Efímer

Un relat de: Ginebreda




Els cirerers són de neu
i de lliris, i de llet
on els estels es capbussen
embogits de verda fulla.
Els cirerers són de neu
amb sang de rosa rosella
i es despullen amb el vent
esperant molts sols i olives
que facin desfer l’hivern.
Penjaran les cireretes
a parells de les orelles,
de tan dolces que seran
els pardals hi faran festa.
Però encara no és el temps
i dura poc la florida
omplim-nos els ulls de flors
i els llavis de poesia.


Comentaris

  • Gràcies,moltes gràcies...[Ofensiu]
    Prou bé | 20-02-2024

    Pel teu comentari a la Família burgesa i també per la teva entrada al tema que ens ha ocupat, que en cap cas jo no volia generar polèmica ni ofendre.
    (Un secret, la família era la dels meus avis materns i la nena criada a la cuina per les minyones era la meva mare, que va ser molt feliç, "dawn", super estimada i mimada, mentre la seva mare amb la germana gran anaven de visita. Altres temps... I un altre model social)
    Jo també posaria un cor.
    Amb total cordialitat

  • Sí, és com una cançó![Ofensiu]
    TerricheT | 18-02-2024

    T'ho diu l'atlantis, crec. I té raó, el ritme d'aquest poema és melodiós, podries ballar al ritme de les paraules.

    Jo tampoc t'havia llegit cap poesia, i t'he llegit algun dels relats, ja fa dies, però no tinc gaire costum de comentar, sempre penso que allò que pugui dir, no ajudarà a millorar el relat escrit i per això no comento, deixo anar un m'agrada a dalt i ja està.

    Estem en un aparador sense vidre, on qui ens llegeix, pot veure'ns nus i sense defensa als seus ulls.

    M'agrada aquesta oda a la primavera, al florir dels arbres fruiters, que cada any, i cada any sembla que dies abans, floreixen amb tota la seva esplendorosa i colorida lluentor.

    M'agrada!

    Ferran

  • com una cançó[Ofensiu]
    Atlantis | 17-02-2024

    M'ha estranyat llegir aquesta poesia, acostumada com estic de llegir relats teus molt diferents de to i de tema. D'això se'n diu ofici.

    Un poema que és com una cançó infantil amb imatges molt suggeridores i belles. Amb molt de ritme. M'ha agradat molt.

  • Bellíssim[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-02-2024

    Mentre llegia el poema, m'he endolcit com les cireres. Quina sensibiltat d'expressió tan real i acurada.
    Preciós Ginebreda.
    Rosa.

  • Dedicat a les cireres. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-02-2024 | Valoració: 10

    Un poema, que llegint-ho, expressa molt bé com passa el temps.
    Les cireres necessiten fer-se madures a través del temps, des del fred fins a la càlida primavera.
    Preciós i amb un ritme que és molt bonic.
    Enhorabona, Ginebreda.

    Cordialment.

  • Un poema[Ofensiu]
    Prou bé | 15-02-2024

    Que m'ha dut al record de la visita que vaig fer a la vall del Jerte quan la florida dels cirerers. Es tal com ho descrius i, en vers, emociona.
    Sota un cirerer florit vaig tastar la dolçor d'un petó.
    Amb total cordialitat

  • Senzilla[Ofensiu]
    llpages | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Una poesia senzilla però amb molta sensibilitat i que passa molt i molt bé, m'ha agradat molt! Enhorabona, Ginebreda!

  • El temps fuig[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2024

    Una poesia molt senzilla i amable. El pas efímer de les coses sol ser vist com una cosa dramàtica. Aquí el veus amb una mirada serena i sense fer cap retret. La imatge de la florida i fructificació dels cirerers trobo que es presta molt a aquesta mirada tranquil·la, és com el tema clàssic del "tempus fugit", però acceptant aquest pas efímer de les coses, acceptant-les tal com són.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

30 Relats

134 Comentaris

5946 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL