor una aparença andrògina —alt i espigat—. I la seva mirada amb els iris d’un verdós líquid em tenia captivada. Quan somreia —ho feia tot sovint— solia recordar-me un cantant anglès; el David Bowie.

Aquella nit, abans del sopar em va ensenyar el telescopi que —sense saber-ne jo gairebé res— em va semblar inusualment potent.

—L’atmosfera d’aquest planeta és massa densa—, sentencià somrient. —Mira, no es veu gaire, tot i això, a tocar d’aquell punt celestial hi ha l’origen de la nostra existència.

Observàvem en direcció al cinturó d’Orió, una mica per sota dels tres estels arrenglerats. —Aviat marxaré —va afegir. —Em toca descansar, són més de vuitanta anys fent voltes al sol! Així i tot, qui m’ha de recollir li cal esperar condicions electro-atmosfèriques adients.

No ho vaig entendre aleshores, tanmateix, uns dies més tard, en una tempesta a mitjanit un llamp va tocar l’arbre del jardí comunitari. L’estrèpit em va fer sortir al balcó on vaig sentir-li la veu acomiadant-se. L’endemà vam trobar el cos a tocar del telescopi. Assegut i amb un somriure.

La nit del sopar no vaig captar els detalls del seu relat, però comencí a comprendre’l després del temporal. En reviure els fets se’m fa evident que no sempre sabem —o volem— escoltar a qui ens parla.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2022

    Hola, TerricheT, vaig seguir atentament el teu fil de contes sobre veïnats en l’edició passada i et seguiré també en aquesta, perquè per mi és un plaer llegir-te. Em fa contenta que em comentis. El relat Farsa el vaig escriure  diria que a principis d'any i no recordo en què em vaig inspirar, podria ser en lectures antigues, tot queda en algun racó i mai saps com sortirà o en què es transformarà...  No vas desencaminat... Calders és un dels meus referents de microconte en català. A en Jordi Masó també el segueixo. El vaig descobrir en aquesta casa com a Vladimir un dia que xafardejava comentaris (xxt ,no ho diguis a ningú), vaig descobrir el seu blog de la bona confitura amb diversos microrelats seus i d’altres relataires. Et puc dir que de tots aquells microrelats en vaig aprendre molt. Els llibres de microrelats d’en Masó no els he llegit, però si Les males herbes, l’últim llibre de contes que ha tret i em va semblar fantàstic. En Calderer el recordo amb molta estima perquè es va llegir (aquí en aquesta casa també) els pocs relats que tenia aleshores amb molt bons ulls, i em va donar confiança fent èmfasi en allò que se’m donava bé, quan els meus relats tenien moltes moltes mancances... I també et recordo a tu, si no m’equivoco, en aquells set a la fresca, també llegint-me amb mirada amable i intentant treure’n qualitats... Després vaig deixar d’escriure un temps, bastant frustrada per la manca de resultats... I per la pandèmia vaig tornar a agafar la ploma... o el teclat... i el primer que vaig fer és buscar aquesta pàgina, RC. Per això sempre dic que n’estic agraïda i que fa una funció important.

  • Bon dia Terriche T [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-09-2022

    Hola, m'acabes de llegir el meu "acudit" La hipoteca i m'has comentat que no ho entens. A veure si el millore.
    De totes maneres l'eliminaré i editar-lo de nou.
    Gràcies de totes maneres.
    Cordialment.

  • Daniel és un nom d'àngel?[Ofensiu]
    Fidel Català | 25-05-2022

    Si ens vols dir que en Daniel era un àngel, potser ens caldria una explicació millor en el relat, potser massa críptic, però potser és que jo no soc gaire observador d'aquests detalls.

    M'ha agradat el relat.

  • Space oddity[Ofensiu]
    aleshores | 23-05-2022

    Ground control to Major Tom,…

  • El llamp benefactor[Ofensiu]
    kefas | 23-05-2022


    Es veu que hi ha llamps que són bons i n’hi ha que són dolents. Quan et cau a sobre un llamp bo, canvies d’astre i quedes tant content que, qui et veu, té enveja i mira amunt per si hi ha un llamp benefactor que li pot fer el mateix favor. El problema són els llamps dolents. Et cauen a sobre, et socarrimen i, si quedes amb un somriure, pensen que ets un ximplet.

    El David Bowie que venia amb mi a classe es deia Òscar. El SrGarcia tampoc sap qui és.

  • SrGarcia | 22-05-2022

    Qui és David Bowie?

  • El Somriure[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-05-2022

    David Bowie, quan somreia, també ho feia amb els ulls. Hi ha poques persones que ho facin; solen ser persones que gaudeixen molt de cada instant de la vida, i necessiten compartir-ho, com el protagonista del teu relat. Un relat amb un ritme que sedueix, com el somriure de David Bowie

  • Starman[Ofensiu]
    Magdala | 17-05-2022

    Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

  • Starman[Ofensiu]
    Magdala | 17-05-2022

    Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

  • Starman[Ofensiu]
    Magdala | 17-05-2022

    Potser sí que va anar amb les estrelles. M ha vingut al cap la canço, que m encanta. Molt maco el relat. Per molt que escoltem, o llegim, les interpretacions depenen de les nostres vivencies, no?

  • David Bowie...[Ofensiu]
    Prou bé | 17-05-2022

    Ens dius que tenia per veí a David Bowie reencarnat?
    Jo ho he entrevist així en un relat fantàstic i fantasiós, descrit amb mestria, tan senzillament flueix que m'he vist al terrat mirant els estels!
    Gràcies !
    Amb total cordialitat

  • el firmament[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2022

    Llàstima iniciar una amistat poc abans de morir. En Daniel mirant les estrelles feia un paral·lelisme amb la seva vida. Molta vida hi ha darrera d'homes i dones que veiem potser anodins, però que tenen una bonica història darrera.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per enviar-nos les teves dades, i gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats

196 Comentaris

18212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.