De tots colors... Això és la vida. Tot i que no per tots brillen del mateix color, o intensitat.

M'ha agradat la descripció a través dels colors. Ara ens falta resoldre el Lila...

Gràcies per compartir-lo!

Un relat que m'ha copsat des de l'inici. I el gir a partir d'aquesta frase " t'he descobert com la diablessa fosca que m'ha apartat la visió dels àngels de la llum clara que creia haver conegut" m'ha acabat de captivar.
Fantàstic!

Quin bonic! I quina manera de descriure l'amor. Ets l'artista d'aquests sonets.

Cada vegada que veig un sonet teu, m'hi connecto de dret. Són dels que llegint i rellegint et van descobrint els seus encants. Em traslladen i això els fa molt grans!

Gràcies per compartir-nos poemes com aquest.

Una abraçada

Quin poema! Per llegir i rellegir... I m'ha agradat el final:
"No són savis, ni deus,
són rostolls oblidats
a la seva tomba."

Relat que corprèn! Atrau de mica en mica i et captura.
M'ha agradat molt

Final inevitable però inesperat. Molt bon relat!
Felicitats!

Capricis del destí... Molt bon relat!
Felicitats!

Molt bon relat! I inquietant...

Felicitats!

Molt bon relat! Res material pot aportar felicitat de debò... Però tampoc podem fer que la felicitat sigui l'únic guió de la nostra vida.
Felicitats!

És ben bé això! Només veiem allò que volem veure...
Molt bon relat! Felicitats Ivan!

Poemes curts però que s'endinsen... Es fan llegir i rellegir. M'està agradant molt aquest recull de poemes.

Felicitats!

(Recordatori: ens falta la teva votació del Repte poètic visual 308 que hi ha al Fòrum, per poder tancar-lo. Moltes gràcies per endavant. I contenta d'haver descobert els teus poemes!)

M'ha traslladat a casa els avis de pagès i m'ha recordat l'àvia. Ja sento l'olor de la brasa i del caldo amb galets. Dones a l'ombra que sempre han estat el puntal!
Nostàlgic. I un bon relat.
Gràcies per compartir-lo.

Totalment d'acord amb el comentari d'en Nil.
Només hi afegeixo que m'ha colpit aquest poema, i alhora m'ha agradat (estranya combinació). Surt de l'ànima i això és el que el fa més especial.
De tota desesperació però, n'acaba sorgint algun fil sigui de resignació, de fe o d'esperança...

A mi em va sorprendre la Giralda. En tinc un bon record! I no sabia la història del nom de la torre....
Gràcies per aquests relats històrics i culturals. És bo anar a dormir havent-ne après una de nova!

El poema és brillant però per mi la "cirereta" n'és el vers: "Silenci, espurnes de menta". Aquesta metàfora la trobo sublim!
Gràcies per regalar-nos aquests poemes!