Reflex dels pares d'una època dura, que la van portar com van poder, però ferms en transmetre els seus valors com a protecció dels seus descendents. A vegades disfressats de duresa però amb la voluntat de veure en els seus un món millor...
Al cap i a la fi, de tot plegat, segueix present, en el record... I en els teus poemes.

No et puc llegir tan sovint com voldria perquè de moment la meva vida laboral encara m'absorveix moltes hores. Però faig pessics al temps i de tant en tant em capbusso en aquesta web, que és un oasi on trobar la calma, en poemes com els teus.

No sempre els comento, ni els teus ni els dels altres companys de lletres, però això no vol dir que no els gaudeixi (us tinc a la llista dels meus autors preferits per poder anar al gra i no perdre'm). Quan el temps és el que és, es fa com es pot. En fi, ja arribarà també algun dia la meva juvilació i potser aleshores podré ser mestressa del meu propi temps.

Una abraçada

Quin agraïment tant gran amb aquest poema!

Rosa, totalment d'acord!

Totalment d'acord! Perdem massa temps planejant, organitzant, pensant, per un futur o enyorant i lamentant el passat... I el que ens manca és temps per viure precisament el present!

M'ha agradat molt aquest poema on tan sols el títol ja et sacseja.

Gràcies per compartir-lo!

Quan no calen paraules perquè junts ja s'intueix l'un a l'altre... Preguntes retòriques perquè el temps confirma que aquest "sí" va molt més enllà d'un "Junts". És molt bonic fer balanç i pensar que fa molts anys que caminem junts.

M'ha agradat molt la reflexió en aquest poema i tal com l'has plantejat.

Una meravella de poema. Gràcies per compartir-lo!

Un poema més on descrius l'amor incondicional com ningú.
Gràcies per compartir-lo!

Totalment d'acord amb la Ginebreda. A mesura que rellegeixo aquest relat el trobo encara més bo.
Vàrem tenir una bona vetllada de relataires entre tots. Un plaer haver-nos conegut.
Tant de bò pugui veure la llum aquesta novel·la que estàs gestant.

Quin poema d'amor! L'he trobat preciós. M'ha agradat molt com jugues amb els versos, el cel, els núvols i amb l'entrega total del teu cor :
... " Queda't el meu cor
i posa't en el teu pit
serà refugi del vent
quan el cel et mira."...

Gràcies per regalar-nos poemes com aquests!

Òndia! Una grata sorpresa descobrir aquest poema.
No l'havia vist fins ara i l'he trobat brillant!

Deixem que diguin! M'ha agradat moltíssim aquest poema, breu i clar. Amb poc ho diu tot. I un final preciós: "Qui diu que els somnis, no són omnipotents i no encisen la vida?"

Felicitats i gràcies per compartir poemes com aquest!

Quina meravella de relat! Deleix llegir-lo.
Felicitats!

Realment brillant! Mare meva quin poema. Versos ben posats, musicats i emotiu. Preciós!
Gràcies Raül per poemes com aquests.

Realment espiritual. Dels poemes que es fan llegir i rellegir, lentament...
M'ha agradat molt!

Punyent i brillant!

Llum és el que desprèn aquest poema. Totalment d'acord amb l'helenabonals, aquest vers "i el teu vèrtex és alegria," m'ha captivat.

Felicitats pel poema!

Una braçada

De tots colors... Això és la vida. Tot i que no per tots brillen del mateix color, o intensitat.

M'ha agradat la descripció a través dels colors. Ara ens falta resoldre el Lila...

Gràcies per compartir-lo!