Foto de perfil de Ness

Ness

49 Relats, 209 Comentaris
15143 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com

Últims relats de Ness

Últims comentaris de l'autor

  • Ness | 08-01-2022 | Valoració: 10

    Ens tornes a regalar un dels teus poemes d'amor. Tendres, profunds però àgils. I el recurs de l'ocell de bosc és molt bonic. Volàtil i ferm alhora. M'ha agradat molt!

    (I gràcies pels comentaris als meus últims escrits. Aquests dies no he tingut gaire temps per connectar-me i menys per llegir. Que això s'ha de fer amb calma... Però et vigilo, ja ho saps!)

    Salut pel nou any!

  • Ness | 14-12-2021 | Valoració: 10

    Encongeix el cor. Quin gran poema! Sobre tot els versos finals:

    "...I sense recordar, recordo
    que sense saber s'estima,
    que els ulls sense veu parlen
    i les mans nues abriguen,
    perquè mentre el cor batega
    L'oblit, no oblida."

    Felicitats!

  • Ness | 14-12-2021 | Valoració: 10

    "Al silenci parlaré...
    No eixien paraules de vida,
    soc així de mots succints..."

    Si els teus silencis són aquests versos, segueix-los parlant així i continua omplint de mots succints els teus poemes. M'ha agradat molt! És com un xiuxiueig de qui no gosa...
    Felicitats i una abraçada!

  • Ness | 06-11-2021

    M'ha fet riure! Jo també em pensava que era a l'altra Vespa... ens has enredat!
    Un poema molt diferent als que ens tens acostumats. Però posar-hi humor de tan en tan també és bo.
    Gràcies i una abraçada!


  • Ness | 02-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha traslladat immediatament a la meva infantesa i als gats que havíem tingut. Comparteixo totalment aquesta connexió amb els gats que, malgrat la fama que tenen d'esquerps, són éssers molt sensibles i potser el que fan és protegir-se d'allò que desconeixen.
    També teníem una "mixeta" que va parir i el seu comportament va ser el mateix.
    Un relat "manyac". M'ha agradat molt!

  • Ness | 02-10-2021 | Valoració: 10

    Hi ha qui descriu aquest poema de magnètic. Totalment d'acord! Atrau des dels primers versos arrodonits per un final immillorable: "No faré cap tatuatge a la paret.
    Les cicatrius són dins.".
    Acabo de llegir els tres últims textos que has publicat i realment el magnetisme és l'adjectiu que els resumeix.
    Feliç de gaudir d'aquests escrits que ens regales.

  • Ness | 24-09-2021 | Valoració: 9

    No ens eduquen per acceptar que la mort forma part de nosaltres des del moment que naixem. En definitiva som natura, simplement.
    Aquests versos transmeten normalitat, acceptació i pau. Són com un retrobament amb la natura, amb el nostre origen. Diguem-li Déu, o com vulguem...
    És dels poemes que has de llegir i rellegir, i a cada lectura hi gaudeixes una mica més engrunant-ne els versos. M'ha agradat molt!

    "... Quan ixi de gemegar de la mort
    ja no els tindré entre les meves mans.
    És l’esperança de fe més verda
    que tota la natura,..."

    (Moltes gràcies pel comentari que m'has fet al poema recomanat per l'editora. Aquests dies he estat fent vacances i estava desconnectada de tot. Una abraçada!)

  • Ness | 15-08-2021 | Valoració: 9

    Com m'ha agradat aquest poema. La nit de Sant Joan, com bé dius "explosió de despropòsits". Una nit de foc, de gresca, de vida, de rauxa!
    No l'havia vist ens els reptes del fòrum però m'ha meravellat. Gràcies per poemes com aquests!

  • Ness | 06-08-2021 | Valoració: 9

    Que bonic aquest poema! Per mi també és el nostre tresor que ningú no ens pot prendre. És la nostra essència.
    M'ha agradat.

    Una abraçada.

  • Ness | 06-08-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt aquest poema! El ritme arrauxat dels versos el fa molt viu.
    Una abraçada.

  • Ness | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Tot rau en les coses més simples que ens ensenya la natura. M'ha agradat l'ànima d'aquest arbre que es balandreja i s'abraça a la terra.
    Un bell poema!
    Una abraçada.

  • Ness | 06-08-2021

    Els matisos de la vida en un color. Quin poema! Una bona manera de descriure el pas del temps. M'ha agradat molt tot el poema però trobo especialment emotiva aquesta estrofa:

    ..."Tot és de blau
    perquè l’atzur es queda;
    i passen els infants i passen també els vells.
    També passen els vells amb passos desmenjats
    perquè la vida els pesa i la vida els empeny.
    I no volen turquesa
    sinó aquest blau trencat
    que se’ls està desfent entre els seus llavis...."

    Per més poemes com aquest!

    I bon estiu!

  • Ness | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Un poema colpidor!

    "...I així fujo, mal viatge
    Del meu present tan punyent
    Veig reflectida en la imatge
    Era jo quan seré vell"...

    Per reflexionar. L'he trobat brillant i impactant.

    Felicitats!

  • Ness | 06-08-2021

    Moments per riure... Aquests són els bons. I per sort són els que es recorden.
    Divertit. Però estic d'acord amb "Identitat inèdita" que trobo a faltar els poemes als que ens tens acostumats.

    Una abraçada i bon estiu!




  • Ness | 26-06-2021

    Tant de bo existís el remei per guarir o pal·liar les tristors... El sentiment de tristor i el nus a l'estómac es transmeten a cada frase i es filtren. M'ha agradat molt aquest relat arrodonit amb un bon final.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: