Foto de perfil de Ness

Ness

38 Relats, 153 Comentaris
10646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com

Últims relats de Ness

Últims comentaris de l'autor

  • Ness | 10-06-2021 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest relat. El paral·lelisme amb la jardineria i les paraules juganeres el fan bonic, clar, directe i sincer. I això de les "hores desvagades" m'ha agradat.
    Una bona manera d'explicar la descoberta de la pàgina. Alegria que comparteixo totalment ja que per mi també va ser un gran descobriment i des d'aleshores la gaudeixo.

    Espero llegir-te molts més relats com aquest!

  • Ness | 10-06-2021 | Valoració: 10

    Que bonica la metàfora dels ulls de quars... De fet totes les metàfores d'aquest poema ho són. Amor, passió i tendresa, ho té tot.

    M'ha agradat molt!

    Una abraçada.

  • Ness | 10-06-2021

    Benvingut! Ara a gaudir escrivint i llegint.

  • Ness | 10-06-2021 | Valoració: 10

    És tan bonic aquest poema que fins i tot la tristor i la nostàlgia són dolces. El fred, la neu, l'espera, la solitud, les llàgrimes... paraules trenades dolces i punyents alhora que et transmeten molt més del que insinuen.
    M'ha agradat molt!

    Una abraçada!

  • Ness | 24-05-2021 | Valoració: 10

    Més enllà de la mirada... "Tu com jo", des del títol fins els últims versos. Que bonic!:

    "...Estels fugaces t’acompanyen,
    llum de nous desitjos.
    El mar continuarà anhelant-te
    mentre jo mire els teus ulls."

    No cal dir res més!

  • Ness | 08-05-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat! Bona descripció de la trista crueltat humana... I molt certa aquesta sentència:
    "—Em vols morta per ser dona i lliure, per no sotmetrem a tu. Sigui així. Però vindrà un dia, en què cap dona obeirà…"
    Hem coincidit amb el tema. Que hi hagi sort en el concurs.
    I gràcies per relats com aquests.

  • Ness | 08-05-2021 | Valoració: 9

    Realment, quanta bellesa en aquests versos..,
    "Tranquil•litzats
    són els seus ulls que em miren,
    quanta bellesa."
    Gràcies de nou!

  • Ness | 08-05-2021 | Valoració: 9

    Fermesa! M'ha agradat molt aquest relat. Totalment cert, si no som ferms defensant allò que és nostre, què ens queda?... Si encara seguim...
    "-Mira noi. Sí, soc vella i, no sé res ni de reis, ni de guerres, però sí que conec el derroc de les llars, el dolor de les famílies, la mort i la fam de qui encara viu aquí..., i sí, penso lluitar amb aquesta pedra... És l’únic que em queda de casa meva i ni un miquelet i tampoc un desertor em faran fer un pas enrere"

    I bon final. Molt ben lligat.
    Enhorabona, i sort!

  • Ness | 03-04-2021 | Valoració: 9

    "l'aire llisca entre cantells esmolats
    en un lloc
    on el vent viatja de pressa."
    Aquest poema és preciós! Felicitats.

  • Ness | 03-04-2021 | Valoració: 10

    ...L’espai s’engrandeix per moments i escolto
    la resposta sense voler escoltar-la....
    A fora m’assec al sol, miro enlaire
    i començo a entendre el buit de la mort....
    Em quedo amb els versos de l'inici i el final: resumeixen el tot de l'esbufegar de la vida. i el buit quan aquest s'apaga.
    Felicitats per aquest gran poema!

  • Ness | 27-03-2021 | Valoració: 10

    Inmens! Sort n'hi ha de les ànimes tocades que obren els ulls i la ment de qui vol escoltar i aprendre.
    Sempre m'han fascinat les històries de bruixes i aquest poema defineix bé aquest món. Un món només apta per qui en vol aprendre sense jutjar ni menysprear.
    Gràcies per compartir un poema tan gran. Dius que és del 2012 i que queda molt llunyà, però no hi ha edat dels poemes per qui els llegeix...

  • Ness | 21-03-2021 | Valoració: 10

    Quins versos! Metàfores que transmeten pau malgrat tot.
    --------------------------------------
    ...Que els meus dies es dissipen com els núvols,

    els meus ossos cremen com a brases,

    el meu cor està concís com a herba,...
    ------------------------------------
    M'ha agradat molt.

  • Ness | 21-03-2021 | Valoració: 9

    No fa falta dir res més!

    ...Tot és tant petit
    com gran és la por
    de perdre el després
    d'un temps que és adob
    de la solitud
    del futur suspès
    de l'ànim confós...

  • Ness | 28-02-2021 | Valoració: 9

    ...Escolar-se la vida... Quin gran resum i metàfora alhora de la vida!

    "a l’igual d’un sol·lícit antiquari
    hem anat aplegant, estotjades,
    relíquies subtils, fugisseres,
    de tot allò que acabàvem de viure.
    D’aquesta manera se’ns ha escolat
    la vida entre un hola i un adéu."

    Visca la vida com gairebé la única opció que potser tenim. Tant per tant, vivim i a veure el que ens depara... Felicitats per aquest poema!

  • Ness | 28-02-2021 | Valoració: 9

    Sentiments punyents. Per reflexionar i pair:
    "Per què la vida, tan fràgil,
    m’ha barrejat les llàgrimes
    d’alegria amb les de dol?"...
    Un poema colpidor.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: