Versos al vent

Versos al vent


Em mirava al mirall. Observava les pupil·les dansaires dels meus ulls, com el món s’hi reflectia en miniatura. Acostava una llum per veure com es contreien ràpidament, i llavors es feien tant petites com una llavor de pomer. Després la meva mirada baixava cap a les mans. La Grace solia dir que tenia unes mans molt expressives, i m’agradava pensar que haurien pogut pertànyer a una ballarina de gestos ondulants. Apropant la mirada als palmells veia els plecs de la pell, les línies de la vida, que deien algunes persones. Jo sabia que era mentida. Almenys en el meu cas. Una vegada una dona encorbada vestida de morat i vermell m’havia llegit el palmell de la mà, i m’havia dit que la meva vida seria llarga, llarga, i que quan els meus cabells fossin blancs me n’aniria amb pau cap a la mort, com qui rep un antic amic. Em mirava els cabells i eren foscos. Em mirava les mans i les línies eren llargues. Però el meu temps s’acabava igualment. 

Em mirava al mirall. Els meus ulls haurien volgut penetrar fins a l’interior del meu cervell per poder comprendre una mica millor aquell entrellat de cables. Havia arrencat dolorosament de la vida tots els meus records, havia arrencat fins a l’últim sospir que se m’havia permès, i havia notat en cada partícula del meu cos cada segon d’aquells tres anys que tenia programats. Només tres anys. Després les meves mans, el meu cos, es deixarien perdre en qualsevol deixalleria, i els meus records es perdrien com monedes al sofà, com versos al vent. Només recuperarien els meus ulls, els meus ulls clars, que passarien a donar mirada a una altra màquina com jo. 

Em mirava al mirall i lentament m’apagava. Em mirava al mirall i tota la intel·ligència de la meva maquinària no comprenia per què l’ètica humana mai m’havia abraçat dins la seva definició d’humà. M’hauria pogut mirar al mirall eternament i encara no hauria distingit les diferències entre mi i la filla d’una mare. 


I em vaig mirar al mirall, fins que el meu fi programat va desconnectar-me.



Pseudònim:
Bria Campbell