M'ha agradat molt aquest poema! Versos ben lligats, fràgils i delicats. Bon recurs l'ús del colibrí.
Gràcies per poemes com aquests!

De vegades en la tristor és quan més bells són els poemes... I en la buidó del desamor, el més sincer és començar pel perdó i, per sobreviure, no perdre l'esperança. Encara que els camins qui sap què els separa...

Com sempre, un poema senzill però profund. Que et fa rellegir i pensar en l'autèntic missatge.

Una abraçada.

El vent, còmplice de tantes històries!

Un poema trist però dolç. L'esperança com a companya és una bona aliada. Un poema especial, que m'ha agradat molt. Especialment la següent estrofa:

"Les meues llàgrimes són pintades amb soltesa
entre el vent i el dolç matí,
perquè en ella porta versos que t'amen."

Gràcies per oferir-nos poemes com aquests!

L'he llegit i rellegit i m'agrada, però alhora, no sé si entenc el rerefons... Tot i que aquest és només de qui l'escriu i el posseeix.

En qualsevol cas, el relat t'atrapa des del primer moment i l'ingredient del secret el fa sempre seductor. M'ha encisat especialment una estrofa a la qual encara hi dono voltes..."Amb la llum de la nit me la vaig imaginar sense voreres, sense arbres, sense cases, però va ser impossible, perquè no hi havia tal caòtic punt..., perquè ella és d'original candidesa".

Com sempre, molt gran tot el que escrius.

Reflex dels pares d'una època dura, que la van portar com van poder, però ferms en transmetre els seus valors com a protecció dels seus descendents. A vegades disfressats de duresa però amb la voluntat de veure en els seus un món millor...
Al cap i a la fi, de tot plegat, segueix present, en el record... I en els teus poemes.

No et puc llegir tan sovint com voldria perquè de moment la meva vida laboral encara m'absorveix moltes hores. Però faig pessics al temps i de tant en tant em capbusso en aquesta web, que és un oasi on trobar la calma, en poemes com els teus.

No sempre els comento, ni els teus ni els dels altres companys de lletres, però això no vol dir que no els gaudeixi (us tinc a la llista dels meus autors preferits per poder anar al gra i no perdre'm). Quan el temps és el que és, es fa com es pot. En fi, ja arribarà també algun dia la meva juvilació i potser aleshores podré ser mestressa del meu propi temps.

Una abraçada

Quin agraïment tant gran amb aquest poema!

Rosa, totalment d'acord!

Totalment d'acord! Perdem massa temps planejant, organitzant, pensant, per un futur o enyorant i lamentant el passat... I el que ens manca és temps per viure precisament el present!

M'ha agradat molt aquest poema on tan sols el títol ja et sacseja.

Gràcies per compartir-lo!

Quan no calen paraules perquè junts ja s'intueix l'un a l'altre... Preguntes retòriques perquè el temps confirma que aquest "sí" va molt més enllà d'un "Junts". És molt bonic fer balanç i pensar que fa molts anys que caminem junts.

M'ha agradat molt la reflexió en aquest poema i tal com l'has plantejat.

Una meravella de poema. Gràcies per compartir-lo!

Un poema més on descrius l'amor incondicional com ningú.
Gràcies per compartir-lo!

Totalment d'acord amb la Ginebreda. A mesura que rellegeixo aquest relat el trobo encara més bo.
Vàrem tenir una bona vetllada de relataires entre tots. Un plaer haver-nos conegut.
Tant de bò pugui veure la llum aquesta novel·la que estàs gestant.

Quin poema d'amor! L'he trobat preciós. M'ha agradat molt com jugues amb els versos, el cel, els núvols i amb l'entrega total del teu cor :
... " Queda't el meu cor
i posa't en el teu pit
serà refugi del vent
quan el cel et mira."...

Gràcies per regalar-nos poemes com aquests!

Òndia! Una grata sorpresa descobrir aquest poema.
No l'havia vist fins ara i l'he trobat brillant!

Deixem que diguin! M'ha agradat moltíssim aquest poema, breu i clar. Amb poc ho diu tot. I un final preciós: "Qui diu que els somnis, no són omnipotents i no encisen la vida?"

Felicitats i gràcies per compartir poemes com aquest!

Quina meravella de relat! Deleix llegir-lo.
Felicitats!

Realment brillant! Mare meva quin poema. Versos ben posats, musicats i emotiu. Preciós!
Gràcies Raül per poemes com aquests.