Efímer

T'ho diu l'atlantis, crec. I té raó, el ritme d'aquest poema és melodiós, podries ballar al ritme de les paraules.

Jo tampoc t'havia llegit cap poesia, i t'he llegit algun dels relats, ja fa dies, però no tinc gaire costum de comentar, sempre penso que allò que pugui dir, no ajudarà a millorar el relat escrit i per això no comento, deixo anar un m'agrada a dalt i ja està.

Estem en un aparador sense vidre, on qui ens llegeix, pot veure'ns nus i sense defensa als seus ulls.

M'agrada aquesta oda a la primavera, al florir dels arbres fruiters, que cada any, i cada any sembla que dies abans, floreixen amb tota la seva esplendorosa i colorida lluentor.

M'agrada!

Ferran

M'ha estranyat llegir aquesta poesia, acostumada com estic de llegir relats teus molt diferents de to i de tema. D'això se'n diu ofici.

Un poema que és com una cançó infantil amb imatges molt suggeridores i belles. Amb molt de ritme. M'ha agradat molt.

Mentre llegia el poema, m'he endolcit com les cireres. Quina sensibiltat d'expressió tan real i acurada.
Preciós Ginebreda.
Rosa.

Un poema, que llegint-ho, expressa molt bé com passa el temps.
Les cireres necessiten fer-se madures a través del temps, des del fred fins a la càlida primavera.
Preciós i amb un ritme que és molt bonic.
Enhorabona, Ginebreda.

Cordialment.

Una poesia senzilla però amb molta sensibilitat i que passa molt i molt bé, m'ha agradat molt! Enhorabona, Ginebreda!

Una poesia molt senzilla i amable. El pas efímer de les coses sol ser vist com una cosa dramàtica. Aquí el veus amb una mirada serena i sense fer cap retret. La imatge de la florida i fructificació dels cirerers trobo que es presta molt a aquesta mirada tranquil·la, és com el tema clàssic del "tempus fugit", però acceptant aquest pas efímer de les coses, acceptant-les tal com són.