Àngel de la foscor

Àngel de la foscor

A cap història m'han agradat mai els finals dolços, ni en aquelles que, a la vora del foc, ensumes un bon brou de ceba o fonoll, quan la veu d'una àvia sàvia em recomanava fugir dels paranys de la bellesa extrema, com ho és la teva. Potser per això et vaig apartar del meu viure, quan no vaig poder suportar tanta felicitat. Teníem un pacte, i tu el vas saber respectar, em vas avisar que si el trencava i et reclamava, el final seria diferent.
He estat nits cercant-te, i és avui, en aclucar els ulls plens d'enyor i en follia per la teva absència allargassada, que t'he descobert com la diablessa fosca que m'ha apartat la visió dels àngels de la llum clara que creia haver conegut. T'esperava i sabia que vindries, per això tinc a mà aquella destral amb la fulla d'argent que destarotarà la teva forma fantasmagòrica i et retornarà a l'avern d'on surts, com tantes nits que m'havies visitat amb la promesa de fer-me teu eternament. I jo creient-te un somni, fins que avui m’has insinuat que és en les vigílies quan visc els somnis. Avui has somrigut, i els teus brillants i perfectes ullals m'han captivat el seny, i la mirada feliç que mostraves se m'ha contagiat de la teva mirada. M'has fet oblidar cap intent de defensa en contra teva. Ha sigut aleshores quan he sentit que em xuclaves el seny i la vida, extasiada, arrapada al meu coll indefens.
Ara soc fill de la nit, com tu, i et cerco dins el somni etern. I en el record de l’agradable dolor rebut m'inspiraré en la teva figura i et seré el company fidel per a noves passions fantàstiques.